Skip to content

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

Borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

Serrat: “Pretendemos potenciar las modalidades lingüísticas como el mejor testimonio de nuestro patrimonio”

La consejera ha presentado el borrador que desarrolla el mandato estatutario y garantiza el uso y protección de las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas
El texto tiene carácter facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística

La consejera Serrat y el director de Patrimonio Cultural durante la rueda de prensa sobre política lingüística

“Debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, ha presentado hoy el borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. El texto recoge la pluralidad lingüística de la comunidad y garantiza su protección como parte fundamental de nuestro patrimonio cultural pero evitando cualquier tipo de imposición.

Serrat, que ha estado acompañada por el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, ha explicado que se cumple así el compromiso adquirido por el Gobierno de Aragón de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El castellano es la lengua oficial de la comunidad autónoma. Junto a ella, el borrador del anteproyecto de ley establece que Aragón tiene como propias las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma.

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. Será el Gobierno de Aragón quien declarará las zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados.

La consejera ha explicado que “partimos de los dispuesto en el Estatuto de Aragón que considera las lenguas habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas”. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”. Según ha destacado Dolores Serrat, “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

En este sentido el borrador del anteproyecto de ley se caracteriza por ser facultativo, primando la voluntariedad. Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser la usada tradicionalmente, además de la castellana.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

El borrador del anteproyecto de ley ha sido remitido al Consejo Escolar para que emita el informe preceptivo y proceder posteriormente a su aprobación en Consejo de Gobierno. Una vez aprobada por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

  • La consejera Serrat y el director de Patrimonio Cultural durante la rueda de prensa sobre política lingüística
  • La consejera Serrat y el director de Patrimonio Cultural durante la rueda de prensa sobre política lingüística

 

La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición | Heraldo.es.

Efe. Zaragoza| 18/06/2012 a las 13:01    

 

La nueva ley de lenguas propias de Aragón busca, según Serrat, la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

 

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón en el que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

El borrador se ha remitido hoy al Consejo Escolar y también se enviará a los distintos departamentos del Gobierno autonómico, servicios jurídicos y Consejo de Lenguas para que emitan los correspondientes informes de cara a la elaboración del anteproyecto de la ley.

Con el nombre ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, el objetivo de Serrat es que, si no es posible antes del final del actual periodo de sesiones de las Cortes, la norma sea de las primeras que se empiece a tramitar en el próximo.

Según ha explicado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador el “elemento fundamental” de esta ley es el “respeto y promoción” de los usos de las distintas modalidades lingüísticas, fundamentalmente en los territorios de uso predominante.

Ha recordado que la norma forma parte del compromiso electoral del PP y del PAR y uno de los puntos del pacto de gobernabilidad, y que además está inspirada en la última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 que reconoce a las lenguas habladas en esta comunidad como “inequívocamente aragonesas”.

El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

EUROPA PRESS 18/06/2012

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, ha manifestado que el borrador del anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüística propias de Aragón, o ley de lenguas, suprime “el carácter impositivo” de la anterior y “pone énfasis” en la promoción, protección y conservación de las mismas.

Así lo ha manifestado Serrat en la rueda de prensa de presentación del borrador, en la que ha recalcado que este texto “respeta a las lenguas y modalidades lingüísticas, defendiéndolas como inequívocamente aragonesas y, por lo tanto, evitando que nos puedan venir imposiciones de fuera de nuestra Comunidad autónoma”.

La consejera ha comparecido acompañada del director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, y ha explicado que el borrador se ciñe al Estatuto de Autonomía de Aragón y a partir de ahora deberá recabar informes, para después ser aprobado como proyecto de ley en Consejo de Gobierno y ser remitida después a las Cortes de Aragón, para su tramitación parlamentaria.

Al respecto, ha comentado que espera que el texto llegue a la Cámara aragonesa en el próximo periodo de sesiones, es decir, a partir del próximo mes de septiembre.

Empente internazional á ras luengas minoritarias d’Aragón e a UE / Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE / Impulso internacional a las lenguas minoritarias de Aragón y la UE | Aragón en Europa.

Impuls internacional a les llengües minoritàries d’Aragó i la UE

 

 

 

 

 

 

——–

 

La Fundació Aragonesista 29 de Juny participa aquest cap de setmana a l’Assemblea General del Centre Maurits Coppieters (CMC), en què es troben representades fundacions de diferents països europeus i que està vinculada al partit europeu ALIANÇA LLIURE EUROPEA (ALE).

 

Miguel Martínez Tomey, pertanyent a l’Executiva de CMC i Carmen Gallego, membre del seu Comitè Científic, representant de CHA i de la fundació aragonesista, han defensat la participació de les llengües minoritàries de la Unió Europea, incloses l’aragonès i el català d’Aragó , a la fira Expo Langues (http://www.expolangues.fr/indexELSP.html) que se celebra cada any a París.

 

Així mateix, la Fundació Aragonesista 29 de juny, ha defensat la proposta de celebrar a ZARAGOZA una conferència internacional sobre la situació de les nostres llengües minoritàries en col · laboració amb algunes de les més acreditades xarxes de defensa i promoció de les minories lingüístiques europees (Mercator, Language Rich Europe, NPLD).

 

Ambdues iniciatives busquen reivindicar l’espai que les nostres llengües pròpies han de tenir al costat les més difoses, com el xinès, l’anglès, l’espanyol, el francès, el rus o l’àrab, com a part del patrimoni de la Humanitat, demanant amb això el respecte i la consideració que també mereixen de propis i estranys. La fundació demanarà finançament europeu per assegurar aquesta participació.

 

Carmen Gallego considera que “aquest tipus d’iniciatives són especialment interessants per posar en valor les llengües minoritàries i protegir les que es troben en estat de risc, com passa amb l’aragonès, i també contribueixen a canviar la pobra imatge i nul · la estima que s’ha inculcat en els aragonesos respecte a les seues llengües pròpies “.

 

Per Martínez Tomey “la presència dels nostres editors en aquest certamen, a més de suposar un estímul a la seuavoluntarista i encomiable activitat, hauria de suposar un esperó perquè el Govern aragonès assumeixi d’una vegada per sempre la necessitat d’aplicar la nostra Llei de Llengües i posar-se del costat dels editors, de la llengua aragonesa i els dels seus parlants en comptes de boicotejar l’exercici d’uns drets que tantes dècades ha costat reconèixer legalment. “

 

 

La DGA estudia declarar Los Ports de Beceite como Parque Natural.

Seducen a miles de turistas a lo largo del año y su conservación ha aunado voluntades y forjado la identidad de la comarca del Matarraña y de la vecina de La Terra Alta. Los Ports de Beceite conforman un enclave natural único en nuestro territorio por su belleza y su encanto genuino. Ahora, el gobierno autonómico, consciente del potencial del espacio y a sabiendas de que Teruel es, junto a Valladolid, la única provincia española sin Parque Natural, ha iniciado los trámites para tener uno.

De momento, la Consejería de Medio Ambiente valora varios emplazamientos, si bien es cierto que el nombre que suena con más fuerza es el de Los Ports. No es nada de extrañar. La variedad de accidentes geográficos del entorno así como la riqueza natural que pervive en la zona hacen de este macizo montañoso uno de los lugares más especiales de Aragón.

La decisión final de declarar Los Ports como Parque Natural dependerá del Consejo de Protección de la Naturaleza (CPN) del gobierno autonómico, que en estos momentos ha iniciado la redacción del informe de viabilidad. Una vez resuelto el estudio, el CPN remitirá los resultados al gobierno autonómico, que se encargará de la declaración a través de una Ley de las Cortes. La aprobación del espacio de Los Ports como Parque Natural se prevé lenta ya que se deben tener en cuenta muchas variables relacionadas con el territorio y el medio ambiente.

Al respecto, el Director General de esta área en la DGA, Pablo Munilla, anunció el martes su intención de modificar la ley que rige todo este proceso para agilizar futuros trámites de espacios protegidos.

Características
La vigente ley autonómica de regulación de espacios protegidos reconoce que un Parque Natural es un enclave extenso y poco transformado por la actividad humana. En él deben existir una flora y una fauna singulares y representativas del territorio. Estas características deben combinarse con los valores ecológicos, estéticos y científicos que requieren una atención específica por parte de la administración. Además, debe contemplar la convivencia del ecosistema con las diferentes actividades y la dinamización que puedan llevar a cabo los vecinos de la zona. De acuerdo con estas premisas, Los Ports cumplirían con los requisitos que marca la ley, ya que en el espacio se han combinado durante décadas la preservación medioambiental y un desarrollo turístico sostenible.

