La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
ENLLAÇATS NO ACATEM: UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT.
UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT
El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d’altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m’ho va fer veure: «encara no t’has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral•lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m’havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n’acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l’exemple d’aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s’identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrùpol ser confosos per catalans.
gestio@tallers.cat
Las enmiendas a la ley de lenguas costarían 35 millones, según el PP – ABC.es.
Oposición y Gobierno se enfrascan en el debate lingüístico tras la elaboración de un nuevo texto que no recoge el catalán como «lengua propia» de Aragón
La Ley de Lenguas sigue dividiendo a los partidos políticos en Aragón. Así ha vuelto a quedar de manifiesto en las Cortes. El texto que ha presentado el Gobierno de Rudi no gusta a la oposición, que aboga por reconocer entre las modalidades lingüisticas de Aragón el catalán. Algo a lo que se oponen rotundamente los populares y también el PAR, su socio de Gobierno.
Con la mayoría que ostentan en las Cortes, la propuesta de la oposición de rehacer el texto ha sido tumbada. Y parece que va a pasar lo mismo con el resto de enmiendas que la oposición ha presentado a la nueva Ley de Lenguas. Según el PP, las medidas que proponen, en caso de aplicarse, supondrían un coste superior a los 35 millones de euros para las arcas públicas.
Y es que, entre otros aspectos, PSOE, IU y CHA pretenden que se dediquen fondos públicos a financiar el doblaje de películas al catalán para proyectarlas en territorio aragonés, por televisión o en cines. Para el PP se trata de «un disparate, algo innecesario» y más si se tiene en cuenta la delicada situación económica.
Ya en su día, los populares aseguraron que la Ley de Lenguas, tal y como se aprobó por el anterior Gobierno de Marcelino Iglesias, supondría un coste público de 24 millones de euros. Ésta y el hecho de que se reconociera el catalán como «lengua propia» de Aragón fueron las principales razones para que el PP se opusiera al texto.
Por eso, desde la llegada de Rudi al Gobierno, uno de sus principales cometidos ha sido modificar la Ley. Desde un primer momento ha contado con el respaldo de su socio al frente del Ejecutivo, el PAR, que en su día también se opuso al texto que los socialistas presentaron ante las Cortes en solitario. Lo hicieron al final del mandato de Marcelino Iglesias y sin contar con el respaldo de los aragonesistas, que en ese momento ocupaban junto al PSOE el Gobierno de Aragón.
Aunque PSOE, CHA e IU se oponen a modificar el anterior texto, tal y como ha quedado de manifiesto en las Cortes, el PP y el PAR suman ahora mayoría absoluta en las Cortes regionales y eso les garantiza que se aprobará esta nueva ley, que borra el catalán como «lengua propia» de Aragón. Aun con todo, socialistas, nacionalistas de Chunta e IU han presentado una batería de enmiendas con intención –nada probable– de que sean incorporadas a la nueva ley y, sobre todo, para dejar constancia de su postura.
Algunas de las enmiendas
Por ejemplo, desde CHA proponen que las Administraciones Públicas pongan a disposición de la población «formularios y textos administrativos de uso frecuente en las lenguas propias de Aragón», entre ellas en catalán. A esto hay que sumar que apuestan porque «los interesados puedan dirigirse a la Administración en cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias».
Ya en su día, el PP aseguró que para poner en marcha estos apartados sería necesario contratar a 780 traductores, tanto de aragonés como de catalán. De ellos el 70 por ciento cobrarían de las arcas autonómicas, mientras que el resto serían trabajadores de las administraciones locales, es decir, comarcas y ayuntamientos.
Entre las enmiendas también figura que en «Educación Primaria y Secundaria y en los ciclos formativos de Formación Profesional, de grado medio y de grado superior, se impartirá el aragonés en todo Aragón y el catalán en la zona catalanoparlante».
Los populares creen que en estos momentos de crisis económica a los aragoneses no les preocupa la realidad lingüística, sino el empleo, la economía y cómo llegar a fin de mes. Por eso, es de esperar que ninguna de estas enmiendas prospere y el texto se apruebe con los votos de PP y PAR.
L’estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran el futur de la llengua, segons l’informe del 2011 de la Xarxa Cruscat
El català es consolida amb 9,9 milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers. Així ho indica l’informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (pdf) de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que posa en relleu la gran atracció de la llengua catalana -d’aquests 10 milions només 4,4 declaren que el català és la llengua inicial.
Però també es pot comprovar que una cinquena part de Catalunya, més d’una quarta part de les Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià manifesten que no el saben parlar i que el nivell de desconeixement i ús és molt heterogeni. L’estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran, segons l’estudi, el futur del català.
