Després de 4 anys, 813 notícies i 55692 visites a dia tanquem... però no per desaparèixer, sinó per unir esforços.
Els portals de notícies que publicàvem informació de la Terreta i que estàvem allotjats a “blogspot” hem decidit crear la nostra pròpia web de notícies.
Noticiesdelaterreta.com
I aquesta és la nostra declaració d’intencions:
Ya sabéis que los socios y socias de REA contamos con un precio especial para este curso, que además cuenta con asignación de 2 créditos.
Tenéis más información en este enlace de nuestra web y también en la web de la Universidad San Jorge.
Os facilitamos también el programa de este interesante curso:
DIA | TÍTULO | PONENTE |
30/X | Presentación. Introducción. Generalidades (las lenguas románicas.La literatura y las lenguas de Aragón en su historia | Antonio Pérez Lasheras |
7 /XI | La época de esplendor: de las glosas emilianenses al Compromiso de Caspe | Chusé Inazio Nabarro |
14/XI | La decadencia (ss. XV-XIX) | Chusé Inazio Nabarro |
21/XI | La oscura noche y el despertar – La Renaxedura – (ss. XIX-XX) | Chulia Ara Oliván / Santiago Bal |
28/XI | Los pioneros en el estudio del aragonés y los inicios de la dialectología. | Óscar Latas Alegre |
5/XII | Las mujeres y el estudio de la lengua aragonesa. El Estudio de Filología de Aragón. | Pilar Benítez |
12 y 19/XII | Panorama de la literatura contemporánea en aragonés | José Ángel Sánchez |
9/I | La sustitución lingüística. O como pasar de la oficialidad a la aniquilación | José I. López Susín |
16/I | Un repaso a la legislación sobre las lenguas de Aragón | José I. López Susín |
23/I | Los complejos dialectales | Francho Nagore |
30/I | Enseñar el aragonés a los niños. Métodos y dificultades | Chusé Antón Santamaría |
6/II – 22/V | Método de aragonés | Iris Campos Bandrés |
Rolde de Estudios Aragoneses
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
21 CABODAÑO d’a CARTA EUROPEYA d’as LENGUAS RECHIONALS u MINORITARIAS.
Martes 5 de nobiembre, 20:00. Sala Pradilla
Tos i asperamos! Bos isetamus! Naguamos-vos!
L’aragonés ofizial!
__________________________
21 CABODAÑO d’a CARTA EUROPEYA d’as LENGUAS RECHIONALS u MINORITARIAS.
A Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ye un tractau europeo (CETS 148) preso en Estrasburgo o 5 de nobiembre de 1992 ta ra esfensa y promozión de totas as luengas d’Europa que careixen de ran d’ofizialidá, u que mesmo estando ofizials en belún d’os firmáns no’n son en atros, u que estando ofizials en o siñal ye en manifiesta febleza.
– Leutura a cargo de Andrés Castro (aragonés), Giacomo Floris (sardo) y Pablo Valenciano (asturiano)
– Brenda y sesión de mosica n’aragonés por Dj.Gurrión.
Martes 5 de nobiembre, 20:00. Sala Pradilla
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Tel 93 317 58 54
http://
Ruta per cinc pobles de la Franja després de la reforma de la llei de llengües de les Corts aragoneses
‘La Benemérita’ | FERRAN GRAU
Un vermut entre crits | SANTI IGLESIAS
El català que es parla a la Franja de Ponent s’anomena LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) des que les Corts aragoneses van aprovar la reforma de la llei de llengües. Aquesta nova nomenclatura va passar a ser oficial el 24 de juny i, malgrat el rebuig de part de l’opinió pública i d’algunes administracions, de moment en aquesta zona fronterera ja no parlen català, o almenys ja no se’n diu així. Passa el mateix amb els pobles de l’antiga fabla aragonesa: ara parlen LAPAPYP.
Els habitants de la Franja s’han sentit tradicionalment oblidats com a territori per part de Catalunya i per part d’Aragó. La majoria ho atribueixen al fet que aquesta zona fa de límit entre dos comunitats amb interessos contraposats i que, molts cops, ha servit d’excusa per crear discussions polítiques. Durant cinc dies hem viatjat per la Franja, de sud a nord, fent cinc parades (Mequinensa, Saidí, Tamarit de Llitera, el Campell i Pont de Montanyana), per copsar com bateguen les opinions, els pensaments i els sentiments d’aquests ciutadans aragonesos que parlen català. Un viatge que intenta demostrar que el nom no fa la cosa.
Dilluns, Mequinensa
Lo poble
La gent de Mequinensa no en diuen Mequinensa. En diuen “lo poble”. Se senten com l’anunci d’Ikea: una república independent. “Jo parlo català i el parlo com se parla al meu poble i el seguiré parlant així. Tampoc vull parlar el català normalitzat, mai”, diu l’alcaldessa Magdalena Gòdia (PSOE). L’1 de juny Gòdia va reunir al seu ajuntament 30 alcaldes més de la Franja en una trobada extraordinària per intentar derogar la nova nomenclatura per al català que enraonen: el LAPAO. Va ser una seqüela de la que ja hi va haver el 1984 al mateix emplaçament i amb unes urgències idèntiques. Encara no n’han obtingut resposta. “Des de fora, mai s’ha tingut clar lo que parlem. Veig que jo parlo això que ara en diuen LAPAO i tu deus parlar català i ens entenem. Tu i jo devem parlar lo mateix, no?” La posició dels mequinensans és precisa. No tenen ganes que cap administració, ni de Catalunya ni de l’Aragó, els imposi res, i l’alcaldessa així ho palpa dels seus conciutadans: “Problema? Los pobles de frontera s’han d’entendre com una riquesa i no com un problema. A causa de la llengua no n’hem creat mai cap. Ni un ni mig”. No volen que se’ls tracti amb inferioritat ni que la seva idiosincràsia serveixi per aconseguir vots ni d’una banda ni de l’altra. Gòdia obre els ulls indignada quan hi pensa: “Jo açò ho parlo de des sempre, los meus pares ho parlaven de sempre. No em puc creure que la representant del PP a les Corts digués que s’havia de « liberar a los aragoneses de la imposición de hablar lo que no hablan y de sentir lo que no sienten ». Los sentiments no es legislen. ¿No estem parlant de llengua? Lo que interessa és barrejar les coses”.
Els bancs de davant del pantà, les aigües que amaguen l’antic poble, serveixen de refugi a un grup de jubilats. Solen ser sempre els mateixos. Gent que ha vist, fins i tot, com sorgien carrers nous amb noms de lletres i s’inundava, fa més de quaranta anys, el municipi on van néixer. Es fan dir “los millors de Mequinensa” i la fan petar de valent entre crítiques a l’Ajuntament i insults al govern d’Espanya. Com a tot arreu, hi ha coses que no canvien.
Dimarts, Saidí
‘La Benemérita’
ASaidí, el Bar Colombo és un dels més concorreguts, especialment en les hores de sol més viu, quan l’ombra escasseja. La mestressa d’aquest local amb nom de detectiu privat televisiu és a priori poc xerradora. Ara bé, té un Yorkshire a qui li diu cada dos per tres en català “Vine cap ací!”, ja que el gosset té ganes d’explorar els carrers mig buits de la vila. Els que no deixen sols els carrers i les places de Saidí són els agents de la Guàrdia Civil que resideixen a la caserna de la part més elevada del poble. Fins i tot interrompen l’hora de la migdiada perquè han vist un foraster, potser un reporter, fent fotos per diferents racons i que potser fa massa estona que es passeja amunt i avall. Sospitós?
El millor que un pot fer per alliberar tensions amb la Benemérita és conversar de manera natural i explicar què hi ha vingut a fer a Saidí. “¿Un reportaje sobre el LAPAO? Esto es política. Nosotros no tenemos nada que decir. Mientras no haya ningún conflicto… “, comenta el primer agent.