La declaración del entorno como Parque Natural revertiría directamente en los sectores económicos de la zona, especialmente el turismo. Al potencial del enclave, que ya ha provocado la consolidación de una amplia oferta relacionada con el ocio en el medio rural, se unirían el tirón promocional derivado de la prestigiosa declaración de Parque Natural en Los Ports.

En el Matarraña se produciría un efecto económico beneficioso similar al que ya disfrutan otros espacios protegidos de Aragón, como el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, cuya protección ha motivado el desarrollo de la comarca oscense de Sobrarbe.

Esperados beneficios
El presidente de la Asociación de Empresarios del Matarraña, Javier Moragrega, ha valorado positivamente la iniciativa ya que «el territorio se beneficiaría de ayudas para seguir con la buena gestión del entorno». Moragrega ha destacado que la declaración de Los Ports como Parque Natural contribuiría, aún más, a la concienciación colectiva de la necesidad de «preservar este entorno privilegiado». Sin embargo, el empresario ha recordado que «la iniciativa debe llevarse a cabo teniendo en cuenta la voluntad de todos los vecinos».

Con este trámite, todo el conjunto del enclave estaría bajo protección administrativa. Cabe recordar que la parte catalana es Parque Natural desde 2001 y la valenciana lo es desde 2006.

El Matarraña homenajea a sus ex presidentes en el Día de la Comarca.

 

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

 

 

Marta Canales, hasta ahora número dos de Convergència Democràtica de la Franja, fue elegida Secretaria General de esta formación política y contará con un equipo joven y renovado que asumirá cuatro secretarias ejecutivas: organización, política municipal, estrategia y comunicación. El Palau Montcada de Fraga fue el escenario donde tuvo lugar el congreso, que contó también con la asistencia del secretario del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, y el delegado en Lleida, Ramon Farré. Durante su comparecencia, Canales interpelo sobre la atención sanitaria de los pacientes de la Franja en Catalunya. Según la convergente, “la gente de la Franja tendríamos de poder ser atendidos en Lleida, si así lo deseamos”. Por su parte, Ramon Farré manifestó que continuará trabajando e insistiendo para que la asistencia de estos ciudadanos quede garantizada en Catalunya. “La DGA y la Generalitat hemos de conseguir la solución para evitar que la gente de la Franja viva una situación administrativa que les perjudica”, aseguró. La recién elegida reivindicó valores definitorios de CDF, como son la cohesión territorial, la integración, transparencia y compromiso ético, esfuerzo y trabajo.

 

Ahir diumenge, al Palau Montcada de Fraga, Convergència Democràtica de la Franja va celebrar el seu segon congrés, comptant amb la presència del secretari del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, i del delegat a Lleida, Ramon Farré.
En la primera part del Congrés, tancat a militants i simpatitzants, CDF va aprovar la seva ponència política, la d’organització i l’informe de gestió, els tres per unanimitat, conjuntament amb la redefinició de l’estructura executiva i la renovació de càrrecs. Marta Canales, fins ara número dos del partit, va assumir la Secretaria General, comptant amb un equip jove i renovat, que assumeixen quatre Secretaries executives: organització, política municipal, estratègia, i comunicació. El final del congrés, obert al públic, ha comptat amb representants de l’administració local i d’associacions i entitats municipals i comarcals.

Les línies generals del programa polític, tal com va explicar Canales, s’han vist fortament influenciades i adaptades a la situació de crisi econòmica, financera, social i, també, de valors que viu la nostra societat. Per això, la reivindicació de valors definitoris de CDF, com són la cohesió territorial, integració, transparència i compromís ètic, l’esforç i treball, o l’excel·lència ” formen part de l’adn ideològic de manera transversal”, segons va explicar Canales.

En clau econòmica, el límit de despesa, de dèficit i de deute públic, juntament amb les polítiques d’ajust de contenció de la despesa són necessàries, però no tindran eficàcia si no es conjuguen amb les de reactivació econòmica que permetin incrementar els ingressos, per així garantir el progrés i el benestar social.
La defensa del teixit productiu, pimes i autònoms; del sector agrari com a eix estratègic, les polítiques hídriques i infraestructures hidràuliques; la promoció turística cultural i rural; la necessitat que Aragó reingressi a la Euroregió, o el suport al Corredor mediterrani com a projecte europeu prioritari i del qual la Franja serà zona d’influència, han estat algunes de les apostes de la formació.

Aprofitant la presència de dos representants del Govern català, Canales ha interpel·lat sobre l’atenció sanitària dels pacients de la Franja a Catalunya. Segons la convergent, “la gent de la Franja hauríem de poder ser atesos a Lleida, si així ho volem. La DGA i la Generalitat han de trobar mecanismes de compensació per a això, perquè nosaltres no tenim perquè perdre qualitat ni proximitat en els serveis sanitaris que hem rebut des de sempre i que volem continuar rebent “.
Ramon Farré, delegat del Govern català a Lleida, ha manifestat que “nosaltres continuarem treballant i insistint perquè la vostra assistència quedi garantida a Catalunya. La DGA i la Generalitat hem de trobar la solució que eviti que la gent de la Franja patiu una situació administrativa que us perjudica “.

Lo molinar. literatura popular catalana del matarranya y mequinesa:narrativa I teatre.

El único ágora científico español, amenazado por la crisis – Público.es.

Un pintor filma la reacción de buitres salvajes ante 40 retratos de banqueros – ABC.es – Noticias Agencias.

Acte de cloenda 2011-12 – Viquilletra.

 

Barcelona

Lliurament de premis i acte de cloenda de l’edició de Viquilletra per al curs 2011-2012 amb la intervenció de l’escriptor Francesc Serés (vegeu “Qui sóc i per què escric” a lletrA) .

L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a Barcelona (Pl. Lesseps, 20-22 – 08023).

Viles i Gents :: Divos Mediàtics :: May :: 2012.

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

 

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 28 d’abril del 2012)

 

Quan m’iniciava en això que en diuen música clàssica era Karajan. Era igual una simfonia de Beethoven que una òpera de Verdi o Wagner. S’havia de comprar Karajan. Vaig voler adquirir unes Estacions de Vivaldi pel grup I Musici i el botiguer es va disculpar, però a canvi em va oferir les de Karajan, que era el “millor director del món”. En realitat la meva curiositat em duia a voler saber si hi havia vida musical a més a més de Karajan.
Més endavant, quan ja havia descobert que sí, em van preguntar si hi havia més tenors a més de “Los Tres Tenores”. Allò em va recordar la infantesa, quan Mossén Vicent ens endinyava allò de “¿Quántos dioses hay?”, i la resposta era que només hi havia un Déu en tres persones diferents. El “Tres Tenors” eren, doncs, les persones de la Santíssima Trinitat Tenoril. Era impossible que n’hi hagués més.
Fa ara uns anys, un ingenu company de fatigues em va informar de que havien descobert un senyor que venia mòbils i que era un tenor que cantava com Pavarotti. No és que cantés com un professional, no com Pavarotti.
Fa uns mesos un alumne em va dir que a “El Hormiguero” havia sortit el millor pianista del món, un tal Lang Lang. I ara fa uns dies el vaig veure a la tele en un d’aquests realitys de talents, i la meva estimada Paula Vázquez tampoc dubtava en presentar-lo com el millor. Al menys no va dir que era l’únic. En realitat Lang Lang és l´únic pianista de nivell que surt per la tele. Evidentment això el converteix en el millor.
Però potser el cas més agosarat és el del meravellós tenor lleuger Juan Diego Flórez, que fins i tot molts dels bons aficionats a l`òpera consideren el millor tenor de l’actualitat. El problema és que aquest eminent belcantista, que converteix en or tot el que canta, no interpreta mai als grans compossitors operístics: Monteverdi, Händel, Mozart, Verdi, Wagner, Puccini, Bizet o Richard Strauss.
En aquest circ dels intèrprets mediàtics, ple de simplificacions dràstiques i de ximpleries, en quin lloc queden els grans CREADORS de música? En quin lloc queda l´ART? En quin lloc queda…el públic?