El 70,7 % de la població dels Països Catalans declara que sap parlar català -9.856.000 persones-, el 91,3 % l’entén -12.728.00 persones- i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure -7.005.000 persones. Per territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l’Alguer.
Més informació: El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers (IEC)
Manifest de la Comunitat Educativa del Matarranya contra les retallades i la LOMCE
Dijous, 13 de desembre de 2012
El dilluns més de dos-centes persones, entre mares, pares , professors, mestres i alumnes de tota la Comunitat Educativa del Matarranya ens vam reunir a l´IES de Vall-de-roures.
En aquesta assemblea fou unànim la preocupació pel futur de l ‘Educació i el sentiment de rebuig a l’actual política de retallades i a la nova Llei d’Educació (LOMCE). Llei i polítiques que pensem posen en perill lÉscola Pública,especialment en el medi rural, ique no únicament correheixen les desigualtats entre les ciutats i els pobles o entre els Centres educatius, sinó que les fomenten, en establir una competició entre aquests amb “premis en metàlic per als millors”.
L’Avantprojecte d’aquesta Llei fomenta la competitivitat i segregació dels alumnes mitjançant avaluacions externes que tan sols mesuren coneixements formals i purament lingüístics, menyspreant d’altra banda el que tots els correntsw pedagògics estan proposant coma fonamental en l’ Educació bàsica: el procès d’aprenentatge, la cooperació i el recolzament mutu, el desenvolupament de la creativitat i la intel·ligència emocional, els valors crítics i solidaris…
En l’Assemblea es va mostrar també la preocupació per l’actitud de les Administracions Educatives, que no han consultat , ni mai ho han fet, els vertaders protagonistes de l’ Educació: pares, docents i alumnes
Aquesta administració únicament sap respondre a les crítiques i protestes de la ciutadania amb la petulància del ministre Wert o, com està succeint en aquest Centre, amb les amenaces de sanció per part de la Directora Provincial quan el Claustre de professors va decidir com a mesura de protesta endarrerir el lliurament del butlletí de notes de la primera avaluació (mai no avaluar, ja que els alumnes estan sent avaluats des del primer dia del curs, i tant ells mateixos com els seus pares estan sent informats qualitativament i quantitativament en relació al seu procés d’aprenentatge). Amenaces a l’Equip Directiu i al Professorat del Centre, que suposen l’apertura d’expedients que impliquen la pèrdua de sou i feina, mesura que va ser rebutjada enèrgicament per tots els integrants de l’ assemblea.
L¡Assemblea, en fi, es va comprometre a mostrar públicament el seu rebuig a l’empobriment progressiu de l’ Educació Pública i a desenvolupar les accions nencessàries que facen veure a l’’Administració que aquest no és el camí. El nostre comunicat és la primera d’aquestes accions.
La llengua catalana, una casa de putes sense ama | Núvol.
Diu Diego Gómez, ex-president d’Escola Valenciana, en un recordatori de l’acord de les Normes de Castelló: «… [amb] les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià». Tot el que diu Gómez sobre la importància de les Normes de Castelló ho subscric sense esmenes. Tanmateix, afirmar que el model de l’AVL és convergent i policèntric és una falsedat.
Toni Cucarella
El català té avui dia, amb suport de llei, tres acadèmies diferents: la catalunyesa (IEC), la valenciana (AVL) i l’aragonesa (actualment suspesa sine die, crec). I no fóra d’estranyar que a les Illes, amb Bauzá crescut pel sunami nacionalcatòlic de la contrareforma educativa de Wert, rescatara la idea de Matas de convertir per llei l’Institut d’Estudis Baleàrics en una altra acadèmia específica per a “les modalitats insulars”. Per bé que aquella pensamentada de Matas, que s’inspirava en la creació de l’AVL amb el suport del seu coreligionari Zaplana, va ser rebutjada pel món cultural i acadèmic de les illes per “secessionista”. La còpia bandejada i criticada, l’original acceptat i aplaudit. Aixa arrere i tira avant, tot alhora, l’haca es torba.
L’IEC ha comès molts errors. El principal, haver actuat sempre com una institució normativa catalunyesa i no catalana, sense atendre a fons, només superficialment, la pluralitat d’una de les llengües més unificades d’Europa malgrat tants segles de fragmentació, d’ignorància mútua entre territoris i l’abominable i interminable agressió espanyola. I la solució espanyolista de dotar cada territori autònom d’una institució normativitzadora és, ho vulguen o no els “nostrats” que li donen suport, un atac a la unitat del català.
És cert que un model d’estàndard construït sobre un dels dialectes s’ha demostrat com una solució equivocada. Però el model actual, d’inspiració espanyolista pel que té de fragmentador, de dotar d’un norma pròpia cada territori administratiu, amb tractament de llengua diferent i diferenciable, és un altre gravíssim error. Caldria, al meu ententre, una sola entitat normativitzadora, que tinguera composició paritària de tots els territoris, que aportara solucions úniques per a la totalitat i per a les particularitats.
