La Franja

Alcaldes de la Ribagorça aragonesa presentaran mocions contra la denominació de ”l’aragonès oriental” :: Text :: ACN :: 676333.

O mundo de l’aragonés debant d’a nueva lei de no-luengas | Arredol.

A mayoría d’as asociacions creye un trango ta zaga iste prochecto, acusau d’indeterminau, y de enrestida contra l’aragonés y o catalán

4 julio, 2012 | | Autor: Arredol |

As asociacions de l’aragonés han feito publicos comunicaus y manifiestos ta amostrar a suya posición debant d’a lei de no-luengas que o gubierno PP-PAR . Os comunicaus os reproducimos integros y talcual han plegau ta la redacción, con a grafia emplegada por cadagún. Dende Arredol, amás hemos fablau con bells d’os suyos riprensetants ta que mos esplaniquen una mica más a posición debant d’o abantprochecto de lei, que o Consello Escolar d’Aragón ha refusau por indeterminau.

Nogará

L’Asociación Cultural Nogará-Religada quiere manifestar a suya funda preocupación per o que s’ha puesto conoixer de l’Abantprochecto de Lei d’uso, protección y promoción d’as luengas y modalidatz lingüisticas propias d’Aragón, anunciau per o Gubierno d’Aragón, y que suposa a derogación total d’a Lei 10/2009, aprebada en l’anterior lechislatura, exposando que:

– Ye un feito scientificament documentau y bien conoixiu en o mundo academico que en Aragón conviven historicament, en chunto a lo castellano, dos luengas romanicas bien caracterizadas y diferenciadas entre ellas y d’o castellano, que son luengas propias, orichinals y historicas d’a nuestra comunidat autonoma: Una luenga privativa d’Aragón, que s’ha denominau historicament aragonés, y unatra luenga, que compartida con atros territorios d’a Corona d’Aragón, ye conoixida internacionalment como catalán.

– A luenga aragonesa, historicament emplegada en quasi tot o territorio, y utilizada, con iste nombre, como luenga administrativa d’o Reino y as suyas institucions entre la Edat Meya, fue substituida per o castellano en buena parte d’Aragón, pero ye encara viva en qualques comarcas d’o nuestro territorio y s’expresa en quantas variedatz, que son partes constitutivas de l’aragonés. Parlar ixas variedatz ye fer servir distintas formas d’una mesma luenga, que tiene o nombre historico y scientifico de luenga aragonesa.

– A luenga aragonesa, per a suya fragmentación y a perda de transmisión cheneracional, ye seriosament menazada.  Iste periglo de desaparición d’un patrimonio cultural unico ye tamién motivo de preocupación internacional. Asinas, a UNESCO etiqueta l’aragonés como seriously endangered en o suyo Atlas Lingüistico Mundial d’as Luengas en Periglo, indicando un imminent periglo d’extinción. O Comité de Ministros d’o Consello d’Europa tamién ha manifestau a suya preocupación debant d’a situación d’as luengas propias d’Aragón, demandando explicitament a o Reino d’Espanya, como sinyant d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, una bastida churidica especifica que permita a protección d’o catalán y l’aragonés.

– L’abantprochecto presentau per o Gubierno d’Aragón, elimina as denominacions d’as luengas propias d’Aragón bien establidas per a tradición filolochica y lingüistica, y que s’han veniu emplegando sistematicament en a lechislación aragonesa, as institucions scientificas, a UNESCO, o Consello d’Europa, y o propio Gubierno Espanyol en os suyos informes sobre o cumplimiento d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias.  As denominacions “lengua aragonesa propia d’a zona pirenaica y prepirenaica de la comunidad autónoma” y “lengua aragonesa propia de la zona oriental de la comunidad autónoma” son circumloquios sin sentiu que creyan confusión con a denominación d’a luenga aragonesa, fendo creyer que as dos luengas propias d’Aragón fan parte d’un mesmo sistema lingüistico. Amagar o nombre d’as luengas y a suya filiación no contribuyen brenca a la normalización y dignificación de l’uso d’as mesmas ni a la consciencia d’os suyos parladors, fundamental pa asegurar a transmisión cheneracional y per tanto, a suya conservación.

– L’amostranza de l’aragonés en as escuelas d’as zonas d’uso ye una condición necesaria y urchent, que s’ha de meter en marcha immediatament si se quiere dar a l’aragonés una oportunidat de supervivencia. Si a lei vichent no guarenciaba iste punto, y no s’han cumpliu tampoco os termins a los quals obligaba, a nueva propuesta encara rebaixa mas as oportunidatz d’as nuevas cheneracions d’aprender a luenga propia d’as suyas familias y lugars, condenando a l’aragonés a la extinción per falta de transmisión cheneracional.

– Unatro aspecto que chenera gran preocupación ye a existencia d’una sola Academia Aragonesa de la Lengua, encargada de fixar a norma lingüisticas d’as dos luengas propias, que puede esdevenir en situacions absurdas como a necesidat de regular bellas decenas de variedatz lingüisticas, u mesmo a creyación d’una mesma norma lingüistica pa dos la dos luengas propias d’Aragón.

– Pa rematar, a desaparición de dreitos lingüisticos que guarencia a lei vichent, ye un paso enta zaga en la dignificación de l’uso, a promoción y a preservación de l’aragonés, que son suposadament os obchectivos d’ista lei. Antiparte, a desaparición d’istos dreitos suposa un incumplimiento d’os articlos d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, tractau internacional ratificau per o Parlamento espanyol.

Per ixo, l’Asociación Cultural Nogará-Religada exiche a o Gubierno d’Aragón que desembolique, cumpla y faiga cumplir a lechislación vichent, y que qualsiquier modificación que se faiga a la mesma en l’exercicio d’a suya iniciativa lechislativa vaiga siempre en o sentiu de guarenciar a supervivencia u l’uso normal d’as luengas propias d’Aragón, y equiparar os dreitos d’os parladors d’Aragonés y Catalán con os d’a resta de ciudadans d’Aragón.

O Trango

As luengas propias d’Aragón, y más que más l’aragonés, se troban en una embolicada situazión lingüistica y soziolingüistica deban d’a presenzia de l’español como luenga dominán y a escasa transmisión chenerazional. Güe por güe, a UNESCO contina ficando l’aragonés en o listau d’as 7.000 luengas en risgo de disparixer mientras o sieglo XXI, estando a luenga que más pelingro tien en Europa Ozidental.

Dende a nuestra asoziazión, siempre emos esfendiu una autuazión que guaranzie t’as luengas propias d’Aragón uns dreitos parellanos a os que tiene o castellano, si bien creyemos menester que en o caso d’a luenga se prautique una politica de discriminazión positiba que aduye a fer menor l’azelerau prozés de perdida que en tiene.

En iste sentiu, y dimpués de presentar-se o nuebo esborrador de Lei de Luengas d’Aragón, dende l’Asoziazión Cultural O Trango queremos meter de manifiesto os rasgos de dita lei que nos leban a considerar-la como insufizién en o respeutibe a la protezión y guaranzia d’a superbibenzia d’a luenga aragonesa.

O texto tiene asaberlo de limitazións en materia d’educazión. Asinas, no se guaranzia o dreito a l’amostranza en as luengas propias (articlo 12). Tamién xublida tanto a importanzia d’o conoximiento d’a reyalidat lingüistica en a comunidat aragonesa como o menester d’estudios espezializaus tocán a las luengas propias en dembas unibersitaires (sacando l’articlo 24 y parte d’o 22 de l’anterior texto lechislatibo). Atro aspeuto a siñalar ye a manca de prezisión con respeuto a o escomenzipio de l’amostranza de as luengas propias en os países d’emplego istorico.

O debanproyeuto talla asabelo de dreitos en a demba de l’Administrazión. Encara que os fabladors pueden endrezar-se t’as administrazións publicas en as luengas propias, no se guaranzia a rispuesta d’istas en a mesma (articlos 18 y 19). Antimás, queda sacau o punto 5 de l’articlo 27 d’a lei anterior, en o que se guaranziaba estendillar formularios y textos administratibos d’emplego cutiano en as luengas propias d’Aragón u en bersións bilingües. Ta rematar, tampoco no se guaranzia a publicazión trilingüe d’os documentos ofiziáls d’as administrazións publicas (articlo 17).

Tocán a os meyos de comunicazión, creyemos que sería menester que o texto promobese l’emplego y dinificazión d’as luengas propias en os países d’emplego istorico a trabiés de desconexions territorials con programazión en ditas luengas, asinas como contenius informatibos y dibulgatibos en tot o territorio.

Antiparti, iste debanproyeuto presenta una notable manca de rigor en emplegar de contino a esprisión “zona de utilización histórica predominante” de l’aragonés enreligada ta l’área septentrional pirenaica y prepirenaica (articlos 2.2 y 5.a), cuan istoricamén ista luenga se fabló en toda a comunidat autonoma (fueras d’a zona oriental) antimás d’atras rechións como parti de Nabarra y puntos de l’interior d’a Comunidat Balenziana y mesmo Murzia.

Ta rematar, queremos reiterar que iste debanproyeuto de Lei, d’a mesma traza que l’anterior Ley 10/2009 de 22 de diciembre de uso protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, fote os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’aragonés mesos en a Declarazión Unibersal de Dreitos Lingüisticos aprebada por a UNESCO ta desichir a ofizialidat d’istas luengas en os paises en os que se fablan: (Articlo 15, punto 1) Toda comunidat lingüistica tiene dreito a que a suya luenga siga feita serbir como ofizial dentro d’o suyo territorio. Por tot isto, en un futuro proximo enzetaremos aizións.

Sociedat de Lingüistica Aragonesa

Una vegada conoixiu o texto reformau d’a Lei de Luengas,  Sociedat de Lingüistica Aragonesa, con siede en Graus, trobada en Secastilla en a suya Asambleya anyal, deseya manifestar ta la opinión publica as consideracions siguients:

-Creyemos positivo que a la fin no s’haiga derogau dita lei.

-Creyemos que o feito de no clamar especificament por o nombre que en filolochía lis pertoca a las luengas autoctonas ha estau un retalle, torpe y que no se’n amenistaba, motivau por custions extralingüisticas.

-Asinas mesmo, trobamos entivocada a eliminación d’una autoridat lingüistica ta las fablas de l’Alto Aragón, se diga como se diga, ya que en a critica situación d’as mesmas, s’amenista establir un ente scientifico que actue en un urchent y inmediato proceso de planificación lingüistica.

-A la fin, creyemos que a responsabilidat de como s’ha feito tot iste proceso de creyación y aprebación d’una lei de luengas en Aragón, caye de raso sobre qui ha puesto fer-lo china chana y con sensatez, en o suyo inte, y lo rezagaron y precipitoron de traza irresponsable por motivos electorals, muito más que en qui agora no ha feito que aplicar o suyo programa electoral.

Chusé Raul Usón

Ta Usón “yera de dar que iste gubierno teneba platero que quereba retallar a lei anterior”. Una lei, que seguntes l’editor de Xordica, yera un mal menor y que plegaba “muitos anyos dimpués d’os primers trangos, muitos anyos que no s’heban aproveitau dende os primers gubiernos de Marraco, a declaración de Mequinenza u a conselleria de Bada”, pero yera una lei que se fació “tardi y mal”.  Seguntes Usón, “cal fer pedagochía d’a luenga, y a lo menos un desembolique d’a lei anterior que “yera curta, pero no como ista, que suposa un astralazo, con a supresión d’o Consello Superior d’as Luengas y d’as Academias particlars de cada luenga”.

Pero amás, a ran presonal, y tamién colectivo, a Chusé Raúl Usón li preocupa a situgación d’o movimiento de l’aragonés. “Cal repensar”, mos diz, “a responsabilidat que tenemos en a situgación d’a luenga ta que no s’amorte de raso” y fer treslau ta la sociedat d’ista responsabilidat. Si a nueva lei de no-luengas “no creya ixa academia de l’aragonés, cal creyar un observatorio scientifico de l’aragonés, que siga un referent y que mos faiga plegar t’alcuerdos que faigan pervivir l’aragonés”.

 Consello d’a Fabla Aragonesa

A Chunta Direutiba d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, reunita d’urchenzia o día 25 de chunio ta desaminar e balurar o nuevo abamproyeuto de Lei de Luengas presentato o día 19 de chunio por o Gubierno d’Aragón, deseyea esprisar o suyo permenamiento por as numbrosas restrizions que i fica, en contimparanza con a bichén Lei 10/2009, d’uso, proteuzión e promozión d’as luengas propias d’Aragón:

1. Pasa de 36 á 25 articlos.

2. Elimina cabos muito senificatibos d’os Requilorios

3. En puesto de referir-se á l’aragonés e á o catalán, l’abamproyeuto se refiere á “ras luengas e modalidaz lingüisiticas propias d’Aragón”, esprisión indeterminata, poco definita e tasamén rigorosa.

4. Reconoxe o dreito á fer uso d’as luengas e modalidaz lingüisticas propias d’Aragón nomás en as zonas d’emplego istorico predominán, cosa que resulta muito restritiba.

5. Elimina l’articlo 6 sobre tutela almenistratiba e chudizial ta protexer e fer efeutibos os dreitos lingüisticos.

6. En l’articlo 5 abuega ra zona de l’aragonés á ras “arias pirinenca e prepirinenca”, olbidando-se d’os Semontanos.

7. Elimina de raso o capetulo III que se referiba á o Consello Superior d’as Luengas Propias d’Aragón: no bi ha denguna referenzia á iste organismo.

8. S’eliminan as Academias de l’aragonés e d’o catalán e, en o suyo puesto, se creya solo que una, denominata “Academia Aragonesa d’a Luenga”, que os primers miembros serán desinatos por as Cortes

d’Aragón e por o Gubierno d’Aragón, con o que se politiza á o masimo a custión lingüística.

9. Por tot o testo, e muito siñaladamén cuan fa referenzia á l’amostranza, uso publico, meyos de comunicazión, etz. cambea o berbo “se guarenziará” por “se fomentará” u “se promoberá”, formulas que

sochieren menor compromís.

10.  En charrar d’as diferens formas de promozión d’as luengas (art, 11, antis 20), antimás de suprimir bels cabos, en toz,  dimpués de do diz “luengas”, adibe “e modalidaz lingüisticas”, cosa que caleba dar por

supuesto; pero o emplego d’a conchunzión copulatiba (no pas disyuntiba) fa imbiable u muito difízil a suya aplicazión.

11. En l’articlo 13 (antis 23) nomás espresa de forma imprezisa que “se fomentará ra suya amostranza”, pero elimina “como materia integrán d’o curriculo”.

12. Elimina l’articlo 24 que feba referenzia á ra presenzia d’as luengas en os estudios superiors e unibersitarios.

13. Elimina o punto 3 de l’articlo 26 que deziba que “o profesorato d’as luengas propias estará sozmeso á o mesmo rechimen churidico que o profesorato d’as demás materias d’o curriculo”

14. S’eliminan os puntos 2, 3, 4 e 5 de l’articlo 27, an que se concretaba o uso publico d’as luengas por os ziudadanos en as Instituzions e Almenistrazions publicas aragonesas.

15. Os conzellos podeban proponer (art. 3 d’a Lei 10/2009) a denominaziónd’a modalidá lingüística local; agora pueden establir (Desposizión adizional primera d’o nuevo abamproyeuto), dando dentrada á ra opinión

de politicos en feitos azientificos.

16. Se suprime a gradualidá, con plazos, en l’aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional terzera), asinas como l’organo almenistratibo ta ra aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional zinquena), o que puede estar endizio de que bi ha una radita boluntá d’aplicar-la.

17. Á ra fin, introduze una “Desposizión zircunduzidera” por a que se zircunduze a Lei 10/2009 de Luengas propias d’Aragón.

En resumen, á o nuestro parixer, o testo ye muito restritibo, mica angluzioso, mica rigoroso en o zientifico, politiza á o masimo  as custions lingüisticas e resulta d’aplicazión muito difízil. Ye una sintesis d’a bichén Lei 10/2009, pero suprime puntos importans. En puesto d’amparar e promober, suprime u abuega os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’as luengas minoritarias d’Aragón.

Tanimientres enzide en l’atomizazión, manca d’una ambiesta clara de conchunto, en no reconoxer a luenga aragonesa ni a  luenga catalana e en olbidar-se d’o estándar supralocal ta uso en meyos  de comunicazión, cursos superiors de l’amostranza e Almenistrazions publicas. Deseyamos por tanto que s’amillore e se complete en o tramite parlamentario. E una begata que s’aiga amillorato, s’aplique. Á o nuestro chuizio no puede prezendir-se d’o reconoximiento espreso d’a luenga aragonesa, a suya amostranza ha á incluyir-se en o curriculo e tenerba que considerar-se o reconoximiento d’autoridaz lingüisticas ta o catalán (deberba estar o Institut d’Estudis Catalans) e ta l’aragonés (creyemos que deberba estar o Consello Asesor de l’Aragonés, organo responsable d’a normatibizazión drento d’o Consello d’a Fabla Aragonesa); en caso de tronar-lo á creyar, deberban desinar os suyos miembros entidaz academicas e d’estudios contrastatas, reconoxitas e representatibas: Unibersidá de Zaragoza, Instituto  d’Estudios Altoaragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, etz.

O Consello d’a Fabla Aragonesa se mete á desposizión d’o Gubierno d’Aragón ta amillorar-lo en o posible e treballar dezididamén por a dinificazión, a proteuzión e a promozión d’as luengas propis d’Aragón, e muito espezialmén d’a luenga aragonesa, igual como biene fendo dende fa 36 añadas.

Chusé Inazio Nabarro

Ta o president d’o Consello d’a Fabla Aragonesa a nueva lei ye un disparate, que choca con os dictamens d’organismos internacionals, y mesmo contra os dreitos humans d’os fablants de l’aragonés y o catalán. Amás, politiza de raso a luenga, deixando en os concellos a responsabilidat de dar nombre a las luengas, rebaixando una lei que si no yera a millor a lo menos “yera ubierta ta ser amillorada y posar os alazetz d’un futuro millor ta la luenga”. En ixe sendito, o president d’o Consello,  creye que “encara somos a tiempo de modificar-la y amillorar-la”.

Francho Nagore

Ista nueva lei “ye una mala copia de l’atra”, diz Francho Nagore, que creye que “ye inadmisible” y tamién “inaplicable” ya que trestallan a luenga a voluntat politica d’os concellos, porque “busca trafucar y trestallar, ta retallar os dreitos d’os fablants” y malmeter o largo proceso de recuperación de l’aragonés.

Ligallo de Fablans Zaragoza

Ligallo de Fablans de Zaragoza beye o debanprocheuto de a nueba lai de luengas como una oportunidá politica ta silenziar o dreito de a poblazión aragonesa á espresar-se en a suya lengua.

Dende Ligallo de Fablans de Zaragoza, asoziazión que leba treballando por a reconoxedura, esfensa y espardidura de l’aragonés dende fa 30 añadas, queremos fer publica a nuestra desconformidá con o debanprocheuto de a nueba lai de luengas que quiere aprebar l’autual Gubierno d’Aragón. Si a lai aprebada en 2009 yera un chiquet insufizién trango ta la perbibenzia de l’aragonés, l’aprebazión d’a nueba lai proposada estará cuasi de seguras a suya carta de defunzión. Si con a lai de 2009 no li se atorgaba a nesezaria ofizialidá á l’aragonés, en a de 2012 sisquiá li se clama por o suyo nombre y s’imbenta o conzeuto de “modalidaz lingüisticas d’emplego en l’aria setentrional”. O mesmo cal dizir en o causo d’o catalán, si bien iste no se troba en a situgazión de menaza de disaparizión d’a luenga aragonesa (diz que una d’as que más d’Europa), ya que a suya bitalidá y perbibenzia ye guaranziada grazias á l’empente d’os nuestros bezinos.

Diz o nuebo testo que se guaranziará l’amostranza de l’aragonés en a suya “zona d’emplego istorico”, pero no sabemos pas cómo lo i ferá ni cuála estará ixa “zona istorica” (que en primeras abría d’estar cuasi tot o territorio aragonés) y con caráuter nomás que boluntario. Tamién diz que os aragoneses podremos enfilar-nos á l’almenistrazión en a nuestra luenga (u “modalidá lingüistica”), pero l’almenistrazión no tendrá la obligazión de fer serbir a mesma luenga ta risponder-nos… qué buen guión ta una zinta de Buñuel!

Amás de tot ixo, se prebeye a disaparazión de l’Academia de l’aragonés y d’o Consello Superior d’as Luengas, y se creyará una Academia Aragonesa d’a Luenga, ta normalizar igual l’aragonés que o catalán d’Aragón. Puestos á fer mezclallos estranios podrían incluyir-ie tamién o castellano d’Aragón y prebar de normalizar as tres luengas de bez como si estasen una sola.

Ta forro i bota, a nueba academia será formada por miembros eslechius por o Gubierno y as Cortes d’Aragón, sin contar-se con atras instituzions zientificas como a unibersidá, por o que ye de dar que estará prou politizidada. O Gubierno d’Aragón, dimpués de sentir as opinions d’os conzellos, declarará as zonas d’emplego istorico “setentrional” (aragonés) y “oriental” (catalán), por o que tamién en ista custión de seguras tamién prebalezerán os criterios politicos por denzima d’os filolochicos. Aora, os alcaldes ferán de lingüistas.

Por tot o debán dito refusamos o testo d’o debanprocheuto presentau y demandamos á o Gubierno d’Aragón que empente de traza dezidida a reconoxedura, ofizialidá y espardidura d’a luenga aragonesa ta no dixar que s’espalde, como un biello edifizio albandonau, una parti alazetal d’o nuestro patrimonio cultural y esenzia como pueblo dende fa treze sieglos.

Academia de l’Aragonés – Estudio de Filolochía Aragonesa

L’Estudio de Filolochía Aragonesa no ha feito garra comunicau oficial sobre a nueva lei de no-luengas, pero si que podiemos charrar con o suyo president, Manuel Castán.

Manuel Castán

Seguntes Castán “l’asunto no ha feto soque comenzar y calrá esperar a vere cóm acaba. Ye evident que i hei bells retrocesos y el mes important que no se nombren las dos lluengas, la desaparición de las dos academias, etc”. Manuel Castán quiere estar prduent “perque l’aragonés ye a una situación limite y cal aprofitar tota posibilidat que i haiga, dan lei, sin lei, dan una mala lei, dan una regular… En fin, que no mos podem posicionar de traza intransichent y que cal mirar de convencer, de fer pedagochía, de cambiar posicions, de trobar aliaus ta l’aragonés y de estar chuntos y dan calma. Perque ye evident que, si trencam puents, se perderán altros 4 anyadas y l’aragonés no se hu puede permitir.”

La nueva Ley de Lenguas deja fuera a la Universidad de Zaragoza como entidad consultiva. Investigadores de esta institución lo consideran un menosprecio hacia el saber universitario

Por José Luis Aliaga Jiménez, profesor de la Universidad de Zaragoza

Seguiu llegint

Els alcaldes de la Franja s’uneixen en contra de la denominació “aragonès oriental”.

Redacció Actualitzat a les 08:54 h   04/07/2012

Els ajuntaments de la Ribagorça s’han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó. Els alcaldes s’oposen a la modificació que planeja el text, que elimina “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació “aragonès oriental”.

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d’aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d’alumnes.

Mantenir l’ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l’ensenyament optatiu del català a l’Institut de Graus, que el govern de l’Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l’any vinent es deixarà d’impartir català en aquest centre.

Català o aragonès oriental?

La denominació “aragonès oriental” va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l’Aragó de l’esborrany de l’avantprojecte de la nova “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat”.

L’executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme “català”, i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”.

Aleshores, la consellera d’Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el “caràcter impositiu”.

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir, l’aragonès, i la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l’anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.

Joan Puigcercós – Els blocs d’esquerra – Sota la crosta.

L’has de conèixer, és de Ripoll com tu!, em deia tothom. Però no, la senyora Dolores Serrat, filla de Ripoll i actualment Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern aragonès és més gran que jo. Ella és nascuda el 3 de desembre de 1955 i jo el 2 de desembre del 1966. Els que hem hagut de deixar enrere el nostre poble solem conèixer i recordar millor tots aquells que són més grans que nosaltres i molt menys els que venen al darrera, perquè ja no els hem vist créixer. Però de la senyora en qüestió no recordava el nom ni la cara. De la senyora que ha estampat la seva rúbrica en un decret que elimina la denominació de llengua catalana al català que es parla a la Franja no en sabia res. Però sempre hi ha recursos a mà i vaig apel•lar a una generació més gran que la meva: la meva germana Francesca.

– Hola Francesca, tu te’n recordes de la Dolors Serrat, que va marxar de Ripoll als 18 anys?– el no per resposta va ser sec i ràpid. – Doncs aleshores busca a la xarxa la noticia que surt avui del Govern aragonès contra el català– li vaig dir.

– Renoi, Joan, si vivia davant de casa nostra, finestra per finestra!

– Caram! Vivia damunt de Cal Matalasser i de Can Rudé?– vaig preguntar.

– I tant!– va respondre ma germana – no te’n recordes d’ella?– va afegir.

– No, perquè quan ella va marxar a estudiar a Saragossa jo tenia set anys.

Casualitats de la vida, la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport vivia davant de casa meva i anava a la mateixa escola i compartia pati i jocs de carrers amb els de la meva família. Es veu que la deixaven sortir poc al carrer però quan ho feia jugava amb els meus germans. Segurament quan va marxar cap a Saragossa no tenia cap implicació política però sembla que estudiar allí, casar-s’hi, treballar-hi i viure-hi, en definitiva, l’ha marcat. Perquè aquesta senyora pot renunciar a la seva catalanitat, hi té tot el dret perquè legítimament ha triat una opció i ha decidit ser espanyola i renunciar als seus orígens. Recordeu que sempre des d’ERC hem dit que els nous catalans tenen tot el dret a mantenir i preservar la cultura, la llengua i les tradicions del país que l’ha vist néixer. Però també és lícit renunciar-hi. Conec molts catalans que han assumit la seva catalanitat i han renunciat a la cultura dels seus pares i del país que els ha vist néixer. Per tant, si la senyora en qüestió vol renunciar a la seva catalanitat i vol ser espanyola, ningú té res a dir-hi. Ara bé, allò a què la senyora Consellera no pot renunciar és al seu coneixement de la llengua catalana. Les llengües no ocupen lloc i si el va parlar fins als 18 anys, com a mínim, no pot al•legar desconeixement quan afirma que la llengua que es parla a la Franja és una variant de l’aragonès.

I aquí comença el problema i la vergonya de tot plegat. No és ignorància, perquè la senyora Serrat sap perfectament que la llengua amb la qual parlava a Ripoll és la mateixa que es parla a Fraga, a Calaceit, a Vallderoures o a Bonansa. Per tant, és mala fe! La senyora Consellera, independentment dels seus orígens, és un peça més de la màquina genocida que vol acabar amb qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalana. De la mateixa manera que ho fa la senyora Sánchez Camacho a Catalunya, el senyor Alberto Fabra al País Valencià o el senyor Bauçà a les Illes Balears. No són les persones, són les idees.

La idea d’Espanya que té el PP passa per l’eliminació de tot allò que no sigui llengua, cultura i nació castellana. Tot allò altre que no creixi en el seu monocultiu cultural ha de ser extirpat. Algú dirà que el PSOE és igual però jo no hi estic d’acord. És cert que l’esquerra espanyola ha acabat sempre cedint a l’hegemonia cultural de la dreta espanyola. Ja a la II República espanyola els catalans vam tenir problemes, i amb l’actual esquerra espanyola igual. Però de la indiferència al genocidi hi ha un bon tros, i ara el govern espanyol i els seus peons en els diferents territoris de l’imperi han premut l’accelerador.

En temps de debat sobre l’espoli fiscal i d’augment de la població que vol la independència per raons econòmiques no és mai sobrer recordar que la independència és també necessària per preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

Amb actituds com les del PP és impossible conviure a l’Estat. L’única relació possible és la d’Estat a Estat, i quan passi això estic segur que el nacionalisme espanyol seguirà perseguint el català en aquells àmbits i territoris en els quals tingui jurisdicció, però com a mínim podrem defensar-la legislant i sense perdre temps.

Alguns vilatans de Ripoll em demanen si no pensàvem declarar, a la vila de Ripoll, persona non grata la Consellera d’Educació aragonesa, i jo els he contestat que no. Que no cal perdre el temps en coses com aquesta. El que hem de fer és esmerçar totes les nostres energies en conscienciar el màxim de catalans i catalanes que la independència és possible i necessària. En tot cas, a la senyora Serrat l’haurien d’expulsar de la universitat i retirar-li els títols acadèmics, perquè ha demostrat ser una analfabeta en qüestions filològiques, i encara que la seva especialitat sigui la medicina i el dret, no està de menys tenir una mica de cultura.

Polémica entre Peris Lacasa y el Ayuntamiento de Maella por una terraza.

Ruteando en el Mezquín.

Continúa la polémica por la nueva la Ley de Lenguas.

Fontoba (en el centro) durante una rueda de prensa en Tortosa con sus compañeros de ERC

El Consejo Escolar de Aragón rechazó el jueves el borrador de la nueva Ley de Lenguas, en la que se elimina la palabra “catalán” y se sustituye por “aragonés oriental”. El rechazo se produjo contra todas las previsiones del Departamento de Educación y Cultura. Es la primera vez que el Consejo se opone a un proyecto que proceda del ejecutivo autonómico. 18 miembros votaron en contra y 15 a favor. El rechazo no es vincuante, pero pone de manifiesto lo polémico del cambio en la legislación.

 

También se han mostrado contrarios al cambio de la Ley los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, que emitieron un comunicado en el que manifiestan su rechazo al texto. En el documento , los profesores destacan que el catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma y que la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón, «que es la misma que se habla en el Principado de Andorra, en Cataluña, la Comunidad Valenciana, en Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia)». Manifiestan lo siguiente.

• 1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
• 2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
• 3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
• 4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
• 5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
• 6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

En el territorio, las quejas tampoco se han hecho esperar. «Del mismo modo que nadie se plantea que en Venezuela se habla venezolano o en Colombia, colombiano, no deberían plantearse que en Aragón no se habla catalán. Es un ataque a nuestra cultura». Así de contundente se mostró el teniente de alcalde de Calaceite y regidor de L’Entesa Per Calaceit (ERC), Paulí Fontoba, con respecto al borrador de la nueva Ley de Lenguas que ha elaborado el Gobierno de Aragón para modificar la existente. Dicha modificación consiste en sustituir la palabra «catalán» por «modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad aragonesa».

«Están intentando anular nuestros derechos culturales y sociales», afirmó Fontoba, que acusó al Gobierno de Aragón de intentar «promover la división» en el territorio y de no dedicarse a solucionar los problemas ecónomicos. «Nos dicen que hablamos chapurreau, una palabra que significa: lo que dice un niño cuando está aprendiendo a hablar», explicó.

El teniente de alcalde presentó ayer en el ayuntamiento de Calaceite una moción para defender la cultura catalana en la franja que se debatirá en el próximo pleno. El texto lo llevará también a la Comarca del Matarraña.

Por otra parte y con respecto al pacto que L’Entesa tiene con el Partido Popular en el consistorio Calaceitano, Fotnoba aseguró que no se va a romper. «Se trata de un pacto municipal por el bien de una localidad que no corre ningún peligro», concluyó.

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Nuria De Gispert, reivindicó ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana. «No se puede negar una evidencia, cotidiana y científica: que el idioma que se habla, por ejemplo, en Mequinenza o en Alcampell es el mismo que se habla en Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella», declaró la presidenta. Precisamente mencionó Ripoll, la localidad natal de la Consejera de Educación de la DGA, Dolores Serrat.

Universidad de Zaragoza
No sólo ERC se ha manifestado en contra del borrador de la nueva Ley.

 

---

Por otra parte, el viernes, el portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, originario de Alcampell, un pueblo de la franja catalanohablante de Aragón, ironizó sobre la nueva ley de lenguas de Aragón: “Yo ya hace tiempo que hablo el aragonés oriental”.

En su carta web semanal, Duran se refiere al polémico borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerará que hablan “aragonés oriental” o “septentrional”.

Dirigiéndose a los militantes de su partido, Unió Democràtica de Catalunya, Duran comentó: “Estáis de suerte: a partir de ahora, habláis una lengua más: el aragonés oriental o septentrional. Aquí os llevo ventaja: yo ya hace tiempo que lo hablo”.

Duran constató que esta “ofensiva del PP” en Aragón y en Baleares “contra el catalán y su unidad proclamada a los cuatro vientos por los científicos” conicidió con la sentencia del Tribunal Supremo sobre la inmersión lingüística en Cataluña.

Aunque recalcó que las sentencias deben respetarse, puntualizó que en este caso “la doctrina constitucional y la legislación catalana, más allá de los tres artículos del decreto recurrido, permiten seguir aplicando el sistema de inmersión”.

“Es lo que hemos de hacer. Sólo esto: continuar defendiendo el catalán. Desgraciadamente, continúa siendo, y de lejos, la lengua que es necesario proteger, incluso en las escuelas. Sólo hay que escuchar las conversaciones en los patios para ser consciente de ello”, remarcó.

La lengua como valor cultural de consenso.

La lengua como valor cultural de consenso

Martes, 03 de Julio de 2012 11:23 LA COMARCA

Ripolles Digital.

No prospera, però, la reprovació socialista a la Generalitat pels incompliments en carreteres

27/06/2012, Actualitzat a les 07:15h

Racó Català – Gabriel Bibiloni – ‘La Franja. En picat contra el català’.

Os que no fablaban catalán | Arredol.

Fa anyos, fendo una gambadeta debant d’o Corte Inglés, una sinyora me tendió una fuelleta con a leyenda “No hablamos catalán“, y me’n demandoron una sinyatura.  Facié fuineta de traza educada, contenendo-me as ganas de recomendar-le una academia. Qué significaba ixe lema? Yera un lamento? Yo no charro moldavo y no voi escalizando-lo por por as carreras. Bi’n ha muitos idiomas que desconoixco, pero puedo solucionar ixas carencias si me meto a estudiar-los. Si a ista sinyora li feba pena no charrar catalán, sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors.A campanya “No hablamos catalán” ye una d’as fitas mas absurdas en l’absurda guerra demagochica que o PP y o PAR han emprendiu a proposito d’as luengas d’Aragón, que remata agora, con a esboldregada d’a lei aprebada por l’anterior gubierno.

Estié escolarizau en un lugar valenciano que empecipiaba a implantar un plan que a muitos lis ne sonaba a sovietico: a normalización lingüistica. O lugar yera en la Safor, una d’as comarcas menos castellanizadas d’o País Valencià, manimenos o turismo y d’as segundas residencias de madrilenyos, y en aquells anyos en as quals o valencianismo encara s’asociaba con l’herencio intelectual de Joan Fuster, yeran cutianos grafitis furos que demandaban o sustrato catalán d’a cultura local. Remero una pintada enorme en a carretera enta la placha que diciba: “La Safor també és Catalunya“. Encara que a luenga comuna yera o valencián, y a dengún se li ocurriba ni se li ocurre clamar-lo d’unatra forma, solament uns grupusculos d’iluminaus —muitos d’ells, exfalanchistas— esfendeban en serio que ixa luenga estase una cosa distinta d’a catalana.

Por ixo, en o cole, encara que os libros de texto yeran de llengua valenciana, aprendebanos un catalán normativo, seguntes os regles ortograficos y gramaticals d’o catalán estandar, con qualques salvedatz dialectals muit acusadas (como l’uso d’o valenciano ací en cuenta d’aquí, u os posesivos meua, seua y teua en cuenta d’os catalans meva, seva y teva). Ye de dar, bi heba una enorme distancia entre a luenga que mos amostraban en o cole y a que charrabanos en a carrera. A mayoría d’as parolas, expresions y formas gramaticals d’o valenciano coloquial no s’aprendeban en os libros de texto, pero dengún no feba estrapalucio por ixo ni entendeba que l’amostranza d’o valenciano estase ideolochicament sospitosa de cosa.

O castellán que escuitaba y charraba en casa tampoco no ser pareixeba guaire en o castellán d’o libro de luenga. Pais, profesors, alumnos y a sociedat en cheneral asumiban que a escuela amuestra un rechistro culto y formal, y que en cada carrera, en cada casa y en cada clase social, l’idioma adopta formas distintas. Pero dengún trafucaba istas “modalidatz” con atros idiomas. Yeran o mesmo, y a la escuela li correspondeba amostrar a os fablants en a modalidat estandar —a ormino, como tamién ye o caso d’o castellán, construyida con repuis de quantos dialectos ta dar forma a una norma que no se corresponde con garra fabla real, pero en a qual totz os fablants escolarizaus pueden reconoixer-se —. Gracias a ista normalización lingüistica, que en castellán existe dende o sieglo XVIII, un fablant culto de Valladolid y unatro de Cochabamba pueden entender-se sin amenistar d’un diccionario dialectal. Os lingüistas y os fablants sin de prechudicios entienden istas qüestions sin dificultat. Son qualques politicos oportunistas os que aprofitan as ambigüedatz y as sutilezas idiomaticas ta fer demagochia con ellas y fer esclatar as vetas populistas que existen en a sociedat.

A Lei de Luengas que aprebó l’anterior Gubierno yera una ferramienta pobra y insuficient, pero a o menos se bi heba redactau atendendo a o buen chudicio scientifico. O borrador que ha anunciau a consellera Serrat ye, sin dandalos, una condena a muerte ta l’aragonés y una ferida grieu t’o catalán d’Aragón. Iste zaguer pervivirá por que ye muit amán d’a buegant Cataluña, pero, sin una amostranza normativa, ixas “modalidatz lingüisticas” se diluyirán en o simple folclore, porque ye l’amostranza reglada seguntes una gramatica y una ortografía comunas o que mantiene vivo un idioma. Luen d’escachar as diferencias dialectals, una buena amostranza las mantiene y las enriqueix, porque garra idioma puede aspirar a estar relevant socialment si no disposa de fablants cultos que lo conoixcan a fondo y lo cautiven. Cambiar a docencia d’o catalán y l’aragonés por as suyas “modalidatz lingüisticas” reduz istos dialectos a una expresión folklorica y pintoresca sin conexión con a suya historia ni con a suya cultura. Ista suposada esfensa d’os dialectos ye a vía mas rapida ta acotolar-los.  “No hablamos catalán”, diciban, y pareixe que de verdat ya no lo van a charrar.

Nació Digital: «Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès».

«Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès»

El filòleg Francho Nagore, pioner de la normativització de l’aragonès, considera un “disbarat” i una “aberració” el nou projecte lingüístic del govern d’Aragó

El filòleg aragonès Francho Nagore Foto: Willtron

El filòleg Francho Nagore, un dels pioners de la normativització de l’aragonès gràcies als seus treballs sobre gramàtica i la seva participació en la creació de normes ortogràfiques per a aquesta llengua, es mostra força crític amb l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó, que evita parlar de català i substitueix el nom de la llengua per un terme inventat, l’aragonès oriental.

-Quina impressió en treu del nou projecte lingüístic del govern aragonès?

La primera reflexió és que no calia aquest esborrany, ja que el que fa és canviar una llei que ja era de mínims. I en segon lloc, crec que el principal problema és que en lloc de parlar de llengües, en gran part del seu articulat parla de llengües i modalitats.

-Quin serà l’efecte de parlar de llengües i modalitats i no només de llengües?

Doncs l’efecte de multiplicar qualsevol actuació que es pugui fer per promocionar-les, amb el resultat d’aconseguir que l’aplicació de la llei sigui inviable.

-Potser aquesta és la intenció del legislador, aconseguir que no s’apliqui.

En aquest cas han fet el text perfecte per a que no es pugui aplicar.

-El que més sobta del projecte és que, a diferència de l’anterior llei, ja no es parli d’aragonès i català sinó de les llengües aragoneses septentrional i oriental.

Sí, en cap moment es parla d’aragonès i català, i per tant es confonen les dues llengües de manera lamentable al parlar d’aragonès del nord i de l’est. Aquesta confusió que apareix a l’esborrany fa que la llei sigui inaplicable i sense sentit. A més, és molt imprecís des del punt de vista científic, perquè les llengües cal anomenar-les pel seu nom, català i aragonès, fer una altra cosa és científicament inacceptable i ignorar la realitat.

-Hi veu intencionalitat política al darrere de tot plegat?

Sí, hi ha una intencionalitat política, què és la de fer una llei inviable, i això es veu clarament en la disposició transitòria primera, que permet que cada municipi decideixi a través del ple municipal el nom que li dóna a la seva modalitat lingüística. Això es barrejar ciència amb política, a més de ser un disbarat i una aberració, perquè el resultat serà la multiplicació de denominacions cadascuna amb la seva aplicació local de la llei, amb l’efecte totalment contrari als conceptes de normalització i normativització.

-Finalment, el projecte pretén unificar en una sola acadèmia les dues previstes per l’anterior llei, una per a l’aragonès i una altra pel català.

Sí, i aquesta nova acadèmia no se sap per a quina llengua servirà, perquè al seu nom ni tant sols ho especifica. A més, se suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, órgan consultiu del govern aragonès en matèria lingüística de la qual en sóc membre, però de moment no hem rebut cap notificació de res.

Moviment Franjolí per la Llengua: PRESENTACIÓ.

Buscar feina en “aragonès oriental” – Televisió de Catalunya.