La divisió a la DO ‘Jamón de Teruel’ es fa pública en dimitir el vicepresident i cinc vocals | Comarques Nord.

La divisió a la DO ‘Jamón de Teruel’ es fa pública en dimitir el vicepresident i cinc vocals

El desacord entre la branca ramadera i la branca industrial que integren la Denominació d’Origen (DO) ‘Jamón de Teruel’ ha arribat a tal situació que meitat Consell Regulador ha presentat la seua dimissió. Els representants dels ramaders van presentar ahir la seua dimissió en bloc i es van mostrar en contra de la gestió dirigida per l’actual president de la Denominació d’Origen, Eugenio García. Jerónimo Carceller, fins ara vicepresident de la DO, encapçale esta divisió, a la que s’hi sumen els cinc vocals que representen la branca ramadera del Consell Regulador, com són els matarranyencs Manuel Esteve -és president d’Acriporte- i Juan José Moles -director de Arcoiris-, així com Miguel Ángel Blanco -Esperanza del Jiloca- i Juan Sánchez i Salvador Rosado, tots dos de Portesa.

La divisió entre les branques industrial i ramadera de la província fa mesos que es viu al Consell Regulador i ha acabat amb la marxa en bloc dels representants dels criadors d’animals. El 50% dels membres del consell provenen de la branca industrial -entre ells el president-. És a dir, aquells que es dediquen exclusivament a fer el producte final. El 50% dels membres restants representen els ramaders i aquelles empreses de cicle tancat -des de fabricació de pinsos a la cria d’animals, sacrificació i creació de producte-, com és el cas de Grupo de Empresas Arcoiris del Matarranya. Des del sector ramader van recordar “el compromís ferm i l’aposta per la DO” que sempre ha demostrat la gent del territori. I els números pareix que els avalen.

. Alguns 600 peces. Altres, 100.000

De fet, són els empreses i les cooperatives de cicle tancat les que aporten la major part del pernil DO ‘Jamón de Teruel’ que es produeix al territori. Segons fonts consultades per Ràdio Matarranya, representen mes del 80 per cent del producte certificat en DO. Mentre hi ha assecadors de Terol que nomes certifiquen 600 pernils de Denominació a l’any, territoris com el Matarranya poden arribar a certificar les 100.000 peces anuals, que represente el 30% de la Denominació. Estos números avalen el compromís que tenen els ramaders del territori en el ‘Jamón de Teruel’, una cosa que els càrrecs que han dimitit han qüestionat de l’actual direcció del Consell Regulador. Creuen que fa falta “una aposta ferma pel sector”. I ara mateix, això pareix impossible.

Davant la dimissió en bloc de la meitat del Consell Regulador, s’obre una crisi rellevant a la Denominació. Els representants de la branca ramadera que actuaven com ‘suplents’ no tenen previst ocupar cap càrrec perquè també han presentat la dimissió. Per tant, cal preguntar-se què passarà amb el Consell Regulador de la DO ‘Jamón de Teruel’. Des de la branca ramadera creuen que el Govern d’Aragó ha de prendre algun tipus de mesura, assumint la gestió d’esta situació per a buscar la millor eixida possible i que el sector no ixo perjudicat. El gorrino i els seus derivats -especialment el pernil- són eix econòmic i social a tota la província, especialment en la comarca del Matarranya, del qual hi viuen moltes famílies.

. La situació del Matarranya

Este no és el primer conflicte recent que pateix el Consell Regulador de la Denominació d’Origen ‘Jamón de Teruel’. Coneguda és la polèmica associada amb la modificació de l’altitud dels assecadors, i que els obligava a produir per sobre dels 800 metres, deixant fora algunes empreses que certificaven denominació al Matarranya. Alguns ramaders del territori inclús es van queixar perquè “des de Teruel volen que natres només criem gorrinos i ells es dediquen a fer el pernil”. També és rellevant la caiguda en el número de vendes, que és casi la meitat de les 745.000 peces que es venien l’any 2007, abans de la crisi econòmica. Una realitat que no és senzilla per a un sector econòmic punter i que s’agreuge encara més amb esta crisi interna.

Un tarraconense gana un d’os premios en LAPAO convocaus por asociacions catalanofobas | Arredol.

Decenas de vecinos participan en un videoclip de «Catar Jamón de Teruel».

Primers premis literaris de la Llibreria Serret | Lo Finestró.

Amb motiu del seu trentè aniversari, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat els primers premis literaris, els quals es distribuiran en quatre modalitats:

 a)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua catalana.

b)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua castellana.

c)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua aragonesa

d)     Premi al millor Àlbum il·lustrat Infantil Rural en català , castellà o anglès.

El termini per lliurà els originals finalitzarà el 23 d’abril i el 30 d’agost s’atorgaran els premis.

Veure informació completa Els primers Premis Llibreria Serret 2014

Moviment Franjolí per la Llengua: Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics.

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d’un xiquet franjolí que frega la majoria d’edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l’hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l’institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n’és el relat:

“Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d’història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 

Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 

 

Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me’n vaig a dormir…”

 

* DGA: Diputació General d’Aragó

El ‘Movimiento’ | L’ esmolet.

El ‘Movimiento’

Això del Facebook, fa que a voltes t’emboliquis en debats sense eixida. Ho intento tenir més o menys controlat: algun “m’agrada” i anotacions amables. Tanmateix, a voltes em toquen la fibra i caic en el parany. La darrera ha estat en comentar les presentacions del “Movimiento ciudadano” (la franquícia de ‘Ciutadans’ fora de Catalunya) per les Espanyes. No vaig poder evitar d’escriure-hi “Quan arribeu a Aragó ens acabareu d’esclafar o ens ajudareu?”. La cosa venia a tomb perquè l’abril del 2010, quan Ciutadans es va posicionar en contra de la descafeïnada Llei de llengües de l’anterior executiu, vaig mantenir un intercanvi de missatges amb el Subsecretari d’Acció Política de C’s, Koldo Blanco, per tal que m’expliqués quin mal hi havia en reconèixer per llei que a Aragó es parla aragonès i català i concedir uns pocs drets als seus parlants —drets que no incloïen ni la cooficialitat. No va haver-hi manera: només em parlava dels patiments del castellà a Catalunya, ni una paraula d’Aragó. Això va corroborar les meues sospites, o sigui, que l’objectiu real d’aquest partit no són els drets lingüístics de l’individu (l’individu: un altre dels seus conceptes-força), sinó la supremacia del castellà. I això és el que m’indigna. Preferiria que fessin com altres formacions, que ho reconeixen obertament i sense vergonya. Tots tenim dret a pensar com vulguem, sempre ho defensaré. Per això prefereixo un partit que em sigui franc, que no s’emboliqui en giragonses de “llibertats individuals” o “peculiaridades linguísticas” per assolir, “sin que se note el cuidado”, la dissolució dels nostres idiomes. En realitat exerceixen una mena de supremacisme lingüístic que vol confinar les llengües no castellanes d’Espanya a l’àmbit domèstic i residual. És a dir, condemnar-les a la desaparició. Quan ho reconeguin, tot i no compartir-ne l’ideari, els respectaré.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 120, gener 2014

Unanimidad en el Matarraña para exigir la gestión comarcal de las guarderías.

Verdi-Wagner, un balanç | Lo Finestró.

La versión íntegra del vídeo de Valderrobres, ya en la red.

Presentació de l’any Desideri Lombarte | Lo finestró del Gràcia.

Presentació de l’any Desideri Lombarte

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

 a) La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b) Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c) L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d) Hi ha previstes també actuacions musicals.

e) La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça  i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f) Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g) Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.                                                                             

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica  i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

 Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

 Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

4a Jornada InterCulturalBCN: Els altres aragonesos.

Mas de la Serra de la Cogulla – YouTube.

La Masía de la Serra de la Cogulla es una centenaria masía totalmente restaurada, en la Comarca del Matarraña, rodeada de unos paisajes impresionantes y una tranquilidad excepcional.

Regalos con alma – Mas de Katxol #madeinmatarranya on Vimeo

mitjançantRegalos con alma – Mas de Katxol #madeinmatarranya.

La historia de unos productos auténticos como el territorio donde vivimos, el Matarraña. Un lugar lleno de pureza y naturaleza.
Desde Mas de Katxol, nacen unos productos ecológicos únicos, que consiguen crear productos que enamoran nuestros paladares…. madeinmatarranya.com

El proceso de selección de la persona lo efectuaron dos personas del INAEM en Comisión Mixta con la técnico de personal y la secretaria de la Comarca. Aunque según señalan desde el Instituto «es el procedimiento normal», uno de los aspirantes ha solicitado una revisión de examen. Por otro lado, este medio recibió una queja anónima en la que se denuncia, entre otros asuntos, que la persona que ocupa el cargo sea Yolanda Rallo, natural de Beceite y esposa del expresidente de la Comarca del Matarraña, Carlos Fontanet (PAR). También denuncian en la carta que se trate de una persona que «trabajó durante años en la oficina del INAEM de Alcañiz».

En el Comité de Empresa aseguran no haber recibido ninguna queja formal. «En el sindicato no consta de momento, y en cuanto a las revisiones, suele ser habitual que se soliciten en este tipo de selecciones», dijo el presidente, Antonio Martín.

Yolanda Rallo ha declinado hacer declaraciones al respecto. Por su parte, la presidenta de la institución, Ana Belén Andreu (PAR), aseguró que «se insistió en que fuera una convocatoria para personas de la Comarca del Bajo Aragón pero se presentaron de más sitios». El director de la oficina del INAEM en Alcañiz, Ricardo Monterde, añadió que se enviaron cartas a una veintena de bajoaragoneses pero «si hay gente de otras comarcas que se entera y se presenta, tiene todo el derecho a hacerlo si cumplen con los requisitos».

La oferta contó con más de 50 aspirantes que se enfrentaron a un test psicotécnico y una prueba relacionada con el puesto de trabajo. En la siguiente fase solo quedaron cinco aspirantes a los que se sometió a una entrevista personal y se les evaluó el currículum y los méritos. Entre los cinco finalistas hubo gente del Bajo Aragón y de otras comarcas como la del Matarraña.

La presidenta invita a quien lo desee a que reclame como ha sucedido con un aspirante. «Los políticos no intervinimos en nada. De hecho, en los días de selección yo ni estuve en la Comarca precisamente para evitar encontrarme con nadie. A los miembros de la Comisión ni los vi», explicó. Por su parte, Manuel Ponz (PSOE), delegado de personal de la institución, lanzó la misma invitación y afirmó que «en ese sentido tenemos la conciencia muy tranquila porque se ha seguido el procedimiento».

mitjançantLa selección de la AEDL del Bajo Aragón suscita quejas entre aspirantes.

Masa Somarda (AragonSomarda) a Twitter

EFE 07/01/2014

Un error de etiquetado en el proceso de envasado de las bandejas de ternasco de Aragón ha atribuido a Irlanda la procedencia de este producto aragonés con Indicación Geográfica Protegida (IGP).

La Unión de Consumidores de Aragón (UCA) ha tenido conocimiento del hecho a través de las redes sociales en las que se alertaba de que, a pesar de que la carne envasada llevaba los logotipos y marchamos de calidad del Ternasco de Aragón, en el recuadro donde se informa de la trazabilidad se decía que el animal era nacido, engordado, sacrificado y despedazado en Irlanda.

Una vez avisado el Consejo Regulador de la IGP, que ya se había enterado del caso, representantes de la entidad se personaron en el establecimiento Alcampo y comprobaron que era un error en el etiquetado, pero que el producto era Ternasco de Aragón y que el precio se correspondía con el del mercado, informa la UCA en una nota de prensa.

Por ello la organización de consumidores considera que no existe fraude para el consumidor, ni en el precio ni en la calidad.

La UCA ha remitido la información a la Dirección General de Consumo del Gobierno de Aragón a los efectos oportunos.

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

POR SI NO TENEBANOS PROU CON OS CATALANS Y OS BIENS D’A FRANCHA, AGORA OS IRLANDESES QUIEREN FURTAR-NOS O TERNASCO

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h

DEMANDAMOS A O GUBIERNO D’ARAGON QUE INVESTIGUE OS LIBROS DE TEXTO IRLANDESES POR SI S’APROPIASEN D’O TERNASCO D’ARAGON

Taverner ‏@TavernerV 14h

@AragonSomarda podeu anar i ficar bombes a pubs irlandesos. Que tasten la seua medecina!

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13h

NI CORONA CATALANOARAGONESA NI TERNASCO IRLANDES pic.twitter.com/GqZLw3NDA0

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 14h
NI UNA NOTA DE PRENSA D’A PLATAFORMA NO MINCHAMOS TERNASCO IRLANDES U A FEDERACION D’ASOCIACIONS CULTURALS DE L’ARAGON IRLANDES?

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TRAIDOR pic.twitter.com/6vw86b8pW7

Masa Somarda ‏@AragonSomarda NUSATRAS TE QUEREBANOS, POR QUE NOS FAS ISTO? #TERNASCOARAGONES pic.twitter.com/QC6sZyJPty

Masa Somarda ‏@AragonSomarda TERNASCO IRLANDES NO pic.twitter.com/liQOB82Ojl

Masa Somarda ‏@AragonSomarda 13 h
MAL DIA T’ARAGON: UNA CONSPIRACION CATALANO-IRLANDESA MIRA DE FURTAR-NOS O TERNASCO Y HA TROLEAU OS CONTENIUS D’A WEB #EMBAJADORDEARAGON