Skip to content

Sobre l’Any Desideri Lombarte: la CHA i altres | Lo Finestró.

 

Desideri  EpistolariLa Chunta Aragonesista (CHA) ha formulat oficialment al Govern d’Aragó la pregunta de que si tenen alguna intenció de participar en la commemoració de l’Any Desideri Lombarte.

pdf de la pregunta

D’altra banda ens han arribat informacions de que Òmnium Cultural, el Campus de la URV de les Terres de l’Ebre i el Consorci de normalització lingüística, volen organitzar un acte d’homenatge a Desideri Lombarte durant el mes de maig.

El món literari de Mercè Ibarz, en la intimitat – VilaWeb.
L’escriptora participa dissabte a l’Arts Santa Mònica en el cicle ‘Un dia amb…’
Conèixer els secrets, els detalls, les curiositats i les experiències del món literari dels autors. Aquest és el propòsit del cicle ‘Un dia amb…‘, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica, pensat per propiciar una trobada íntima entre lectors i autors. Dissabte l’escriptora convidada serà Mercè Ibarz, que l’any passat va publicar el seu darrer llibre, ‘Vine com estàs’ (Proa). Era una obra escrita, com explicava ella mateixa en aquesta entrevista de VilaWeb, ‘a tomba oberta’ i ‘amb franquesa, sense convertir el relat en un vòmit’. Ara durant tres hores (de les 11.00 a les 14.00), els lectors que ho vulguin tindran l’oportunitat de conversar-hi de tu a tu sobre aquest llibre i els anteriors, sobre inquietuds i anècdotes i, especialment, sobre literatura, en un debat moderat per Isabel Olesti i en un clima pausat i reflexiu.
La trobada és gratuïta, amb aforament limitat, i qui ho vulgui pot participar també, després de la conversa, en un dinar amb l’autora.

Mercè Ibarz

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, assagista i periodista. El seu últim llibre és ‘Vine com estàs’ (Proa, 2013), obra que engega amb la guerra civil, una exploració de les arrels familiars de què l’autora-filla és hereva. Ibarz, traginadora de passions, patronista i cosidora entre el passat i el present, és autora també de les novel·les ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries, 2010) i ‘La palmera de blat’ (Quaderns Crema, 1995; Labutxaca, 2010), els contes de ‘Febre de carrer’ (Quaderns Crema, 2005) i ‘A la ciutat en obres’ (Quaderns Crema, 2002), a més de la inclassificable i reiteradament reimpresa ‘La terra retirada’ (Quaderns Crema, 1993; Labutxaca, 2010). També ha publicat ‘Rodoreda. Exili i desig’ (Empúries, 2008) i, en francès, ‘Barcelone. Itinéraires et bifurcations’ (Autrement, 2012), una visió singular de la ciutat. Ha estat traduïda a diverses llengües.

Mercè Ibarz.
Mercè Ibarz llegeix un fragment del seu darrer llibre.

Entrevista amb Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ (19.04.2013)

El Matarraña negocia hoy con DGA la gestión de las guarderías.

Temps al Temps, primera actuació de l’Any Desideri | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

 

Per a fer els meus versets trio paraules,
les millors que conec i les més justes,
d’una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes

Busco paraules, les que més m’agraden,
les que m’ixen del cor, les més precises,
les més antigues que del cap me brollen,
i unes i altres les poso arrenglerades.

El pròxim dissabte 15 de febrer, Pena-roja obrirà l’Any Desideri Lombarte amb la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’ i la primera de les actuacions musicals previstes de cara a este 2014. El dissabte a la tarde, el claustre de la Mare de Déu de la Font acollirà el concert del grup Temps al Temps, formació creada a banda i banda del riu Algars que ha musicalitzat poemes d’en Desideri Lombarte. Ens oferiran un petit recital de 20 minuts per a donar-li la benvinguda a l’Any Desideri Lombarte. Accés gratuït. Esteu convidats.

FOTOS: Marc Martí

Diya d’a luenga materna.

    • Por o Diya d’a Luenga Materna dende Seira Aragón y Asamblea Estudiantes Jacetania/Asambleya Estudiants Chacetania paramos una charradeta sobre a luenga aragonesa en Chaca #21F en Acicate (C/ Ferrenal, 16)

Azero encuentra sus instrumentos en una finca.

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell…..o els orígens del “Debat d’Urgència” (primera part).

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell… (Segona part).

Al-Miknasiyya: Mequinensa a la Guerra de Successió (1705-1714).

Al-Miknasiyya: Filla meva, t’has de casar!.

Al-Miknasiyya: Premi “Josep Galán”.

Al-Miknasiyya: “… a un poble de descreguts!”.

Al-Miknasiyya: El Parlament de Mequinensa vist per un veí del poble (1411-1412).

Al-Miknasiyya: Sis-cents anys desprès del Parlament de Mequinensa.

Al-Miknasiyya: Notes sobre el moviment obrer a Mequinensa abans de la II República.

Al-Miknasiyya: Una poeta mequinensana del segle XI.

Al-Miknasiyya: Ferrocarrils i aigua. Els projectes de grans obres a la Mequinensa del segle XIX i principis del XX.

Al-Miknasiyya: Carlistes i Liberals a Mequinensa (1820-1876)..

Al-Miknasiyya: Or a Mequinensa? L’economia de Miknàs·sa als segles XI i XII..

Al-Miknasiyya: ELS PRIMERS PROJECTES DE NAVEGACIÓ A LA CONCA DE MEQUINENSA (1800-1860).

Al-Miknasiyya: “El Peñón de Mequinenza”: riscos naturals al poble vell entre els segles XIX i XX..

Al-Miknasiyya: EL TRÁFICO FLUVIAL EN MEQUINENZA DURANTE LA BAJA EDAD MEDIA. (Siglos XI – XV).

Al-Miknasiyya: Els orígens de Miknàs·sa.

 

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: A CRITICA YE MENESTER, PERO NO YE ALAZET.

CHA pregunta al govern aragonès per la celebració de l’any Desideri Lombarte | Mas de Bringuè.

Diputat per CHA a les Corts aragoneses

Diputat per CHA a les Corts aragoneses

El diputat del Grup Parlamentari de Chunta Aragonesista a les Corts d’Aragó Gregorio Briz Sánchez, ha presentat avui, 10 de febrer, al registre d’aquesta institució, una pregunta parlamentaria a la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, demanant-li si l’Executiu autonòmic (PP-PAR) “té intenció de commemorar el 25é aniversari de la mort del poeta matarranyenc Desideri Lombarte i, en cas afirmatiu, quines accions té previst dur a terme i com?”.

En els antecedents justificatius de la Pregunta, el diputat de CHA recorda que aquest 2014 “ es compleixen 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català, el poeta matarranyenc per antonomàsia que, a més va escriure també novel•la i teatre i treballà per la dignitat de la seua llengua, el català, a l’Aragó, com a membre i un dels fundadors de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors del II Congrés de Llengua Catalana a l’Aragó”.
La consellera Serrat té la obligació parlamentària de respondre per escrit aquesta Pregunta.

Pregunta CHA DL

El dissabte declarem ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me’n sobrare gens.

Com una nòvia, estimada,
blanca com flor d’ametler,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.


Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.

El pròxim 15 de febrer, a les sis de la tarde, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja acollirà la inauguració de l’Any Desideri Lombarte 2014. Es farà la presentació del projecte i la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’, del fotògraf de Queretes Tomàs Riva, amb textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte. Tindrem concert musical a càrrec dels Temps al Temps.

Tos hi esperem!

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Dissabte a les 18.00 hores, inaugurem exposició… – Any Desideri Lombarte.

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’

La mare mos va fer la maleta,
mig plorosa, mig contenta.
Lo vestit dels domenges,
tres camises, la de portar, la nova i la vella.
Les sabates als peus
–no en teníem més que unes–.
I el calaix que va quedar forro.

A la cartera onze bitllets d’a cent
i cap d’a mil
i un nugo al pit.

El dissabte 15 de febrer, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font acollirà la presentació de la mostra fotogràfica ‘Quan érem emigrants‘. L’exposició, que recopila imatges del fotògraf natural de Queretes, Tomàs Riva, i textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte, és un viatge en el temps. Ens portarà als anys 60, uns temps convulsos. Molts fills del Matarranya es veien forçats a marxar de sa terra per guanyar-se un futur més prosper en ciutats i territoris d’una major projecció econòmica. Desideri Lombarte, que va marxar de Pena-roja l’any 1959, feia ressò d’este episodi en la seua obra poètica.

L’exposició estarà oberta a la Mare de Déu de la Font de Pena-roja al llarg dels pròxims mesos. Per aportació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Llengües i identitat a Saragossa | Lo Finestró.

 

sociologia

Els dies 16 i 17 de maig a Saragossa es celebraran les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Coordinadors: Chabier Gimeno (professor de  la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); ponent, Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida: Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail  explosivo o un reto creativo?

https://www.lafranja.net/?p=14305

http://www.aragonsociologia.org/7.html

De banderes i religions | L’ esmolet.