De sobte, el segon agent, més jove i impulsiu, diu, com si hagués estat extret d’un guió de Rafael Azcona: “ DNI, por favor “. Sembla que no se’n refia d’algú amb accent català i amb una càmera penjada. “ ¿Y has venido solo? ¿En coche? Dame la matrícula. ¿De qué es el reportaje? “, demana amb un clar to interrogant, i sense esperar resposta etziba: “ Quizás te llamarán para declarar “. Sobta que la Guàrdia Civil no entengui què és fer un reportatge si se’ls hi explica en castellà, educadament i a poc a poc. Ningú els ha parlat en xinès… ni en LAPAO.
Dimecres, Tamarit de Llitera
Un vermut entre crits
Unade les millors maneres per fer-se una idea del tarannà lliterà és caminar pel passeig Hortaz, l’artèria més cèntrica d’aquest poble d’Osca i una de les parades importants del Camí de Sant Jaume. A l’hora del vermut, les terrasses estan plenes de gom a gom, s’hi barregen les converses i s’hi escampen veritats i mentides, com hauria pogut dir l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. I també, com passa a Mequinensa, el sentiment localista és molt fort: “Nosaltres parlem lo literano i no lo català, per molt que ho digui Pompeu Fabra”, diu l’Antonio, amb un gotet de cervesa a la mà i un pèl molest. S’hi suma un altre Antonio, a qui li diuen Tono per diferenciar-lo, i el seu to és molt més d’irritació encara que reclama una certa catalanitat: “Los d’aquest poble pronunciem paraules catalanes millor que els catalans. Jo diria que el primer català va néixer ací, a Tamarite. Quin problema teniu los periodistes i los polítics amb natros?”
Que el català de la Franja passi a dir-se LAPAO provoca malestar als veïns i veïnes d’aquesta zona que separa Catalunya i l’Aragó. A Tamarit de Llitera, enmig d’aquest concorregut aperitiu, es veu clar. El Juanet, el cambrer que va reposant les provisions, intenta posar pau i ser més didàctic: “Fa anys que tenien ganes d’etiquetar-nos i al final ho han fet. Val més que no ho preguntis gaire. La gent més gran et responen però s’enfaden perquè no en volen sentir a parlar”. El consell del Juanet és d’agrair, però potser arriba massa tard.
Dijous, el Campell
Bressol de Duran i Lleida
ElCampell és conegut per ser el lloc on va néixer i créixer Josep Antoni Duran i Lleida (UDC). Però, més enllà de l’anècdota, ho és també per ser un dels pobles de la Franja més combatius a nivell cultural. L’exemple clar és l’associació La Bardissa, una agrupació amb 130 socis d’edats compreses entre els tres i els vuitanta anys. El seu president, l’Ivan Facerias, té vint-i-dos anys i les idees molt clares: “El LAPAO és un circ. És una bomba de fum per amagar problemes més greus”. L’Ivan va estudiar publicitat a Barcelona i en acabar va decidir tornar al seu lloc d’origen perquè va considerar que calia potenciar-lo: “S’ha d’entendre que tenim un doble tret identitari. Som aragonesos que parlem català. Aquesta peculiaritat, en lloc d’enfortir-la perquè és una riquesa, no l’han sabut resoldre i n’han creat un problema”.
Se senten aragonesos perquè així ho marca la línia divisòria entre comunitats, però, si més no, el jovent com ell esperen una rectificació d’aquesta nomenclatura: “Culturalment és lògic defendre lo català. El que parlem és català. Quan l’aprens dins d’un sistema educatiu, t’adones que sols en parles una varietat, igual que ho fa un gironí o un lleidatà”. Com molts habitants de la Franja, fa setmanes que se senten utilitzats per aquells a qui han posat al capdavant de les institucions amb els seus vots: “S’ha fet el ridícul a costa nostra. Se’ns ha utilitzat com a instruments. Som l’aneguet lleig i al final ningú pensa en nosaltres. El nostre territori sols interessa per qüestions polítiques”.
