Skip to content

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Avancem amb el català « Lo finestró del Gràcia.

El proper dia 30 de novembre i fins al 9 de desembre al cine  d’Arnes es projectarà la pel·lícula EL BOSC del director Oscar Aibar i del guionista i autor Albert Sánchez piñol,  rodada en part al municipi de Arnes amb la parla del Martarraña. El dissabte dia 1 de desembre es fa la presentació al cine de Arnes amb l’assistència dels actors Maria Molins i Alex Brendemülh, del director Oscar Aibar i del autor i guionista Albert Sanchez piñol, hi esteu tots convidats!!
El tràiler de la pel·lícula el podeu veure a http://www.faustoproducciones.com/cat/

 

el_bosc_catala_lr.jpg

 

 

horari el bosc arnes.jpg

 

 

Us presentem “El Matarranya. Crònica de viatge” per Joaquim MONTCLÚS amb el prefaci del’Albert SÀNCHEZ-PIÑOL i publicat per GALERADA Editorial.

“El Matarranya. Crònica de viatge” és un recorregut de l’historiador Joaquim Montclús per les vint-i-nou poblacions de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. L’autor tant s’interesa per l’evolució recent de cada poble com pels aspectes històricament més allunyats, però que expliquen moltes coses del present. Així, doncs, la història, la política, la cult

ura, la gastronomia, l’etimologia o l’arquitectura es barregen en una prosa fluida que aocmpanya al lectorper aquesta comarca tan singular. La gran diferència de les altres aproximacions que s’han fet al Matarranya és que l’autor n’es fill, i en dona una visió més autèntica i comprensiva, adquirida des de la infantesa.
DIJOUS 6 DE DESEMBRE:

12:30: Firma de llibres a llibreria Serret a carrec de l’autor, Joaquim Montclús.
20:00: Presentació del “EL MATARRANYA. CRÒNICA DE VIATGE” de Joaquim Montclús, Albert Sánchez-Piñol, Joan Maluquer (Editor) amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Arnes.

Autor: Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, el Matarranya,1957) és historiador i escriptor. Nascut al Matarranya, viu a Barcelona, on col·labora en diversos mitjans, com El Periódico o el diari Ara. Preocupat per la preservació cultural de la seva comarca, ha publicat La Franja de Ponent avui (1983) i La catalanitat de la Franja de Ponent (1999).

Contingut: El Matarranya. Crònica de viatge és una guia de turisme cultural, que ens presenta un trajecte poble per poble d’aquesta comarca de la Franja de Ponent. És una guia imprescindible per a endinsar-nos en els aspectes històrics (sense tergiversacions interessades), econòmics i culturals d’aquesta comarca.

 

Cartell-presentació-Montclu.jpg

 

 

Sobiranistes versus unionistes « Lo finestró del Gràcia.


Durante los próximos días 6 al 9 de diciembre, estará abierta en Castillonroy la exposición organizada por el CELLIT con la colaboración del Ayuntamiento de la localidad: Recuerdos del ayer. La Litera en blanco y negro.

Do de llengües/aragonès – Catalunya Ràdio.

 

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

252216_4336550049557_293732254_n.jpg (Imatge JPEG, 316×448 píxels).

 

Presentamos un proyecto de Ley de Lenguas alternativo al que ha presentado el Gobierno de Aragón | IU Aragón | Aragón.

Conte y Barrena

Publicado el 26 noviembre

El escritor aragonés, Anchel Conte, y el portavoz de IU Aragón en las Cortes, Adolfo Barrena, han explicado esta mañana en rueda de prensa la enmienda a la totalidad que ha presentado el grupo parlamentario de IU Aragón al proyecto de Ley de Lenguas de Aragón presentada por el Gobierno del PP -PAR para tratar de evitar la “muerte” del aragonés y en contra del anticatalanismo que promueve la DGA .

IU Aragón, que rechaza la Ley de Lenguas presentada por el Gobierno, propone un proyecto alternativo de ley de defensa, fomento y enseñanza de las lenguas propias de Aragón y en la que apuesta por la cooficialidad de las tres lenguas en las zona de Aragón donde se hablen y la posibilidad de dirigirse a las instituciones públicas en cualquiera de ellas, aragonés, catalán y castellano.

Cabe recodar que el Gobierno autonómico ha presentado un Proyecto de Ley de lenguas “con el que que se ha quedado todavía más corto que la ley aprobada por las Cortes en 2009 y a la que IU votó en contra.

“La ley presentada por PP y PAR incumple el artículo 7 del Estatuto de Autonomía, que emplaza a las Cortes de Aragón a “fomentar la cooficialidad, y niega el derecho de los aragoneses a tener su lengua propia”, ha denunciado Conte para añadir que “tampoco recoge la obligatoriedad de la enseñanza del aragonés en los centros educativos, lo que conllevará la destrucción y la muerte de esta lengua, una de las lenguas minoritarias más amenazadas de toda Europa”.

Para el escritor aragonés, “una de las razones por las que la Ley del PP-PAR no incluye la cooficialidad de las lenguas aragonesas es el anticatalinismo que hay en algunos partidos de derecha y también de izquierdas”. A su juicio, “si no se hablara catalán en Aragón, el aragonés sería ya cooficial sin ningún problema, pero hay un anticatalanismo que es la causa de que no se reconozcan las lenguas, porque o se reconocen las dos o no se reconocen ninguna y se ha optado por ninguna”. En este sentido, Conte considera que “esto se debe al error cometido por algunos políticos de limitar las lenguas a los territorios, en lugar de vincularlas a los derechos de los ciudadanos”.

