Representació d l’obra teatral “D’un temps, d’un poble” amb textos de Jesús Moncada a #Alcampell. #Mequinensa @franjap
La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent29 de març de 1938 (Foto cedida per la família Ferràs. Es tracta d’un polvorí al “quartel de la guardia civil” en construcció on se recollia tot tipus de material de guerra.)
Situació del front al Matarranya.
Bombardejos dels nacionals: A diferents pobles de la comarca i especialment als cruces de La Codonyera i Bellmunt a la carretera de Morella.
Ocupació de pobles: Al sud, La Ginebrosa i definitivament La Canyada i Bellmunt. Tanquetes italianes entren a Torrevelilla.
Enfrontaments i moviments de tropes: “A las 2 de la madrugada, ante la fuerte presión enemiga, Modesto decidió replegar sus fuerzas a retaguardia de una línea que iría por el río Algas, delante de Calaceite, hasta el Matarraña en su confluencia con el Tastavins, por detrás del río continuaría hacia el noroeste de Monroyo y el vértice de la Sierra para unirse con el resto de la línea.”Miguel Sanz Parera “De Alcañiz a Morella”
Los italians entren als termes de Ràfels, La Portellada, Fòrnols, La Fresneda, Torre del Compte, Valljunquera, La Vall del Tormo i Calaceite sense entrar als pobles.
Per la zona nord les tropes nacionals de Valiño entren als termes de Maella i Fabara.
Tots estos moviments obliguen a Lister i Tagüeña a replegar les tropes a la línia que havia marcat Modesto.
Tagüeña: “El día antes (este 29) nos había localizado y ametrallado un prototipo alemás Henschell de bombardeo en picado, pero las circunstancias no nos habían permitido trasladarnos.” (se refereix al puesto de mando republicà).
1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.
A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.
Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.
A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre la nostra llengua:
La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?
Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.
Programació de festes corresponent al mes d’octubre. També en el següent enllaç podreu descarregar-vos l’agenda d’activitats del mes d’octubre: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/agenda_octubre_2014.pdf
A partir d’estos moments tota la informació referent a les activitats que organitzem des de la comarca apareixeran a la nova pàgina Web, l’enllaç és: www.comarcamatarranya.es
Finalment, recordar-vos que este cap de setmana i el següent tindran lloc les 6ª Jornades Iberes de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Les activitats programades es desenvoluparan a les poblacions de Calaceit, Queretes, Lledó, Massalió i la Vall del Tormo . La programació la trobareu en este enllaç: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/patrimonio/item/237-este-fin-de-semana-vuelven-las-jornadas-íberas-al-matarraña-con-actividades-para-niños
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)
Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01
Como cada añada, malas que rematan os Pilars, empezipian os cursos d’aragonés en Fablans Zaragoza.
En http://fablanszaragoza.blogspot.com tiens a informazión autualizada arredol de os cursos d’ista añada 14 – 15.
Que a bola se faiga más gran y podamos enseñar l’aragonés igual en as clases presenzials como á distanzia.
Cal destacar que ista añada sí podremos fer curso los sabados en a siede nuestra (coso 112, Zaragoza). Asina, daremos primer grau miercols de 19 á 21 oras y sabado de 10 á 12 oras. O curso á distanzia será de 22:30 á 23:30 oras, probablemén os miercols. Feremos serbir Skype, que ye un programeta de telefonía IP que mesmo saben fer serbir os norteamericans.
Igual a Coordinadora d’Enseñanza Lola en amostranza.zgz(arrova)fablans.org como yo en o 692 637 391 en orario comerzial t’aclariremos os dandalos que i tiengas.
Identitats?
El 24 de setembre, vaig participar en una taula rodona anomenada “Identidad nacional”. Formava part de les jornades “Demandas de indentidad”, organitzades per la revista Crisis i el grup de la UNIZAR Riff Raff. Els dies anteriors s’havia parlat d’Identitat i multiculturalisme i de l’Europa de les identitats. Naturalment la qüestió, tot i ser enfocada des d’una perspectiva amplia, tenia com a rerefons la situació a Catalunya. Els meus companys de taula, David Pérez Chico, Bernardo Bayona Aznar [llegir ponència] y Juan Manuel Aragüés, són professors de filosofia a la Universitat de Saragossa, i tenen un profund coneixement del tema. El moderador, Fernando Morlanes, director de Crisis, va fer-ne broma en presentar-me: “Carles no es filósofo” (tots vam riure). De fet, la meua assistència era deguda, suposo, a la meua condició de franjolí més o menys “activista”. Aquesta circumstància fronterera, sumada al fet que vaig créixer en un suburbi barceloní castellanoparlant dels 60, em va fer començar la meua intervenció amb una confessió: quant més vell em faig, menys entenc el que vol dir “nació” i tots els seus derivats. I amb aquesta premissa, vaig preguntar-me: els habitants de la Franja, què som? Què hem de ser? Què s’espera que siguem? La resposta, si la mirem sense prejudicis, seria: aragonesos de llengua catalana. Però aquest fet tant normal ens l’han convertit en un problema identitari. Aquests darrers anys he tingut la sort d’anar coneixent uns quants aragonesos no franjolins que tenen clar el valor de la llengua catalana com a patrimoni cultural propi, la senten seua i la defensen. (Per desgràcia no apareixen gaire als mitjans que omplen el nostre espai mediàtic.) Està bé protegir la natura i el patrimoni arquitectònic, jo també ho faig, però no podem descuidar aquest element essencial que és obra dels nostres avantpassats, i que dóna nom a muntanyes, plantes, sentiments… I que (mai no em canso de repetir-ho) serveix per a tot: per a estimar, per a aprendre matemàtiques o per a parlar del temps que fa. O per a escriure aquest article.
La Comarca, columna «Viles i gents», 3 d’octubre de 2014
Anchel Conte presenta su nuevo poemario en edición bilingüe LUNA QUE NO YE LUNA / LUNA QUE NO ES LUNA, editada en Zaragoza por Eclipsados.
Mequinens oferta als centres escolars ‘campaments literaris’ per a conéixer l’univers Moncada
oct. 1Turismo Mequinenza oferta por primera vez a… – Ayuntamiento Mequinenza.
Turismo Mequinenza oferta por primera vez a centros escolares ‘campamentos literarios’ para conocer el universo Jesús Moncada.
Estos paquetes básicos de estancia de dos o tres días, con alojamiento en el Albergue Municipal ‘Camí de Sirga,’ incluyen la visita al complejo museístico y la ‘Ruta Literaria’ en el Parque de la Memoria ‘Jesús Moncada’ a precios reducidos. El objetivo de esta iniciativa, ligada a los programas de lectura de colegios e institutos, es que los alumnos de los centros que así lo deseen puedan realizar la visita de una forma más pausada para conocer la Mequinenza que el escritor describe en sus obras, su historia, su entorno natural y su patrimonio. Los precios oscilan entre los 28 euros de dos días y una noche a media pensión hasta los 66 de tres días y dos noches a pensión completa incluyendo, además del alojamiento, la ‘Ruta Literaria’ y la visita a los Museos del Pasado Prehistórico, de la Historia y de la Mina. A este paquete básico se pueden añadir actividades complementarias extras de ocio y naturaleza que ofertan empresas en la localidad, y que no están incluidas en la oferta, para completar una estancia a medida de cada grupo a modo de ‘campamento literario’.