De banderes i religions

Quan vam ser a Etiòpia a buscar la nostra filla menuda, ens van preguntar quina religió professàvem. La majoria d’habitants d’Addis Abeba són cristians coptes, però hi ha també molts musulmans. Van comentar-nos que el respecte entre els fidels d’ambdues religions és total (de fet Etiòpia exhibeix la seua diversitat cultural i lingüística com un atractiu per al visitant). El que els costava d’entendre era que hi hagués persones que no creguessin en Déu, ja fos Alà o Jahvé.

Això anava rumiant mentre passejava per l’horta del Guadalop, quan vaig veure una bandera espanyola a l’entrada d’una finca. Fa uns anys era més normal trobar-se’n d’aragoneses, però a mida que el record del Generalíssimo s’ha anat florint sota la llosa del Valle de los Caídos, ha ressorgit sense complexos el nacionalisme espanyol. Sempre és bo que la gent demostri el que pensa, com se sent. La comparació amb la convivència de les dues religions a Etiòpia m’ha dut al terreny dels nacionalismes —que, en certa manera, configuren una mena de religió. I he pensat que allò més normal fóra que els que pengen banderes ‘rojigualdes’ fossin els que millor entenguessin els que en pengen d’estelades. I viceversa. Al capdavall, tots dos col·lectius estan units per la ‘fe’: la fe en la nació. Que tenen interessos divergents? Alà o Jahvé? Espanya o Catalunya? Si ho mirem fredament, és un detall menor: els dos tenen el mateix sentiment de pertinença i el desig d’exterioritzar-lo. Mirat així, semblen condemnats a entendre’s.

En arribar a casa faig un repàs a diversos mitjans de comunicació, de Madrid, de Saragossa i de Barcelona. Està clar que el meu raonament no es correspon amb la realitat. Em preparo un cafè mentre una sospita s’apodera de mi. Sóc un extraterrestre?

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 13, febrer 2014

Taxi a Addis Abeba

Taxistes fent-la petar, a Addis Abeba

Presentació del llibre “Cupido en el Matarranya” | Lo Finestró.

 

Cupido

El cap de setmana del catorze al setze de febrer, amb un acte i signatura a Vall-de-roures, en concret a la llibreria Serret, es presentará el llibre de Francisco Javier Aguirre, Cupido en el Matarraña

“Quatre dones i un home reflecteixen en aquesta col·lecció de relats les seues experiències eròtiques de manera explícita, de manera directa, amb absoluta desimboltura. El record de les seus tòrrides vivències en el passat, i en alguns casos en el present, els donen peu per narrar al seu cercle d’amics peripècies i situacions altament estimulants. Elles són sempre les protagonistes, com expressa el subtítol del llibre Seduccions de dona, encara que els homes aportin una complicitat tan directa com activa.”

Cupido 2

Moviment Franjolí per la Llengua: [2014] Any Desideri Lombarte.

[2014] Any Desideri Lombarte



Natres
Que som, que si no som.
Que de la part d’aquí,
que de la d’allà.
Mos volen per amics?
Què mos volen donar?
Mos volen ajudar?
Com volen que parlem?
Que parlem com vullguem,
a n’ells los és igual.
I que no mos moguem,
que no mos cal pensar,
pensar ja pensen ells.
Lo d’escriure i llegir
més val deixar-ho estar.
Que no mos cal patir
que ja mos ho diran.
I si no diuen res
que anem tirant igual.
Que això que aquí parlem
si no ix d’aquí més val.
I si eixim, quan ixquem,
ja parlarem com cal.
Llegirem i escriurem
que mo n’ensenyaran.
I que els nostres drapets
que natres mo’ls llavem,
que no els cal ensenyar.
Vivim aquí on vivim,
parlem lo que parlem,
i que no hi ha remei,
relíquies del passat.
Que si no hi pensem massa
ho anirem oblidant.
Que són coses antigues
que ja aniran passant.
I que arribarà dia,
d’aquí a quatre-cents anys
que això que ara parlem
ja estarà superat.
I diran los més vells
que parlàvem abans
una llengua molt vella
de fa més de mil anys.
Que no es podie escriure,
només per a parlar.
Que no es podie escriure,
que ho tenien vedat
i si algú l’escrivie
estave mal mirat.
 
Desideri Lombarte.
Pena-roja 1937-Barcelona 1989
Des del Moviment Franjolí per la Llengua ens volem sumar de gust a l’homenatge que enguany rep un homenot pena-rogí com en Desideri Lombarte, escriptor, poeta i un home d’ampla cultura que ajudà com ningú a dignificar la llengua pròpia de la Franja, el català. L’Associació Ascuma ha preparat un blog i ha obert una pàgina de facebook per a commemorar l’efemèride com es mereix.
Avui 7 de febrer, bon aniversari mestre!
Una vegada més volem expressar tot el suport a aquesta iniciativa.
Enllaços:

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja