La Franja

El cantautor Àngel Villalba treu un nou disc | masdebringue.

El cantautor de Favara del Matarranya Ángel Villalba acaba de traure al mercat  un nou treball discogràfic on ens mostra tretze de les seves cançons més conegudes i inèdites fetes entre els anys 1969 i 2011. En aquest disc han col•laborat músics com Eugenio Arnao amb la percussió, Lorenzo Latorre amb guitarres i baix, Jean Pièrre Guitard amb els teclats, Alberto Navas amb el violí, Florencio Roca amb el llaüt, la bandurria i la guitarra i el mateix Àngel Villalba hi posa la veu, la guitarra i el timple canari.

Entre les cançons d’aquest nou disc s’hi troben temes més íntims i personals com “Un receret d’amor” u “Olivera d’Aragó”,  i altres de contingut més social i vindicatiu de rabiosa actualitat com “Este món és un mercat”, o “Amic Desideri”, on Villalba li fa cinc cèntims al seu amic, el poeta matarranyenc, Desideri Lombarte, de la desastrosa i lamentable situació en que es trobe el català a la Franja davant el desinterès i la desídia dels principals grups polítics i institucions aragoneses.

Ángel Villalba es va donar a conèixer l’any 1968 com a teloner de Quico Pi de la Serra, però aviat va començar a actuar amb Ovidi Montllor , Quintín Cabrera, Carlitos Molina. Tocà durant les Jornades llibertaries de Barcelona durant set dies. També tocà amb LLuis LLac, Teresa Rebull, Luis Pastor, Marina Rosell, Araceli Banyuls, entre d’altres. A partir de l’any 1976 pràcticament va desaparèixer de l’escena, fins que l’any 1984 en motiu de la preparació del “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana” inicià gires per gairebé tots els pobles de la Franja d’Aragó.

L’any 2002 va gravar el CD “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, editat per “El señor Guindilla”  i produït per Grup 51 amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).L’any 2007 participà en el CD llibre col·lectiu “Sons de Matarranya” produït per ASCUMA.

Les cançons de Villalba s’han inspirat sempre  en el compromís amb les lluites en contra de les desigualtats socials, com artista crític, solidari i d’ideologia  llibertària. Així mateix, d’una altra part de les seves lletres es desprèn un fort arrelament a la seva terra, la terra aragonesa del Matarranya, com es demostra amb el ventall de cançons que mostra en aquest disc. També es poden notar eixos arrels en el fet de que el seu enregistrament ha estat fet a l’estudi ”Aleatòria” de Queretes (Matarranya, Terol), propietat del músic i tècnic de so, Jean Pièrre Guitard. La resta dels músics que han participat també viuen, treballen o tenen relació d’una manera o altra amb el Matarranya.

Us adjunto, perquè feu un tast, la maqueta prèvia de dos de les cançons del disc.

La gente del medio rural tiene menos miedo a arriesgar | Heraldo.es.

Evelyn Celma recoge plantas para elaborar sus cosméticos

• 
• 

Pregunteu a la Consellera d’Educació sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Herado de Aragón tindrà a la Consellera de Cultura del Govern d’Aragó en una ronda oberta de preguntes el dimecres 6 de juny. És possible que el filtre siga important, més del que ho és en este tipus d’entrevistes en línia. La causa és clara, perquè la Conselleria manté obertes dos polèmiques importants: la Llei de llengües i la política cultural: “La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza “.De fet, la notícia que anuncia l’entrevista ja compta amb 67 comentaris.

Però encara així crec que val la pena que hi arribon moltes consultes sobre la Llei de llengües i el tractament del català i l’aragonès per part del Govern d’Aragó. Hi ha moltíssimes perspectives des del que tractar-ho: manté un Director General de Cultura (Humberto Vadillo) que defensa que a la Franja es parla xapurriau, ella no té un discurs coherent sobre quines llengües es parlen a la Franja, etc. Haig enviat este pregunta a l’adreça que indica l’Heraldo: redaccioninternet@heraldo.es

El Gobierno de Aragón ha manifestado en diversas ocasiones su incomodidad respecto la Ley de Lenguas actual y las denominaciones de catalán y aragonés. A pesar de ello, aún no ha hecho ningún cambio en el entramado legislativo aragonés respecto estas dos lenguas. ¿Cuál es la denominación correcta para estas lenguas y cuáles son las políticas que deben protegerlas, dada la debilidad sobre la que se sustentan según denuncian sus hablantes?

Encuentro digital con Dolores Serrat

Heraldo.es. Zaragoza| 31/05/2012 a las 14:17   67 Comentarios

La consejera de Educación del Gobierno de Aragón mantendrá un encuentro digital con los lectores de HERALDO.es el 6 de junio a las 10.00.

