Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Homenatge a a Mari Zapater

març 11
Baix Cinca

Fraga Digital: HOMENAJE A MARI ZAPATER.

HOMENAJE A MARI ZAPATER

La nit del passat divendres 8 de març es va celebrar a l’Hotel Casanoves de Fraga un emotiu homenatge a la incombustible periodista fragatina Mary Zapater, editora de la revista local Fogaril i Calaixera.  L’homenatge va ser presentat per Josep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Labat va lloar Fogaril i Calaixera, “l’ànima de les nostres muntanyes i planes” i va destacar que Zapater ha estat “una treballadora constant en favor de la difusió del patrimoni cultural local”. Labat també va lamentar que Zapater “encara no hagi rebut cap homenatge oficial per la seua gran trajectòria”.
Zapater, emocionada, va dir que prefereix “el reconeixement del poble, que sempre m’ha m’ha donat suport”. Zapater, que va treballar a Ràdio Fraga des de finals dels anys 60 fins a finals dels anys 80, va destacar que va començar fent alguns programes en català fins arribar al punt que tota la graella va ser en aquesta llengua, un fet que segons Zapater “va ser la millor normalització possible per al català a Fraga”. Una feina a favor del català i la cultura pròpia que ha continuat amb Fogaril i Calaixera, una revista que s’ha convertit en tota una institució a Fraga.
Comments Off none Read more

La regulación del bilingüismo en Aragón llega a El Justicia | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón

març 8
Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català, Vadillo

La regulación del bilingüismo en Aragón llega a El Justicia | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

 

Momento de la entrega del escrito en El Justicia. Foto: Plataforma por la Defensa de la Escuela Pública de Zaragoza

Momento de la entrega del escrito en El Justicia. Foto: Plataforma por la Defensa de la Escuela Pública de Zaragoza

En la mañana de hoy, la Plataforma por la Defensa de la Escuela Pública de Zaragoza ha hecho entrega en el registro de la sede de El Justicia de Aragón de un escrito donde se relata pormenorizadamente los aspectos más polémicos de la Orden que regula la implantación y desarrollo del bilingüismo en los centros educativos de Aragón. En dicho escrito se destaca las repercusiones negativas que dicho modelo va a tener sobre la Escuela Pública frente al trato totalmente considerado hacia los centros privados concertados.

Según el portavoz de la Plataforma, “estas repercusiones están basadas en las restrictivas condiciones que se impone a los centros públicos para acceder por primera vez al programa de bilingüismo, en la dejación de la obligación planificadora de la administración poniendo en riesgo de descoordinación los públicos de primaria y los institutos correspondientes y finalmente en el efecto descompensador al desaparecer el papel de apoyo a los centros con compromiso socioeducativo, centros que mayoritariamente son públicos”.

El portavoz ha manifestado que “con esta medida se esta ahondando en una brecha educativa entre la educación pública y la privada concertada, en un camino tendente a la subsidiariedad de la Escuela Pública que ya se inició con el trato discriminatoria de los presupuestos de 2013, que proseguirá con los conciertos educativos en función de la demanda y se cerrara con las disposiciones que ya recoge la LOMCE”.

“Es toda una estrategia tendente a debilitar la enseñanza pública como estructura básica de una sociedad comprometida con la equidad y la justicia social. La sociedad debe reaccionar lo antes posible” ha concluido. Por eso la Plataforma ha pedido la intervención de El Justicia.

Comments Off none Read more

J. Giralt a Saragossa: “Llamar a las cosas por su nombre: ¿catalán o aragonés oriental?”

març 8
Aragonès, Estudis lingüístics, FACAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Vadillo

Próxima actividad: marzo de 2013 | Zaragoza Lingüística.

El próximo 11 de marzo, lunes, a las 18:00h, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, el profesor Dr. Javier Giralt Latorre, compañero del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, nos presentará la conferencia:

 

“Llamar a las cosas por su nombre: ¿catalán o aragonés oriental?”

A nadie le resulta ajena la polémica que suscita sociopolíticamente el reconocimiento del catalán en tierras aragonesas, en la Franja de Aragón, y más aún la denominación de la “lengua y las modalidades lingüísticas” de dicho territorio (por ser fieles a la nomenclatura utilizada en el Estatuto de Autonomía de Aragón). En esta charla se repasarán los nombres que se han dado a la lengua que se habla en la Franja, partiendo de los apelativos aplicados por los propios hablantes, pasando después a los utilizados en la legislación aragonesa, para llegar, en fin, a la etiqueta de aragonés oriental, la que está ganando terreno últimamente entre algunos sectores.  El propósito es ofrecer datos suficientes para ratificar que en la Franja se habla catalán y no otra cosa.

 

Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.

Comments Off none Read more

Llengua i seducció 2. Jornades per la dignificació lingüística | Lo finestró del Gràcia

març 8
Activisme, Baix Cinca, Llengües a Aragó, Situació sociolingüística

Llengua i seducció 2. Jornades per la dignificació lingüística | Lo finestró del Gràcia.

 

fraga400

Des del Casal Jaume I de Fraga inviten a les jornades per la llengua que comencen demà dissabte al Palau Montcada de Fraga.

Transcric la invitació rebuda, extensible a totes les persones preocupades per la dignificació de la nostra llengua:

 “Benvolgudes i benvolguts membres de l’Associació Cultural del Matarranya,

Us convidem a la Jornada “Llengua i seducció (2). Jornades per la dignificació lingüística” que es farà al Palau Moncada de Fraga el dia 9 d’aquest mes de març.

Comptarem, com en les edicions anteriors, amb especialistes que tractaran del component seductor de la llengua des de diversos punts de vista:  de la psicologia, la sociologia, la literatura… I sempre tenint la dignificació lingüística de la nostra llengua com el gran objectiu.

Estarem contents de trobar-nos i compartir la Jornada amb vosaltres, sobretot en els moments tan adversos per a la llengua catalana que vivim a tot l’àmbit lingüístic.

Us hi esperem!

Francesc Ricart

Casal Jaume I de Fraga”

Veieu programa

Comments Off none Read more

IV CICLOTURISTA BTT DE MASSALIÓ

març 7
Matarranya

IV CICLOTURISTA BTT DE MASSALIÓ.

 

  • Foto de portada
    		•
      PRESENTACIÓ.
      Arribe Setmana Santa i en ella lo bon temps, i com los últims quatre anys des del Club de la Joventut tos presentem la ruta Cicloturista en BTT de Massalió.
      Este any la proposta que fem és continuista, i per tant hem decidit repetir les rutes del 2012. La Marxa tindrà 2 rutes, una més curta de 21 km, en una dificultat tècnica baixa, destinada a gent jove i gent que no acostume a fer bicicleta, i una altra més llarga, de 52 km, en la voluntat de saciar les ganes de fer deport de la gent més acostumada a fer BTT, en uns desnivells més importants i una dificultat tècnica superior. La ruta curta transcorre integrament per camins rurals del terme municipal de Massalió i permetrà gaudir dels paisatges típics de secà del nostre territori, en barrancs d’oliveres i armelers, així com algunes masies prou ben conservades. La ruta llarga principalment transcorre pels camins rurals de Massalió, passant per 3 dels 4 Pilons que limiten lo nostre terme municipal. Lo paisatge de secà acompanyarà en tot moment a esta ruta, tot i que també trobarem diferents matisos de color, lo groguenc de les argilages o lo lila dels romers.

      INSCRIPCIONS
      Per inscriure’s, primer s’han d’ingressar 12€ per persona (10€ socis) a Ibercaja “Club de la Juventud” 2085-3912-66-0102260905 o a Caja Rural de Teruel “Asociación Cultural de Mazaleón” – 3080.0006.08.1001237815, especificant lo nom del participant o participants al concepte. Posteriorment, s’ha d’enviar lo justificant indicant nom complert, direcció, telèfon, mail, data de naixement i ruta triada, per fax (978 898 611) o per mail (clubdelajoventut@gmail.com) abans del dia 27 de març. Al preu de la inscripció estan inclosos los avituallaments i lo dinar que farem al finalitzar lo recorregut. Los menors de 18 anys hauran d’anar acompanyats per un adult durant tot lo recorregut i tots los participants estan obligats a portar casc.

      HORARIS
      A les 8,30 farem lo primer avituallament i la entrega de les acreditacions a la Plaça Poble. Posteriorment, a les 9,00 se farà la sortida conjunta. Lo dinar ser realitzarà a les 13,30, restant el lloc per determinar.
Comments Off none Read more

Llibres de literatura oral i sociolingüística de la Franja amb el 90% de descompte

març 7
Aragonès, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Literatura, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Un 90% de descuento en publicaciones editadas por el Instituto de Estudios Altoaragoneses

Para disminuir el stock de publicaciones en nuestro almacén, el Instituto de Estudios Altoaragoneses realiza una nueva oferta de descuentos, válida hasta el día 31 de marzo de 2013.

Las personas interesadas en adquirir alguna publicación de este listado, pueden pasar por la sede del IEA o solicitarlo por correo electrónico (iea (arrova) iea (punt) es) y se enviará contrarreembolso.


Plurilingüismo y escuela en Aragón. Un estudio sobre las actitudes ante las lenguas aragonesas (aragonés, castellano y catalán) y las lenguas extranjeras
Por Ángel Huguet Canalís

Este libro analiza las actitudes de los escolares ante las lenguas propias de Aragón (aragonés, castellano y catalán) y dos de las lenguas extranjeras más próximas a la sociedad aragonesa (francés e inglés). El estudio se llevó a cabo con una muestra representativa de los centros de ESO ubicados en el territorio aragonés, que, a la luz de los resultados obtenidos, también en esta cuestión dista mucho de ser homogéneo. A nuestro entender, la escasez de investigaciones que incidan sobre las actitudes lingüísticas en Aragón justifica plenamente el esfuerzo invertido, pero la necesidad de la tantas veces postergada Ley de Lenguas de Aragón ha sido, en definitiva, el mayor acicate para aproximarnos a las perspectivas futuras de nuestro patrimonio lingüístico y cultural desde la óptica de los que hoy son el futuro y pronto serán el presente en nuestra Comunidad: los escolares aragoneses.

ISBN 84-8127-174-8. Huesca, 2006. 142 pp.

Precio: 12 €. Oferta: 1,20 €

 

Bllat Colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. (3 vols)

Editada en colaboración con la Diputación General de Aragón, el Institut d’Estudis del Baix Cinca y el Institut d’Estudis Ilerdencs, esta obra consta de tres volúmenes, dedicados respectivamente a “Narrativa i Teatre”, “Cançoner” y “Gèneres etnopoètics breus no musicals”.

ISBN 84-87861-24-5. Calaceite, 1997. 405 pp.

Precio: 21,04 €. Oferta: 2, 11 €

 

Ramón J. Sender (1924-1939). Periodismo y compromiso
Por José Domingo Dueñas Lorente

“… leer este libro equivale a hacer un viaje a una España áspera, cruel, apasionada y generosa en la que Sender buscó incansablemente la inocencia […]. Y el viaje se realiza a través de un rico universo de periódicos y revistas”, en los que el autor ha localizado y estudiado unos 950 escritos senderianos.

ISBN 84-8127-028-8. Huesca, 1994. 488 pp.

Precio: 16,83 €.  Oferta: 1,69 €

El aragonés del siglo XIV según el texto de la Crónica de San Juan de la Peña
Por Francho Nagore Laín

Este estudio lingüístico de la Crónica de San Juan de la Peña se inscribe en el intento por abordar un texto medieval aragonés representativo de la scripta del siglo XIV. El hecho de que del mismo se conserven diversas versiones en latín y catalán ha permitido al autor señalar con precisión la descripción sistemática de lo propiamente aragonés, tanto en lo relativo a la grafía como a la fonética histórica, la morfología, la sintaxis o el léxico. El texto de la Crónica constituye, al decir de los historiadores, «la Historia de Aragón más autónoma y completa del período medieval», ya que «el resto son biografías o relatos de reinados concretos». Desde el punto de vista lingüístico, es sin duda un documento de excepcional relevancia para el conocimiento del aragonés, ya que refleja el estado de la lengua con una gran fidelidad.

ISBN 84-8127-134-9. Huesca, 2004. 655 pp.

Precio: 30 €.  Oferta: 3 €

 

El aragonés del Biello Sobrarbe
Por Chabier Tomás Arias

Este libro representa una exhaustiva descripción del aragonés hablado en la zona del Biello Sobrarbe, área que se corresponde aproximadamente con el antiguo condado del Sobrarbe y que el autor ha encuestado de forma sistemática para su realización. Incluye asimismo un completo vocabulario, en el que se recoge el léxico general de la comarca, y abundantes testimonios de literatura de tradición oral. En palabras del autor, este libro puede ser “un instrumento útil más para profundizar en la configuración de una koiné, de un modelo culto de aragonés: única posibilidad de supervivencia para nuestra lengua”.

ISBN 84-8127-095-4. Huesca, 1999. 388 pp.

Precio: 19,23 €. Oferta: 1,93 €

Comments Off none Read more

PAR, PP y CPC gobernarán en la Comarca del Bajo Aragón – Caspe

març 7
Matarranya

PAR, PP y CPC gobernarán en la Comarca del Bajo Aragón – Caspe.

Comments Off none Read more

Se buscan lectores voluntarios para la próxima edición de ‘Quedaran les paraules’

març 7
Literatura, Matarranya

Se buscan lectores voluntarios para la próxima edición de ‘Quedaran les paraules’.

Jueves, 07 de Marzo de 2013 00:00 E.Z. / L.P.
E-mail Imprimir
alt

‘Quedaran les paraules’ evocó el año pasado la obra de Desideri Lombarte. E.Z.

La festividad de San Jorge en el Matarraña tendrá como protagonista al poeta de La Fresneda Juli Micolau. En la segunda edición de la iniciativa ‘Quedaran les paraules’, todos aquellos interesados podrán tomar parte de una lectura ininterrumpida de fragmentos de la obra del poeta.

El acto se celebrará en Lledó y será al aire libre si el tiempo lo permite. El Matarraña hace un guiño así a tradiciones literarias durante el día de San Jorge. Cabe recordar que los libros y las rosas centran los actos en gran parte del territorio estatal y también en varias localidades de esta comarca, como es el caso de Lledó, donde organizan un mercadillo literario.

El proyecto se desarrolla desde el departamento de Cultura de la institución comarcal, que reedita iniciativa tras el éxito del año anterior en el que decenas de personas leyeron 21 poemas del poeta Desideri Lombarte. La celebración de 2012 tuvo lugar en la plaza de España de Calaceite, donde se recuperó la obra del escritor de Peñarroya de Tastavins, coincidiendo con el 75 aniversario del nacimiento del poeta. Pese a que vivió en Cataluña, Lombarte siempre recordaba en su obra a su añorada comarca del Matarraña.

Según ha explicado el técnico de Cultura de la Comarca, David Arrufat, el objetivo de la cita es promocionar la literatura del territorio, dando a conocer al público a autores y obras realizadas y ambientadas en alguno de los 18 municipios que componen el Matarraña. “Escogemos el día 23 por ser la celebración del día de Aragón y también por tratarse del día del libro”, aclara Arrufat. El proyecto nace inspirado por la lectura ininterrumpida que se realiza cada año en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Cada Día del Libro, cientos de personas recitan fragmentos de El Quijote.

En el caso del Matarraña, las dos ediciones han sido dedicadas a la poesía, pero tampoco se descarta la narrativa. “El poema es más fácil de articular en una lectura conjunta, ya que los participantes pueden elegir mejor el fragmento y se puede seguir mejor el hilo”, añade el técnico de Cultura de la entidad comarcal.

Los interesados en participar pueden reservar su poema, tanto para leer de manera individual como en grupo, a través del 978 89 08 81 o cultura@matarranya.org

Artista consolidado

Juli Micolau nació en La Fresneda en 1971. Tras sus estudios, el poeta empezó a trabajar en la explotación agraria familiar y a desarrollar su vertiente literaria. Desde siempre, ha estado vinculado a iniciativas de defensa de la lengua y el territorio. En 2008 ganó el premio Guillem Nicolau por su obra ‘D’un sol esclop’. Desde hace cuatro años, publica artículos en diferentes medios aragoneses y catalanes así como en las revistas de KalatZeyd, Sorolla’t y L’arnerol.

Comments Off none Read more

Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català – VilaWeb

març 6
Activisme, Baix Cinca, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Vadillo

Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català – VilaWeb.

El govern aragonès anul·la les subscripcions escolars

 

 

 

El govern aragonès ha anul·lat vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja. És una altra envestida al català, marginat pel PP amb la nova llei de llengües. Són les vint-i-nou subscripcions que arribaven a les escoles de la Franja, de manera que s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori.

De fet, Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital.

 

El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explica Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA. Però l’entitat és ben conscient de les agressions i el menyspreu del govern aragonès al català de la Franja.

 

Badet, a més, es manifesta molt crítica amb les institucions de Catalunya: ‘La revista està condemnada, i els qui haurien de donar-hi suport no en donen.’ Destaca que no han rebut mai cap suport del govern català ‘ni de cap d’aquests que enarboren la bandera i s’omplen la boca parlant de nosaltres’.

 

Ara les entitats editores de Temps de Franja es reuniran i decidiran si continuen publicant-la o no, tenint en compte la manca total de suport institucional.

 

Comments Off none Read more

El govern d’Aragó cancel·la les subscripcions de Temps de Franja | Lo finestró del Gràcia

març 5
Activisme, Baix Cinca, Literatura, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Lo Cresol, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Vadillo, Viles i gents

El govern d’Aragó cancel·la les subscripcions de Temps de Franja | Lo finestró del Gràcia.

 

logotdf-238x300

Fa dues o tres setmanes, el govern d’Aragó (PP-PAR) va cancel·lar 29 subscripcions de la revista Temps de Franja, corresponents a les escoles de la Franja. La persona que va trucar a l’Associació Cultural del Matarranya va donar a entendre que era una mesura d’estalvi, que havien donat de baixa totes les subscripcions i que no tenia res a veure amb les característiques i llengua de la revista. El lector pot pensar el que vulgui, tot i que el resultat és que les associacions editores de Temps de Franja es queden sense aquesta  aportació o subvenció indirecta, fen més difícil encara el funcionament de la revista. I per altra banda, es priva als nens de les escoles d’una eina de cultura i coneixement de la llengua pròpia.

La crisi és una bona ocasió per barrejar cultura, estalvi i ideologia. El resultat no és altre que: l’aculturització del poble, l’uniformisme cultural i ideològic, i en el cas de Temps de Franja, l’anorreament de la llengua catalana a l’Aragó, o tal vegada una volguda agressió directa.

3 Comments none Read more

Detingut a Suïssa l’autor d’atracs a Torrent de Cinca i Mequinensa

març 4
Baix Cinca

LM2LM1

Comments Off none Read more

Les coses de la Susanna Barquín: Tabes i sorolls

març 4
Baix Cinca

Les coses de la Susanna Barquín: Tabes i sorolls.

Tabes i sorolls

 

En Pere és un conegut d’aquells, que quan te’l trobes, és capaç de parlar durant tres quarts d’hora seguits sense que tu puguis ficar-hi cullerada. Al principi, perquè et quedes astorat de com la resposta a què tal com anem no es limita a allò tan estès de bé, o, simplement, anar fent. Després, perquè no saps com aturar el disparador de paraules inconnexes i, finalment, perquè s’ha fet tard i l’únic que vols és seguir amb les teves coses. En Pere és d’aquells coneguts capaços d’entabanar-te sense que te n’adonis, perquè arriba un moment que ja no saps què et diu, ni saps a què dius que sí, perquè t’has marejat fa estona. En Pere, com ho diria, és d’aquells coneguts que, quan me’l trobo, m’he oblidat de com és, i, quan aconsegueixo dir adéu, juro i prometo per tot el que és escrit que mai més li diré altra cosa que adéu. En Pere és contaminació acústica, perquè altera, confon i molesta. A més, l’exposició perllongada als efectes verborreics d’en Pere té unes conseqüències nefastes per a la meva qualitat de vida, perquè em produeix sordesa, irritació, nervis, alteracions del metabolisme, i tot un seguit de problemes que minven la salut, talment com si visqués al bell mig d’un aeroport. Tots coneixem algun Pere, i hem de saber gestionar-ne la presència ingrata, ni que sigui de tant en tant, riure de com pot ser que es pugui treure tant de suc a un què tal com va tot que només volia ser cordial i no exigia cap discurs. Les últimes setmanes, tots els Peres s’han posat d’acord i han iniciat una ofensiva plegats. Déu ser això, perquè el nivell de soroll ha pujat tant de grau que la sordesa col·lectiva s’estén com una plaga, de manera que sigui el que sigui el que ens vulguin explicar, no som capaços d’atendre a raons. La incontinència verbal, l’agressivitat, les acusacions creuades, les falses veritats i les falses mentides, els secrets de llit i de butxaca, les carteres, els sobres, els comptes, els recomptes, les insinuacions, els indicis, els embolica que fa fort han aconseguit que un munt de ciutadans hàgim decidit que avui és un bon dia per anar al cine, perquè això que hi ha al carrer i a la tele no hi ha qui aguanti. Per sort, Hollywood és una indústria que no descansa, i sempre presenta arguments d’actualitat que arriben carregats de la virtut més important: l’evasió – paraula també de moda. Trames, intrigues, bons i dolents que quan ho són ho són de veres, i els espectadors ens reconciliem amb el món, perquè retorna l’ordre. La decència s’imposa, i el bo, que és més bo que en Bob Esponja, triomfa. La ignomínia perd, i el dolent ha de fugir amb la cua entre les cames. Qui ho havia de dir que tot plegat era una estratègia perquè anéssim al cine!

Comments Off none Read more

Crítiques molt positives a “Licantropia”

març 4
Matarranya

Ressenya de Jordi Capdevila, al «Cultura» de l’«Avui» | L’esmolet.

Licantropia, una novel·la N.O.R.M.A.L.

La humanitat de l’home llop

Comments Off none Read more

Han mort els premis literaris d’Aragó | Lo finestró del Gràcia

març 4
Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Vadillo

Han mort els premis literaris d’Aragó | Lo finestró del Gràcia.

 

premios de Aragon

Amb data u de març el BOA (Butlletí Oficial d’Aragó) publica un vergonyós decret regulador dels premis de creació literària i del llibre d’Aragó. No dedicaré massa temps a explicar el seu contingut, propi d’un govern PP-PAR, al qual li fa nosa la cultura i odia les llengües pròpies com ho demostren dia rere dia. Per a ells la cultura i la lingüística son sinònims d’ideologia i desinformació.

Resumint: el “Premio de las Letras Aragonesas”, el “Premio Miguel Labordeta”, el “Premio Trayectoria profesional en el sector del Libro” i el “Premio mejor editado” seran honorífics, altrament dit, sense dotació econòmica.

El “Premi Guillem Nicolau” en català i el “Arnal Cavero” en aragonès es refonen —sembla oportú fusionar, diuen— en un, anomenat “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau” per a treballs escrits “en qualsevol de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” i la seua finalitat és “contribuir a la conservació y difusió del patrimoni lingüístic aragonès” i “estimular la creació”.  Quin rostre! Quines i quantes són les llengües pròpies d’Aragó i quantes són les seues modalitats? Això no ho diu el decret. Són deu, cent, mil, una per poble? Esclar, tampoc tindrà dotació econòmica. Tot i que amb un cinisme, digne de la pitjor escola filosòfica, diuen al decret que donaran autorització per a que el llibre premiat el puguin publicar en qualsevol editorial i indicar la referència al premi. Quines penques! Però si en compte d’un honor serà un deshonor fer esment al govern d’Aragó.

Ho tenien prou fàcil justificant-se que no hi ha diners i prou, però no, es carreguen els premis amb escarni de tots els autors aragonesos i humilien els parlants del català i l’aragonès.

Si algú té la gosadia de presentar-se gratia et amore als premis 2012, sapigueu que ho podeu fer fins el 20 de març.

Ad honorem Aragonie

Esta “joteta” podria cantar-la la consellera de Cultura d’Aragó, el dia del lliurament dels premis literaris d’Aragó a ningú.  

Ni es lengua el aragonés
ni nadie habla catalán
y Aragón tiene mil lenguas,
le dice el Ebro al Pilar.

Comments Off none Read more

A Saragossa sí | L’esmolet

març 4
Activisme, Estudis lingüístics, FACAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català

A Saragossa sí | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2026 La Franja Design by SRS Solutions top
La Franja