La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.
Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV
Plafó de l’exposició sobre els orígens del català
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.
Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Guies del Port SL
c/ Aragó, 76 CP 43597 -ARNES
c/ Calvario, 25 CP 44589 LA PORTELLADA
tel 977435515 – 676308021
info (arrova) guiesdelport.com
Trobada al Matarranya « Editorial Barcino.
El 27 i 28 de juliol els Amics d’Els Clàssics vam visitar el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Paisatges i poemes van encisar els Amics en un itinerari que passà per poblacions com Arnes i Vall-de-roures.
Dissabte vam visitar el convent franciscà de Sant Salvador d’Horta. A l’antic claustre vam gaudir d’unes lectures de clàssics medievals a càrrec de Carles Duarte, Jordi Llavina, Jordi Carulla-Ruiz i Xavier Garcia. Tot seguit, vam apropar-nos a Arnes, on va fer-se una lectura al porxo de l’Ajuntament. A la Casa Pallarés d’aquesta població vam celebrar l’Any Estellés amb un recital poètic a càrrec de l’actor Francesc Anyó acompanyat pel músic Juli Mekànika. Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, d’on era originari Vicent Andrés Estellés, va presentar la figura del poeta.
Diumenge al matí vam anar a Pena-roja de Tastavins. A l’antic safareig d’aquesta població del Matarranya s’improvisaren unes lectures poètiques a càrrec dels Amics presents. Es van llegir poemes de Desideri Lombarte, escriptor de Pena-roja molt estimat a la comarca. Podeu llegir uns poemes d’ell aquí. Aquell mateix dia també vam visitar el santuari de la Verge de la Font, on va continuar la lectura de textos.
Els actes van finalitzar amb una visita a la Llibreria Serret de Vall-de-roures i un dinar al restaurant La Font del Miro.
Si voleu veure les imatges d’aquesta trobada fes clic aquí.
Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.
Amb una jornada a la Terreta es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord
set. 26Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord.
El doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l’aragonès, Ramon Sistac, va ser l’encarregat de fer la introducció al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, en el marc de les Jornades sobre Llengua i Territori celebrades dissabte a Calaceit. Rellevant intervenció de Sistac en la que va parlar de la realitat lingüística d’Aragó i que va estructurar en quatre punts, “en quatre obvietats que és bo que recordem. Perquè les obvietats, o no les recordem, o no les volem reconèixer perquè a vegades molesten”.
En relació a estes obvietats, la primera d’elles és que “allò que parlem a Aragó és català, agrade o no agrade”. Sistac va dir que “de la mateixa manera que els governs poden establir polítiques sanitàries però no poden discutir sobre els tractaments d’un constipat, poden establir les seues polítiques lingüístiques però no poden decidir les llengües que parlen a un territori. El català d’Aragó no és ni millor ni pitjor. És la forma autòctona de parlar, perquè no n’hi ha ni de millors ni de pitjors”. La segona obvietat per a Sistac és que el català “hi és des de que es té memòria”.
Al respecte, Ramon Sistac va considerar que la presència del català a Aragó “no és fruit de cap mena de contaminació ni porositat de territoris veïns. No ha hagut colonitzacions ni n’hi haurà. Al nord va ser fruit de l’evolució espontània del llatí. I al sud va ser fruit d’una conseqüència de la Reconquesta i la posterior repoblació”. Com a tercer punt, el doctor va apuntar que “el català és una llengua universal d’interacció social, una llengua que fem servir per a parlar entre natres i que serveix pe a tot tipus de comunicació entre les persones”.
. ‘Forats negres’
El doctor en filologia catalana es va esplaiar en la quarta obvietat. “Si bé es detecten uns forats negres que ens haurien de preocupar”, a la Franja hi ha “dels índex més alts de parlants” en català. I si malgrat això “no és present en tots els àmbits, en bona part és per circumstàncies molt específiques d’Aragó. Aragó és un territori que es va castellanitzar a causa d’unes oligarquies lligades a la Corona de Castella que en un procés històric van anar castellanitzant el territori. Aragó és la punta de llança entre el món basc-navarrès i el català-valencià”, prenent “una falsa senya d’identitat, l’adhesió a la llengua castellana”.
Ramon Sistac també va tractar este conflicte identitari entre llengua i territori. “Algú ha interpretat que per a ser aragonès, el català és una mena de molèstia que no acaba de lligar. Això provoque actituds que porten a la castellanització total, a negar una llengua, una situació molt còmoda que no qüestione la posició de l’aragonès”. Hi ha qui diu que “no pots ser aragonès si parles català, i has de renunciar a la teua condició d’aragonès. I el més heroic és ser aragonès i catalanoparlant, que és la teua forma de ser aragonès, una postura molt castigada”, i més encara des de l’Aragó, “que no ha entès que la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”.
El PP-PAR que niega la realidad trilingüe mientras impulsa programas de bilingüismo de catalán
set. 26El PP-PAR que niega la realidad trilingüe mientras impulsa programas de bilingüismo de catalán
Alberto Celma considera que “al final el aragonés se queda condenado al olvido”. Dentro del Programa para el desarrollo en comunicación lingüística hay un apartado que busca “el aprendizaje de la lengua y cultura catalana como materia integrante del currículo”.
CHA denuncia, dentro del Día Europeo de las Lenguas, la doble cara del Gobierno PP-PAR respecto a la realidad trilingüe de Aragón. Alberto Celma, responsable de cultura e identidad de CHA, señala el fracaso “de plantear una Ley de Lenguas que ataca directamente al patrimonio lingüístico aragonés, hacerlo con la excusa del falso anticatalanismo para después, con dinero público, apoyar el bilingüismo catalán pero dejar como algo anecdótico la enseñanza del aragonés”.
La política educativa del Gobierno de Aragón incluye, dentro del programa para favorecer el éxito escolar, un apartado sobre desarrollo en comunicación lingüística en el que el aragonés se queda como una actividad a desarrollar en los centros mientras que el bilingüismo en catalán se incluye en el currículo.
Alberto Celma considera que “este Gobierno juega con varias barajas y eso es insultante para las personas que se expresan en catalán o en aragonés”. Por un lado aprueban una Ley de Lenguas ridícula que condena al olvido al aragonés. Después niegan que en Aragón se hable catalán pero, a la vez, invierten recursos en fomentar el bilingüismo y la cultura catalana”- explica Alberto Celma quien lamenta “que no se tomen el mismo interés en fomentar el aragonés y la cultura aragonesa”.
Pag 37 y 38 http://www.educaragon.org/
2. Programa para favorecer el éxito escolar
2.1. Programa para el desarrollo en comunicación lingüística
PROGRAMA DE DIFUSIÓN DE LAS MODALIDADES LINGÜÍSTICAS DE ARAGÓN
ÓRGANO GESTOR
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
DESCRIPCIÓN
Asesoramiento y recursos materiales para el desarrollo de actividades en las distintas modalidades lingüísticas de Aragón en los centros escolares. Los contenidos están adaptados a todas las áreas curriculares y etapas educativas.
DESTINATARIOS
Centros sostenidos con fondos públicos de la Comunidad Autónoma de Aragón
que deseen realizar actividades con éstas modalidades lingüísticas como lengua vehicular.
SOLICITUD
A través de los centros mediante convocatoria publicada en el B.O.A. de 26 de julio
2013.
FECHAS
Durante el curso escolar.
FINANCIACIÓN
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
MáS INFORMACIÓN Convocatoria BOA
2. Programa para favorecer el éxito escolar
2.1. Programa para el desarrollo en comunicación lingüística
BILINGÜISMO CATALÁN
ÓRGANO GESTOR
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente. Dirección
General de Ordenación Académica.
DESCRIPCIÓN
El programa tiene por finalidad fomentar en el alumnado del centro el aprendizaje de la lengua y cultura catalana como materia integrante del currículo. Los alumnos que hayan obtenido el Título de Graduado en Educación Secundaria, habiendo cursado y aprobado, asimismo, la asignatura de lengua catalana durante la totalidad de la Educación Secundaria Obligatoria y, como mínimo, cuatro cursos de la Educación primaria en centros de Aragón, obtendrán el certificado acreditativo de reunir las condiciones de equivalencia de los estudios cursados con el nivel intermedio de catalán.
DESTINATARIOS
Centros autorizados oficialmente de educación infantil y primaria, así como de
educación secundaria obligatoria.
SOLICITUD
A través de los servicios provinciales de educación, previa aprobación por el
Claustro de profesores y el consejo escolar. El Servicio provincial informará la solicitud y remitirá el expediente a la Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente para su autorización.
FECHAS
Durante el curso escolar.
FINANCIACIÓN
Dirección General de Política Educativa y Educación Permanente.
