La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLa situació de la llengua aragonesa: estandardització, revitalització lingüística i escenaris de futur
Source: Moviments tectònics electorals a la Franja* » Temps de Franja
// Pep Espluga & Natxo Sorolla
La celebració de dues campanyes electorals generals en lo curs d’un mateix any, la primera el 28 d’abril i la segona el 10 de novembre, ha estat una cosa insòlita. Esta concatenació d’eleccions mos permet una mirada privilegiada a les dinàmiques electorals dels nostres pobles i endevinar cap a on basculen en lo pla ideològic i de cultura política. És sabut que, mentre en les eleccions municipals acostuma a predominar una lògica personalista, a les eleccions generals els votants expressen tendències més ideològiques vinculades als models de societat als que aspiren.
Què mos diuen els resultats electorals del 10 de novembre?
Si comptem els vots emesos a tots els municipis de la Franja en lo seu conjunt, s’observa que el partit més votat és lo PSOE amb un 31%, seguit de prop pel PP amb un 27%, mentre que a una certa distància trobem VOX com a tercera força amb un 15% dels vots i que Unidas Podemos (UP) amb un 12% seria la quarta. Ciudadanos (C’s) és la cinquena amb un 7%. Això són els resultats globals.
Per comarques, lo PSOE i el PP segueixen sent els dos partits més votats, en aquest ordre, però el tercer i el quart lloc varien segons la comarca. Així, per exemple, UP és la tercera força a la Ribagorça (15%), a la Llitera (14%), relegant VOX a la quarta posició (amb un 9% i un 12% respectivament). En canvi, VOX ocupa el tercer lloc al Baix Cinca (19% dels vots) i al Baix Matarranya (15%), mentre que allà UP ocupa el quart (12% i 9% respectivament).
La novetat més interessant és que al Matarranya i el Mesquí-Bergantes lo tercer partit més votat és Teruel Existe (amb un 11% i un 18% respectivament), uns resultats per damunt d’UP, VOX o C’s. Cal dir que C’s queda en cinquè lloc a tot arreu, excepte a les comarques del Matarranya terolenc on ocupa el sisè lloc.
En termes generals, al Baix Cinca i al Baix Matarranya han tingut més vots els partits conservadors (PP, C’s i VOX) i a la Ribagorça i la Llitera els de partits progressistes (PSOE i UP), mentre que al Mesquí-Bergantes i al Matarranya la irrupció de ‘Teruel Existe’, partit de difícil adscripció ideològica de moment, genera una mena d’empat dreta-esquerra.
Què ha canviat respecte a les anteriors eleccions del 28 d’abril?
En els sis mesos que han passat entre l’abril i el novembre de 2019 la participació ha disminuït a totes les comarques (ha baixat entre un 5 i 9 punts percentuals), mentre que el percentatge de vots nuls o en blanc és molt similar en totes dues eleccions (entre l’1,5% i el 3%). Això indicaria un cert desgast o cansament en una petita però significativa part de la població que, malgrat tot, no es tradueix en un vot de càstig en forma de vot en blanc.
La principal diferència entre les eleccions d’abril i les de novembre té a veure amb l’espectacular desfeta de Ciudadanos, que repercuteix en lo relatiu creixement del PP i de VOX, si bé no arriben a superar el PSOE en cap comarca. Lo PSOE i UP oscil·len lleument a totes les comarques excepte a les de la província de Terol, on l’aparició de Teruel Existe els ha tret una considerable proporció de vots.
A grans trets, C’s ha perdut dos terços dels vots a totes les comarques. On millor ha quedat ha estat al Baix Cinca (tot i que ha baixat del 22% al 9%), mentre que a la resta de comarques els seus resultats se situen en la franja del 5-7%, quan sis mesos abans rondaven lo 14-17%. Sens dubte, una patacada històrica.
D’altra banda, s’observa que VOX ha millorat els seus resultats a gairebé tot arreu. Els resultats mostren que el vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. Tot i que és aparent evidència, això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic en les anteriors, ja que on millors resultats ha tret en estes eleccions és a on ja el va traure en les anteriors.
Finalment, tenim un fenomen nou delimitat només a les comarques terolenques: Teruel Existe ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí-Bergantes, destacant especialment als municipis de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).
Tot pareix indicar que el vot de Teruel Existe esgarrape vots del graner progressista, ja que les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys de Lledó, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%. A més, Teruel Existe destaca a pobles a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe el PAR.
Quina és la situació a cada comarca?
La Ribagorça
En general, la Ribagorça manté un vot més progressista que conservador, entre PSOE i UP sumen lo 55% dels vots, mentre que el PP, C’s i VOX tot just fan un 42%. A la Ribagorça l’enfonsament de C’s (baixa del 14% al 5%) es veu compensat per un cert augment del PP (passa del 22% al 27%) i, en menor mesura, de VOX (passa del 7% al 9%). Els partits d’esquerres queden més o menys igual (el PSOE puja un 1% i UP disminueix un 1%).
