Nació Digital: Pilar Antillach – El LAPAO es cura a l’Arnau de Vilanova

Nació Digital: Pilar Antillach – El LAPAO es cura a l’Arnau de Vilanova.

L’adjectiu “destalentao” no consta en el diccionari de l’Acadèmia Espanyola, ni l’he sentit a cap altre lloc que no sigui l’Aragó. No té traducció, ni la necessita. Hi ha una versió light: “desustanciao”,  l’equivalent a “poca-solta”. “Destalentao” és més contundent, acumula tal quantitat de matisos que deixa KO al subjecte en qüestió. Quan diuen: “éste es un destalentao”, posa-hi terra de per mig, deixa-ho córrer perquè  el personatge al·ludit és irrecuperable. “Estos desalentaos del gobierno”, va ser la resposta del primer aragonès amb qui vaig intercanviar  perplexitats respecte l’èxit del LAPAO i el LAPAPYP en el rànquing de despropòsits, promoguts pel “Gobierno de España i sus regiones”.

Aquesta vegada tinc la sensació que el despropòsit preocupa més als aragonesos assenyats de parla castellana, que als catalanoparlants de la Franja de Ponent;  els quals,  d’altra banda, estan  gratament sorpresos de la repercussió mediàtica del LAPAO i del LAPAPYP, convertits en autèntiques estrelles mass media de la recent història d’Aragó. Segurament, tot quedarà aquí. Ni s’aplicarà, com va passar amb l’anterior Llei de llengües, ni desencoratjarà ningú, com també va passar amb el anys de dictadura franquista. L’ús del català a la Franja sempre ha estat per sobre de la resta de territoris de parla catalana, superant el 80%. I si emmalalteix no serà per l’error de diagnòstic de la forense de Ripoll, Dolors Serrat, actual consellera de cultura d’Aragó, que es pensava que podia fer-li l’autòpsia al cadàver (el català) abans de traspassar.

Si els habitants de la Franja de Ponent acaben renunciant al català en favor del castellà, hi tindrà més a veure decisions com la de no acceptar-los als hospitals de Lleida, on han anat tota la vida. A l’Arnau de Vilanova només els atenen a urgències –com a tot arreu- i a determinats pacients amb història clínica al centre. Els primers símptomes de rebuig  van començar amb el Tripartit i  es van fer evidents, un any després, amb l’arribada de CiU al Govern. Els obstacles a l’atenció sanitària ha provocat una fuita controlada d’empadronaments dels pobles de la Franja cap a Lleida. Els que s’han quedat són derivats des de l’Arnau de Vilanova  als centres  de “referència” –segons la Generalitat- de Barbastre, Osca i Saragossa que, en el millor dels casos, doblen la distància amb els de Lleida.

La Generalitat hauria d’entendre que l’assistència sanitària és més sagrada que les obres d’art del museu diocesà de Lleida i mostrar, com a mínim, la mateixa sensibilitat pels pacients que pels sants de les parròquies de la Franja.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja