La Franja

La Comarca del Matarraña fortalecerá los vínculos económicos, culturales y turísticos con las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre

El Presidente de la Comarca del Matarraña ha mantenido una reunión con sus homólogos de las comarcas catalanas

Representantes de la Comarca del Matarraña y de las comarcas catalanas de la Terra Alta y Baix Ebre han mantenido una reunión en la localidad de Gandesa. Este encuentro, es una primera toma de contacto con los responsables de estos territorios y sigue la línea de la reunión que tuvo lugar la semana pasada con los empresarios y el Ayuntamiento de Morella.

Desde la Comarca del Matarraña se apuesta por estrechar lazos con estos territorios por la relación económica y social que siempre ha existido entre sus habitantes. Francisco Esteve, presidente de la Comarca del Matarraña, asegura que son muchas las cosas que nos unen con estos territorios, son zonas muy similares a la nuestra con las que podemos colaborar en diversas materias. Para Esteve, el hecho de ser de tres comunidades autónomas diferentes no debe suponer un problema: son divisiones administrativas que no atienden a las relaciones de la sociedad; los matarrañenses siempre han tenido una gran relación con los habitantes de estos territorios, es una relación que no entiende de líneas de división administrativas. Desde el Matarraña, no se entiende, en muchas ocasiones, las polémicas que se crean con los territorios vecinos, muchos matarrañenses tienen más relación con los ciudadanos de los territorios colindantes de otras comunidades que con los del propio Aragón.

Los encuentros mantenidos son el punto de partida de futuras colaboraciones en materia turística, cultural, social y que abren las puertas de cualquier tipo de entendimiento en otras materias. Además, sirven para exponer la forma de trabajar de cada una de estas administraciones, aportando ideas y soluciones, ya que los problemas de estos territorios son muy similares.

Para Francisco Esteve, “estos encuentros son siempre muy positivos, de todos se aprende. Además en la situación económica actual, hay que sumar para poder seguir adelante. Crear sinergias entre todos estos territorios es muy importante a corto, medio y largo plazo”.

Próxima reunión

 Tras las fechas de Semana Santa, técnicos del Matarraña y de las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre, en materia de Turismo, Cultura, Patrimonio, Deportes… se reunirán para perfilar las posibles líneas de actuación y proyectos que se pueden emprender conjuntamente, con la idea de crear sinergias entre los tres territorios.  Un claro ejemplo es la posibilidad de gestionar, dinamizar y promocionar la Vía Verde, que pasa por los tres territorios y es uno de lugares con más afluencia de visitantes.  Precisamente, los visitantes no distinguen, cuando realizan este recorrido, que transiten por tres territorios diferentes, pero en cambio, sí que se necesita una unidad de criterios y trabajo para que la Vía Verde sea un recurso de calidad, que cree un impacto económico, del que se vean beneficiados los tres territorios.

La demagogia de la portaveu del PP | Lo finestró del Gràcia.

La senyora de la foto, María José Ferrando, portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts d’Aragó va preguntar el dilluns passat als aragonesos si “estaríen disposats a pagar de la seua butxaca, mitjançant impostos, el que ens costarien les esmenes que PSOE, CHA i IU han presentat al projecte de Llei de Llengües d’Aragó”.

En roda de premsa, Ferrando va indicar que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar.

A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’amplirien de pinganillos les administracions)

El desgavell és tot el que va dir la senyora Ferrando, un insult a la inteligència, i el més gran malbaratament és el pagament del seu sou i dietes, i de tots els polítics que pensem com ella. Per què no pregunta al aragonesos si estan d’acord amb aquests pagaments de sous? El que va dir la portaveu del PP és una fantasia demagògica, altrament dit, és una mentida, pròpia dels que estan en contra de la cultura y de les llengües minoritàries d’Aragó, el català i l’argonès. El seu anticatalanisme no té límits. Davant de tan gran disbarat, no hi cap cap mena de raonament possible, és una pèrdua de temps.

Com anècdota faré esment als 1400 traductors que va dir farien falta, quan el Google fa totes les traduccions gratis i a l’instant.

La CHA i IU abandonaran la ponéncia si el PP no canvia Mª José Ferrando.

El procés i els manuscrits de les Paüls

Joaquim  Torrent

La cacera de bruixes fou  un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII. Les zones amb més tradició «bruixistica» del nostre àmbit lingüístic han estat el  Montseny, les Guilleries i la serra de Madres,  juntament amb el Turbó, a la Franja, muntanya mítica pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, de la qual es  deia que al seu cim i a l’immediat coll de les Ares es congregaven les bruixes per fer els seus «akelarres», i on no hi falten a la toponímia menor,amb exemples com «la Torre de les Bruixes».