OLIVER DUCH La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, visitará el próximo miércoles 6 de junio la redacción de HERALDO.es para mantener un encuentro digital con todos los lectores que deseen transmitirle cualquier cuestión relacionado con su departamento.

El chat con la consejera comenzará a las 10.00. Todos los lectores que quieran participar en él pueden enviar sus preguntas a la dirección de correo electrónico redaccioninternet@heraldo.es con el asunto ‘Encuentro digital con Dolores Serrat’.

Hem rebut la informació gràcies a Miguel Martínez Tomey.

Jornada Llengües Minoritàries.

• LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI

Y isto lo que diz d’o valenciano, d’o lemosín y d’o catalán

Valenciano. Vid. catalán y lemosín

Lemosín. (…) También se aplicó el término lemosín para designar al catalán y todos sus dialectos. El trabajo posterior de los filólogos, demostrando que tal lengua no deriva de la Provenza, y mostrando las verdaderas relaciones que ligan al valenciano y al mallorquín en el seno del catalán.

Catalán. Idioma hablado en Cataluña, Valencia, Baleares, Rosellón y Alguer. Su límite con el aragonés es muy poco preciso desde los Pirineos hasta Benabarre, Purroy y Calasanz; se perfila mejor desde Támarite a Lérida y Fraga. Su línea de contacto con el castellano, en Valencia no coincide con la frontera administrativa de las tres provincias (…) El catalán occidental comprende el leridano (Andorra, Lérida, salvo Arán, Cerdaña, O. y S. de Tarragona; N. de Castellón; una larga y estrecha faja al E. de Aragón, y el valenciano.

Europa es fa ressò de la denúncia de Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües | Comarques Nord.

Chunta Aragonesista (CHA) ha aconseguit que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, ha mostrat la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

Els europarlamentaris s’han compromès amb CHA a dur a terme dos accions. D’una banda, adreçar per escrit al Govern estatal i el Govern d’Aragó per transmetre la seua preocupació sobre l’actual situació de les llengües minoritàries d’Aragó. D’altra banda, traslladaran el problema a la Comissió Europea per mitjà d’una pregunta parlamentària. A més, el cap del Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, Alexey Kozhemyakov, va agrair la reunió amb els representants de Chunta (en la qual se li han traslladat els últims esdeveniments com la dimissió del president i la vicepresidenta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó) ja que els proporciona una informació de primera mà que servirà per a l’elaboració del proper informe internacional sobre les llengües minoritàries a Europa. També s’ha compromès a seguir aquest tema dins de la tasca que realitzen en la vigilància del compliment de la Carta Europea.

I és que tot i que hi ha una Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó, “ni l’anterior govern del PSOE-PAR ni l’actual del PP-PAR han fet res per reconèixer, fomentar i conservar el català i l’aragonès com a llengües d’Aragó”, va explicar José Luis Soro, president de CHA. Per això, des de CHA es veu amb molta preocupació el que està passant i més encara els plans per Rudi i Biel per amagar més la realitat trilingüe d’Aragó. “Estan deixant que l’aragonès desaparegui”. Per CHA no només estan menyspreant als qui parlen en aragonès o en català, és que a més estan incomplint amb la Llei de Llengües i amb la Carta Europea de les Llengües.

Los mineros cortan la vía de tren hasta la térmica y más de 300 se manifiestan en Ariño.

Empremtes del temps al rostre « Lo finestró del Gràcia.

La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

Foto: Serchio Tella (AraInfo)

Esta tarde, a las 19.30 horas, la inauguración de la Feria del Libro 2012, en la plaza de Aragón de Zaragoza, ha sido interrumpida por un nutrido grupo de personas coreando lemas reivindicativos como “la educación no se vende, se defiende” y portando cartulinas a modo de pancartas caseras dónde se leían frases como “en la pública aprendemos a defender tus derechos”.

Rápidamente el cortejo institucional, formado por Dolores Serrat (Consejera de Educación y Cultura), Humberto Vadillo (Dr. General de Cultura), Gustavo Alcalde (delegado del gobierno del Estado español en Aragón), Juan José Vázquez (ex- Viceconsejero de Cultura), Jeronimo Blasco (Ayto de Zaragoza), altos cargos militares del ejército del Estado español y otros cargos públicos del sector de la cultura, han accedido al interior del edificio de la Capitanía Militar, escoltados por los servicios privados de seguridad. Tras ellos se han cerrado las verjas del edificio.

En la calle, y a pie de verja, el grupo de defensoras y defensores de la Educación Pública han continuado gritando lemas como “pienso luego estorbo“ o “a, anti, anticapitalistas”, también se escuchaba “hay algo de puro en lo No rentable“ , se han vivido algunos momentos de tensión cuando el grupo reivindicativo que iba siguiendo al cortejo institucional era frenado en la verja del edificio de Capitanía por la seguridad privada. Por momentos los pitidos contra los recortes del Gobierno de Aragón en la Educación Pública y Cultura eran ensordecedores.

Ya dentro de las instalaciones militares y antes de la lectura del pregón, a cargo de José Manuel Blecua, la Consejera Serrat ha realizado declaraciones a los medios de comunicación allí presentes, con ánimo apesadumbrado manifestaba “a este paso no voy a poder salir de casa”, y con los ojos llorosos explicaba “me siento acosada”, ha realizado sus declaraciones visiblemente afectada y en tono victimista.

Pincha para ver más fotos

Parlar i viure en català a la Franja no sol és plorar. | masdebringue.

(També és morir un poc i altres tòpics derrotistes).

Com a palestins sense terra, com a minusvàlids físics davant d’una barrera arquitectònica de l’alçada d’un tros de muralla xinesa, com a clowns d’un circ que mai hem aidat a muntar, així ens sentim els habitants de la Franja quan volem traure la nostra llengua al carrer, perquè li done l’aire i el sol.

Estem farts de que als diputats regionals del PAR i el PP, i als sectors més reaccionaris d’aquesta regió, que mai s’han preocupat de les llengües minoritàries, els entre un furor de repent en favor de les “modalitats  lingüístiques” d’Aragó quan exigim que es tracte les nostres llengües maternes amb la mateixa dignitat i els mateixos drets que les altres. I quan aconsegueixen que el tema lingüístic quede postergat a l’oblit o institucionalment inexistent, llavors s’obliden del tema i esperen que l’aragonès i el català de l’Aragó desapareguen del mapa i quedar-se així tranquils amb la còmoda, àmplia, única i total presència de la “llengua de l’imperi” campant pels seus territoris.

Però miraculosament, el català de la Franja continua viu i se sent als carrers dels nostres pobles, des d’Aneto i Bonansa fins a Aiguaviva, passant per Benavarri, Tamarit, Fraga, Val-de-roures i tants altres pobles, tot i que es va perdent molt lèxic antic i la substitució pel castellà, en alguns llocs, va a la vertiginosa velocitat de creuer de la València costera.

Aquí us passo un escrit sobre l’estat actual  de la qüestió  que vaig publicar al número 1 de  la revista “Crisi”, que es va presentar a Saragossa fa uns pocs dies.

Las lenguas minorizadas en Aragón. La crisis como excusa.

MARIO SASOT

La crisis, por supuesto, está afectando seriamente a los ámbitos culturales, y el de las lenguas patrimoniales aragonesas no son una excepción. Si en Aragón las lenguas minoritarias (el aragonés y el catalán) nunca han gozado del efusivo favor de sus gobiernos, en estos momentos, el actual ejecutivo autónomo del PP-PAR ha encontrado con la crisis económica la excusa perfecta para paralizar el tímido reconocimiento que dichas lenguas obtuvieron en la legislatura anterior, tras más de diez años de porfía, en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Uso, Protección y Promoción de las lenguas propias de Aragón, paralizando en seco su aplicación, esterilizando el funcionamiento de  órganos como el Consejo Superior de las Lenguas y suspendiendo algunas de los programas y actividades que ya estaban en marcha desde hacía tiempo. Entre otros temas ha quedado en suspenso la declaración de las zonas de  utilización de las lenguas propias, cuyo plazo de presentación por parte del Consejo Superior de Lenguas expira a finales de este año, según la vigente Ley. El “mapa” de uso de estas lenguas facilitaría el uso público y las relaciones con la administración en aragonés o en catalán en los territorios. de utilización histórica de esas lenguas.

Junto a la suspensión de estas y otras muchas actuaciones jurídicas y legales que deberían haberse desarrollado desde la celebración de las elecciones autonómicas y el acceso del nuevo gobierno regional, éste ha aplicado sustanciales recortes en los presupuestos de 2012 en este ámbito. La consejera de Educación, Cultura y Deportes, Dolores Serrat, ya  anunció a los miembros del CSL que “no había dinero para la política lingüística aragonesa”. Como paso previo, además de la eliminación del Proyecto de Animación “Jesús Moncada”, que llevaba actividades culturales y extraescolares en catalán a los centros de la Franja que impartían esta materia,  se han llevado a cabo sustanciales reducciones presupuestarias en Formación del Profesorado que afectan a las lenguas no oficiales Los seminarios de profesores de catalán y aragonés continúan  realizándose, pero fuera de los días y horarios lectivos, básicamente los sábados, lo que obliga a los profesores a sacrificios suplementarios  y la Escuela de Verano de Fraga, podría dejar de celebrarse el próximo curso.

Pero lo que preocupa más que los drásticos recortes económicos es la desvalorización moral y cultural que pretende dar el gobierno a estas malhadadas lenguas en una posible reforma de la actual Ley, considerándolas como meras modalidades lingüísticas inconexas sin especificar a qué sistemas lingüísticos pertenecen.

Una muestra y un avance de este trato chocarrero, infamante y paternalista que el gobierno regional pretende aplicar a esta parte fundamental de nuestro patrimonio es el enfoque que el programa de la televisión autonómica “Bien dicho” da al hecho lingüístico de las hablas locales. ¿Se imaginan a un conductor de un programa deportivo que no tuviera la más mínima noción de las reglas del deporte que narra? Pues en el caso de las  lenguas, todo vale. Y la presentadora de este programa escucha “carxofes” en Aiguaviva y dice que le suena a alemán y la palabra fusta no le suena a madera sino a látigo y por unas extrañas coincidencias encuentra una aún más extraña conexión veneciana con la lengua de Aiguaviva. La periodista María de Miguel y los directivos de Aragón TV nos están marcando el duro camino que nos espera.

Éxit de l’actuació del Grup Garbinada de Mequinensa a Saragossa | masdebringue.

Lo grup mequinensà de teatre afeccionat “Garbinada” de Mequinensa va actuar ahir, dissabte, a la sala del Centre Cívic “Pedro laín Entralgo” de Saragossa, presentant l’obra “D’un temps, d’un poble”, basada en tres relats de l’escriptor d’aquest poble Jesús Moncada, premi d’honor de les Lletres Aragoneses el 2004. Les més de cent persones que van assistir a la representació van gaudir de la llengua brillant, viva i emriquidora de l’autor de Camí de Sirga i d’una representació brillant, efectista, plena de sinceritat, autenticitat i humor per part del grup Garbinada.

O gubierno espanyol diz que veila por l’aragonés sin alportar garra preba | Arredol.

A pregunta d’o diputau de CHA Chesús Yuste, o gubierno espanyol diz cumplir a Carta d’as luengas minoritarias

O gubierno espanyol ha contestau dos meses dimpués a una pregunta d’o diputau de CHA, Chesús Yuste, en rilación a l’aragonés y a suya protección. O gubierno considera a “l’aragonés como una luenga rechional u minoritaria obchecto de protección y emparo en os territorios d’a Comunidat Autonoma d’Aragón an que tradicionalment se i charra”. Se remite a l’estatuto d’Aragón, pero no diz cosa d’a lei de luengas.

O gubierno espanyol, diz que “veila por a protección y promoción de l’aragonés” y se remite ta contrimostrar-lo no a garra actuación concreta de l’executivo sino a la carta europeya d’as luengas rechionals u minoritarias an que, diz, “bi’n ha trestallos sobre l’aragonés en Aragón”. En a rispuesta, o gubierno no esplanica que diz en ixos trestallos en rilación a l’aragonés. L’informe, que se puede consultar en iste vinclo (PDF), fa un breu repaso por as actuacions d’o gubierno d’Aragón, que no d’Espanya, como l’aprebación d’a lei de luengas, nunca no desembolicada u la convocatoria d’o premio Arnal Cavero

Evocacions des de les Roques de Benet « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital.4, juny 2012
L’altre diumenge vam pujar a les Roques de Benet. No és l’alçada mes remarcable del Port, però la seva mola vertical la fa un mirador privilegiat. Des d’allà dalt se’n veien molts, de pobles, i això que el dia no era del tot transparent. Viles d’ençà i dellà l’Algars. A dalt hi vam trobar una coneguda de Mont-roig casada a Caseres. Mentre parlàvem vaig sentir una espurna d’enveja pel fet que el seu fill podia estudiar en la llengua que empràvem tots els que érem allà, mont-rogins, torredarquins, caserols i barcelonins. Hi ha llocs on encara es valora el patrimoni, encara que sigui immaterial.
Feia molts anys que no pujava a les Roques de Benet. Tants que em fa vertigen comptar-los. La seua silueta traçava l’horitzó dels meus estius infantils, com una presència paternal. Els records van aflorar de seguida: el iaio Ramon duent-me a les Valls o al riu, la iaia Rosario corregint-me el meu parlar de suburbi. L’àvia sempre em deia que un tal Ramon Berenguer s’havia equivocat marcant la frontera: «va agafar la seua espasa i va partir pel riu, deixant Catalunya a una banda i Aragó a l’altra». No sé d’on havia tret aquesta informació. Tal i com m’ho explicava, m’imaginava el compte-rei dalt del seu cavall desbocat, colpejant l’aigua amb l’espasa mentre els d’Arnes i Queretes s’ho miraven atònits des de les respectives ribes. La Rosario, que si no hagués estat per la guerra s’hauria quedat a Barcelona, sempre es lamentava de la decisió. Suposo que l’instint li deia que érem més afins als d’Arnes que als d’Alcanyís. Amb aquestes influències, no m’estranya que servidor hagi acabat així.