ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLa reivindicació en defensa de l’escola pública i rural s’estén a tot el Matarranya | Comarques Nord
oct. 24La reivindicació en defensa de l’escola pública i rural s’estén a tot el Matarranya | Comarques Nord.
Professors i alumnes amb samarretes i llaços verds, aules buides, pancartes en defensa de l’escola rural i centres que no han obert ni les portes. Estos han estat els efectes d’un dia marcat per una vaga general en el sector educatiu estesa per tota la geografia espanyola i que també ha estat sonada al Matarranya. De fet, molts centres escolars del Matarranya han estat tancats, com és el cas de les escoles rurals de Beseit, Arenys, La Sorollera, Lledó, Valljunquera o la Vall del Tormo, i en alguns altres la presència, tant de professors com d’alumnes, ha estat anecdòtica. El major seguiment de la vaga s’ha produït al CRA Algars. Tres de les quatre escoles rurals no han obert, i Queretes ha fet de centre de serveis mínims. El seguiment del professorat ha estat del 78,5%, i a escola han assistit uns 10 dels 110 alumnes que té tot el CRA.
El seguiment de la vaga educativa ha segut prou rellevant al CRA La Freixneda, ja que dels 13 professors 9 han secundat la mobilització. Això supose un 69% entre el professorat. Molt significativa ha estat la vaga a Valderrobres. Al CEIP Vicente Ferrer, 13 dels 17 professors de Primària han secundat la mobilització, cosa que supose el 76% del total, i només han assistit els alumnes de 6è. Infantil, per la seua part, ha seguit la jornada lectiva amb absoluta normalitat. Al CRA Tastavins, mentrestant, el seguiment ha segut del 50% del professorat. Si La Sorollera no ha obert l’escola, a Pena-roja han assistit el 33% dels alumnes, a Mont-roig el 20% i a Fontdespatla el 50%. Segurament, ha estat el CRA Matarranya on la mobilització ha tingut menys repercussió. La vaga ha estat seguida per un 40% de la comunitat educativa. La Vall del Tormo no ha obert.
En Secundària, el seguiment de la mobilització ha estat molt rellevant entre l’alumnat, que es creu que ha superat el 90 per cent dels estudiants. Entre el professorat, 27 de 40 professors han seguit la vaga, cosa que supose el 67,5 per cent. Precisament, al IES Matarranya s’ha fet una petita concentració a les portes del centre que ha estat seguida per unes 70 persones entre professors i alumnes. Tots ells s’han assegut a les portes del centre i han debatut sobre els punts que “no ens agraden” d’esta nova Llei d’Educació. S’han tractat temes curriculars com els continguts d’algunes assignatures, les revàlides de secundària, els cursos pont, així com el finançament econòmic de l’escola pública i els preus dels estudis superiors i els graus universitaris.
Más de 100 zahoríes solicitan mayor visibilidad.
El Matarraña acogió un encuentro de zahoríes
El zahorí Josep Lluís Castelló es director de Waterfinders, una empresa especialista en la localización de acuíferos e investigación de fallas de largo recorrido de todo el mundo. Actualmente trabaja en Dubai para el emir, el mismo que le ha facilitado el avión que le trasladó hasta España.
El de Castelló es un excepción en un oficio que se practica de forma individual y que es un gran desconocido para el gran público. Los también llamados radiestesistas tienen la facultad de detectar manantiales de agua subterráneos con ayuda de un péndulo y unas varillas que se agitan incontrolados en su mano cuando están sobre una corriente. Es un oficio milenario aunque con poca visibilidad social. Se desarrolla en solitario y, en ocasiones, bajo un aura de misterio y de leyendas ancestrales. Aunque poco a poco se va profesionalizando, aún son una excepción los que se ganan la vida con ello. Solicitan sus servicios, principalmente, empresas perforadoras, ayuntamientos o agricultores.