Precisament no gaire lluny se celebrà el famòs procés de les Paüls, del qual disposem una abundosa i fidedigna documentació gràcies als anomenats «manuscrits de les Paüls». Aquests aparegueren  amagats al campanar de l’església d’aquesta  localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’antroponímia i la toponímia, entre d’altres aspectes. La immensa majoria van ser escrits en català si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquest fet, el professor Walter Heim diu:

«Els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l’escrivà, i és natural que així siga, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia córrer poc per les Paüls» .
Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l’època, amb interessantíssims lèxics de les diferents activitats. No s’oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l’estructura social o a l’organització de la defensa.
El més interessant, però, és la informació sobre els processos de bruixeria. Segons afirma l’investigador  i capellà Domingo Subias, hi ha un foli amb data del 19 de febrer de 1593 que mostra com «prengueren i afogaren per bruyxas» una vintena de dones de Sempere (l’antiga denominació de les Paüls i el seu terme). El
document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del perquè de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar
els capellans els dies d’execució.
Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel propi Subias. A més, ell mateix ha plantejat la possible representació de les dades i fets històrics citats en els manuscrits. D’altra banda, es promou senyalitzar
els camins que duen als llocs on s’esdevingueren aquests fets. Caldrà veure, però, si tot això es farà en català, i amb quin model lingüístic. Motius per dubtar-ne, malauradament, no en falten; començant per la manca de divulgació d’uns fets que,
per la seua trascendència i representativitat mereixerien ser més coneguts.

VII MARCHA SENDERISTA VILLA DE MEQUINENZA — Ayuntamiento de Mequinenza.

El Ayuntamiento de Mequinenza en colaboración con la COAPA y la Comarca del Bajo/Baix Cinca organizan la VII Marcha senderista villa de Mequinenza.

La salida se realizará el domingo, 14 de abril de 2013 desde el complejo deportivo Capri entre las 8.00 h. y las 9.00 h., con posibilidad de realizar 2 itinerarios con salida y llegada en el mismo punto, con un recorrido corto de 14 km. y uno largo de 22 km.

Además la organización dispondrá de diversos controles, puntos de avituallamiento y asistencia a lo largo del recorrido.

Para descargar el tríptico e inscripción de la marcha, haz click en el siguiente enlace:

VII Marcha senderista villa de Mequinenza

Seguridad ciudadana | La Fresneda.

“Abrí la puerta de casa para que salieran los perros y la cerré, pero no pasé el cerrojo. Al cabo de un rato, mientras me ataba la zapatilla, entró un hombre enorme, se acercó hasta mí, me dijo ‘buenos días señora’ y, a continuación, me agarró y me dio dos puñetazos en la cara. Me cogió la cabeza y me golpeó varias veces contra el suelo; me dieron más patadas en la espalda, y luego me taparon con una manta y me ordenaron que no les mirara”.

Este dramático relato recuerda el atraco de hace tres años, a plena luz del día, en la joyería de Valderrobres; entonces la colaboración ciudadana y la eficaz labor de la Guardia Civil, coordinada con los Mossos d’Esquadra, permitió la inmediata detención de los atracadores que procedían de la costa de Tarragona.

La dispersión de los pueblos, las pocas fuerzas del orden desplegadas y las malas comunicaciones hacen que nuestro territorio sea susceptible de incursiones de delincuentes procedentes de lugares donde pasan desapercibidos, creando una sensación de temor e inseguridad.

Con la diferente dimensión social que conlleva y sólo por el valor histórico del dato, encontramos en las hemerotecas ejemplos de esta misma forma de actuar: allá en el invierno de 1933 un grupo anarquista, procedente de Tortosa, asaltó el Ayuntamiento de Valderrobres y Beceite; la dureza de las condiciones de vida de aquélla época hizo que dos de los asaltantes murieran de frío a los pocos días.

La vulnerabilidad de nuestro territorio requiere de una más eficaz colaboración ciudadana, tomando nota de datos que nos resulten extraños (marcas de coches, matrículas, descripciones de personas) y si los consideramos sospechosos, poniéndolos inmediatamente en conocimiento de la Guardia Civil.

Lo Consell de Las Pauls: obra teatral de carácter histórico representada en escenarios naturales siglo XVI

autor, José Martí Coronado;

idea orginal obra teatro, Domingo Subías Armengol.

[Laspaúles (Huesca)]: Domingo Subías Armengol, [2004]

Fotos de la cronologia.

TEMES QUE TRACTAREM LO DIA 30 A LA XARRADA DE QUERETES FA 800 ANYS

Al 1192 l’orde de Calatrava dóna carta de poblament a Queretes: “En la era de 1230 (any 1192) la Religión da a cincuenta pobladores todos los términos y tenencias (confrontándolas) con los yermos, aguas y montes de Cretas. Reservan el dominio, horno y calonias y prohíben que no puedan ajenar, vender ni empeñar a caballeros ni religión alguna.” (Carlos Laliena, Sistema…, i Joan Lluís Camps, Recopilación…, BRAH, CSC, I-17, f. 71.)

Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.

El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad  hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones  lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.

A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.

Una fina crítica de Llorenç Capdevila a «el Pou Digital» | L’esmolet.

Ayuntamiento y vecinos se reúnen para opinar sobre si el Posets – Maladeta tendría que ser Parque Nacional – Radio Huesca.

Las Cortes de Aragón se oponen a las servidumbres del aeropuerto de Alguaire – Radio Huesca.

Una molt interessant crítica a Núvol | L’esmolet.

A l’entrada del 2013, aquests episodis de licantropia són encara vigents. Així ens ho demostra Carles Terés (Barcelona, 1962), amb la seva opera prima en el gènere novel·lesc anomenada Licantropia. El text és àgil de llegir, ben disposat i degudament adjectivat, fent ús, quan el personatge ho requereix, del registre dialectal nord-occidental, propi de la zona de la Franja, on s’ambienta l’obra. Les referències a Lovecraft, a la mansió del comte Dràcula subratllen que ens trobem davant d’una novel·la que busca l’intriga. Les cases abandonades, les estranyes relacions familiars, el passat fosc que marca els protagonistes, tot es presta al mateix servei.

L’acció es situa entre la Pobla de Llobosa —nom escaientment fictici darrere del qual s’hi amaga el nom de Torredarques, a l’alt Matarranya— i Capçades, vila natal —i, per suposat, fictícia— del protagonista, un fotògraf anomenat Llorenç -curiosament, el seu autor també viu en aquesta zona i comparteix el mateix ofici, fet casual o deliberat?-. La vida d’en Llorenç i la seva esposa, la Laura, és immillorable: tenen tot el que es pot desitjar. Viuen una vida rutinària però de felicitat matrimonial, i una relació més que profunda els uneix -i ja veure perquè-. Aquesta quotidianitat, però, s’anirà estroncant i donarà peu a una dansa entre impuls i raciocini que marcarà l’obra fins a la seva fi.

La novel·la, d’intriga, aprofita per explorar l’inescrutable interior de l’ésser humà a través de la veu en off del fotògraf, però no d’una manera explícita, sinó a través de les sensacions que experimenta durant el transcurs de la trama. A mesura que la lectura avanci, en Llorenç cada vegada estarà més a prop de saber quina és l’estranya relació entre ell i una nissaga de llobaters -ofici que consistia en foragitar els llops que assetgen els ramats- afectats per la licantropia.

La licantropia posa de relleu la part fosca de l’home, la part animal que resta adormida en el subconscient de cada un. Plaute ja ho avançava a la seva Comèdia dels ases: lupus est homo homini, quom qualis sit non novit (v. 495), «l’home és un llop per a l’home, i no pas home, quan no coneix qui és l’altre», popularitzada més endavant pel filòsof empíric Thomas Hobbes. Aquesta sentència fa referència al comportament egoista inherent en la nostra espècie. En el fons, som animals. En Llorenç n’acaba essent conscient. A Licantropia això també es fa evident:

«I aquesta història dels fills mascle… això havia ultrapassat el límit del que es podia creure. Si era veritat, les dones de la família de la Rosa havien estat psicòpates, assassines. La paraula era molt grossa, espantosa (Terés, 2013: 198).»

El mite de l’home llop, en aquesta novel·la, però, no és tractat d’una manera negativa, almenys parcialment. L’afirmació, que a la pàgina 141 en Llorenç es fa a si mateix «som només humans i estem plens de limitacions», anirà ressonat al llarg fins a ser contradita per la Laura, quan li desvetlli els secrets de «ser una persona completa».

El final de la novel·la és obert. Després de les últimes confessions, els pensaments del protagonista es tornen hermètics i confosos. L’obra finalitza i dóna peu a un Epíleg, que narra el viatge d’un home, en Llorenç, tot sol. Un viatge sense tornada, potser: el camí de la vida es recorre sol. L’autor, sembla, prefereix que cada lector n’extregui la seva pròpia lectura.

Griselda Oliver i Alabau

Profesores del IES Matarraña critican la actitud de Educación durante las nevadas.

A partir del minut 6

ADAMUZ-ENLLANçATS PER LA LLENGUA