Skip to content

Origen: El efecto tractor

  • Escrito por  Eva Defior

Dice el consejero de Presidencia que el hotel cinco estrellas de Monroyo tendrá un «efecto tractor». Creará 150 puestos de trabajo indirectos y en 2023 habrá tenido 9.000 huéspedes. ¡Mama mía! Para conseguir esas cifras no piensen en sentarse a verlas venir estimados lectores. Ya vimos cómo ese lugar, la Torre del Marqués, reunió

a lo más granado de la jet nacional durante unos años pero no se supo mantener la marca cuando el empresario se arruinó. Ahora, por suerte, alguien emprende y arriesga más de 5 millones de euros con la idea de un hotelito de ensueño. Hace años que se lo vienen pensando, pero no se atreven a dar el paso y no vendrán con un pan bajo el brazo. No basta con recibirlo, conviene acompañarlo, con apoyos, facilidades y sinergias. Después, se trata sólo de ponerle un envoltorio trendy de agroturismo y trabajar con calidad. En el Matarraña han sabido ver ese camino bien con ideas y esfuerzo en positivo.
Me pregunto si cuando tengamos un hotel de cinco estrellas alcanzaremos al fin el nivel de las provincias españolas con categoría. Tendremos que crear una marca “top” de exclusividad que ponga en valor lo excepcional de nuestro entorno; agreste, salvaje, silencioso, virgen. No es difícil, no es política, es cosa de todos, de eliminar fronteras, de trabajar en equipo. En estos tiempos resulta complicado recordar que el paisaje, los ríos, las montañas y las mismísimas personas no entienden de límites competenciales. El turista morellano se pasea sin problema por Monroyo, o el de Arnes cruza a la Vía Verde de Cretas sin despeinarse. El sábado nuestro presidente Lambán se reunió con su homólogo Ximo Puig para resaltar esta evidencia, que por desgracia ha sido olvidada mucho tiempo. Las tierras de frontera están dejadas de la mano de Dios, por lejanas y poco pobladas.

 

No son granero de votos, aunque ahora la cosa ha cambiado, y un sufragio del pueblo más recóndito vale un Potosí. Aún así es de merecer el esfuerzo conjunto para montar la parafernalia de campaña en pleno pie de obra.

Con esta foto, ya casi llenamos nuestra pared de instantáneas dedicadas a los actos de campaña en la N-232 a lo largo de la historia de la Democracia. Es una tradición consolidada, sí señor. Las carreteras tercermundistas que cosen los dobladillos de nuestra tierra bajoaragonesa nos han impedido crecer, ahora cabe reivindicar una conexión por autovía digna. Eso daría para un montón de fotos más. En este tramo, Dios Mediante, solo queda el cuadro de la inauguración. Aprovechen ahora, las elecciones también son un excepcional “efecto tractor”. Obligan a cumplir en tiempo y forma a quien gobierna, impulsan a proponer y permiten al ciudadano tener la sartén por el mango.
Bienvenidos sean pues éste y tantos otros proyectos que nos eleven a los cielos de los lugares que merece la pena visitar. Tiene tela que sean personas de fuera quienes vengan a enseñarnos que esta tierra vale la pena, como ya hizo en su día Gemma en la Torre del Visco. Creó una corriente a favor en el Matarraña, que instituciones y agentes sociales han sabido seguir. Sean declaradas pues de “interés autonómico” estas iniciativas y gestionadas con sentido común.

Hace más de un lustro, sin estrellas el Bajo Aragón consiguió no estrellarse con la llegada de pilotos y equipos de alto poder adquisitivo y exigencias variadas a Motorland. Son los visitantes con más poder adquisitivo que recibimos, pero no hemos sabido crear casi nada a su alrededor aún. ¡Soñamos con que ahora sea la leche! Soñamos con que vengan a toda mecha surcando los túneles y viaductos de la nueva N-232 a Monroyo con este “efecto tractor” aerodinámico, que ojalá sea moderno, multifunción, y también sirva para segar los campos y labrar la tierra.

Origen: Quan t’estimo, Desideri – Ràdio Matarranya

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van participar el 26 de maig al programa ‘Pels camins de la memòria’, amb la poesia d’en Desideri Lombarte com a gran protagonista. DGA confirme que el 1er premi ‘Desideri Lombarte’ es viurà l’11 de setembre al Matarranya

20160526 Penaroja AnyDesideri (3)

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van celebrar el passat 26 de maig el Dia de CRA, una jornada lúdic-festiva que enguany va tindre en la poesia d’en Desideri Lombarte un dels moments més emotius. I és que la Pena-roja natal de l’emblemàtic escriptor del Matarranya, desaparegut ara farà 27 anys, va albergar una lectura de poemes en català, en castellà i en àrab davant de la Ca la Miguela del Mas dels Molinars, en el marc del programa Pels camins de la memòria. Un acte on van estar presents familiars d’en Desideri, autoritats municipals i la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Mayte Pérez, acompanyada pel director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín. La lectura de poemes va estar complementada amb altres propostes. Els xiquets i professors de Fontdespatla, La Sorollera, Mont-roig i Pena-roja van participar en una gimcana i van fer un puzle durant el matí. Ja per la tarde van xalar amb l’actuació d’un grup de batukada. Un dia del CRA molt complet i entretingut.

Durant la lectura continuada es van escoltar poesies emblemàtiques d’en Desideri, com ‘Lluny de tu’ o ‘Elles’. Precisament Nuri Lombarte, una de les tres filles de l’escriptor pena-rogí, va donar la benvinguda als xiquets i xiquetes del CRA Tastavins, recordant-los, no sense emocionar-se, que “el meu pare em va ensenyar a estimar i a valorar la llengua que tenim i tot el que ens envolte”. La celebració d’este Dia del CRA Tastavins va reunir a la consellera d’Educació i Cultura. Una Mayte Pérez que va remarcar que “venim a reconèixer a l’il·lustre Desideri Lombarte, qui va ser un home de camp, un home lluitador, un home que emule perfectament el Miguel Hernández de la poesia”. Pérez va valorar la importància de programes com ‘Pels camins de la memòria’ perquè “conèixer l’essència, conèixer les nostres arrels i conèixer a qui va fer de la llengua un vehicle d’unió, de progrés, de descripció i d’identitat, és absolutament imprescindible traslladar-ho als escolars”.

Durant la seua visita al Matarranya, la consellera de Cultura i Educació també va visitar el museu etnològic Lo Masmut de Pena-roja. A continuació va anar a Mont-roig, on va visitar les instal·lacions de l’Escola Infantil Sagalets i va conèixer el projecte educatiu que està impulsant el professorat a diferents guarderies del Matarranya.

Primer ‘Desideri Lombarte’

Tal i com va avançar Ràdio Matarranya fa més d’un mes, el Govern d’Aragó tenia la intenció de portar el 1er premi Desideri Lombarte al Matarranya. I coincidint amb la celebració d’este programa Pels camins de la memòria al voltant de la poesia de l’escriptor pena-rogí, des de DGA van confirmar que la Pena-roja natal de Desideri serà l’escenari d’este primer certamen. De fet, i a petició del propi ajuntament pena-rogí, el dia triat és l’11 de setembre, Dia del Jubileu, un dels dies més importants per a veïnes i veïns del poble, en el marc de les seues Festes Patronals. Fa unes setmanes, i en una entrevista exclusiva a este mitjà, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va explicar que “al govern li agradaria que esta primera edició dels Desideri Lombarte és pogués materialitzar a la comarca”, aposta confirmada estos dies. L’acte està previst la tarde del diumenge 11 de setembre a la Marededéu de la Font de Pena-roja.

Este premi ‘Desideri Lombarte’ serà una distinció de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis ‘Desideri Lombarte’ i ‘Chuana Coscujuela’ del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic. El primer ‘Desideri Lombarte’ es viurà a la seua Pena-roja natal.

Els alumnes de cant modern de l’Escola de Música de Vall-de-roures van protagonitzar un festival de fi de curs en majúscules, imitant els gestos, la veu i la caracterització de grans artistes de la cançó La Casa de Cultura de Vall-de-roures va albergar el passat 29 de maig un concert únic. Imagina’t al mateix escenari […]

Origen: Madonna, Elvis Presley i Jeanette actuen al Matarranya en un concert únic – Ràdio Matarranya

Origen: Els del Lapao s’empipen amb la Coca-Cola – AraDiari.net

Manifestació contra la llengua catalana a Saragossa.

Manifestació contra la llengua catalana a Saragossa.

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalàn-No Charrem Catalá s’ha empipat amb la Coca-Cola. Aquesta entitat, que el 5 de juny va dur a terme una manifestació no gaire reeixida (tan sols va aplegar desenes de persones) a Saragossa contra la llengua catalana, està disgustada per un premi de relats breus. Explica que el 4 de juny l’empresa Coca-Cola va premiar a PortAventura els 54 relats breus finalistes de la trenta-novena edició del premi Coca-Cola Relat Breu de Catalunya. Què és el que ha molestat l’entitat contrària al català fins al punt que ha decidit enviar un clam a la seu central de l’empresa a Atlanta (Estats Units)? En la nota de premsa del concurs es deia que “1.788 estudiants i 355 col·legis de tot Catalunya” havien participat en el premi. La “vexació”, segons l’entitat, és que entre aquests centres escolars s’incloïa l’institut Baix Cinca de Fraga, de la comarca del Baix Cinca, sota administració aragonesa. La PANHC considera que és “escandalós” que ‘s’infiltri” en un concurs destinat als “joves alumnes dels col·legis catalans” un institut “aragonès”.

Origen: Maella abrirá su nueva biblioteca el próximo mes de septiembre

Origen: Interceptan en Calaceite 200 kilos de brotes de matisa listos para la venta

Origen: L’ensenyament en català a la Franja. Hi ha vida després del LAPAO? – Racó Català

Parlar sobre l’ensenyament en català a les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa (la Franja de Ponent) és com fer-ho dels forats negres de l’univers. Hi són, però no sabem ben bé com funcionen ni què passarà, un cop hi hem entrat.

Per començar no podem parlar ben bé d’una educació en català a les escoles franjolines, ja que l’ensenyament íntegrament en català no existeix, a excepció d’un parell d’excepcions de les quals després en parlarem. A la majoria d’escoles i instituts de ponent hi ha la possibilitat d’estudiar una assignatura de català com a matèria optativa, la qual cosa permet aconseguir la titulació de català dins de l’educació pública aragonesa. Estem parlant d’unes dues o tres hores setmanals com a màxim, en horari extraescolar, sempre que la família de l’alumnat així ho expliciti.

Hem de tenir present que a la Franja la llengua pròpia, el català, no té un estatus de cooficialitat. Aquesta situació juridicoadministrativa de la llengua predetermina en gran mesura la presència del català a l’ensenyament.

Malgrat tot, si parem atenció a la situació prèvia a les passades eleccions del 24 de maig del 2015 (on hi hagué canvi de govern), la predisposició teòrica del l’actual Diputació General d’Aragó és més favorable que la de l’anterior govern dirigit pel Partit Popular, que en els anteriors 4 anys va desmantellar la tímida possibilitat que el “català de l’Aragó” hagués passat a l’oficiositat (que no oficialitat), amb la creació d’una acadèmia de la llengua pròpia i un seguit de prerrogatives que haguessin acostat a una realitat més propera a la d’un Aragó plurilingüe, com estava previst a l’anterior Llei de llengües derogada pel tàndem PP-PAR. El desgavell de denominar la llengua catalana com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia del àrea oriental), de manera acientífica, ha contribuït molt a envoltar de conflictivitat el català, a sembrar dubtes absurds sobre la filiació lingüística dels parlars de la Franja i a considerar l’ensenyament de l’assignatura de català com a “forastera”. Com a exemples d’això últim, queden per a la penosa història escolar de la Franja que a un Institut de Mequinensa (Baix Cinca) els informes de l’alumnat avaluaren la matèria de català amb el nom de “Llengua Oriental”, creant el desconcert i la reacció de les famílies del centre, que no sabien si això que estudiaven els seus fills/es era homologable amb el nivell de català o no. També a l’IES Matarraña de Vall-de-roures (Matarranya) Inspecció obligà a suprimir una de les hores de català en favor del francès, com denuncià L’Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català CLARIÓ. Dins d’aquest despropòsit el nivell de preparació d’alguns docents de català (o Lapao?) tampoc no era el més adient.

Una volta superada aquesta situació, després de les eleccions de 2015 i amb un govern “progressista” que reconeix que a la Franja es parla el català (volen un premi?), la qüestió bàsica és: i ara què? Hi ha vida després del LAPAO? I la resposta, un cop més, ens porta a l’interior d’un d’aquells forats negres de l’univers. No ho sabem, aquesta és la veritat. A l’Aragó ara hi ha un executiu que ha derogat l’anterior llei de llengües (la del LAPAO) i una majoria parlamentària que ha aprovat en Corts que el català és “llengua pròpia d’Aragó”. També en tenim un Director de política lingüística de la Chunta Aragonesista. La situació, amb aquests ingredients, es preveu millor, però quan arribaran els fets concrets? Perquè, amb la situació actual, a la Franja s’ha tornat a l’estatus de fa tres anys i, lluny d’avançar, cada dia recula més l’ús del català al carrer, fins a arribar al risc de substitució lingüística, com alerten diversos col·lectius i sociolingüistes franjolins. La Franja ha passat de ser el territori catalanoparlant amb un major tant per cent de parlants a un punt de no retorn de la transmissió de la llengua pròpia, on els xiquets juguen al pati i es relacionen en castellà, i on els pares i mares catalanoparlants pengen la seva llengua en funció d’amb qui s’adrecin, patint una situació diglòssica de llibre. Així mateix, el ciment que aguantava tot l’edifici; l’ús normal del català al nucli familiar i el seu traspàs intergeneracional de pares/mares a fills/es s’està desmembrant.

Tanmateix, tornant a l’escola, quedi per l’anàlisi una reflexió: des que fa més de 30 anys decenes d’ajuntaments de la Franja demanaren l’ensenyament en català a les seves escoles en la cèlebre “Declaració de Mequinensa”, que acabés amb l’analfabetització de la població en la seva pròpia llengua, quant s’ha avançat? El català continua sent una matèria optativa que és més respectada allà on hi ha hagut més mobilització social pel seu aprenentatge, que, bàsicament, és vista per les famílies com una eina per poder anar a treballar a les poblacions veïnes catalanes (sigui Lleida en gran mesura o el Pont de Suert, Arnes, Tortosa, etc). La forasterització de l’assignatura de català “estàndard” és àmpliament compartida, doncs, mentre la llengua pròpia (també catalana!) hi manca d’una situació digna i normalitzada. En aquestes circumstàncies l’educació en català està sota mínims, per més que alguns centres del Baix Cinca o la Llitera es presentin com a bilingües o trilingües (casos molt concrets i discutibles).

Mentrestant es van revocant lleis de llengües, patrimonis culturals i posant cognoms a la llengua, no fos cas… però deixaran morir el català a la Franja les institucions aragoneses? Ho permetrà la resta del domini lingüístic? Pot subsistir en ple segle XXI una llengua en un territori desvertebrat de 50.000 habitants sense ensenyar-se a les escoles i sense polítiques actives que la preservin i valoritzin? Són moltes preguntes sense resoldre, ho sentim, no hem estat capaços de respondre-les, continuem en el forat negre a l’espera d’entrar a una nova galàxia…

Origen: Una comisión de expertos trabaja desde hoy para recuperar, mejorar y difundir los topónimos de Aragón – 20minutos.es