Este fin de semana se celebró en el Matarraña el segundo ‘Encuentro de Zahoríes en los territorios de Habla Catalana’. El objetivo fue dar visibilidad a este colectivo y que se conozcan entre ellos. En total, se inscribieron más de 100 zahoríes. Los participantes procedían mayoritariamente de territorios catalanohablantes: Aragón, Cataluña y Valencia. También hubo presencia autóctona. Ángel Blasco, de Valjunquera, participó en una de las mesas redondas. Es zahorí desde 1975, cuando empezó por casualidad cuando una empresa de Valencia llegó a su localidad para perforar pozos. Un geólogo supo que poseía la habilidad al comprobar que le marcaba el péndulo, por lo que le inició en la práctica. En el último año ha detectado casi 60 pozos. «No todos valen para esto. Es algo con lo que se nace y que no se puede aprender», afirmó. También acudieron Agustín Angosto (Monroyo) y Paco Francisco Arrufat (Valderrobres), entre otros. El primero se inició con el péndulo gracias a un amigo que quería buscar un pozo y el segundo, por un maestro que le pidió que probara con el péndulo en el colegio.
Gracias a la elaboración de un estudio se detectó el poco conocimiento que se tenia del colectivo en la sociedad y a la vez, la poca interacción entre ellos. Con el objetivo de darles visibilidad, en 2011 se organizó la primera edición del encuentro de zahoríes en Tarroja de Segarra (Lleida), donde se superaron las previsiones con más de 211 inscritos. Dos años después, el Matarraña quiso coger el testigo para que no se pierda esta práctica en la zona. «Es un oficio que realizan de forma voluntaria incluso sin cobrar. Aunque ahora se está profesionalizando», explicó Pepa Nogués, promotora y organizadora del encuentro junto Rosa María Canela.
Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena – Aragón_hoy.
Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena
El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy emprender acciones legales para recuperar las pinturas murales de Sijena. Lo hace “después de que se haya vencido el plazo dado al Museo Nacional de Arte de Cataluña para poner estas obras de arte a disposición de su legítimo propietario, la Orden de San Juan de Jerusalén, y ante la no respuesta del museo. De este modo, los Servicios Jurídicos del ejecutivo autónomo comenzarán el procedimiento legal por la vía civil para recuperarlos”, ha afirmado el portavoz, Roberto Bermúdez de Castro.
Estos murales románicos son parte fundamental e inseparable del Real Monasterio, catalogado como Bien de Interés Cultural y Monumento Nacional. De hecho, las pinturas de la Sala Capitular, de principios del siglo XIII, tienen un valor excepcional. Una parte de ellas se perdió durante el saqueo e incendio del Monasterio de Sijena. El resto fue arrancado y trasladado a Barcelona en 1960. Allí permanecen sin ningún título jurídico que justifique su posesión ni depósito formalmente constituido.
Tres territoris, una sola terra | Lo finestró del Gràcia.
Morella, la comarca del Matarranya i la Terra Alta s’uneixen per potenciar el turisme, les relacions comercials i establir sinergies socioeconòmiques en els tres territoris. S’agrupen sota el lema “Tres territoris, una sola terra” (i jo diria també: “i una sola llengua”).
Morella, Vall-de-roures, Gandesa , 21 octubre 2013
El Patronat Municipal de Morella, el Consell Comarcal del Matarranya i el de la Terra Alta, juntament amb les associacions empresarials dels tres territoris (Associació d’mpresaris Turístics de Morella i Comarca, Associació d’mpresaris Matarranya i l’ssociació d’mpresaris d’Hstaleria i de Turisme Rural de la Terra Alta, i les Denominacions d’Origen del vi i l’oli de la Terra Alta), estan posant en marxa iniciatives conjuntes per potenciar el turisme i les relacions comercials entre els tres territoris. Una d’elles, tindrà lloc dijous que ve, amb l’organització d’un presstrip (viatge de premsa), per a mitjans de comunicació i blocaires turístics, que coneixeran els atractius i recursos turístics de les tres zones.
