Internacional. dimecres, 01 de juliol de 2009, 06:00

La proposició de llei podria entrar aviat al Parlament aragonès

Després d’anys d’infructuoses negociacions amb el Partit Aragonès (PAR), el PSOE té previst registrar properament a les Corts d’Aragó la proposició de la Llei de Llengües, una de les principals promeses incomplertes pels socialistes. Segons El Periódico de Aragón, el PSOE està molt molest amb el president i amb el secretari general del PAR, José Ángel Biel i Alfredo Boné respectivament, per l’actitud obstruccionista que han mostrat envers aquesta llei i, especialment, respecte la possibilitat que el català obtingui un cert estatus d’oficialitat, com recomanen els informes d’experts encarregats pel propi govern. La coneguda Llei de Llengües de l’Aragó porta anys en espera de ser aprovada. La darrera notícia fins ara era de fa un any, quan es va “filtrar” l’avantprojecte de llei a l’Heraldo de Aragón, on s’hi deia que català i aragonès són “les llengües pròpies” de l’Aragó, però en canvi es marcava com a únic idioma oficial el castellà.

El fet d’enviar la llei just abans de les vacances fa preveure que es pugui començar a tramitar el proper setembre i s’aprovi a final d’any. Pel que fa a les votacions, els analistes consideren que sigui quin sigui el redactat final el PAR no hi donarà suport, el PP ja ha avançat que hi votarà en contra, Izquierda Unida l’acceptarà i la Chunta Aragonesista es debat entre el vot afirmatiu o l’abstenció per considerar-la una llei “poc ambiciosa”.

Caldrà veure, però, el redactat final de la Llei de Llengües. L’esborrany de l’avantprojecte filtrat ara fa un any com ja hem dit, situaria el català i l’aragonès reconeguts com a “llengües pròpies” de l’Aragó, però no serien cooficials ni tan sols als territoris on es parlen. L’única llengua oficial que preveu aquell esborrany d”avantprojecte és doncs el castellà, que tot i així no tindria el caràcter de “llengua pròpia”. Alguns de les desenes esborranys anteriors a aquest, com és el cas del del 2001, sí que oferien la cooficialitat del català i l’aragonès en aquelles zones de l’actual Aragó on aquestes llengües hi són parlades, com és el cas de la Franja de Ponent, que la llei espanyola situa a l’Aragó. L’esborrany filtrat fa un any a l’Heraldo afirmava que l’Aragó és “trilingüe”, un territori on hi ha “el castellà, llengua majoritària i oficial al conjunt de l’Aragó” i on també “hi conviuen dues llengües en diverses zones, l’aragonès i el català, amb les seves respectives modalitats”. La ironia arribava fins al punt que el text afirma que aquestes dues llengües “seran objecte d’especial estudi i protecció”, una frase similar a la que apareix a la Constitució espanyola, que al seu article 3 apartat 3 diu que les altres llengües diferents del castellà “serán objeto de especial respeto y protección”.

En canvi l’avantprojecte de 2001 deixava a criteri dels ajuntaments la denominació de la llengua que s’hi parla, tal i com demanaven i demanen algunes organitzacions de la ultradreta espanyolista anticatalana -de les que ja n’hem parlat en diverses ocasions-. Ara l’avantprojecte filtrat a l’Heraldo divideix l’Aragó en diverses zones, la que s’hi parla aragonès, la que s’hi parla català, la que no s’hi parla cap de les dues -i per tant castellà- i la zona de transició entre llengües. En aquest punt doncs hi ha reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

Racó Català – Darrer pas per a la Llei de Llengües de l’Aragó?.