Skip to content

Empresarios y deportistas de todo el país ponen en valor Mequinenza.

Cretas afronta su feria más importante y espera 1.500 visitas.

 

mitjançantLa Cañada de Verich abre el primer museo dedicado al aceite en el Bajo Aragón.

óXVIII Chornadas d’as luengas d’Aragón
De l’11 a o 16 d’abril de 2011
Centro Joaquín Roncal (C/ Sant Braulio 5-7)

Lunes 11, 19h
Situación d’as luengas d’Aragón
José Bada (President d’o Consello Superior d’as luengas), Marta Marín (Secretaria) y Mª Antonia Martín Zorraquino (Vicepresidenta).

Martes 12, 19h (en a carrera)
Visita menada en aragonés per as carreras de Zaragoza que teneban, u encara tienen, nombre en aragonés
Chorche Romance (Troballa), periodista y historiador.

Miércols 13, 19h
Neofablants y amostranza
AEK (euskara)
Carlos Asín (Nogará)

Chueves 14, 19h
Historia de l’aragonés en a ciudat de Zaragoza
Guillén Tomás, licenciau en Historia y experto en aragonés meyeval.

Viernes 15, 19h
Meyos de comunicación
Experiencias de comunicación en aragonés y catalán dende Teruel: radio, periodico y TV. Chino-chano, Mosicaire, Radio Matarranya y Noticies del Matarranya.

Sabado 16, 11:30 (Pza. Sant Bruno)
Clase d’aragonés en a carrera
21h (Sala López, Sixto Celorrio 2)
Concierto Prau + Dixebra

mitjançantXVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Fraga Digital: CURSO DE GRAFITIS EN MEQUINENSA.

Presentació de “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón”

El passat dia 29 es va presentar a Saragossa, a la seu del Justícia d’Aragó i amb la seua presència, el llibre Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón, de  José Ignacio López Susín y José Luis Soro Domingo, davant d’una nodrida assistència i no mancant persones ben conegudes com Emilio Gaston, Justícia d’Aragó fins 1993.

El llibre conté una nota del Justícia, un llarg pròleg del 80 pàgines dels autors, la Llei de Llengües d’Aragó —en castellà, català i aragonès—, la regulació de les llengües pròpies en tots els estatuts de l’Estat Espanyol i tot el procés parlamentari a les Corts d’Aragó de forma detalladíssima.

Presentació de “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón” « Lo finestró del Gràcia.

Acció Cultural del País Valencià ha de pagar 800.000 euros

Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari. Per això, a partir d’ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que no pot pagar. És per això que necessiten l’ajut de moltes persones, ja que el temps se’ls acaba, i si no fan front al pagament s’iniciaria un procés d’embargament dels seues comptes corrents i béns mobles i immobles.

Qui vulgui els pot ajudar de tres maneres:

Agafant bons d’ajut (en hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d’ACPV o a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-los i vendre’ls entre els vostres familiars i amistats.

Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes 2100 0700 12 0200294927  o al 2077 0001 27 3103581289.

Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren en la venda de bons i en fer que més persones participen en la recollida d’aportacions per a fer front a les multes.

Amb 800.000 euros es podran vestir força bé tots els membres del Govern valencià i les seues famílies, o amortitzar una part de l’Aeroport de Castelló, un lloc d’esplai que no van construir ni els fenicis, ni el grecs, ni el romans, ni els àrabs, ni els cristians, ni Franco… malgrat l’eterna necessitat. L’han construït dos incorruptes hòmens grans: senyor Fabra i senyor Camps.

Més informació: aquí

Acció Cultural del País Valencià ha de pagar 800.000 euros « Lo finestró del Gràcia.

L’atro diya, rechirando en l’archivo d’o Concello de Zaragoza ta parar unas vesitas de Troballa, pare cuenta en una cosa que m’heba pasau por alto y que fa pensar (y mal) de qui ordeno ixe archivo en o sieglo XX y que transcribio bells d’ixos textos, documentos, actos notarials, bulas, decretos reyals, etc que alza o Concello dende o sieglo XII (quan os cristians aragoneses conquistoron a ciudat a os musulmans).

