Senyores i senyors,
Joaquim Montclús, el president de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) m’ha demanat que en nom seu dirigesca unes paraules d’agraïment a Poiesis i a Compromiso y Cultura per haver-nos atorgat el Premi Mariano Nipho 2019 en l’apartat de Cultura.
Como habéis visto en la presentación anterior, ASCUMA trabaja en el estudio, fomento y defensa de este patrimonio tan íntimamente aragonés que es la lengua catalana hablada en Aragón y la cultura que conforma. No es una actividad fácil, ya que como bien sabéis, muchos de nuestros conciudadanos, y los políticos a quienes votan y los medios de información que consumen, actúan contra nuestros propósitos, y en consecuencia contribuyen indignamente a destruir el patrimonio aragonés y a no respetar la Declaración Universal de los Derechos Humanos, que nuestro estado ha firmado, ni tampoco la vigente Constitución Española. Pero tienen la razón de la fuerza, como bien sabéis y se nos muestra a diario. Y a la cual no resulta fácil oponerse, por más que nosotros tengamos la fuerza de la razón.
Esta actitud antiaragonesa de destruir la lengua catalana de Aragón y la cultura que conforma nos viene de muy lejos, ya está documentada desde el XVI —el alcañizano Bernardino Gómez Miedes, que fue obispo de Albarracín, es bien conocido por tal actitud antiaragonesa— , y hunde sus raíces en el Compromiso de Caspe de 1412. Se trata de una profunda catalanofobia que ha calado hondo en la ciudadanía y ha contribuido eficazmente a difundir entre los que hablamos en catalán, lengua propia e histórica de Aragón, un fuerte complejo de inferioridad, fervorosamente manifestado con calificativos para la misma, tales como xapurriau, patués o polaco —surgidos los tres seguramente en el XIX para intentar así calificarnos de extranjeros, aun cuando seamos los primeros aragoneses romanizados—, o castellano mal hablado, dialecto del castellano, el eso, lengua de la burguesía barcelonesa —el catedrático zaragozano Juan Antonio Frago dixit—, hablar mal como me decían en la Codonyera: natres parlem molt mal, pero a …. —y añadían el nombre de una localidad más metida en el Maestrazgo— encar parlen més mal que nantros, o recientemente el inefable LAPAO, calificativo este último que nos ha convertido a los aragoneses en el hazmerreir de la romanística internacional.
Una vez oído este Memorial de Greuges —de Agravios— contra nuestra catalanidad aragonesa, agravios que practican muchos en nuestro país, recordemos, espero que comprendáis nuestro alto agradecimiento desde ASCUMA a Poiesis y a Compromiso y Cultura por habernos otorgado el Premio Mariano Nipho. Se trata de entidades que, a pesar del ambiente enrarecido en que vivimos de desbordada catalanofobia, y conscientes ellas de oponerse a actitudes muy difundidas de discriminación e intolerancia, se posicionan así, como nosotros, a favor de la dignidad, y de la tolerancia que tanta faltan nos hacen.
Amigos de Poiesis y de Compromiso y Cultura, este Premio que nos habéis concedido nos será una fuerte ayuda para seguir trabajando en favor de Aragón y de su lengua catalana. Vuestra valiente actitud nos va acercando a la normalidad democrática para nuestro país que deseamos.
Y acabo, com se diu al Lloc al despedir-mos entre companys: Avant! —¡Entabán! en aragonés y ¡Adelante! en castellano.
Artur Quintana i Font
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentTots els lingüistes coincideixen que l’estàndard és l’eina que permet a les llengües minoritzades posar-se a mateix nivell i amb les mateixes oportunitats que la resta de llengües majoritàries.
El PP ho sap, i una vegada que no pot lluitar contra l’evidència de l’existència d’l’aragonès ni la seva història, s’agafa a aquesta estella, que és l’oposició al seu estàndard.
L’estandardització d’una llengua possibilita que aquesta s’incorpori a àmbits fins ara vetats: ensenyament, administració, mitjans de comunicació, literatura escrita …
És cert que queda encara un llarg camí per recórrer per situar-se a l’una que les altres llengües, però amb aquesta eina es demostra que l’aragonès està capacitat per poder ser usat en el camp que sigui necessari, sempre que compti amb les condicions polítiques i recursos econòmics que li calguin.
Permet que moltes persones puguin aprendre la llengua sense la necessitat de viure en un poble aragoneso parlant per aconseguir-ho. Persones residents en zones on l’aragonès s’havia perdut o on no consta que parlés mai, fins i tot en pobles de l’món lluny d’Aragó.
La parla guanya prestigi. Ja no es considera un conjunt inconnex de “dialectes” sinó una llengua a el mateix nivell que la resta de llengües del món.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Libro en formato electrónico las Actas X Jornada del Murciano, celebradas en la Universidad de Murcia en noviembre de 2018, en este caso tituladas La influencia del aragonés en el murciano. La edición corresponde a L’Ajuntaera, DL y ha contado con la ayuda de la Fundación CajaMurcia.
El texto se inicia con la Presentación, por parte del investigador murciano Juan José Navarro Avilés, coordinador de la obra, p. 7 y 8.
Se contienen dos trabajos excepcionales en estas Actas, de relevancia más que notoria:
– “Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de Aragón, Valencia y Murcia”, del filólogo Artur Quintana i Font, p. 9 a 34.
– “La influencia aragonesa en murciano”, del filólogo José Fernando Domene Verdú, p. 35 a 58.
El trabajo del Dr. Quitana i Font contiene, respecto al catalán/valenciano, en toda la frontera lingüística, desde los Pirineos hasta más abajo de Orihuela, información documentadísima, incluido el catalán/valenciano actual en la Región de Murcia, en la zona del Carche (en catalán/valenciano, el Carxe), también como realidad estudiada por él mismo, y en donde aparecen también aparece citado mencionado Navarro Avilés y uno mismo, sobre descubrimientos sobre El Carche. Y, respecto al aragonés, la descripción en todos los territorios -actuales o pretéritos- de esta lengua y su influjo no puede ser más lúcida, concienzuda y metódica; de verdadero sabio en lo científico, y de difusor convencido en lo humano.
Nos felicitamos por el acierto de esta Jornada organizada por L’Ajuntaera, en particular por cuanto supone de explicación del substrato y del adstrato del murciano y su íntima relación con el lenguaje que, desde los Pirineos, expresa su influencia en Murcia y más allá, hasta buena parte del antiguo Reino de Granada, por allí donde comienza auténticamente Andalucía.
Eivissa, 29 de noviembre de 2019.
Ángel C. Navarro Sánchez.
Source: Atzur* » Temps de Franja
En el Aula de Aguaviva, concluimos una breve recopilación de refranes y dichos populares de la localidad, traducidos literalmente al castellano de su tradicional “chapurriau”.
// Juan Pablo Martínez Cortés
El passat 15 de novembre va comparèixer Felipe Faci, Conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, davant la Comissió d’Hisenda, Pressupostos i Administració Pública de les Corts d’Aragó, per explicar el projecte de pressupostos de 2020 pel que fa al seu Departament, dins el qual està inclosa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Essent una de les primeres ocasions en què s’ha parlat (tot i que sigui només una mica) de política lingüística en aquesta legislatura, hem volgut escoltar i analitzar les breus intervencions del Conseller i dels diferents grups de les Corts, per tal de veure si hi ha hagut canvis de rellevància en les posicions d’aquests. A continuació tenim uns resums telegràfics de les intervencions:
Intervenció inicial del conseller: Desprès d’esgranar els plans de la resta de direccions generals, va dir que es continuarà amb el foment i la promoció de les llengües pròpies (aragonès i català d’Aragó). Les línies principals seran difusió, ensenyament, sensibilització social i la valorització d’aquest patrimoni. També va fer referencia a que seguiran amb els diferents premis literaris i artístics.
Desprès van intervenir els representants del grups, de menor a major representació:
Intervenció d’Álvaro Sanz (IU): Va dir que esperava que es constitueixi l’«Acadèmia de l’Aragonés, de la llengua aragonesa», i que es faci com més aviat millor. Trobava a faltar als pressuposts algun programa de l’aragonès a l’aula, i va preguntar per les polítiques que es farien per a desenvolupar les mesures proposades.
Intervenció d’Esther Peirat (PAR): No hi fa cap referència.
Intervenció de Marta Fernández (Vox): Va criticar que, de 675.000 €, la meitat es dediquessin a depeses de personal. Consideren que no és un tema prioritari perquè no hi ha una autèntica demanda social. Tampoc no era necessària una DGPL per a la defensa del patrimoni lingüístic aragonès, es podria fer aquesta política des de la DG de Cultura. El ciutadans demanen que els seus fills estudien en col·legis en condicions dignes més que no que aprenguin aragonès i català. Considera que el que passa és que s’està donant la mà a la expansió pancatalanista.
