Skip to content


Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau informar-vos del curs de fotografia que es farà a Beseit els propers dies 14, 15 i 16 d’octubre. Trobareu tota la informació a l’enllaç següent:

Curs de fotografia a Beseit, amb la magnífica fotògrafa Rosa Isabel Vázquez

14, 15 i 16 d’octubre

 

http://rosavazquez.wordpress.com/2011/05/09/curso-de-composicion-y-lenguaje-fotografico-en-beceite-teruel/

 

http://aprenentdenatura.blogspot.com/

 

Rebeu moltes salutacions,

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT

Tel. i Fax: 978851521Curso de composición y lenguaje fotográfico en Beceite (Teruel) « El laberinto interior.

La Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó ha comunicat el cessament del Projecte d’Animació Cultural ‘Jesús Moncada’. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca rebutja totalment aquest cessament, ja que el projecte ha aconseguit amb èxit apropar la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte ha donat a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. El tancament trenca el vincle que el projecte establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa.

Considerem inadmissible que el govern aragonès vulga abandonar encara més el català a la Franja. La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada. A més, la legislació vigent així ho exigeix: Llei de Llengües, article 3.3 de la Constitució Espanyola i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Fraga, 2 d’octubre de 2011

L’Instituto de Estudios Turolenses a l’espera dels canvis « Lo finestró del Gràcia.

L’ensenyament del català no està universalitzat a la Franja, a diferència del País Valencià, les Balears o Catalunya. Al llarg dels pràcticament 30 anys d’Autonomia Aragonesa, liderats per socialistes i populars, i sempre acompanyats pels regionalistes conservadors, només s’ha arribat a implantar el català com a assignatura optativa, alguna assignatura en català optativa allà on hi ha hagut més pressió i més població. A més, hi havia el projecte cultural de suport i difusió de la cultura popular en català, el projecte  ”Jesús Moncada“.

La novetat és que el PP pareix que enceta una línia d’oposició clara a l’ensenyament del català, i la Consellera d’Ensenyament, d’origen català Serrat,ha comunicat el tancament  del projecte. Transpirant cert contingut ideològic en la decisió, i no només econòmic com caldria pensar,referint-se al “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha”, utilitzant una denominació en una normativa catalana no reconeguda, i sense esmentar  ”Jesús Moncada”. Diferents personalitats implicades en este projecte havien demanat d’entrevistar-se amb els responsables, abans d’esta decisió, però no n’havien rebut resposta. A més, el Govern del PP també ha anunciat que el projecte en aragonès “Luzia Dueso” es suprimirà el curs vinent.

Així, queda tancat el projecte que fa arribar a les escoles la literatura popular en català, la relació de l’escola en lo territori on es desenvolupa, la que fa arribar als alumnes els autors locals… No podran veure actuacions com esta, on autors locals expliquen històries del nostre territori:

El Projecte Moncada va començar el curs 200-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules, escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en català, apropant la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques. Així mateix,  mercès als convenis signats entre els governs d’Aragó i Catalunya, els alumnes de les terres catalanes frontereres de Lleida i Tarragona (Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret, etc.) amb el projecte han pogut gaudir de la visita dels nostres escriptors i músics populars  i han pogut vindre a les escoles de la Franja escriptors de l’alçada  de l’Emili Teixedor, Maria Barbal, Josep Coll, Màrius Serra, Enric Larreula, etc…  En aquests onze anys que ha durat el projecte s’han fet unes 800 activitats que han recorregut una cinquantena d’escoles d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Biblioteques…i una vintena de pobles de Catalunya.

mitjançantEl PP d’Aragó suprimeix els programes de promoció del català a l’escola « Xarxes socials i llengües.

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida…

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida viatjaven en autocar de Cervera a Girona per l’Eix Transversal?


D’esquerra a dreta, Duran i Lleida.

Doncs portaven ja mitja hora de ruta asseguts l’un al costat de l’altre i encara no s’heven dit res. De sobte, el Duran, per mor de trencar el gel, li diu al Lleida:

—Hola, me dic Duran, i vostè?
—Lleida.
—No, que no li pregunto d’on és, sinó com se diu.
—Això he dit, que me dic Lleida. I sic de la Franja de Ponent, sinyor Duran.
—De la Franja de Ponent? Jo la conec un poc. Formada per les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, és la part d’Aragó on se parla català. Gent serenya, la de la Franja. I molts franjolins universals, a la Franja:Joaquim MaurínPau GargalloJesús Moncada
—Aaaah!
—I de quin lloc de la Franja és vostè, sinyor Lleida?
—Eh? Jo sic d’Alcampell, sinyor Duran.
—Gran lloc Alcampell. Amb una població de 782 habitants, és l’únic lloc de la Franja que ha canviat el nom traduït castellà pel nom original català. Ho va aconseguir Josep Anton Chauvell quan eva regidor de Cultura. Ara n’és l’Alcalde i ha creat l’únic web municipal en català que hi ha a Aragó. Bon escriptor, Josep Anton Chauvell. Bona delegada d’Agricultura, l’alcampellenca Cristina Bosch. Bons gelats, a Alcampell.
—Aaaah!
—Sí.
—Aaaah! Eeeeh… I vostè, sinyor Duran, és de…
—Jo sic de Convergència i Unió.
—Aaaah! Eeeeh… Cosa estranya Covergència. Eeeeh… Cosa curiosa Convergència. Eeeeh… Molts convergents a Convergència. Molt bones les lents convergents. Molt bo el nom rapero de la candidatura Gent Convergent pel Municipi de Tremp. Molt bo el seu eslògan raperíssim “Gent Convergent pel Municipi de Tremp, la teua força a l’Ajuntament”. Oh, yeah, my brother! Va ser al 1999. Va ser quan al Verdeny (duf duf)CiU el tractà amb desdeny (duf duf) i ell, amb molt de seny, (duf duf) digué “Jo sic ferreny(duf duf) i us guanyo al meu terreny”. Oh, yeah, yeah!… Eeeeh… De quina part de Convergència i Unió és vostè, sinyor Duran?
—Jo sic d’Unió.
—Ah, doncs molt bona la unió de Catalunya amb Espanya!!!
—Escolte, sinyor Lleida, no sé de què se’n fot vostè: Unió defensa la pertinença de Catalunya a Espanya.
—I Convergència?
—Mmmm… També, també.
—Oh, yeah! Dallonses… Me pareix que mos n’hem anat a un altre acudit.

P. S.: En eugènica versió original i en eugènica versió original.

mitjançantLa Mala Freixura: ¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida….

Asociación Aragonesa de Críticos de Arte.

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses.

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses.

Inicio al son del tambor en Valjunquera.

Aragón ye trilingue, a pesar de que llegamos tarde a la celebración del “Día Europeo de las Lenguas”, que se celebró esta semana, no queríamos desaprovechar este altavoz para recordar lo que es de justicia: El desarrollo de la ley de lenguas en Aragón No caben recortes , ni retrasos, ni excusas. Sabemos de la situación económica tan grave que está viviendo la sociedad aragonesa y sus administraciones públicas, pero cuando la situación lo requiere hay que afrontarla

Y nos expresamos en aragonés, lengua pegada a nuestro nacimiento:

“Ye nezesario o desarrollo d’a Lei de Luengas d’Aragón ta guarenziar o desarrollo e protezión d’a nuestra reyalidá trilingüe e a continidá d’os programas d’animazión cultural en aragonés, “Luzía Dueso” e catalán “Jesús Moncada” que se bienen impartindo en zentros educatibos d’Aragón”

Y también en catalán, sin miedos timoratos, son de Aragón pero hablan catalán:

“Recorda que la despreocupació institucional durant aquests anys és causa directa que l’aragonès hagi estat inclòs per la UNESCO en el Atlas Mundial de les Llengües en Perill, pel que es necessita l’adopció urgent de les mesures recollides en la llei que assegurin la seva transmissió a les noves i futures generacions”.

Diario Aragones :: Radio Ebro – Tres lenguas.

Al acto está previsto que acuda el director general de Cultura del Gobierno de Aragón, Humberto Vadillo, y contará con la actuación de Luis Antonio González, director de Músicos de su Alteza, interpretando obras de Antonio de Cabezón, cuyo V Centenario se cumplió el año pasado.

El IES Miguel Servet celebra este jueves el V Centenario del nacimiento aragonés que le da nombre.

Vadillo heba dixau o rete de microblogging dimpués d’as suyas frases contra las aduyas a la cultura y as luengas d’Aragón

Humberto Vadillo

Humberto Vadillo

O perfil que fa bells diyas amaneixio en twitter como hvadillo, y que feba veyer que yera o director cheneral de cultura no perteneixe a Humberto Vadillo, seguntes han confirmau dende a Conselleria de Cultura d’o Gubierno.

Dende Arredol, faciemos a error de dar por bueno un perfil que parixeba real, que heba penchau fotos d’actos an que heba estau o Director cheneral y que se rilacionaba con buena ripa de tuiteros amanaus a o Partido Popular. Dimpués d’un tuit desafortunau prencipiemos a sospitar que o perfil yera falso, como asinas ha confirmau a conselleria, que estudea agora que trangos dar contra la suplantación d’a personalidat d’o director cheneral.

Dende Arredol, hemos de demandar desincusas a o propio Vadillo, a la conselleria, y a os nuestros lectors, por no haber feito as comprebacions que s’amenistaban sobre iste particular.

Vadillo, que heba tuiteau que “l’aragonés ye como o klingon” o que cada diya heba més fatos en Aragón por a creyacion d’o Diploma de Filolochía aragonesa, tranco a suya cuenta de twitter quan prencipio a recibir creticas por ixes comentarios en ser nombrau Director Cheneral de Cultura. As suyas parolas fación que se creyase una colla de Facebook ta demandar a suya dimisión y apublicación d’un manifiesto en un meyo de comunicación contra ell.

O perfil d’Humberto Vadillo que bi ha en twitter ye falso « Columna « Arredol.

El nuevo director general de Cultura del Gobierno de Aragón, discutido desde su nombramiento por muchas personas relacionadas con ese amplio y rico mundo, ha respondido el jueves 22 de septiembre a una oportuna entrevista de Mariano García para Heraldo de Aragón: “Mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. Parece así desmarcarse de todos sus escritos, declaraciones, blogs anteriores, en que despreciaba nuestras otras dos lenguas (aragonés y catalán), calificaba de “titiriteros” a los trabajadores de la cultura, negaba que ésta debiera subvencionarse, etc., que llevaron a la sorpresa y el estupor en cuanto se fueron conociendo, tras ser nombrado.

Parece que prácticamente nadie le conocía, y se duda si es una apuesta decidida y consciente de la consejera de Educación, Cultura y Deporte, mi amable y entusiasta colega María Dolores Serrat, o ha sido un “gol” que alguien, proponiendo a tan exaltado personaje, le ha metido nada más comenzar su andadura. Quizá no lo sepamos nunca, pues los políticos, y este nuevo Gobierno del PP en especial, suelen ser muy cautos y, utilizo otro símil futbolístico, “sacar balones fuera”.

Al “regreso” ha arreciado la tormenta. Casi un centenar de personas hicieron público el día 18 un “Manifiesto de repulsa y petición de cese del director general”. Entre ellas los historiadores Julián Casanova y José Luis Corral, el último premio de las Letras Aragonesas Ángel Guinda, el primer Justicia de Aragón Emilio Gastón, el cantautor Joaquín Carbonell, los escritores Ánchel Conte, Manuel Vilas, J. Giménez Corbatón; profesores como A. Pérez Lasheras, Pedro Arrojo, Pilar de la Vega y Mariano Berges; dramaturgos y actores como Mariano y Javier Anós, periodistas como Luis Granell y Luis J. García Bandrés, abogados como Paco Polo y Gloria Labarta, cineastas, músicos, etc. ¿Todo el viejo rojerío de la Transición a la democracia? Es posible, con otros más jóvenes y tan destacables. En una larga lista de facebook con más del millar de incorporaciones, se debate sobre el tema; y el diputado de CHA Gregorio Briz ha pedido la comparecencia del director general en Cortes para que explique sus planes.