Al Campell rebutgen altres noms (sigui LAPAO o sigui chapurriau ) per referir-se a la llengua que parlen. Fins i tot el mateix ajuntament s’ha encarregat de fer cicles de conferències per informar-ne. L’Ivan Facerias ho veu del mateix color: “Alguns aragonesos defensen el chapurriau perquè no han anat a l’escola. L’educació és bàsica. Nosaltres sols fèiem dos hores de català a la setmana i una assignatura optativa, però així ja l’apreníem i ens en adonàvem”. La conversa acaba amb resignació i, fins i tot, un punt de desesperança: “Lo greu serà quan suprimeixin lo català a la Franja. Llavors sí que demostraran de veritat que no el consideren una llengua”.
Divendres, el Pont de Montanyana
Del LAPAO al LAPAPYP
ElPont de Montanyana és un lloc de pas de camioners, transportistes i algun turista a la recerca del Pirineu lleidatà. La carretera que va a Viella talla literalment el poble en dos bocins.
La Lourdesés filla de tota la vida d’aquesta vila que no arriba als cent cinquanta habitants. Després de fer les feines domèstiques, cada matí s’asseu davant de la porta de casa en una cadira de càmping. És la seva manera d’entrenenir el temps mentre espera que els homes “vingon a retiro per dinar”. El Pont de Montanyana és l’últim poble on es considera que el català té influència, per tant, on des de fa uns mesos es parla LAPAO. El següent municipi, de cara als Pirineus, ja se situa dins de l’àrea del LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de les árees pirenaica i prepirenaica). És a dir, s’hi parla el que es coneixia com la fabla aragonesa.
Mentre mira com passen alguns cotxes sense respectar el límit de velocitat, la Lourdes sentencia: “Si en volen dir LAPAO que en diguin LAPAO. És com quan diuen que no és una guerra i és una guerra. Toquen la una. Marxo que m’acudeixen a dinar”. Poques vegades es diuen tantes coses amb tan poques paraules.
Un acudit del Forges sobre el català | Lo finestró del Gràcia.
Aquí el teniu, no hi calen més paraules:
RACIÓ D’ANTICATALANISME DE “HERALDO DE ARAGON”. AVUI “PAISOS CATALANS” : Noticies de la terreta.
Continua la campanya d’anticatalanisme dels coautors de “LAPAO” i del “LAPAPYP”.
comparte la lengua catalana trabajando conjuntamente por la unidad de la lengua» fue respaldada por CiU, ERC, PSC, ICVEViA y CUP.
Ayer, el grupo parlamentario del PP en las Cortes registró una proposición no de ley para rechazar «la injerencia y falta de respeto del Parlamento de Cataluña hacia Aragón, nuestro Estatuto de Autonomía y las instituciones que de él se derivan». «Exigimos al Parlamento catalán que respete a Aragón y al pueblo aragonés», señaló el portavoz popular, Antonio Torres.
La propuesta catalana, que se debatió a finales del mes pasado se centra especialmente en criticar la ley de lenguas de Aragón, que aprobaron PP y PAR y que no reconoce el catalán como lengua propia. Por eso, el Parlamento de la comunidad vecina carga contra las leyes de Aragón y Baleares porque «no se ajustan ni a la Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias ni a la Declaración Universal de los derechos lingüísticos». Y plantea «pedir al Gobierno de Aragón que emplee criterios científicos a la hora de reglamentar la política lingüística y que, por tanto, respete y utilice la denominación científica internacional de la lengua hablada en la Franja, el catalán, como riqueza cultural que hay que proteger y fomentar, compartida con Cataluña, el País Valenciano, las Islas Baleares, Cataluña Norte, el Alguer, el Carche y Andorra».
Los populares aragoneses consideran esta proposición no de ley un «cúmulo de inexactitudes y desatinos» y se oponen a la inclusión de Aragón en «los países catalanes». «A lo largo de nuestra dilatada historia no ha formado nunca parte de ningún país catalán, como no lo forma en la actualidad», recordó Torres, que acusó a Cataluña de «manipular de manera burda la historia y crear entidades y acuñar denominaciones inexistentes». La iniciativa parlamentaria también manifiesta el «tajante rechazo a la pretensión del Parlamento catalán de imponer una política lingüística a los aragoneses» y a la denominación de «Franja» atribuida a comarcas del Aragón oriental.
El PP no tendrá dificultades para sacar adelante esta proposición en un pleno próximo, gracias al apoyo de su socio, el PAR. Fuentes de los aragonesistas consideraron la propuesta «oportuna» porque «supone la continuación de otras iniciativas» de su formación. No obstante, anunciaron enmiendas para incidir en «la reafirmación de lo propio».
«Cortina de humo»
La oposición, en cambio, planteó sus dudas. El portavoz del PSOE, Javier Sada, habló de «cortina de humo» y advirtió de que el PP, «al igual que Mas, utiliza los temas lingüísticos para tapar sus vergüenzas e incapacidad para sacar adelante los asuntos económicos». No obstante, señaló que «confundir territorio con lengua es un error de los nacionalistas».
La portavoz de CHA, Nieves Ibeas, también vio «sospechosa» esta iniciativa, justo al día siguiente de anunciarse un recorte de 8.000 millones en las autonomías. «Es muy poco serio», aseveró Ibeas, que instó al PP a pactar una declaración institucional «si quiere un pronunciamiento parlamentario». Criticó la ley de lenguas del PP por no reconocer el catalán y el aragonés, pero recordó a Cataluña que «Aragón es Aragón y nadie debe dar lecciones de nada». También aprovechó para destacar «la lentitud» en la reacción de la DGA –frente a la de su partido– ante irregularidades e interpretaciones equívocas por parte de la comunidad vecina.
El diputado de IU Adolfo Barrena insistió en su defensa del derecho a hablar en las lenguas propias –en catalán y aragonés– y avisó de que su formación «no va a entrar en la neura anticatalanista del PP». Además, subrayó que el debate en Cataluña era sobre la ley de lenguas y criticó una vez más la normativa aprobada en Aragón por populares y aragonesistas.
No contentos con el proceso independentista que ha abierto el soberanismo catalán y que capitanea Artur Mas, los partidos CiU, PSC, ERC, ICV-EViA y CUP hacen valer en el Parlamento catalán el sueño imperialista de los ‘Países Catalanes’. No dejaría de ser un gesto de prepotencia un tanto infantil sino faltara al respeto a los supuestos ‘países’ que no lo son ni quieren serlo, como Aragón. Entre la secesión y el expansionismo, los partidos catalanistas no se aclaran y dan mala imagen.
PUBLICAT PER HERALDO DE ARAGON EDICIO PAPER DISSABTE DIA 19 D’OCTUBRE
LISTSERV 16.0 – INFOZEFIR Archivos de:.
CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears us conviden a les VIII Jornades de Normalització Lingüística, que tindran lloc entre el mes de novembre d’enguany i fins al mes de maig del 2014. Les Jornades tenen com a lema “Viure en català sense cap retallada” i pretenen generar espais de reflexió i debat al voltant de la llengua catalana, partint de la base que normalitzar-ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania.
El primer cicle de debats tindrà lloc durant el mes de novembre i es concretarà en tres actes:
Tarragona, 5 de novembre, 18 h, conferència inaugural: “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla.
Girona, 14 de novembre, 18 h, conferència col·loqui: “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”, a càrrec d’Ignasi Vila.
Lleida, 21 de novembre, 18.30 h, taula rodona: “La llengua: cohesió o confrontació”, amb Miquel Pueyo, Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero.
Per formalitzar la inscripció a les Jornades i consultar el programa complet, entreu a: http://viureencatala.ccoo.cat.
Font: Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya
Rolde de Estudios Aragoneses:
LLENGÜES AMENAÇADES DE DESAPARICIÓ I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A LA UNIÓ EUROPEA
Presentació a Aragó a càrrec de François Alfonsi, diputat cors de l’Aliança Lliure Europea, ponent de l’informe ara aprovat pel Parlament Europeu.
XV Jornades sobre el model d’Estat de la Fundació Gaspar Torrente.
7 de novembre de 2013; 19 h. Museu Ibercaja Camón Aznar (MICAZ). Carrer d’Espoz y Mina, 23, 50003 Zaragoza. ARAGÓ
Rolde de Estudios Aragoneses
Tfno. y Fax 976 372 250
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.