La trobada es durà a terme el dissabte 16 de juny a l’església de Santa Maria de Covet a Isona i Conca Dellà
Source: XI Trobada de Centres d’Estudis de Lleida, la Franja, Aran i Andorra | Institut Ramon Muntaner
MAGAZIN 26 de maig de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. Entrevista a Maite Valls, presidenta de Les Dones Favaroles, amb motiu de el XIX Encuentro de Bolillos y IV de Patchwork, a Favara.
11:55- 12:30.- Àgora:”La religió és avui necessària?”David Julian Rojas Picó (mossen de Massalió, Maella, Favara, Nonasp), Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Laura Gandul, dietista –nutricionista.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a José María Isábal, concejal de “Cambiar Binefar”, de Desarrollo Sostenible. Autosuficiencia eléctrica…
Participants: Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, David Julián Rojas, José Manuel Pelegrín, Laura Gandul, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.
// Redacció
El llibre Àngel Villalba. Cançons i poemes es va presentar, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Favara, el diumenge 20 de maig al matí.
La bona resposta de la gent va fer que s’omplira la sala del consistori, tant de veïns com d’amics del cantautor, entre el públic assistent cal destacar el favarol José Bada, ex conseller d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó que va fer el pròleg del llibre. La taula de l’acte de presentació estava presidida per Francisco Domènech, alcalde de la vila i president de la comarca del Baix Aragó-Casp, va donar la benvinguda a l’ac

te cultural i va mostrar-se entusiasmat per dedicar un merescut homenatge a un fill tant popular de la població. Seguidament, el
maellà Víctor Prats, conseller de Cultura de la comarca, va explicar com va sorgir la iniciativa de fer la col·lecció ‘Mangrana’ per editar llibres dedicats a autors del territori, tant en català com en castellà. El d’Àngel Villalba encetava la col·lecció. Carles Sancho que ha tingut cura de l’edició, va fer un petit resum de la vida artística del cantautor. Finalment, el músic favarol, va interpretar quatre cançons que no estan enregistrades en els seus dos treballs discogràfics i, per tant, poc conegudes —‘Vestida de verd’, ‘Volguda mare’ i ‘La polca de Nonasp’— acompanyat per l’inseparable timple canari i l’últim tema compost pel cantautor, ‘Sinyor banquer’, amb la guitarra.
Continuar llegint… Source: Presentació del llibre d’Àngel Villalba a Favara » Temps de Franja
// Joaquim Monclús**
Es pot dir que des del punt de vista oficial, el FC Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, però hi ha una sèrie d’historiadors, com és el cas del senyor Fernando Arrechea, que no hi estan d’acord. Per aquest senyor, des del punt de vista estrictament oficial, el FC Barcelona es va fundar dos anys mes tard i per a altres historiadors o estudiosos del tema, el Barça, amb el nom que més se’l coneix, es va fundar a la tardor de 1893 quan es va crear la Societat de Foot-ball de Barcelona, presidida pel cònsol britànic, sir William Wyndham. Les restes d’aquesta societat, amb el nom de Team Anglès, el 13 de desembre de 1899 es va fusionar amb el FC Barcelona. Si des d’un punt de vista legal aquesta societat no va passar per la vicaria va ser, perquè no li calia, en ésser presidida pel cònsol anglès. Continuar llegint… Els orígens del Barça i les Terres de l’Ebre* » Temps de Franja
Source: Entrevista de Puigdemont a The Times | Viles i Gents
(Pubicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de maig del 2018)
El passat dia 28 d’abril, el president Puigdemont –els presidents de la Generalitat no perden mai el títol– va fer unes declaracions, en una entrevista al diari anglès The Times, de caire tant personal com polític. Està convençut que la lluita per la independència “segueix endavant”. Aquest diari anglès considera que Puigdemont és l’enemic “number one” d’Espanya, destacant la força política de l’independentisme català i el paper important de Puigdemont en el procés. En una de les respostes, el president sentencia que no esperaven la reacció tan contundent del Govern espanyol, i diu: “Esperàvem que després de 40 anys de democràcia i essent membres de la Unió Europea hi hauria una nova generació [de polítics]. Estàvem equivocats”. Pronostica que “mai hi haurà diàleg amb l’Estat Espanyol”. Puigdemont manifesta que no ha pensat d’entregar-se a la Justícia espanyola, perquè “es convertiria en un ostatge sense llibertat d’expressió ni moviment”. Envers la situació personal emergeix la seva preocupació quan diu: “No puc fer petons a les filles, no els puc explicar contes… És impossible acostumar-se a aquesta situació. Parlo amb elles per FaceTime, però les veig espantades, ho puc veure als seus ulls”. La seva incertesa es fa més patent quan diu: “Sent realistes no tinc plans de futur. En el pitjor dels casos seré extradit a Espanya, que voldria dir dècades de presó. Si no és així, passaré molts anys a l’exili”.
