Comentaris després de la lectura de «Licantropia» 2 « L’esmolet

Comentaris després de la lectura de «Licantropia» 1 « L’esmolet.

Aniré posant en aquest blog els comentaris que m’han anat arribant per diversos mitjans
(per als que tingueu Facebook https://www.facebook.com/licantropia.teres).

5/09-2012, 10:36 h. Alberto Mora, via SMS:
Carles, me encantó el libro. Me sorprendió, me enganchó enseguida, el estilo me resultó perfecto, el lenguaje OK, ni excesivamente culto ni vulgar. Me gustó mucho el ambiente montañés arcaico y también enrarecido (mi pueblo es así). Ya han pasado unos días y no se me va de la cabeza. La licantropía no me interesa, pero es un fantástico e inquietante nexo. Vuelve a escribir pronto.

8/09/2011. Artur Quintana, via e-mail:
Carles, fa uns moments que he acabat de llegir “Licantropia”. Ahir fins a les tantes me’n vaig fer la meitat i avui la resta, i la basarda no m’ha deixat mai, ni ara tampoc. Però sí la tos que ara m’importuna, vull dir que la lectura me l’ha feta oblidar del tot [la tos]. Crec que és difícil que hi puguis fer canvis, tot lliga —o així m’ho sembla, que diria en Llorenç. Només algun afegitó, o potser ni això. Ha estat una idea exacta de posar la narració de mossèn Magí al començament (i és per si sola una esplèndida narració). El tema principal, la licantropia, hi funciona bé del tot. I també el realisme de la societat actual matarranyenca, tant l’actual com la que se’n va. I el paisatge és un gran personatge. Perfecte.

21/11/2011. José Antonio Carrégalo, via e-mail:
Et confesso que hai devorat la teua “Licantropia” amb fruïció. Fins al punt que el dissabte vam anar a Barcelona amb tren i no em vaig poder estar d’emportar-me-la (vaig anar tot lo viatge llegint i corregint —poques coses, per cert—). Ja et vaig dir que, per a mi, com a lector, això és molt bon senyal (que m’apassiono una novel·la és lo millor que pot passar).
Alguna volta t’hai comen
tat que, al meu entendre, eres capaç de dotar els teus escrits i treballs d’una alta qualitat literària. Tens un gran talent, i “Licantropia” m’ho confirme, ja que has aconseguit lligar una magnífica trama argumental, molt treballada, i narrada amb un llenguatge de nivell, certament elegant però entenedor en tot moment. Penso que domines molt adequadament la tècnica narrativa, ja que descrius estupendament los escenaris, les escenes i els personatges (i de manera molt particular la seua psique). A més, los diàlegs són àgils i mantens la tensió amb molta traça durant gairebé tota l’obra, controlant i presentant los temps correctament i situant lo clímax en lo moment just.
En conclusió: lo teu treball m’ha agradat molt. És una molt bona novel·la, en la que, en general, l’acció es desenvolupe amb gran agilitat i que té un desenllaç inesperat i sorprenent. Per tant, li auguro un futur molt prometedor.

Comentaris després de la lectura de «Licantropia» 2 « L’esmolet.

Comentaris que m’han anat arribant per diversos mitjans.
(per als que tingueu Facebook https://www.facebook.com/licantropia.teres).

Mayte, via SMS
12/9/12, 9:15 h. Bon dia, sóc la “licantròpica” de l’Hospitalet. Vaig per la pàgina 145 del llibre, és de “puta mare” [sic].
12/9/12, 21:02.  Ja he acabat el llibre. Un fort aplaudiment per l’autor.

Tomàs Bosque. Carta al director publicada al Temps de Franja n.114, juliol-agost 2012 i també, traduïda la castellà, al periòdic La Comarca d’Alcanyís.
Sobre Licantropia
He tingut el privilegi de llegir Licantropia abans que guanyare el Premi Guillem Nicolau i puc dir que és una obra de la que se’n parlarà molt; ja sigui pel seu gènere, al que ací no hi estàvem massa acostumats, però sobretot pel nivell i la categoria de la narració, perquè Carles Terès –ja ho sabíem els que el coneixem des que va ficar els peus al Baix Aragó– és un escriptor vocacional en una gran preparació que ja tardave en ensenyar-mos les seves creacions.
L’obra enganxa al lector des del primer moment i no el solta ni al final quan ja has tancat del tot el llibre. Perquè segueix el misteri i et queda la sensació que has fet un viatge estrany i atraient alhora, per uns espais i un món, entre el mite i la realitat, que alguns desconeixíem.
Com Licantropia és una novel·la que succeeix per territoris no tan imaginaris del Baix Aragó, l’hauríem de poder llegir també la gent que no coneix la nostra llengua. Vull dir que s’haurien de poder traduir, a no tardar, a altres llengües, aragonès i castellà.
L’aparició de Licantropia en un any tan dolent per a la salut i el bon nom de la nostra llengua, és una notícia magnífica i un regal que ens ha posat a les mans l’escriptor de Torredarques –i de Queretes, que tot s’ha de dir.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja