Skip to content

Origen: Exigen la N-232 como nexo lógico Mediterráneo-Cantábrico

  • Escrito por  La Comarca / B. Severino

Los presidentes de Aragón y Valencia critican las políticas que «fomentan el centralismo». Este lunes se reunieron en el Pignatelli para hablar de las relaciones entre ambos territorios.

Las relaciones entre Aragón y Comunidad Valenciana siguen estrechándose y ayer fueron los presidentes de ambas Comunidades Autónomas los que acordaron reivindicar de forma conjunta las infraestructuras que afectan a ambos territorios.
Se abordó el desdoblamiento de la N-232, una situación calificada por el presidente valenciano de «escándalo». Ambos pidieron un compromiso al Gobierno Central con las relaciones entre los dos territorios y recriminaron las políticas que apuestan por la centralización de los servicios. «La N-232 se adjudicó en 1993 y estamos igual porque en estos años se ha invertido en servicios que fomentan el refuerzo del centro de la Península pero no fomentan la lógica», dijo el presidente valenciano Ximo Puig. Se refirió a la N-232 como el camino más recto en el eje Mediterráneo-Cantábrico. «Además de que es la lógica, este corredor será bueno para Aragón, para Valencia pero también para España», dijo.
El presidente de Aragón, Javier Lambán, aseguró que el gobierno no renunciará a luchar por cualquier forma de conexión con los puertos marítimos tanto a través de ferrocarril mejorando la línea Sagunto-Zaragoza, como de carretera. «Renunciar a estas posibilidades sería ponerle puertas al monte si no podemos apostar por la Travesía Central del Pirineo como proyecto estratégico de primera magnitud», aseguró. Insistieron en que la N-232 es la vía de acceso a los hospitales de referencia como el de Alcañiz y Vinaròs y a otros servicios básicos, así como la vía de comunicación de la industria y el comercio de la zona y del sector del turismo.

Colaborar en todas las áreas
El encuentro fue la continuación al que mantuvieron los consejeros de Obras Públicas de ambos territorios hace unas semanas en Valencia. De hecho, la nueva etapa abierta se verá plasmada en una sistematizada red de relaciones entre departamentos de ambos ejecutivos en materias como la sanidad, el turismo, la cultura y la juventud. «Es muy importante que se establezcan relaciones de gobierno de manera sistemática en todos los departamentos para buscar posibilidades de colaboración», concluyó Lambán.

Origen: Premi d’Actuació Cívica de la Fundación Carulla 2015 a Artur Quintana | Lo Finestró

logo_fundaci_llus_carulla

Un altre premi per a Artur Quintana. Ens ha arribat la notícia de la concessió del Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla 2015 a Artur Quintana. El Premi serà lliurat a Barcelona el dia 24 de novembre a les 19 hores a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes.

Novament la nostra enhorabona a Artur Quintana.

Entre tots els premiats d’anys precedents es troben tres persones de la Franja: Maria Zapater (Fraga), Josep Galan (Fraga) i Joaquim Monclús (Calaceit).

Fundació Carulla

Creada l’any 1973, la Fundació Carulla treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença.

La Fundació Carulla (abans, Fundació Jaume I) va néixer a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure’n l’ús per mantenir viva la identitat nacional catalana.

La Fundació Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l’Editorial Barcino, les nostres Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els Premis d’Honor Lluís Carulla i els Premis d’Actuació Cívica.

Origen: Aguaviva renueva la cubierta de su molino aceitero

Origen: La N-232 avanza a buen ritmo y ya se ha ejecutado el 30% del total

Demà arriba el CINC al Centre d’Entitats de Tamarit de Llitera amb ‘La casa màgica’

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Origen: El Museo de Lérida cuelga imágenes del rock junto a patrimonio aragonés retenido | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Activitats que es van a organitzar en els municipis de la Comarca del Matarraña/Matarranya esta segona quinzena del mes d’octubre: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2OCTUBRE15.pdf

Us recordo que el proper 25 d’octubre finalitza el concurs de fotografia ‘Valors del Matarranya’ que està destinat este any a les festes patronals dels pobles de la comarca.  Us adjunto les bases per si algú està interessat.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

www.comarcamatarranya.com

 

Origen: Premi “Lo Grifonet” per al Dr. Artur Quintana | Lo Finestró

El premi “Lo Grifonet” té caràcter honorífic i consisteix en una peça artística al·legòrica.

El premi “Lo Grifonet” s’atorga a una persona que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre, i no hagi rebut fins a l’actualitat el merescut reconeixement.

La nostra enhorabona a Artur Quintana.

L’entrega es farà el 28 de novembre a Arnes

Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt

Lliurament del 8è Premi Franja a Javier Giral

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 d’octubre del 2015)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

Origen: La beceitana Mari Lorente, nueva presidenta de OMEZYMA

Origen: Teresa Maria Ballester Bielsa | L’ esmolet

Teresa Maria Ballester Bielsa

Dissabte, passades les 11, el company Carrégalo m’enviava per WhatsApp la noticia, terrible i inesperada, que la Teresa Maria havia mort. Increïble —perquè no ens ho podíem creure. Però malauradament era veritat.

No vaig poder evitar pensar en la mort sobtada d’en Toni Llerda, deu anys abans. I en la d’en Josep Galan, aquell mateix 2005. Morts de persones que, malgrat el tòpic, són insubstituïbles. Com la Teresa Maria. Tots ells activistes en la defensa de la nostra cultura, que no reclamaven altra cosa que la normalitat de la que gaudeixen nostres amics castellanoparlants. Només per aquest fet, voler ser normals, ens veiem abocats a fer d’activistes i, massa sovint, a ser titllats de radicals. És una animalada, però la ràbia em va fer venir el pensament que som pocs i ens morim de seguida. Com les espècies en perill d’extinció.

Amb la Teresa Maria ens unia també el veïnatge —bon veïnatge— de Mont-roig i Torredarques. Això feia que sovint, juntament amb el Javi, baixéssim a les juntes d’ASCUMA en el mateix cotxe. El «Serra Power», bromejàvem.

Després vingué el tràngol de la leucèmia. Nosaltres n’estàvem tot just eixint, i suposo que aquesta circumstància ens va apropar encara més. Ara ja era història —per a ella i per a natres— per això el cop de la mort sobtada ens ha deixat corglaçats.

De la seua lluita, des de Clarió, per a què no desaparegués la miqueta de classes de català de l’institut de Vall-de-roures, en recordo una conversa telefònica. Era l’aniversari de sa filla menuda i coincidia amb l’acte reivindicatiu. «Vaja quin cumple que li donaré a la Judit!», es lamentà. Però, tot seguit afegí «però és el regal mes bonico que li puc fer: que pugue estudiar la nostra llengua quan vaigue a l’institut». El que vol qualsevol pare. El que tothom amb una mica d’humanitat hauria d’entendre. Aquest és el llegat que ens deixa: el seu exemple.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 23, setembre-octubre 2015

Origen: Mequinensa

El barrio barcelonés, donde vivió el autor, se suma a la conmemoración con una serie de actividades bajo la denominación ‘Bifurcació Moncada fent memòria Moncada’ que incluyen un estreno teatral, lectura de textos y charlas.

El ciclo ‘Bifurcació Moncada fent memòria Moncada’, con el que el Barrio de Gràcia de Barcelona conmemora el décimo aniversario de la muerte del mequinenzano Jesús Moncada uno de sus vecinos ilustres, se inicia esta noche con el estreno en el Almería Teatre de la obra ‘Bifurcació Moncada’, basada en textos del autor, que podrá verse hasta el 1 de noviembre. Está interpretada por Agustí Sanllehí y Núrica Cuyàs bajo la dirección de Txell Roda y la dramaturgia de Jonay Roda.

El programa de actividades, coordinados por Rosa María Moncada y Txell Roda con la participación del Ayuntamiento de Mequinenza, la Biblioteca Jaume Fuster y la Biblioteca de la Vila de Gràcia,  se prolongará hasta el 11 de noviembre con lecturas de textos del autor y charlas como la programada para el domingo 18 de octubre a las 8 de la tarde, en la que bajo el título ‘Trascendència de Moncada en la Literatura d’un país, des de la Franja?’ intervendrán Rosa Moncada, Xavi Iglesias, Xenia Bussé, Héctor Moret y Kristina Nemes.

Para el sábado 7 de noviembre a las 10 de la noche, también en el Almería Teatre, el taller de lectura de la Asociación ‘La Dona’ y el grupo de teatro ‘Garbinada’ de Mequinenza ofrecerán una lectura dramatizada de textos de Jesús Moncada acompañada de una degustación gastronómica de la cocina mequinenzana.

Al día siguiente, el domingo 8, a las 8 de la tarde se llevará a cabo una lectura ‘Dante S.A.’, la obra inacabada de Jesús Moncada, a cargo del actor Eduard Muntada, que escenificará el miércoles 11 de noviembre a las 7 de la tarde en la Biblioteca Jaume Fuster ‘De Dante un 1 de desembre – de Moncada a Muntada’ bajo la dirección de Txell Roda. Se trata de un espectáculo a partir de la obra póstuma del autor que sirve para conmemorar el décimo aniversario de la Biblioteca.

Jesús Moncada

Jesús Moncada nació en Mequinenza el 1 de diciembre de 1941 y falleció en Barcelona el 13 de junio de 2005. Su obra, tal y como puede comprobarse en el ‘Rincón Moncada’ del Museo de la Historia de Mequinenza, va más allá de la narrativa y explora disciplinas como la pintura y la fotografía, un área, que junto con la escritura, le permitió salvaguardar la memoria de la desaparecida Mequinenza. Moncada, autor de obras como ‘Café de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, recibió, entre otros premios, la Creu de Sant Jordi, que otorga la Generalitat de Catalunya, en 2001 y el Premio de las Letras Aragonesas en 2004, galardón que recogió poco antes de su muerte.

Origen: Mequinensa

El ejemplar, el de mayor tamaño que se recuerda en los últimos años, fue capturado por Oriol Sabata de 15 años de edad en el límite del núcleo urbano, en el Puente del Segre.

Oriol Sabata, natural de la localidad de Sant Jordi de Cercs en Barcelona, capturaba en Mequinenza el pasado sábado una carpa de 31 kilogramos de peso, récord en el coto de pesca ‘El Siluro’ en la cola del embalse de Riba-roja. El joven, de 15 años de edad y perteneciente al Furas Team, se encontraba pescando en el límite del núcleo urbano de la localidad en las inmediaciones del Puente del Segre.

El coto de pesca ‘El Siluro’ está registrando capturas de carpas de gran tamaño con pesos que superan los 20 kilogramos lo que lo convierte en un escenario muy atractivo para los pescadores que practican esta modalidad de pesca. Además hay que añadir las capturas de siluros con ejemplares que superan los 2 metros de longitud y los 70 kilogramos de peso.

 

Origen: Una avería deja sin suministro de agua a Beceite durante dos días

La Franja