Para Adolfo Barrena, “la ley presentada por el Gobierno para derogar la vigente es un intento claro de cercenar otro derecho más de los ciudadanos, además de ser tímida por estar fundada en complejos de identidad”.  Sobre el texto registrado por IU, en el que también propone que la enseñanza de las lenguas aragonesas sea obligatoria para garantizar su supervivencia, Barrena ha explicado que plantean la posibilidad de recuperar la tutela judicial, recogida en la actual ley, pero no en la presentada por el Gobierno, “para que cualquier ciudadano, que haya visto denegado su derecho a expresarse en la lengua que elija, pueda denunciar el caso en los juzgados”.

Puedes acceder en este enlace a nuestra enmienda a la totalidad con texto alternativo contra el Proyecto de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades lingüísticas propias de Aragón presentado por el PP-PAR

Texto Alternativo al presentado por el Gobierno de Aragón

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012.


logo

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

El PP de La Fresneda plantea nombrar tres representantes ciudadanos.

Teruel entra en el Guinness con un frac de 99,8 metros de cola – Aragón – El Periódico de Aragón.

El frac con la cola más larga del mundo mide 99,80 metros, ha sido fabricado en una planta textil de Mazaleón –Confección Ram– y será recogido en el Guinness World Record. Fabricado con una bobina de tela de cien metros, el notario Fernando Alonso dio fe de la longitud, que coincide prácticamente con el recorrido de la calle del Salvador de la capital turolense.

Este récord Guinness bate a uno anterior en el que la cola del frac medía cincuenta metros.

PROMOCIÓN Esta iniciativa es de carácter promocional y ha sido puesta en marcha por la organización del salón Exponovios que tendrá lugar en el complejo hostelero El Milagro de esta capital los próximos días 1 y 2 de diciembre y donde será exhibido, según explicó el responsable del evento, Nacho Forner.

El despliegue del frac se llevó a cabo en la calle del Salvador, cortada al tráfico rodado para la ocasión, y despertó la curiosidad de los viandantes, tanto locales como turistas.

Para la certificación notarial actuaron como testigos el director de Ermenegildo Zegna En España, Ramón Piqué Sans, y el concejal de Cultura del Ayuntamiento de Teruel, Paco Martín.

Europa adverteix al Govern d’Aragó que no ha rebaixar la protecció de les Llengües

 

 

Europa adverteix sobre la desprotecció del patrimoni lingüístic d’Aragó si es porta a terme la reforma de la Llei de Llengües prevista pel PP i el PAR. Acaba de donar-se a conèixer (després de mantenir un any sense divulgar per petició del nou govern espanyol del Partit Popular) el tercer informe del Comitè d’Avaluació sobre el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En les seves conclusions per al cas de les llengües d’Aragó assenyala als governs d’Aragó i d’Espanya que, si més no, s’ha de mantenir el nivell actual de protecció, cosa que no passarà si entra en vigor el projecte previst. En concret la indicació diu “118.A la llum de la informació rebuda sobre plans per modificar la Llei de Llengües a Aragó, el Comitè d’Experts urgeix a les autoritats a almenys mantenir l’actual nivell de protecció atorgat a l’aragonès i al català . “

 

 Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, assenyala que “el Govern d’Aragó, que ja va rebre aquest estiu aquesta mateixa advertència en una carta signada per diversos diputats del Parlament Europeu en la línia ara repetida per l’informe del Consell d’Europa, no compta amb el suport de les institucions europees. És una advertència en tota regla contra una reforma que violaria un tractat internacional (la Carta) que forma part de l’ordenament jurídic espanyol, i que està dirigida al govern d’Aragó ia tots els partits polítics que han de tramitar el projecte de reforma a les Corts d’Aragó. Ignorar aquesta advertència podria resultar en un delicte de prevaricació per part de tots ells “. 

 

D’altra banda, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa també ha emès les seves recomanacions a l’Estat espanyol, d’entre les quals n’hi ha tres que també han de ser aplicades pels governs central i aragonès a l’hora de protegir la realitat trilingüe d’Aragó.

 

– Revisar l’organització de la contractació, i el desenvolupament professional i la capacitació del personal dels serveis de l’Administració de l’Estat, per assegurar que un percentatge adequat del personal que realitza les seves funcions en les comunitats autònomes tinguin domini suficient de les llengües amb finalitats professionals.

 

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l’Estat.

 

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en la prestació de serveis públics de salut.

 

No és la primera vegada que Europa adverteix sobre la barbaritat que pretenen impulsar el PP i el PAR. CHA denunciar a Europa l’incompliment de la Carta Europea de les llengües minoritàries i la incapacitat del Govern d’Aragó per posar en marxa l’actual Llei de Llengües. També es va advertir sobre la reforma que pretén impulsar l’actual Govern d’Aragó.

 

José Luis Soro, president de CHA, va intervenir en l’Intergrup del Parlament Europeu per a les minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües per denunciar la situació a Aragó i presentar diverses iniciatives. Una de les conseqüències de la presència de CHA a Europa va ser que “el Parlament Europeu va expressar que la reforma de la Llei de Llengües del PP-PAR comet un error científic, de greus conseqüències jurídiques i de política lingüística, amb una reforma legal que, entre altres aberracions, evitar cridar pel seu nom a les nostres llengües autòctones: català i aragonès “- explica Miguel Martínez Tomey.

Un grup d’internet propugne que el fi del món serà el 22 de desembre i comencarà a Calaceit (Matarranya)

La Franja