MAGAZIN 30 de novembre de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:15.- Entrevista a Xabi Leoz ,coordinador d’ONGs que treballen per la infància.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Els murs, les fronteres, quin sentit tenen en un món global??? Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Entrevista a Lola Martínez, pintora que exposa a La Casa dels Ferros, de Favara.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è i 6è del Cra Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”. Ens explicaran coses interessants de les seves activitats.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Lola Martínez, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 25/11/2019) | Xarxes socials i llengües
Publicat al Viles i gents, La Comarca, 25/11/2019.
Natxo Sorolla
Ja tenim unes eleccions més al sac. Però per més que repetim eleccions, cada una és una caixa de sorpreses. Al Matarranya històric la bomba ha sigut l’èxit de Teruel Existe. Més gran encara que la tapassada de Ciutadans i l’ascens de l’extremadreta. Perquè el moviment provincial ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí Bergantes, destacant especialment als de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).
De l’anàlisi a fons se pot destacar dos fets rellevants. Lo primer és que el vot de Teruel Existe possiblement esgarrape el graner progressista. Perquè les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%.
Lo segon fet rellevant és que hi ha una associació inversa entre la presència del vot a Teruel Existe i l’absència de vot al PP, tant en estes eleccions com les anteriors. L’exemple més paradigmàtic podrien ser Ràfels i la Portellada, que estan molt prop, però voten oposat. A Ràfels, Teruel Existe obté el resultat més alt del Matarranya (27%) i el més baix al PP (20%), mentre que la Portellada manté el vot comarcal més alt al PP (41,1%) però se situe en la franja de municipis en menor vot a Teruel Existe (10%). És possible que allà a on no ha convençut històricament el PP sí que ho està fent Teruel Existe.
Per tant, la conclusió és bastant clara. Almenys al Matarranya, Teruel Existe fonamente el seu vot en un graner progressista i a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe al PAR. I és aquí a on Teruel Existe haurà de saber fer els equilibris, per a continuar convencent a l’electorat que li ha prestat lo seu vot, fent polítiques localistes i progressistes, i especialment, focalitzant-se en lo ruralisme. Perquè hauran d’aprofitar per obrir-se als pobles que els han votat. Més enllà de la demanda d’infrastructures, la despoblació és un repte que no resoldrem només a base de pidolar fons. Haurem d’entendre les raïls fondes que despoblen. I no totes són materials.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 30 de novembre, a les 19:00 hores, en el Local social de Villella. En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, així com les Beques Amanda Llebot.
El «Premi Josep Galan», que reconeix les persones o entitats de la comarca que utilitzen normalment la nostra llengua en les seues activitats públiques, ha recaigut en esta ocasió en l’Àngel Cabrera Callizo, regidor de Compromís per Fraga en l’Ajuntament d’esta localitat, per l’ús habitual que fa de la nostra llengua tant en els plens de l’Ajuntament, com en les seues intervencions en els mitjans orals o escrits.
Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.
La nota artística correrà en aquesta ocasió a càrrec del grup de teatre La Garbinada, de Mequinensa, que oferirà una selecció dels contes de Jesús Moncada que han adaptat per al seu nou espectacle El rovell de l’ou.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Source: Lo temps a Massalió
Us convidem als actes que hem programat amb motiu de les 16es Jornades Culturals de la Comarca del Matarraña/Matarranya, la 10a Mostra de Teatre Aficiona’T! i les 6es Jornades de Patrimoni Cultural que es faran entre el 22 de novembre i el 8 de desembre de 2019 als pobles de Areyns de Lledó, Calaceit, Queretes, Lledó, Massalió i La Vall del Tormo.
Les primeres activitats són:
DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE
QUERETES
DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE
QUERETES
DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE
LA VALL DEL TORMO
Podreu trobar més informació a: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/759-las-jornadas-culturales-del-matarrana-llenaran-de-actividades-a-las-poblaciones-de-la-comarca
Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets? Continuar llegint… «El sentiment de germanor entre els pobles em va impulsar a organitzar la Trobada»* » Temps de Franja
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.