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Dessucats, desentesos, dessoluts i sociables :: May :: 2012.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 4 de maig del 2012)

No resulta infreqüent qualificar la intel·ligència amb adjectius per tal de concretar diverses aptituds, característiques o àmbits a on s’aplica: emocional, social, empresarial, digestiva…, i inclús intel·ligència artificial, que és pura creació científica. La intel·ligència humana té una part de do natural i una altra d’aprenentatge al llarg de la vida, ja sigue en la parcel•la relativa als coneiximents objectius, la que implica les emocions o la que es produix dins de la nostra vida social. Estos dos raders aspectes —emocional i social— més que ser conseqüència de l’educació rebuda —que també— són fruit d’anar amb los ulls ben oberts mirant què està de més o de menys en un moment determinat, què molesta o què resulta més agradable o convinent. Som animals polítics —va dir fa segles Aristòtil—, membres de la “polis”, éssers socials des de la família en què naixem, l’escola a on deprenem, l’àmbit del treball o els espais de la festa i les celebracions.
N’hi ha persones que, independentment del seu coeficient intel•lectual, resulten analfabetes socials enmig d’una situació quotidiana en què han de tractar amb d’altres. No és mala fe sinó un defecte d’atenció i de perspectiva, que es plasma en diferents actituds i graus. Estan los que pequen per defecte: un dessucat, que és curt de paraules, o qui fa el desentès, és a dir, com qui no se n’entera, encara que el tema sigue important. I, per contra, tenim los que es passen de la ratlla creient que ho fan més que bé: xarraires sense control, los que criden i no escolten o els dessoluts, amants d’excessos que fan nosa als del voltant. Un dia se van trobar un dessolut, un desentès i un dessucat al voltant d’una taula d’un bar, i a punt van estar de fer conversa, però no van poder ni ganes tenien. A la vora, quatre o cinc més molt sociables van aconseguir parlar a crits tots alhora, i l’intent conversacional va quedar en monòlegs paral·lels a on cada un reia la seua pròpia gràcia.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: El Banc Central Europeu, un nyap :: May :: 2012.

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de maig del 2012)

Com sabem, el BCE és el banc central de la moneda única europea, l’euro. La seua funció principal consisteix a mantenir el poder adquisitiu de l’euro i, amb això, l’estabilitat de preus en la zona de l’euro. Molt minsa i pobra és la seua funció en períodes de creixement i normalitat, que converteix el BCN en gairebé un nyap en els períodes de crisi. Tenim un exemple ben proper de l’actuació del BCE ben recentment: quins acords o mesures ha pres en la reunió de Barcelona —400 policies per cada assistent— davant l’anguniosa crisi que tant ens afecta a alguns països? Cap ni una, seguir amb el manteniment del tipus d’interès al u per cent i recomanar més i més retallades. Un tipus d’interès que només serveix per a que els bancs puguin refinançar-se, pagant el u per cent, però que el països han d’anar a buscar els diners als “mercats” financers, pagant el que sigui: Alemanya el 0,2 per cent, Espanya i Itàlia entre 5 i 6, Portugal i Irlanda entre el 10-12, Grècia el 20 o 25 per cent (en alguns moment ha arribat al 500 per cent). Altrament dit, Alemanya podria tenir un deute cinc vegades superior al d’Espanya o Itàlia i pagar la mateixa quantitat com a interès. Com han de sortir de la crisi els països més afectats? Per a què serveixen els Bancs nacionals dels estats dels països de la UE? Formen part del gran nyap i prou. O canvien substancialment les funcions i actuació del BCE, o ho tindrem molt magre alguns països per superar la crisi. No té cap sentit que un banc central que té el control d’una divisa, no tingui la capacitat de finançar tots els Estats que formen part d’aquest banc. Per aquesta mancança, són els “mercats” financers mundials el que agafen el poder i actuen amb criteris d’especulació a curt termini, i fan moure el risc cap el país que els interessa més. Tot el que no sigui caminar cap un BCN molt similar al de la Reserva Federal dels Estats Units i amb unes regulacions clares, serà perdre el temps i portar alguns països envers l’aprofundiment de la crisi o a la fallida total.

José Miguel Gràcia

La Franja