La relació “convergent” entre l’AVL i l’IEC és pràcticament inexistent, o anecdòtica. Totes dues institucions van a la seua. I no pot haver “convergència” quan la normativització de la llengua està sotmesa a les decisions que prenen entitats que tenen competència administrativa i normativa diferenciada, i diferenciadora. La llengua catalana no conté diferències entre parlants d’una frontera administrativa i de l’altra, tanmateix, almenys als territoris sota domini espanyol, cada comunitat autònoma té normatives diferents. Semblants, però diferents. En aquestes circumstàncies, policentrisme no és igual a pluralitat sinó a esquarterament. Avui dia, AVL i IEC són entitats que tracten el català des d’una perspectiva, mental i lingüística, estrictament regional. No aporten solucions normatives per a la totalitat de la llengua catalana. I com més acadèmies entren en funcionament, més profund serà l’esquarterament, la divergència.
Però tothom fa com si no passara res. Com deia Joan Fuster, no tenim voluntat de resistir. Tothom fa com si tot fóra bonic i maco i així espolsar-se les puces de damunt i qui dia passa anys empeny… Es fan declaracions d’unitat mentre cadascú posa el seu plat en una taula a banda. El cec que menys s’hi veu és aquell que no hi vol veure. A banda, és clar, que en el país del cecs el tort s’hi proclama rei.
La llengua catalana, avui dia, és una casa de putes sense ama. Per això, fa temps que, davant aquesta situació irreversible, jo practique el cantonalisme: escric en català d’Aixàtiva i la contornada i aló. Ja s’apanyaran. Al capdavall, no està en les meues mans. Tanmateix, no vull ser còmplice.
Educación podría expedientar a los profesores del IES Matarraña.
Barajan no entregar las notas de la primera evaluación como medida de protesta contra los recortes. La Dirección Provincial de Educación advierte a los profesores del IES Matarraña de Valderrobres que, de no entregar el boletín trimestral de notas antes de las vacaciones de Navidad tal y como tienen previsto como medida de protesta contra los recortes en educación, incurrirán en una falta grave que podría zanjarse con suspensiones de empleo y sueldo
Imagen de la asamblea, reunida el lunes en el IES Matarraña. DIARIO DE TERUEL
MARCOS NAVARRO / Alcañiz/ La Dirección Provincial de Educación advierte a los profesores del IES Matarraña de Valderrobres que, de no entregar el boletín trimestral de notas antes de las vacaciones de Navidad tal y como tienen previsto como medida de protesta contra los recortes en educación, incurrirán en una falta grave que podría zanjarse con suspensiones de empleo y sueldo.
El aviso llegó el pasado lunes al IES firmado por el inspector jefe, que recordaba la obligación que tiene el profesorado de emitir un boletín de notas tres veces al año para mostrar al alumno y a su familia las evoluciones de su aprendizaje.
La misiva llegó como consecuencia de la decisión por mayoría -no por unanimidad- del claustro de profesores del centro educativo de “retrasar la entrega de las notas como medida de presión” contra “la actual política de recortes” en el sector, según señaló José Carlos Gonzalvo, portavoz de la Asamblea de la Comunidad Educativa de la Comarca del Matarraña,. Esta se reunió el pasado lunes para, entre otras cosas, rechazar lo que entienden como “una amenaza” de la Dirección Provincial.
Por el momento, los profesores aún no han decidido si seguirán hacia adelante con su medida de protesta o si cederán a la presión del Departamento de Educación del Gobierno de Aragón
El PP i el PAR rebutgen les esmenes a la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.
No és pas sorprenent que el ple de les Corts d’Aragó hagi rebutjat les dues esmenes a la totalitat, presentades per CHA i IU al projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, incloent la d’IU, a més, un text alternatiu.
L’esmena a la totalitat de la CHA ha estat recolzada per aquest grup i pel PSOE i IU, amb 27 vots, i rebutjada pels grups que sostenen el Govern autonòmic, PP i PAR, que han sumat 34 vots, i la d’IU ha rebut el vot a favor del propi grup i de la CHA (set vots) i en contra el del de PP, PAR i PSOE (56 vots). El grup socialista ha rebutjat la cooficialitat que recollia el text alternatiu presentat per IU.
Tindrem una Llei de Llengües que li nega el nom a les pròpies llengües, que no protegeix ni promou absolutament res, de modalitats lingüístiques d’un no res, que no tindrà ni mestres ni alumnes, sense cap lingüista, ni filòleg, ni cap universitat, ni cap escriptor que la reconeguin, y amb les acadèmies i institucions europees en contra. Un sin sentit, un disbarat, construït a base de pura ideologia i resentiment de la dreta més arcaica, i prenyada d’analfabetisme i d’un ferotge anticatalanisme. Requiescat in pace llengua aragonesa i català a la Franja. Visca els dret a la incultura!
Si perdem l’Estat del benestar, els drets laborals, els socials i els econòmics, per què no havíem de perdre els lingüístics?
Aragó capital Madrid i maleït sigui el Mediterrani! Un bon “cachirulo” escalfa força a l’hivern.
La ley de lenguas que niega la realidad trilingüe sigue adelante – Aragón – El Periódico de Aragón
des. 14La ley de lenguas que niega la realidad trilingüe sigue adelante – Aragón – El Periódico de Aragón.
PP y PAR rechazan aceptar el aragonés y el catalán y “las imposiciones”. CHA, IU y PSOE lamentan que se cercene el derecho de miles de aragoneses
A. IBÁÑEZ 14/12/2012
La consejera Serrat defendió u Foto: CHUS MARCHADOREl PP y el PAR enterraron ayer los derechos lingüísticos de miles de aragoneses que tienen como lengua vernácula una distinta al castellano al permitir que continúe la tramitación del proyecto de ley del Gobierno de Aragón que niega la existencia del aragonés y el catalán como lenguas propias de la comunidad. Sucedió en las Cortes, donde rechazaron las enmiendas de devolución presentadas por CHA e IU (que presentó un texto alternativo en el que se defendía la cooficialidad de las tres lenguas), que querían reconocer el derecho de los ciudadanos del norte y la franja oriental aragonesa. La negación de la denominación catalán, en contra de todos los criterios filológicos, y la cooficialidad protagonizaron un debate en el que abundó la polémica.
El proyecto de ley fue defendido por la consejera Dolores Serrat, para quien este proyecto aboga por “la voluntariedad, sin coacción y sin imposición de fuera”. Pero en realidad, detrás del proyecto de ley que, como dijo la portavoz de CHA, Nieves Ibeas, es una “derogación encubierta” de la ley de lenguas vigente, se oculta el temor a reconocer la existencia del catalán como idioma propio de Aragón. A juicio de Ibeas, este proyecto esconde “una vena anticatalanista” y recordó que siempre ha habido consenso entre los grupos, “incluido el PAR” en admitir la realidad trilingüe de Aragón. La portavoz nacionalista, que además es filóloga, recordó el “privilegio” que supone tener tres lenguas y consideró “un insulto a la inteligencia sin soporte científico” afirmar que todas las modalidades lingüísticas que se hablan en Aragón son “aragonés”. Lamentó que se firme “la sentencia de muerte del aragonés” y que se oculte un informe europeo que considera que se incumpliría una normativa europea de defensa de las lenguas minoritarias y lo consideró paradójico cuando las imposiciones europeas que consisten en recortes sí se acatan.
Adolfo Barrena, portavoz de IU, lamentó que se “niegue y reniegue del catalán” aunque sea una lengua aragonesa y consideró que se cercenan “derechos de los ciudadanos”, aunque sean una minoría. Consideró que se condena al “limbo y a la clandestinidad” a todo aquel que no habla castellano. “Deberán pedir perdón a esos ciudadanos”, indicó, al tiempo que denunció “la intoxicadora campaña de la derecha” de que se pretende “catalanizar Aragón” y consideró una aberración asociar “un idioma a un territorio”, en referencia al temor a considerar que hablar catalán es ser de Cataluña. Lo mismo que el español se habla en México o Argentina sin que nadie considere que eso es una asimilación con España.
Pero ni esta palmaria realidad ni los criterios científicos son suficientes para las portavoces del PAR, María Herrero, y del PP, María José Ferrando, quienes usaron sus intervenciones para repudiar la existencia del catalán y asociarlo al catalanismo.
EL PAR NO ES ANTICATALANISTA Herrero consideró que es un asunto que genera “fractura social y que es “complejo y difícil de resolver”. A su vez, consideró que el PAR “no es anticatalanista, sino profundamente aragonesista” para reafirmar la voluntad de su partido por defender “los derechos lingüísticos de los aragoneses sin apoyar las tesis del catalanismo”. Incluso insinuó que el catalán de Aragón es anterior a Cataluña y es discutible que sea catalán y recordó que en Valencia –en contra de su universidad– decidieron que su catalán se llame valenciano.
Mayte Pérez, del PSOE, lamentó que el Gobierno “siga siendo durísimo en los derechos de los ciudadanos” y rechazó la cooficialidad. Pero abogó por “hacer visible lo cotidiano” y reconocer “el derecho de miles de aragoneses”, sin buscar, “como hace el PP” la “confrontación”.