Intervenció d’Isabel Lasobras (CHA): Considera que hi ha continuïtat de les línies de 2019. Diu que l’objectiu és garantir l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, la seva dignificació, recuperació, protecció, promoció i difusió. L’aragonès és l’única llengua exclusiva d’Aragó, però no és oficial i el seu estat és precari. És el nostre patrimoni. És la llengua dels nostres avantpassats, no cal amagar-se ni avergonyir-se’n. Res d’expansió pancatalanista. Cal presumir de la nostra llengua, la dels nostres avantpassats, que és l’aragonès.
Intervenció d’Erika Sanz (Podemos): Va dir que hem de posar en valor la defensa i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. És vergonyós que s’ataqui a les més de 55.000 persones que parlen català a l’Aragó. Hem de defensar la convivència, la pluralitat i la diversitat a la nostra Comunitat Autònoma. Considera que els franquistes han entrat de nou a les institucions i que volen tornar a la prohibició de parlar aragonès i català d’Aragó, les llengües reconegudes a la nostra comunitat.
Intervenció de Carlos Trullén (C’s): Va dir que la DGPL és, per a ells, un xiringuito polític, i ho considera una vergonya. Diu que en C’s sí que creuen en la necessitat de continuar impulsant i promovent les llengües pròpies d’Aragó, perquè fan part del nostre patrimoni cultural i, per tant, és necessari defensar la seva investigació, promoció i ús. Però no pas amb una DGPL en que el sou del DG és l’11% del pressupost total, i un 50% de les inversions totals, i per això la considera un xiringuito. Va tornar a repetir que és necessari impulsar i promoure les llengües pròpies d’Aragó, criticant que es redueixin els ajuts a entitats sense ànim de lucre i ajuntaments, i que s’incrementi el pressupost per a anuncis en premsa. També diu que els 25.000 euros pressupostats per a l’Acadèmia ja es van pressupostar en 2018 i no es va constituir l’acadèmia. Ara el 2020 es tornen a pressupostar quan encara no està constituïda.
Intervenció de Pilar Cortés (PP): Va dir que considera que la DGPL és prescindible. El PP defensa i defensarà les llengües pròpies, però considera que tot això s’ha de fer des de la DG de Patrimoni, perquè les llengües són patrimoni. Sobre els 25.000 € de l’Acadèmia, reconeix que no és gaire, però, 25.000 € per a res, és excessiu, perquè a l’Acadèmia no s’ha fet, ni es fa res. És sospitós que l’ensenyament d’aragonès i català s’estengui a tots els col·legis i que això mateix no es faci amb el programa de bilingüisme en anglès BRIT. Conèixer les llengües pròpies és important, però és més important saber anglès.
Intervenció d’Ignacio Urquizu (PSOE): Va dir que la nostra cultura també és el català i l’aragonès. Es transmeten de pares a fills. Allò que no va aconseguir fer el franquisme, no ho hem de fer nosaltres en democràcia. Les llengües fan part de la nostra societat i de la nostra forma de relacionar-nos.
Respostes finals del conseller: Fa una apreciació «per a tots»: «M’estan demanant que es desenvolupen les lleis més recents, però quan es mira de desenvolupar la llei 3/2013, tot els sembla malament». Recorda que la proposta dels membres per a l’Acadèmia és de febrer o març de l’any passat.
En resum, es mantenen les posicions de la darrera legislatura, encara que se senten alguns canvis de música, propiciats potser pels canvis d’aliances, la renovació de les persones i l’aparició de Vox. Sembla significatiu que el PAR no hagi fet cap menció a les llengües, que la CHA i IU hagin parlat només de l’aragonès, sense nomenar el català i que el PP hagi centrat la seva posició, criticant la DGPL però sense impugnar la existència d’una política lingüística o de les pròpies llengües (abandonant les posicions ultramuntanes de la darrera legislatura cap una posició més semblant a la de C’s). Les altres posicions, PSOE i Podemos favorables a la promoció de les llengües pròpies, i C’s crític amb la DGPL, però favorable a la promoció de les llengües, són gairebé les mateixes que a l’anterior legislatura.
El conseller de Conseller d’Educació, Cultura i Esports Felipe Faci. / Aragón Hoy