Asume el Sr. Vadillo, pasando página, que ahora va a “gestionar” todos los grandes temas fallidos, ralentizados, polémicos, que se arrastran desde hace años, o los nuevos que surjan o se le ocurran, con total asepsia, como si la cultura fuera apenas estadística de públicos, recuento de entradas, logro de ecos en los medios, independientemente de su carácter crítico e ideológico. Y remite a sus superioras: “las opiniones políticas corresponden básicamente a la presidenta y a la consejera, que son quienes hacen política”.

No ha tenido mucha suerte esta Comunidad con los “gestores” culturales, con alguna excepción; pero ninguno de ellos había manifestado una tal hostilidad hacia los asuntos y personas con que debía trabajar. Me cuentan algunas personas que, a título individual o como miembros de diversos grupos, han sido llamadas por Vadillo, que les ha tratado con exquisita cortesía, ha escuchado sus ideas, planes, quejas, y ha prometido estudiarlos. No es mucho, pero quizá esta recepción de uñas le haya llevado a caminar con pies de plomo.

Aunque pensé considerar añadir mi firma al citado manifiesto, a lo que fui invitado, varios viajes y ocupaciones me distrajeron y lo olvidé. Quizá era un lapsus, porque no tenía ni tengo claro que hubiera que pedirle la dimisión a quien, llamado por dirigentes de su partido, acude encantado a hacerse cargo de la parcela quizá más atractiva para un ensayista agresivo. Ese nombramiento es consecuencia de la victoria en las urnas del partido popular: si quienes le votaron creen que se han “pasado” la Señora Rudi o la Señora Serrat, que les pidan cuentas. Y también, es su tarea, los diputados de la oposición.

Pero quienes no les votamos no podemos sino, en todo caso, como muchos este verano, manifestar nuestra sorpresa y preocupación porque alguien con esas ideas manifiestas vaya a regir tan delicado asunto. Y estar muy atentos a lo que diga (que será poco y cuidadosamente, ya va visto) y, sobre todo, haga o deje de hacer en los próximos meses. Quizá hasta el 20 de noviembre, en que, como todo el mundo dice, ya no precisará disimular.

Artículo publicado el 22 de septiembre de 2011 en Heraldo de Aragón

El caso Vadillo « Andalán.es.


28
092011

Éctor (sic) Castro* manté un blog que anomena Héctor Castro Ariño – El Reportero 74 i que ha dedicat en els darrers mesos a posar fotos, de dubtable qualitat, sobre animals de granja. Una vegada desenvolupada aquesta etapa, ha représ la seua activitat habitual: negar que el català es parla a la Franja

Explica que la seua “llengua materna” és “l’aragonès”. Tot i que declara que és filòleg, incorre en dos errors: parlar de “llengua materna” és un error, tant que l’ús del terme s’ha abandonat fa anys per la filologia, i la llengua parlada a la Llitera és el català.

Fa un diccionari de paraules en “aragonès” del seu, traduït al català i al castellà. Hi posa paraules tan “estranyes” per al català com, LLEIT f.: V. llet.ENTA prep. (molt dialectal)
que equival a en, a, envers (Ribagorça, Llitera, Fraga). «Puja enta dalt»; GARRA f. 
|| 1. Cama. Acaba per confondre lèxic amb processos fonètic com la més que comú palatalització de la lateral oclusiva, en fllo, llimpllo, bllanc. O simplement fa un ús i abús de castellanismes introduïts molt recentment a la llitera.

* Segons la seua pròpia gramàtica, el seu nom és Éctor Castro, en “aragonès oriental”

Éctor (sic) Castro es reitera en què a la Llitera es parla aragonès «.

La Franja