Els partits progressistes han obtingut més vots a pobles com Areny, Benavarri, Bonansa, Estopanyà, Montanui, Pont de Montanyana, Sopeira, Torla, Torlarribera i Viacamp i Lliterà. Els partits conservadors, en canvi, han estat predominants a pobles com Castigaleu, Isàvena, Lasquarri, Les Paüls, Monesma i Queixigar, Beranui i Calvera.
Cal dir que la Ribagorça té el municipi que proporcionalment més ha votat a VOX de tota la Franja, que és Castigaleu (26% dels vots, cosa que implica 12 dels 46 vots emesos al municipi) (el segon és Fraga, amb quantitats molt més substancials com veurem més endavant).
La Llitera
La Llitera en conjunt també reflecteix un vot més progressista que conservador. La suma del PSOE i d’UP representa un 50% dels vots, mentre que la de PP, C’s i VOX fa un 42%. La resta correspon a ‘Altres partits’, entre els que destaquen Más País (1,5% dels vots) i el PACMA (0,8%). A la Llitera l’enfonsament de C’s (baixa del 16% al 7%) va acompanyat d’un increment del PP (passa del 21% al 27%) i de VOX (puja del 9% al 12%). Tant lo PSOE com UP perden un 1% cadascun, uns vots que guanyen principalment lo PACMA i Más País, com s’ha dit.
Els partits conservadors obtenen més vots a Tamarit de Llitera, El Torricó i Vensilló, mentre que els partits progressistes són majoritaris a la resta dels municipis comarcals.
Lo PSOE obté la majoria de vots a Sant Esteve de Llitera i a Camporrells, mentre que UP obté la quarta part dels vots emesos a Albelda, Baells i Valldellou. Lo PP assoleix la tercera part dels vots emesos a Tamarit de Llitera i a Açanui.
Lo poble lliterà que més ha votat a VOX és Vensilló (18%), però hi ha uns altres quatre pobles on la proporció de vot a aquest partit supera el 13% (El Torricó, Castellonroi, Peralta de la Sal i Tamarit). Finalment, cal destacar la singularitat de Camporrells, on Más País obté un 15% dels vots, una proporció més que notable.
Lo Baix Cinca
En conjunt, al Baix Cinca els partits conservadors sumen més vots que els progressistes. Els vots recollits per PP, C’s i VOX sumen un 55%, mentre que PSOE i UP fan un 42%. La resta correspon a altres partits minoritaris. Tot i que al Baix Cinca és on Ciudadanos obté un millor resultat, l’enfonsament d’aquest partit és igualment considerable (baixa del 22% al 9%). Aquest descens es veu compensat per un creixement del PP (passa del 20% al 26%) i sobretot de VOX (passa del 12% al 19%). Lo PSOE queda exactament igual (29%) i UP perd només un 1 punt.
Els pobles que més han votat opcions conservadores són Fraga, Torrent de Cinca i Vilella de Cinca, mentre que els partits progressistes són majoritaris a Saidí i a Mequinensa. Lo PSOE obté els seus millors resultats a Saidí, el PP a Vilella de Cinca.
A Mequinensa es dona la paradoxa de ser el poble on UP obté els seus millor resultats comarcals (17%), però és una proporció de vots exactament igual a la que obté VOX (17%). De totes formes, lo poble amb major proporció de vots a VOX és Fraga (22%), cosa que converteix aquest municipi en lo segon de la Franja pel que fa al vot a l’extrema dreta (el primer era Castigaleu, com hem vist). Torrent de Cinca quedaria a prop amb un 19%.
Lo Baix Matarranya
Lo Baix Matarranya ha emès més vots conservadors que progressistes. Lo conjunt de PP, C’s i VOX suposen un 52% dels vots, mentre que PSOE i UP sumen un 45%. La resta han anat a partits minoritaris. Al Baix Matarranya l’enfonsament de C’s (baixa del 14% al 6%) va acompanyat d’un increment del PP (passa del 27% al 30%) i sobretot de VOX (passa del 10% al 15%). Lo PSOE perd un 1 punt (es queda amb lo 35%) i UP es queda com estava (10%).
Els pobles que més han votat opcions conservadores són Maella i Nonasp, mentre que els partits progressistes han obtingut més suports a Favara i Faió. Lo PSOE supera el 30% a tots els 4 pobles, sent Favara on obté els millors resultats (39%). Lo PP obté els seus resultats més alts a Maella i Faió, uns percentatges al voltant del 35% que són igualats pel PSOE en tots dos municipis (un empat tècnic clar). Curiosament, aquests dos municipis presenten dinàmiques invertides pel que fa al vot a UP i a VOX: mentre Faió és lo municipi on UP obté els resultats comarcals més alts (17%) i els més baixos de VOX (7%), a Maella passa el contrari (UP obté el 6% i VOX lo 17%).
Lo Matarranya
A la comarca oficial del Matarranya els partits conservadors obtenen més suport electoral que els progressistes, si bé en cap dels dos casos arriben a la majoria a causa de la irrupció de Teruel Existe, un partit difícil de classificar en l’eix esquerra-dreta, de moment. Amb tot, la seua irrupció ha begut sobretot de vot progressista. La suma de PP, C’s i VOX és del 46% dels vots emesos, mentre que PSOE i UP fan lo 41%. Teruel Existe s’endú lo 12% dels vots comarcals. Al Matarranya l’enfonsament de C’s (baixa del 17% al 7%) va acompanyat de l’augment del PP (puja del 24% al 28%) i de VOX (passa del 8% al 10%). Lo PSOE perd un 2% (baixa del 32% al 30%) i UP un 4% (baixa del 14% al 10%). I, com s’ha dit, Teruel Existe irromp amb força i aplega un 12% dels vots.
Els pobles amb majoria clara de vot conservador són La Portellada, La Vall del Tormo, Mont-roig i Fondespatla. Pel que fa al vot progressista, només obté majoria clara a Arenys de Lledó i a Valljunquera. A la resta de pobles, l’efecte Teruel Existe dificulta visibilitzar majories clares de les forces clàssiques. Teruel Existe obté una proporció important de vots principalment a Ràfels (27%), seguit de la Torre del Compte i de Beseit (al voltant del 17%).
Cap partit obté més del 50% de vots en cap municipi. Lo PSOE passa del 40% a Valljunquera i a Arenys de Lledó, mentre que lo PP ho fa a La Portellada i prou. UP obté els seus millors resultats a Lledó, Arenys de Lledó i Torredarques (al voltant del 17-18%). VOX obté els seus millors resultats a La Vall del Tormo (que amb un 22% lo converteix en lo tercer poble de la Franja per percentatge de vot a aquesta formació política), i a Ràfels (20%). Hi ha tres municipis més on VOX supera el 15% (Fondespatla, Fórnols i Mont-roig).
La votant més matinera de Torredarques (Matarranya). / Carles Terès
Lo Mesquí-Bergantes
Als pobles de l’àrea del Mesquí-Bergantes els passa una cosa similar a la del Matarranya: la irrupció de Teruel Existe ha trasbalsat les dinàmiques tradicionals i ni les forces conservadores ni les progressistes obtenen majoria de vots. No només això, sinó que en aquest cas estan empatades: la suma del PP, C’s i VOX fa un 40% i la de PSOE i UP un 41%. Teruel Existe obté un notable 18%. Al Mesquí-Bergantes l’enfonsament de C’s (baixa del 16% al 5%) s’acompanya de l’augment del PP (puja del 22% al 25%) i de VOX (puja del 7% al 9%). Lo PSOE perd un 6 punts (baixa del 37% al 31%) i UP perd un 4% (baixa del 14% al 10%). Com hem dit, Teruel Existe entra en escena amb un 18% dels vots.
L’únic poble amb clara majoria de vot conservador és La Ginebrosa (sobretot perquè és on millor es manté C’s i on més vot ha tingut VOX, i també és on millor resisteix lo PP). VOX supera el 15% a La Ginebrosa i a La Canyada de Beric. Els municipis amb majoria de vot progressista són La Sorollera i La Torre de Vilella (sobretot per l’important aguant del PSOE en tots dos llocs). Teruel Existe obté els seus millors resultats a La Codonyera, La Canyada de Beric i Aiguaviva de Bergantes (amb percentatges superiors al 20%). En aquest darrer poble és també on UP obté més proporció de vots de la comarca.
*Article aparegut a Temps de Franja n.144, gener de 2020
El acto ha contado con la presencia de los directores generales de Planificación y Equidad y de Política Lingüística del Gobierno de Aragón
Source: Homenatge a Ramón Segura
La Diputació Provincial de Terol va aprovar al ple celebrat el passat dia 27 de novembre retre homenatge a Ramón Segura, el polític de Vall-de-roures que era president de la institució al juliol de 1936, quan va ser detingut per les tropes insurrectes contra el Govern de la República i executat amb altres polítics republicans en circumstàncies mai aclarides.
L’acord plenari, promogut per Ganar-Izquierda Unida, va comptar amb el suport del PSOE i de Ciudadanos. Total, nou vots a favor. Va votar en contra el PP, amb nou diputats, i el PAR, soci de govern dels socialistes, es va abstindre. Va caler el vot de qualitat del president, el socialista Manuel Rando, per desequilibrar la balança cap al sí.
L’homenatge, que inclourà als funcionaris i diputats morts durant la Guerra Civil, consistirà en col·locar una placa commemorativa a la seu de la Diputació en un acte públic encara sense data.
Ramón Segura, que va estar alcalde de Vall-de-roures durant la II República pel Partit Radical Socialista, presidia la Diputació quan va ser detingut pels revoltats al començament de la Guerra Civil i empresonat als soterranis del Seminari de Terol. D’allí va ser extret en una de les temibles «sacas» de presos per a ser assassinat amb altres companys de captiveri per l’únic delicte de ser un destacat polític republicà fidel al règim democràticament constituït.
Probablement, Ramón Segura siga el polític més important que ha donat Vall-de-roures en tota la seua història. Per a quan el reconeixement del seu poble?
Lluís Rajadell