Una comisión de expertos trabaja desde hoy para recuperar, mejorar y difundir los topónimos de Aragón EL consejero del Gobierno de Aragón, José Luis Soro. (EUROPA PRESSA) El consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda del Ejecutivo autonómico, José Luis Soro, ha presido la constitución de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón, que está integrada por diferentes expertos en la materia. También ha dicho que se va a crear la creación de un programa piloto, que busca establecer los nombres oficiales de las cumbres de los 50 ‘tresmiles’ de Aragón. ECO  Poca actividad social ¿QUÉ ES ESTO? 0 0 EUROPA PRESS. 16.06.2016 Soro ha señalado este jueves que errores en los nombres de los lugares “no deben tolerarse”, y que para ello, esta iniciativa puesta en marcha en el día de hoy, va a servir para “recuperar, difundir y mejorar el registro de los topónimos de Aragón”. La Comisión Asesora tiene como objetivo apoyar, coordinar y proponer al Ejecutivo aragonés cuestiones relacionadas con la toponimia en la Comunidad. En este sentido, ha afirmado que con la creación de esta Comisión se asiste a “un verdadero hito en la defensa y la conservación de nuestro patrimonio cultural. La toponimia es una parte esencial de nuestra identidad y de nuestra cultura. Por eso, “las Administraciones y la ciudadanía tenemos la obligación de conservarla, recuperarla, difundirla y utilizarla”. El consejero ha recordado que Aragón tiene una extensión de “unos 4,7 millones de hectáreas” y, por lo tanto, “se podría calcular un topónimo por cada una de ellas”. A pesar de la “ingente cantidad de topónimos existentes, solo tenemos bien documentados unos dos millones. En el Nomenclátor oficial hay unos 800.000 topónimos, pero la transmisión de muchos de ellos ha sido sobre todo por vía oral y se han producido deformaciones, pérdidas, y situaciones absolutamente injustificables”, ha indicado José Luis Soro. En definitiva, según ha trasladado el consejero, la Comisión Asesora de Toponimia buscará establecer criterios que permitan recuperar los topónimos reales, aquellos con rango oficial y fijar criterios para el futuro, dando continuidad a la labor ingente de actualización y fijación de la toponimia correcta. Asimismo, se ha puesto en marcha el proyecto piloto denominado ‘Tresmiles’, en el que se van a establecer los criterios para dar nombre oficial a todos los picos montañosos con una altitud superior a los 3.000 metros que hay en el Pirineo aragonés. “Entendemos que es algo que puede tener mucha difusión fuera de Aragón, pero, además, estos criterios nos servirán para establecer otros topónimos oficiales. Calculamos que en la Comunidad hay unos 50 ‘tresmiles’, y de nuevo, nos encontramos casos flagrantes de deformaciones de nombres heredados de los primeros pireneistas, o de editoriales vascas o catalanas, y eso es lo que queremos corregir”, ha explicado el consejero Soro. RECUPERAR LOS TOPÓNIMOS, TAREA DE TODOS El Nomenclátor Geográfico Nacional, un registro o catálogo dinámico de información recoge las denominaciones oficiales de los lugares referenciados geográficamente y que deben utilizarse en la cartografía oficial. Soro ha reconocido que la recuperación de topónimos es un trabajo que “no podemos hacer solo desde el Gobierno” y, que por ello, la Comisión Asesora de Toponimia va a tener un “papel protagonista”. Además, “habrá que colaborar con otras administraciones y con la ciudadanía, ya que el Nomenclátor recibe aportaciones de la gente y de esa manera, vamos como a ir completando y mejorando”, ha añadido. Por su parte, el director del Instituto Geográfico de Aragón, Fernando López, ha señalado que los topónimos son “un patrimonio inmaterial”. Como ejemplo ha puesto la realidad del Pirineo donde “existen muchos estratos superpuestos desde lenguas europeas hasta las romances y derivadas”. Además de la importancia lingüística, López ha destacado la importancia de la vertiente de la ubicación geográfica, donde, en ocasiones, “hay mucha riqueza toponímica pero no se dice dónde está”. Para Fernando López “es otra de las funciones de la Comisión y del Nomenclátor, ubicar el sitio exacto de un nombre”. Forman parte de esta Comisión Asesora de Toponimia de Aragón: el consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, José Luis Soro; el director general de Ordenación del Territorio, Joaquín Palacín; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; el director general de Administración Local, Sergio Pérez; director del Instituto Geográfico de Aragón, Fernando López; representantes de la Universidad de Zaragoza, Instituto de Estudios Turolenses, expertos en toponimia de Aragón y representantes de la administración pública.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2774365/0/comision-expertos-trabaja-desde-hoy-para-recuperar-mejorar-difundir-toponimos-aragon/#xtor=AD-15&xts=467263

Origen: Entran en vigor los controles de paso de vehículos a las zonas de baño de Beceite

Origen: La CHE finaliza la limpieza en azudes del río Matarraña

Monroyo, de menos de 400 habitantes, se prepara para albergar el primer hotel de cinco estrellas de toda la provincia: más de 5 millones de euros de inversión, instalaciones de lujo y 29 nuevos empleos

Origen: La masía multimillonaria que revoluciona a un pequeño pueblo de Teruel

La Diputació de Lleida, la Paeria i Consell Comarcal del Segrià, a més de partits polítics, s’adhereixen al manifest promogut per entitats culturals

Origen: Clam lleidatà perquè l’art de Sixena es quedi a Catalunya | VilaWeb

Origen: El primer hotel 5 estrellas de la provincia se ubicará en Monroyo y empleará a 30 personas

Origen: PP-PAR destaca en Valderrobres su apuesta por el medio rural contra la despoblación

Origen: (1) Desideri Lombarte

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja