La Franja

MAGAZINE 21 de novembre de 2015.

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).

Tel. 976 635 263

11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.

11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi

11:55- 12:30.- La tertúlia : “Es pot esperar algún canvi de les properes eleccions?”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. José Mª El Grabat

12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén

13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros

13:25- 13: 40.- Entrevista al caspolí Miguel Caballú Albiac, recentment premiat amb la medalla al mèrit turístic de la DGA.

13:40- 14.- Entrevista al maellà Javier Campoy Monreal. Conseller d’Hisenda a l’anterior legislatura a la DGA; actualmente diputat a les Corts d’Aragó pel Partit Popular.

Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Lifo Ros, José María El Grabat, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Ánchel Conte presenta su obra, ‘Luna que no ye Luna’

La más perjudicada, Arens
Otras comarcas también ven el plan de DGA con buenos ojos. En el Matarraña, la peor parte se la lleva Arens de Lledó, con todas sus salidas en malas condiciones. Su presidente, Rafael Martí, destaca el mal estado de la vía que une el municipio con Lledó y con la carretera de Cretas, su salida natural al resto de la comarca. Otras vías que necesitan una reparación son la entrada a Fórnoles desde la N-232, la vía que conecta Fórnoles con La Portellada y La Fresneda, y la conexión de Torre del Compte con el puente del río Matarraña (N-420). La otra cara de la moneda es el tramo que une Fuentespalda con Valderrobres (A-1414), un verdadero punto negro de tres kilómetros que en 2012 se cobró la vida de una menor y dejó herido grave a otro niño. Este año Fomento tomó nota de otra reivindicación histórica del Matarraña y aplicó un asfalto especial con mayor adherencia en la zona, en la que tan solo en 2014 se produjeron diez accidentes en tres kilómetros. Asimismo, en 2015 también han llegado buenas noticias para la carretera que une Mazaleón con Maella. Los seis kilómetros del Matarraña hasta el límite con la provincia de Zaragoza ya se arreglaron y ahora faltan los otros siete hasta la localidad del Bajo Aragón Caspe. A finales de octubre las Cortes aprobaron un Proposición no de Ley impulsada por el PP en la que instan al Gobierno de Aragón a materializar los trámites necesarios para intervenir en la A-1412.

Conectar Caspe con Cataluña
En cuanto al Bajo Aragón Caspe, la principal reclamación de los vecinos es su puerta de entrada con Zaragoza y Cataluña, la N-211 hacia el Bajo Cinca. Asimismo, el presidente comarcal, Francisco Domenech también pide que se mejore el asfalto de la A-1411 que vertebra la mitad de la comarca. La vía une Fabara con Nonaspe y es su conexión con Mequinenza. Otra de las vías en peores condiciones es la carretera que une Nonaspe con Batea, que necesita un acondicionamiento general después de numerosos «bacheados».
Vía «tercermundista» a La Cañada
Por último, en el Bajo Aragón la reparación más «urgente» es el tramo de la A-1409 que conecta Torrevelilla con La Cañada de Verich. «Su estado es tercermundista, parece del siglo pasado», opina el presidente de la Comarca, Manuel Ponz. En la pasada legislatura, la institución comarcal realizó alegaciones al Plan de Carreteras para que se arreglara el firme o ensancharan cuatro vías autonómicas debido a su «falta de seguridad vial, que poner en peligro a las personas»: la A-1407 de Calanda a la Central Térmica de Andorra, A-1410 de Castelserás a Torrecilla, la A-2405 de Alcañiz a Calanda, conocida como la del Puente de la Alberca, y la citada A-1409 de Torrevelilla a Aguaviva.

Origen: El territorio urge el acondicionamiento de las vías que unen los municipios

Font: Vicent Ferran Garcia Perales (UCH-CEU)

Us informem que el proper 28 de novembre es durà a terme a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar, la XII Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que enguany es dedicarà a la recerca local i al patrimoni cultural immaterial a aquests territoris.

La trobada començarà amb la presentació de la Nit de Santa Llúcia, que enguany es durà a terme a Tortosa, l’11 de desembre, a càrrec de Josep Moragrega, president d’Òmnium Terres de l’Ebre. Seguidament, Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, parlarà de l’exposició del 50è. aniversari de la nevada de Nadal de 1962 a Sant Andreu de Palomar, com a model per treballar el projecte “La gelada de 1956”, la proposta del qual la presentarà Ferran Grau, historiador i membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona, a les onze del matí. Aquest projecte té com a objectiu treballar de manera coordinada en les conseqüències que la gelada del 56 va tenir a les Terres de l’Ebre i quina és la memòria que encara es conserva d’aquest fet. Es tracta d’un projecte obert a totes les persones i entitats que hi vulguin participar de manera que es pugui fer una radiografia el més completa possible d’aquells aspectes que se’n van derivar.

L’activitat continuarà amb la presentació de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) i dels projectes que actualment estan duent a terme els centres d’estudis dels territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa.

Per complementar la trobada hi haurà també un dinar de germanor al restaurant El Faro i una visita guiada al nucli antic d’Alcanar.

El preu del dinar és de 15€. Tothom que estigui interessat en assistir-hi té temps fins al 24 de novembre per inscriure-s’hi a l’adreça electrònica merce(arrova)irmu.org.

Trobareu el programa definitiu de la trobada al document adjunt del següent enllaç: http://www.irmu.org/news/1786.

Divendres vinent, dia 20, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Facultat de Filologia, us convida a la I Jornada Jesús Moncada. Us n’adjuntem el cartell i el díptic.

• Díptic-Jornada-Moncada
• Cartell I Jornada Jesús Moncada

Origen: Prevén crear un Trivial de la Ruta de los Tres Reyes

Aguaviva cierra un fin de semana de lujo con la celebración de una nueva y exitosa edición de su feria. Está dedicada a los recursos ganaderos y agrícolas, un motor económico que sigue siendo vital para el municipio y la comarca. Es por ello, que el Gobierno de Aragón, mostró su compromiso con las citas feriales de la comunidad. La consejera de Economía e Industria, Marta Gastón, inauguró el acto, e hizo una radiografía de la zona

Origen: Feria de Aguaviva 2015

Et convidem al lliurament del Premi Lluís Carulla 2015

El I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural serà per a terra-nova.cat, que es proposa renovar la mirada sobre el paisatge i el territori

La Fundació Carulla celebrarà el proper 24 de novembre a l’auditori del Disseny HUB Barcelona l’acte de lliurament del I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural i dels XXXIII Premis d’Actuació Cívica.

El Premi Lluís Carulla, destinat a impulsar projectes culturals en els diversos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament i dotat amb 100.000 euros, anirà per al projecte:

• terra-nova.cat de Vicenç Altaió, Ignasi López, Sergi Opisso i Román Yñán

XXXIII Premis d’Actuació d’Actuació
Dotats amb 5.000 euros cadascun, seran atorgats a:

• Montserrat Cadevall
• Miquel Costa
• Mireia Montané
• Vicent Olmos
• Artur Quintana
• Ferran Rella

  Imatge del premi

Dimarts, 24 de novembre de 2015 19h

Auditori del Disseny HUB Barcelona
Plaça de les Glòries núm. 37, Barcelona

Confirmeu, si us plau, l’assistència a: info@fundaciocarulla.cat

Les acreditacions dels assistents es duran a terme a l’entrada del carrer d’Àvila.

Vegeu el plànol de situació aquí.

Origen: El Bergantes, incluido en la lista de Lugares de Interés Geológico

Un año más llega el Despertafolk! El Despertafolk es un festival que lleva celebrándose, desde hace 9 años consecutivos, en un ambiente festivo donde la música, el baile y la gastronomía de los territorios de la Corona de Aragón se encuentran en todo aquello que nos une. Queremos celebrar estos primeros 10 años de una manera especial y hemos decidido hacerlo itinerante por las sedes de nuestras asociaciones.

Como viene siendo habitual también contaremos con presencia aragonesa. El Colectivo Colla de Charradors O Corrinche se encargará de cocinar Pollo al Chilindrón y contaremos con Casa Chistau Zamfonas y la actuación de Chundarata! que celebra sus 15 años de trayectoria.

Os esperamos!! Us esperem!! Tos i esperamos!!

Salud y Despertafolk!

X DESPERTAFOLK!-Novembre 2015

Divendres 13. CA

19h. Presentació Viola de roda lliure Casa Chistau

Diumenge 15. CENTRO ARAGONÉS

12h. Actuació Colla dolçainers Borrumballa, Grup de Danses “Panxa pelà”, Rondalla dels Ports i Corrandes són corrandes.

Dijous 19. ESPAI MALLORCA

20h. Mostra de Glosa i Cant improvisat.

Dissabte 21. CASA VALÈNCIA

12h. Taller de danses pirineu, a càrrec de Chundarata

14h. Dinar popular

18h. Actuació de Xaluq

20h. Actuació de Chundarata!

http://espaipaisvalencia.org/

http://www.centroaragonesdebarcelona.org/

espai@espaimallorca.net
Cartell 10 anys despertafolk.jpg
fotooliver.jpg

Origen: Monroyo reclama una solución a las irregularidades en la electrificación de masías

Origen: Aguaviva pone a funcionar su motor de noviembre

Origen: “Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” | Xarxes socials i llengües

“Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” 16 novembre 16UTC 2015

(Publicat a La Comarca, 13/11/2015)

Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica

Natxo Sorolla

Hi ha una idea falsa que diu que allà on tenim molta diversitat a l’abast los humans mos fem diversos. I estirant de la idea, la dita diu que als pobles tots estem encunyats en lo mateix mòlec i a les ciutats són cosmopolites per genètica. Perquè segons lo prejudici, les ciutats són la font de la diversitat.

Res més lluny de la realitat. L’any 2011 Bahns, Crandall i Pickett publicaven los resultats d’un estudi nordamericà (Social ecology of similarity: Big schools, small schools and social relationships) en què comparaven les actituds, creences i ideologies dels estudiants d’universitats menudetes i grans universitats. I els resultats apuntaven que a les xicotetes les parelles d’amics eren més diverses que no a les universitats que hi havie un pujal de gent, a on los amics eren més monocromàtics. I això té una causa clara: l’homofília. La tendència humana a ajuntar-se en aquells que són iguals que natres. I a rebutjar als que pensen i són diferents. I allà on hi ha molt per a triar, tendim a rebutjar al diferent, al que no mos encaixe en los nostres paràmetres.

Als pobles d’això en sabem prou. Tenim amics de diferents professions, alguns als que els encante el futbol i altres als que els encante la política, alguns que són d’esquerres i altres que són de dretes, alguns que preferixen eixir en bici en diumenge i altres que preferixen fer cubates a la nit. I encara més, combinem aficions sense tancar-mos només a allò que més mos agrade. Igual que són comuns les relacions en gent de diferent edats, o de diferent extracció, de diferent origen, o de diferent religió. Perquè hi ha una qüestió clau, que és la connexió de la diversitat per un territori comú. Per la ruralitat cosmopolita.