NATXO SOROLLA SOCIÒLEG
“El català a la Franja té risc de convertir-se en residual”
23/10/13 02:00 – David Marín
Natxo Sorolla. Sociòleg.
1El govern d’Aragó s’ha trobat molt sol i no s’esperava una reacció tan contundent
Nascut al Matarranya el 1980, Sorolla investiga la situació del català a la Franja i adverteix que pot entrar en declivi. Va ser qui primer va usar les sigles LAPAO per resumir el circumloqui amb què el govern d’Aragó nomena el català
Vostè va inventar el LAPAO?
No, el mèrit és del govern d’Aragó, que en lloc de dir-li a la llengua pel seu nom, es va voler inventar una expressió estranya. El que passa és que el juny del 2012 vaig escriure un article en el meu blog sobre l’avantprojecte de llei que preparava el govern d’Aragó i, davant del fet insòlit que no li donaven cap nom a la llengua, sinó que l’anomenaven Llengua Aragonesa Pròpia del Àrea Oriental, vaig utilitzar les sigles per abreujar. A alguns els va fer gràcia, però només va córrer entre els circuits més actius en els assumptes de llengua i cultura a la Franja. Quan al cap d’un any es va aprovar la llei, llavors el nom va tornar a circular i aquest cop en va parlar tothom a través de les xarxes socials i els mitjans. Els anticatalanistes diuen que tot això del LAPAO s’ho van inventar de fora els pancatalanistes per burlar-se de la llei, però va sortir d’aquí, de la Franja, i a partir de l’expressió amb què la llei anomena la nostra llengua.
Què ha provocat la llei, ara que farà mig any de la seva aprovació?
De moment la situació no ha variat gaire. Hem vist com ja abans de la llei el govern del PP i PAR posava fi al projecte Moncada de promoció del català a les escoles i instituts amb visites d’escriptors, músics i artistes d’altres llocs de l’àmbit lingüístic, i també que unificava un premi literari en català amb un altre en aragonès com si fossin la mateixa llengua. Però al mateix temps, i amb la llei ja vigent, s’ha renovat el conveni entre les conselleries d’Ensenyament d’Aragó i Catalunya perquè es continuïn fent exàmens oficials del nivell C de català a Fraga, de manera que els alumnes de la Franja que l’han estudiat com a assignatura optativa puguin obtenir-ne el títol. També s’ha convocat places de professor per ensenyar català, amb aquest nom, en lloc de canviar-lo.
Fan marxa enrere?
Una cosa són les declaracions de la consellera o, sobretot, dels polítics del PAR, i una altra els fets i la interpretació de la llei que sembla que el govern pot fer. La llei parla de Llengües i Modalitats Lingüístiques d’Aragó, però no en diu quines són, aquestes llengües. Per què no el català i l’aragonès? No posen nom a la misteriosa Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. No serà el català, aquesta llengua? Podrien interpretar la llei en aquest sentit, si volen.
Els ha sortit malament?
Amb la llei del LAPAO ells esperaven la reacció positiva dels sectors més reaccionaris d’Aragó, però aquesta no s’ha donat amb contundència. Només els més radicals. Un diari com l’Heraldo, que acostuma a donar suport al govern en aquest tipus de campanyes, ni tan sols va parlar de la llei el dia que es va aprovar. S’han trobat molt sols. I, a més, el que no esperaven en absolut la resposta negativa tan contundent que han tingut des del mateix territori i també des de Catalunya i el País Valencià.
Una possible independència catalana ajudaria o perjudicaria, al català de la Franja?
A curt termini tindria un efecte negatiu per a la llengua. Depèn del grau d’acord amb què es faci, és clar, però crec que sobretot al principi les fronteres amb la Franja i el País Valencià es farien més sòlides i complexes, les campanyes dels grups espanyolistes serien més virulentes i en canvi la col·laboració entre institucions a favor de la llengua, per poca que sigui ara, podem presumir que desapareixeria, almenys en un primer moment.
Tot i així, la Franja és on més es coneix el català. No és optimista?
És el lloc on segons les enquestes el català és la primera llengua de casa, en dos terços de la població. En canvi, a Catalunya es troba al voltant del 40%. Ara bé: a Catalunya la llengua té tot el suport institucional, tota la població l’aprèn i s’hi sumen nous parlants. A la Franja, en canvi, només l’aprenen a escola de forma voluntària els alumnes catalanoparlants, és una llengua de caràcter familiar i els nouvinguts no l’han hagut de parlar mai però no la necessiten. Sense suport institucional, té risc de convertir-se en residual. Les darreres enquestes que hem fet diuen que el 70% dels alumnes de final de primària i primers anys de secundària a la Franja ja utilitzen el castellà entre ells.
Hola chen, Font: Rolde Aragonés de Barzelona
Os queremos invitar este próximo jueves a la presentación del último libro de Ánchel Conte sobre su trabajo de investigación sobre los mudéjares de Barbastro entre los siglos XIII-XVI.
Os esperamos.
_______________________________________________
Tercera obra del autor dedicado a los moros y moriscos altoaragoneses, tras “La aljama de moros de Huesca” (1992) y de “Los moriscos de la ciudad de Huesca: una convivencia rota”
El término aljama (del ^yama’a, “conjunto de personas”) en castellano ha sido tradicionalmente usado para referirse al conjunto de judíos o moros de una localidad.
La aljama de Barbastro, aunque poco numerosa, ha generado documentación lo suficientemente sólida para poder estudiarla desde el siglo XIV hasta el momento de su forzado bautismo en la década de 1520. Ya desde finales del siglo XIII aparece vinculada a la casa de Entenza, como el castillo y otros bienes en la ciudao. La relación entre el señor y los moros no siempre fue buena y en ocasiones llegan a autoploclamarse vasallos del rey, al que acuden en busca de protección ante los abusos del señor, de la iglesia y del Concejo.
La comunidad, de la que conocemos sus creencias, leyes, tradiciones, actividades económicas y sus relaciones sociales, forma un pequeño grupo muy cohesionado y vinculado a la población musulmana de la zona de influencia de la ciudad, al tiempo que convive en aparente armonía con sus conciudadanos cristianos, hasta el extremo de compartir calles y barrios.
Jueves 24 de octubre, 19:30h.
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Tel 93 317 58 54
http://www.centroaragonesdebarcelona.org/
Joaquín Costa, 68
Tel 93 317 58 54
http://www.centroaragonesdebarcelona.org/
Rolde de Estudios Aragoneses organiza junto con la Universidad San Jorge el curso “El aragonés, una lengua románica”, con validez de 2 créditos, que tendrá lugar todos los jueves hasta el 22 de mayo en la Biblioteca Cubit.Como podrás ver en la información en este enlace, socios y socias de REA podemos cursarlo a un precio especial.
Las inscripciones para este curso (hay plazo hasta el 5 de noviembre) deben ir dirigidas a sga(arrova)usj.es
Aprovechamos la ocasión para recordarte que socios y socias de REA tenemos derecho a 2 entradas gratuitas para el estreno de “Isto s’afunde” (Dingolondango Teatro, Ansó) en Zaragoza el próximo sábado 26 (más información aquí). Para reservar tu/s localidad/es no tienes más que contestar a este mensaje.
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
The next Intergroup meeting on Thursday (24/10) will feature Inés Ayala Sender MEP discussing the language situation in Aragon. The new Aragonese Languages Act, presented by the PP-PAR coalition in May 2013, means that Aragonese and Catalan are no longer recognised as “languages spoken in the region of Aragon” relegating them to mere “linguistic modalities”, with severe legal and linguistic implications. The law no longer guarantees the teaching, promotion, and protection of these languages thereby violating the rights of a large part of the population, and seriously putting the Aragonese language, recognised as endangered by UNESCO, under serious threat.