La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
“YOPLAIT ‘LO CHAPURRIAU’ LO YOJURD DE CASA”
“YO PARLO PURRIA”
Speak Lapao (SpeakLAPAO) a Twitter.
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO CAGO CHAPURRIAU” #lapao #YOPARLOCHAPURRIAU #Matarranya #chapurriau pic.twitter.com/Wg57SopCzA
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO PARLO CHAPURRIAU (ja tens prou desgràcia!)” #lapao #YOPARLOCHAPURRIAU #Matarranya #chapurriau pic.twitter.com/t3amzRtqBI
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO PARLO CHAPURRIAU Y CHAPURREO KLINGON” #lapao #YOPARLOCHAPURRIAU #Matarranya #chapurriau pic.twitter.com/dBm8mi1Fyn
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO PARLO CHAPURRIAU PORQUE NO E ESTUDIAU” #lapao #YOPARLOCHAPURRIAU #Matarranya #chapurriau pic.twitter.com/M33w9qrDHT
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO PARLO CHAPURRIAU. RIAU RIAU.” #lapao #YOPARLOCHAPURRIAU #Matarranya #chapurriau pic.twitter.com/cWYpvaBxan
Speak Lapao @SpeakLAPAO
“YO PARLO CHAPURRIAU”. Pintada a Vall-de-roures. Dóna per a fer-hi moltes versions… #LAPAO pic.twitter.com/6J4yBoDXAa
Twitter / SpeakLAPAO: “YO PARLO CHAPURRIAU”. Pintada ….
“YO PARLO CHAPURRIAU”. Pintada a Vall-de-roures. Dóna per a fer-hi moltes versions… #LAPAO pic.twitter.com/6J4yBoDXAa
Refranes del Aragón que se fue | Zaragoza Lingüística.
Ya está disponible el vídeo de la última sesión de Zaragoza Lingüística, que se produjo el día 25 de septiembre de 2013 a cargo del profesor José Luis Aliaga, de la Universidad de Zaragoza. Esperamos que lo disfrutéis tanto como lo hicimos quienes asistimos a la amena e instructiva charla.
Història de Saidí època medieval
Joaquín Salleras Clarió, José María Pascual
Panadés. Saidí, Osca: Associació Lo
Branquil, 2013
El aragonés : una lengua románica
[coordinador general, José Ignacio López
Susín; equipo de redacción y textos Alberto
Gracia…et al.]. Uesca: Publicazións d´o
Consello d´a Fabla Aragonesa; Zaragoza:
Rolde de Estudios Aragoneses, 2012
Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.
No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.
Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.
Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.
El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.
Per a este cap de setmana destaquem les següents activitats:
– Calaceit. El dissabte 19 a les 18:00 en el Museu Juan Cabré tindrà lloc el compte contes ‘Aiuni y la Caetra Mágica’. Esta activitat s’emmarca dins de les V Jornades Iberes que organitza el Departament de Patrimoni Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya.
– Vall-de-roures. El diumenge, a partir de les 10:00 h, començarà la 8ª Ecofiesta que organitza del Departement. de Medi Ambient de la Comarca del Matarraña/Matarranya i que en esta ocasió està dedicat a la ‘Roba i oli usats’. Els nens interessats a assistir a la mateixa que no s’hagin apuntat en els seus col·legis hauran d’inscriure’s abans del divendres al telèfon 978 885 06 67 o a l’e-mail m_ambiente@matarranya.org
– Vall-de-roures i La Freixneda acullen este cap de setmana una trobada de saurins. Els interessat a assistir apuntar-se en el telèfon 676 30 80 21. Més informació en:
http://www.portalmatarranya.es/docs/anex69918.pdf
– D’altra banda, continuen este dijous les jornades de formació dirigides a ramaders d’oví i caprí, organitzades per la Comarca del Matarraña/Matarranya i l’Associació de Ramaders d’Oví i Caprí del Matarranya. Més informació en:
http://www.portalmatarranya.es/docs/anex82489.pdf
– També a Vall-de-roures, la biblioteca municipal organitza un taller de compte contes que s’inicia este divendres 18, i es perllongarà els dies 19, 25 i 26 d’octubre. Este està dirigit tant a educadors, pares, responsables de biblioteques, animadors socioculturals, o qualsevol altra persona interessada a aprendre a explicar contes. Més informació a la pròpia biblioteca o en el telèfon 978 89 01 27 o e-mail biblioteca@valderrobres.es.
– A Mont-roig està obert el termini per inscriure’s a la III Marxa Senderista ‘Camins de germanor’ que tindrà lloc el dissabte 26 d’octubre i que en esta ocasió unirà les poblacions de Mont-roig i La Cerollera. Més informació en:
http://www.comarcamatarranya.com/docs/anex682.pdf
Recordar-vos que es poden visitar encara les exposicions:
– ‘Amb–Calaceit’ de Román Vallés en el Museu Juan Cabré de Calaceit. Fins a desembre de 2013.
– ‘Tauramaquia de Goya’ a la Sala Noble del Castell de Vall-de-roures. Fins a desembre de 2013.
– ‘Entre 2’ de Montse Romagosa i Ersi Samará a la Sala d’Exposicions de l’Antiga Fàbrica Noguera de Beceit. ÚLTIMS DIES!! Fins al 26 d’octubre.
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)
Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01
Nació Digital: Barcelona renuncia als Jocs Olímpics d’Hivern.
L’alcalde Trias proposarà al ple de divendres abandonar la intenció de presentar-hi candidatura
La candidatura barcelonina a organitzar juntament amb els Pirineus els Jocs Olímpics d’Hivern per als anys 2022, 2026 o fins i tot el 2030, va ser llançada per l’alcalde Jordi Hereu i va reviscolar després del fracàs de la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics d’Estiu del 2020. Tot i així, ara Barcelona renunciarà a esdevenir seu olímpica de les dues modalitats de Jocs Olímpics.
De fet, el ple de divendres ja tenia previst debatre la qüestió olímpica, però no a instàncies de CiU, sinó a petició del PSC, que volia qüestionar la voluntat del consistori de continuar endavant amb la candidatura. A més, la possibilitat d’optar als Jocs comptava amb la negativa frontal d’ICV-EUiA i del PP.
Debant d’a propuesta de Chesús Yuste, PP vota en contra y PSOE, CiU y UPyD s’abstienen
O diputau Chesús Yuste en o Congreso (Foto: CHA)
A Comisión de Cultura d’o congreso espanyol d’os diputaus votó ahiere en contra de que os arcos de l’Alchafería y atro patrimonio d’iste palacio, legalment propiedat d’o Museu Arqueolochico Nacional espanyol, pasasen a estar propiedat d’a Diputación Cheneral d’Aragón. Lo fació debant d’a propuesta presentada por Chesús Yuste, parlamentario de CHA por a colla Izquierda Plural y contó con o refús d’o PP y l’abstención de PSOE, CiU y UPyD. Nomás Izquierda Plural y Compromís refirmoron a moción.
O patrimonio que se’n charraba ye formau por 18 elementos arquitectonicos, estando os más importants dos arcos mixtilineos y un rosetón. Iste patrimonio estió regalau en 1868 por a Comisión Provincial de Monumentos t’o recient naixiu Museu Arqueolochico Nacional d’Espanya. T’a exposición Internacional de Zaragoza y con a enchaquia d’o 25 cabo d’anyo d’a tornada d’os poders t’as Cortes d’Aragón, ixe Museu cedió as piezas ta que se podesen viyer en o suyo puesto d’orichen: l’Alchafería, alcuerdo que se prolargó mientres continasen as obras d’o Museu Arqueolochico, que hue encara continan. Manimenos en marzo d’ista anyada, o ministerio de Cultura s’endrezó t’o gubierno aragonés ta que tornase o debantdito patrimonio, como explicó Yuste en o suyo charrazo.
O diputau d’a Cucha Plural demandó que os arcos pasasen a estar propiedat d’o Gubierno d’Aragón y esfendió os cambios que bi ha habiu en istos zaguers sieglos en os criterios d’os museus y d’a conservación de l’arte en cheneral, de vez que agradeixió a lo Museu Arqueolochico a conservación mietres istos anyos d’os arcos.
Antimás demandó, que se creyase una comisión paritaria Aragón – Espanya d’expertos con l’ochecto de “determinar a existencia de atros elementos de caracter historico artistico en coleccions y museus de titularidat de l’Administración Cheneral de l’Estau” que resultase “consellable de meter en os suyos puestos orichinals en Aragón u en museus aragoneses”. En referencia a los biens d’a Francha, Yuste remeró que “quan charramos de patrimonio cultural aragonés expoliau u exiliau gosamos de mirar-nos enta l’este, pero tamién ye important tornar a uellada enta l’ueste, porque bi ha piezas d’o nuestro patrimonio historico artistico que emigroron en atras envueltas, en iste caso, ta Madrit”.
Dende o PSOE se presentó una esmienda a on que se demandaba a lo ministerio presidiu por Wert que indicase ta qué se quereban istas piezas y qué se iba a fer con ellas en un museu que hue contina en obras. A suya portavoz María Virtudes Monteserín esfendió a conveniencia de que os arcos continasen en l’Alchafería, encara que dició que “si cada ampre temporal de piezas u biens culturals que fa lo Museu Arqueolochico Nacional en diferents territorios esdeviene una excusa ta exichir una donación ta cutio, podemos dentrar en una dinamica de no fer ista practica, lo que fería imposible amostrar y espardir atros biens en atros territorios”.
O PP, en a suya respuesta, remeró lo mal estau de conservación d’os arcos en plegar t’o Museu Arqueolochico y a restauración feita dende ixa institución. Alazetó as suyas razons en a “confitanza entre institucions” y en a salvaguarda d’o patrimonio, fendo referencia a lo naixer d’o Museu Arqueolochico en o bell meyo d’o sieglo XIX, quan muito patrimonio yera en periglo por “os avatars politicos” d’alavez.
A votación dió un resultau en contra de que o patrimonio de l’Alchafería i continase, contando nomás con o refirme de Izquierda Plural y Compromís, o voto en contra de PP, y l’absteción de PSOE, CiU y UPyD.
“El museu de l’elefant” es presentarà a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
A les 8 del vespre del dissabte 26 d’octubre, es presentarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit el llibre de Joan Peruga El museu de l’elefant, de “Editorial Andorra” d’Andorra la Vella. La presentació estarà a càrrec de Merxe Llop.