En as fichas de cadagun d’ixos documentos s’anotan bells datos, como se gosa fer quan se “buedan” archivos, ye dicir, quan s’inventarian, porque asinas ye mas facil ta la resta d’historiadors trobar un documento concreto. En os que alza o Concello a ficha tipo, como en iste documento sobre a reparacion d’o Puent de piedra, mete a calendata, un titulo esplicativo, un breu resumen, l’estau de conservacion y l’idioma en que ye escrito. Y aqui ye an prencipian os problemas.

Ta l’archivero d’o Concello de Zaragoza esistiban istas luengas en a documentacion medieval: latin, catalan, castellano y romance (dividiu en romance a secas y romance con rasgos catalans). Lo mas curioso ye que ixe romance ye dicir, ixa luenga que no esiste, s’estendilla en a documentacion dica o 1577, encara que a luenga no siga la mesma en os zaguers documentos que en os primers, por a sustitucion de l’aragones por o castellan en a documentacion.

Ye dicir, que seguntes l’archivero d’o Concello de Zaragoza, u de qui ha feito l’estudeo d’ixa documentacion, os zaragozanos charraban una luenga, o romance, que nunca no ha esistiu, mientres que la resta de luengas si que teneban a consideracion de tals luengas. Luengas romances son o castellan y o catalan que si son referidas como tals, y tamien l’aragones, a luenga que siempre han quiesto fer disparixer, mesmo d’a documentacion an s’atestigua que esistiba y que yera a luenga habitual que emplegaban, dica o sieglo XV u XVI os habitadors de Zaragoza.

Cal una rectificacion, cal consignar como aragones a luenga que ye escrita en ixos documentos, porque ye aragones y separarla d’os testos en castellan consignados tamien como “romance”, como queriendo dar una continuidat a la modificacion d’una luenga, en cuenta de distinguir entre as dos luengas y asinas atestiguar o proceso de sustitucion que se facio (por unas u atras razons). Cal demanar a o Concello de Zaragoza o cambeo pertinent en a documentacion, en ixa documentacion, que nos ye furtando, como tantas atras vegadas, un parti d’a nuestra memoria y historia.

Visto en: http://www.purnas.com/2011/03/28/a-luenga-que-no-esiste-o-romance/#ixzz1HuGXuSbJ

A luenga que no esiste: o “romance” | Purnas en o zierzo.

Primera Junta d’ASCUMA presidida per Josep Maria Baró

foto-junta-3


foto-junta-1Avui dia 27 de març, ha tingut lloc la primera reunió de la Junta d’ASCUMA, presidida pel nou president Josep Maria Baró. Entre els diversos temes tractats i aprovats es poden destacar, entre altres, la assistència a les pròximes fires, les publicacions acordades per a l’any en curs i la celebració de la Trobada Cultural a la vila de la Freixneda, el primer cap de setmana d’agost. Han assistit tots els vocals.

foto-junta-4foto-junta-2

Cursos de català, primavera 2011

mitjançantASCUMA » Blog Archive » Primera Junta d’ASCUMA presidida per Josep Maria Baró.

Viure a Alemanya i ensenyar català
Després d’acabar la carrera, l’Artur va obtenir una beca i se’n va anar a viure a Alemanya. Allà s’hi va estar durant 30 anys. Avui recorda aquella etapa de la seva vida i els seus ensenyaments com a professor de català.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:33 | Visualitzacions : 364 | Comentaris : 0
Votes : (0)
L’exili del seu pare
L’Artur recorda el dia que les tropes franquistes van entrar a Barcelona i com el seu pare va decidir que es refugiarien a casa d’uns oncles mentre emprenia l’exili.
Categoria : Història
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:15 | Visualitzacions : 360 | Comentaris : 0
Votes : (0)
La Codonyera i la defensa de la llengua
Després de 30 anys a Alemanya, l’Artur i la seva dona van decidir instal·lar-se a La Codonyera (Aragó), on realitza una gran i àrdua tasca per la defensa de la llengua catalana a l’Aragó.
Categoria : Llocs
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:05:14 | Visualitzacions : 354 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Els minyons escoltes i el català
L’Artur parlava català però no sabia escriure’l. Però als 14 anys, quan el seu pare va tornar de l’exili, el va portar amb els Minyons Escoltes i és allà on l’Artur comença el seu aprenentatge en l’escriptura del català, una cosa que continuarà amb el pas dels anys.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:03:01 | Visualitzacions : 338 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Germanista, romanista i traductor
Després de començar la carrera de medicina, l’Artur es va passar a Filosofia i Lletres. Allà va estudiar germanística i romanística. Avui recorda els seus inicis en la literatura alemanya, així com els seus treballs en la traducció, bàsicament de l’alemany al català, però també d’aquella mateixa llengua al castellà, i ocasionalment de diverses llengües -occità,anglès, aragonès, romanès, castellà i turc- al català
Categoria : Treball
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:06:36 | Visualitzacions : 308 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Una família trilingüe
L’Artur recorda com va conèixer la seva dona a Colònia (Alemanya), amb qui va formar una família que practica el trilingüisme (alemany, català i castellà) sense complicacions i com una cosa natural per entendre’s entre tots.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:02:42 | Visualitzacions : 304 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Memòries i estampes familiars
L’Artur parla de la seva obra La Vall de Balat, memòries aragoneses des del 1948 fins al 2003 i projecta un llibre per als seus néts sobre estampes familiars.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:01:36 | Visualitzacions : 293 | Comentaris : 0
Votes : (0)
Articulista i lliurepensador
L’Artur fa un repàs de la seva activitat com articulista, especialment a la revista Temps de Franja i al Diario de Teruel, i com a escriptor, majoritàriament de llibres i articles de germanística i romanística, aquests darrers referits majoritàriament a l’Aragó de llengua catalana, d’on ha estudiat els diversos parlars. L’Artur és un defensor de la llengua i continuarà fent aquesta tasca mentre el cos “aguanti”.
Categoria : Societat
Carregat el 24/05/2010 per FernandoG
Durada : 00:04:53 | Visualitzacions : 249 | Comentaris : 0
Votes : (0)

mitjançantThe MEMORO Project.

La Mare de Déu de la Font acull les 11enes Jornades Porcines del Matarranya | Comarques Nord.

Gótico ‘made in Aragón’ – Patrimonio Aragonés – Aragón – Podcasts y Audios – Aragón Radio 2.

D.A.

25/03/2011

HUESCA.- Un vecino de Fraga ha sido detenido por un presunto delito de estafa cometido mediante el sistema de “phishing”, consiste en apoderarse de forma fraudulenta de las claves y contraseñas de acceso a la banca electrónica de usuarios de Internet. Según informó ayer la Jefatura Superior de Policía de Aragón en una nota, el detenido consiguió estafar presuntamente a través de Internet la cantidad de 13.770 euros.

La detención de P.S.K., de 38 años edad, tuvo lugar el pasado martes por parte de funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía de la Comisaría Provincial de Huesca, después de que en los meses de octubre y noviembre del año pasado, un vecino de la localidad de Almendralejo (Badajoz) denunciara en dicha localidad que habían sido efectuadas cuatro transferencias bancarias desde sus cuentas corrientes que él no había autorizado, por un importe total de trece mil setecientos setenta euros, correspondiendo una de las cuentas receptoras a una entidad bancaria de la localidad de Fraga cuya titularidad corresponde al citado P.S.K.

El detenido fue trasladado hasta dependencias policiales y posteriormente quedó en libertad con cargos a la espera de juicio.

Detenido un fragatino por presunto “phishing”.

El Matarraña y el Algars se verán unidos por una red de caminos.

Us adjunto esta notícia per a reforçar la informació dels cursos de l’ASCUMA aprofitant que s’obre el període de matrícula a València.

Obert el plaç de matrícula a les proves de valencià de la Generalitat Valenciana

 

De l’1 al 29 d’abril us podeu matricular als exàmens oficials per lliure que convoca la Generalitat Valenciana. Podeu entrar a: www.edu.gva.es/polin/val/jqcv

 

Us recordem que l’ASCUMA organitza cursos de català als centres d’adults de Vall-de-roures i Alcanyís, són gratuïts, de diferents nivells i us preparen per als exàmens oficials. Consulteu horaris al document adjunt.

 

La Franja