No puc creuré que la situació de Puigdemont i dels altres exiliats, i més encara els empresonats, s’hagi de perllongar sine die, vull dir, molts anys. Una ferida oberta d’aquestes dimensions no la tancarà l’oblit. Si el poble espanyol no és capaç de col·laborar en el tancament d’aquesta ferida sagnant, mal futur li espera. Tot i que d’algunes coses n’estic ben segur: la justícia, amb la seva embranzida, no pot ser l’agent col·laborador en el desllorigament del conflicte, tot al contrari, a més empresonats més conflicte i més difícil de superar. Fora de la política no hi ha solució. La justícia hauria de poder jutjar als més de dos milions de catalans que van votar independència. Per què només als col·laboradors i inductors? Qui és més culpable, l’inductor d’un acte o el que el realitza? L’opressió és a la dictadura allò que la seducció és a la democràcia.
José Miguel Gràcia
Source: Teruel existeix | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de meig del 2018)
Clar que Teruel existeix, i lo Matarranya i lo Baix Aragó, i Cuenca i Sòria. Lo tema és si han de ser uns territoris amb possibilitats de desenvolupar-se o uns territoris agonitzants als que se’ls té que subvencionar i anar donant almoines per a que morin dignament. Natros, i ara parlo del Matarranya, no volem morir ni ser una reserva per a fer turisme solament. Lo que demanem es comptar amb una estructura administrativa, sanitària i de comunicacions real i adequada al segle XXI. Fa dos-cents anys que es va establir la divisió en províncies de l’Estat espanyol. A finals del segle passat, sense eliminar les províncies, es van crear les autonomies i també es va procedir a la comarcalització de l’Aragó. Totes estes reformes han fracassat perquè el model final, o no lo coneixem o no ens l’hem cregut i no s’ha descentralitzat pràcticament res. La prova contundent del fracàs és la despoblació galopant del territori. Ara no podem partir del que s’hagués tingut que fer en lo seu dia. Tenim lo que tenim i hem de tocar de peus a terra per endreçar lo mal fet. S’han d’abandonar localismes i defensar conjuntament lo bé del territori. L’Espanya radial, centralista, ha comportat la ruïna de molts territoris de l’Estat. I això també passa amb les autonomies que han propiciat les grans capitals en front de la resta del territori. Si això no s’entén crec que no hi ha res a fer, perquè estos territoris seguiran sacrificant-se en favor de les grans conurbacions de l’estat o de les actuals autonomies. L’acció s’ha de portar a terme fonamentalment a nivell comarcal, on la creació de llocs de treball pot estar per sobre de localismes. Per tant la millora de les comunicacions locals és bàsica, i no em refereixo solament a les carreteres. Es necessita recuperar lo transport col·lectiu aprofitant i complementat la cobertura de les necessitats sanitàries i d’ensenyament. Alhora és urgent la millora de les comunicacions telemàtiques que afavoreixi lo treball a distància. En definitiva hi ha que tornar a escoltar i donar protagonisme als ciutadans del territori. Ens interessa a tots.
Juan Luis Camps
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.