Skip to content

Origen: (2) L’Aragonés En Plana Uesca

serretllibres.com

Origen: serretllibres.com

Us presentem les Bases del II Premi Serret Terra de Cruïlla 2016 !!!

  1. Terra de Cruïlla / Terra de cultura dilluns, 25 de gener de 2016 | Comentaris

BASES PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA

El Premi Serret Terra de Cruïlla, convocat per la Llibreria Serret i Terra de Cruïlla amb la col·laboració de la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.

Poden optar-hi obres originals i inèdites escrites en català.

S’acceptaran:

  • Narrativa: novel·la, narracions, contes, literatura del jo.
  • Assaig: històric, etnològic, científic, filològic, filosòfic, polític, periodístic.

Les obres s’han de centrar en el món rural d’avui, en el seu territori, en el seu paisatge, en la seva gent. Es valorarà especialment que incideixin en la manera en què el món agrari conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni.

Els originals han de tenir una extensió mínima de 150 fulls (2.100 caràcters per pàgina aproximadament).

El guardó està dotat amb 1.500 euros, aportats per la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, en concepte d’avançament de drets d’autor per a la primera edició del llibre.

Editorial Barcino publicarà l’obra guanyadora dins de la seva col·lecció Museu de la Vida Rural i signarà un acord de publicació amb l’autor amb les condicions establertes a la col·lecció.

El jurat està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí, Maria Carme Jiménez i Jordi Llavina, que actuarà de secretari del jurat.

El termini d’admissió de les obres començarà el 26 de gener de 2016 i finalitzarà el 26 de maig de 2016. El veredicte es farà públic durant el mes d’agost de 2016.

L’enviament dels originals s’ha de fer per correu electrònic, mitjançant un arxiu PDF, a l’adreça electrònica info@serretllibres.com. L’autor ha d’indicar que es tracta d’una OBRA PER PARTICIPAR AL PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA. En un document adjunt cal que hi faci constar les seves referències (nom, cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF).

Els autors dels originals presentats es comprometen a no retirar-los abans de fer-se públic el veredicte del premi.

El jurat pot declarar desert el premi.

Els organitzadors del certamen es reserven l’opció preferent per publicar en el termini d’un any obres presentades al premi que no hagin estat guardonades.

La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar a info@serretllibres.com i al telèfon 978890077 i per descarregar a l’enllaç: www.slideshare.net/serretllibres/bases-premi-serret-terra-de-crulla-2016

El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón

El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón

Jornada reivindicativa sobre la enseñanza del catalán en Valderrobres

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.

Maribel S.Timoneda

26/01/2016

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.

En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegintEl Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel

 

Origen: RUTA DEL TASTET – Benabarre

MONDONGO, jornadas, TAPAS, benabarre, benavarri, ribagorza, pirineo, pirineuBenabarre es una de las localidades ribagorzanas donde se celebra San Sebastián.

La actividad previa se celebró el martes 19, a las 20.30 horas, con el encendido de la hoguera de San Sebastián en la que, como cada año, se cena a base de productos derivados del mondongo, hechos a la brasa y no faltán las patatas “al caliu” con aceite y sal.
Este fin de semana se completa, con la Ruta del Tastet, en la que, participarán bares y restaurantes de la localidad que ofrecerán tapas y menús a base de productos relacionados con el mondongo.

Origen: Primer pas cap a l’oficialitat: el català ja és ‘llengua pròpia’ de l’Aragó – Racó Català

El PSOE, Podemos, CHA i IU han votat a favor de l’esmena que reconeix el català i l’aragonès com a llengües del territori

El govern aragonès reconeix el català com a “llengua pròpia” de l’Aragó. I és que la Chunta Aragonesista (CHA), que forma part de la coalició que lidera Javier Lambán (PSOE) i amb el suport parlamentari de Podemos, va afegir una esmena a la Llei d’Acompanyament dels pressupostos, que suposa el reconeixement del català i l’aragonès com a ‘llengües pròpies’ de la comunitat autònoma. PSOE, Podemos, CHA i Izquierda Unida hi han votat a favor.

De llengua pròpia a llengua cooficial

Aquesta esmena suposa la modificació de la llei de patrimoni cultural de 1999 i reinterpreta l’Estatut d’Autonomia, que no menciona ni el català ni l’aragonès. El president de l’Aragó, Javier Lambán, ja va anunciar que la prioritat del seu govern és l’elaboració d’una nova Llei de llengües. Es tractaria de la tercera que té l’Aragó, i la CHA ja la portava entre les seves mesures electorals amb l’objectiu “que es garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa”.

Podemos, CHA i IU són les formacions que aposten perquè el català sigui cooficial a l’Aragó i que això faciliti la promoció d’aquesta llengua al territori. Des del PSOE no veuen tan clara la oficialitat però consideren que les llengües pròpies “han de tenir reconeixement legal i determinada protecció”.

La Diputació de Saragossa, a favor de ‘la protecció de les llengües minoritàries’

La Diputació de Saragossa ha aprovat aquest gener una moció presentada pel grup En Común que demana a la institució que s’impulsi “la protecció de les llengües minoritàries, l’aragonès i el català”. La moció, a més de reconèixer el caràcter plurilingüe de l’Aragó vol afavorir que s’impulsin mesures de promoció i protecció d’aquestes llengües com a “patrimoni cultural que totes les institucions han de respectar i protegir”.

Un estudi sobre l’ús social del català a l’Aragó

El Departament de Cultura català i el consorci Campus Iberus impulsaran conjuntament un estudi i diverses publicacions sobre la situació del català i el seu ús a la Franja. Segons ha assenyalat el Departament de Cultura, l’estudi es basarà en els resultats de l’Enquesta sociolingüística realitzada el 2014 en aquest àmbit territorial per la Direcció General de Política Lingüística.

L’estudi sociolingüístic sobre la Franja serà dirigit tècnicament per la Direcció General de Política Lingüística amb l’assessorament de la Universitat de Saragossa i s’emmarca dins de les accions que el Departament de Cultura porta a terme conjuntament amb responsables d’Andorra, l’Alguer i les Balears per tal de conèixer l’ús del català. 

MAGAZIN 30 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Premiar o castigar, això és el dilema”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Maria “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- “Europa, nacionalismes, emigració, globalització”.
Anàlisi del filòsof favarol José Ramón Bada Panillo.
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Josep Maria Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “Una Franja d’història” (amb Jacinto Bonales), nova secció del Moviment Franjolí

“Una Franja d’història” (amb Jacinto Bonales), nova secció del Moviment Franjolí

Els béns de la Franja, l’origen de les quatre barres, Regne versus Comtat, la numeració dels reis, el català a l’Aragó, i un llarg etcètera més són les nombroses polèmiques històriques que acompanyen un territori fronterer, com la Franja de Ponent, que n’ha fet i fa el paper de frontissa entre dos territoris més oposats o més agermanats, depenent de l’època, el català i l’aragonès.

Aquestes polèmiques recurrents han emplenat moltes pàgines i quasi han esdevingut “llegendes”molt repetides que són emprades per embolcallar de legitimitat històrica un determinat posicionament polític.
En aquesta secció, “Una Franja d’història”, l’historiador català resident a Mequinensa Jacinto Bonales ens ajudarà a treure l’entrellat d’algunes d’elles i ens contestarà a una pregunta mensual sobre la història de la Franja, cruïlla entre Aragó i Catalunya, d’una manera divulgativa però amb rigor acadèmic.

Jacinto Bonales (Tremp, 1969), resident a Mequinensa, és doctor en història i fa dècades que es dedica a la recerca històrica i la gestió del patrimoni, sobretot en l’àmbit local i comarcal. Ha publicat diverses obres en aquesta temàtica. Escriu sobre la història mequinensana al blog “Al-Miknasiyya”

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

Us adjuntem una traducció de la recomanació del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada pel Comitè de Ministres el 20 gener de 2016 en la reunió 1245 de Delegats dels Ministres.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Origen: El Calanda se toma la revancha ante el Maella

Origen: Se buscan inquilinos para las viviendas sociales de La Cerollera

Origen: Una organització anticatalanista no vol que el català sigui oficial a l’Aragó i amenaça amb una manifestació – Racó Català

Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua

Vista de Fraga, uno de los municipios de la Franja de Aragón.

Una encuesta revela que el 46 por ciento de la población de esta zona usa el castellano
EFE

23/01/2016

LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

EDICIONS TRANSIBERIANO, una iniciativa editorial en ARAGONÉS. O zaguer libro ye una edición trilingüe ARAGONÉS, CATALÁN, OCCITANO, de l’adaptación d’a novela TIRANT LO BLANC pa ninons.

http://edicionstransiberiano.com/home/

https://www.facebook.com/eTransiberiano/

“Moncada, tot un món i tota una obra” 
Joaquim Torrent
El proppassat 2015 s’han complert 10 anys (el 13 de juny) de la mort de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. És una ocasió per recordar-lo i per valorar la seua figura i la seua obra. Primer de tot cal dir que va ser un personatge polièdric i amb molts matisos, un Intel.lectual complet, en tot l’abast del mot, ja que no solament es va dedicar a la literatura –on excel.lí- sinó també a la pintura i a l’ensenyament, a banda d’haver mantingut un actitud cívica insubornable i compromesa amb la seua gent. Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: “Moncada, tot un món i tota una obra”

Manel Riu se confiesa como un ‘jartible’ de la fiesta y ha despertado el interés de los aficionados por su dominio de los entresijos del COAC

ANDRÉS G. LATORRE | 2016-01-25 13:49:00
«Jo sóc ‘el Juanelo’ català»

A nadie sorprende encontrarse un tuit que rece «Confieso que me han gustado más Tino y Juan Carlos que Ares. Pero la comparsa de Ares es enorme y no quiero que se vuelva a ir» mientras se está desarrollando el concurso. Pero cuando el mensaje lo que dice es «Ho confesso: m’han agradat més Tino i JCA que Ares: Però la comparsa d’Ares és enorme i no vull que se’n torne a anar», el aficionado lo primero que piensa es que es obra de un fake de esos que solo dan la cara en Carnaval. Pero no, detrás de ese tuit hay un catalán que no tiene ninguna vinculación directa con Cádiz, Manel Riu, nacido hace 50 años en Benavarri, un pueblo de Huesca donde se habla catalán y profesor de Castellano en Trem (Lleida).

Y una vez hecha la presentación, empiezan los pasodobles, los cuplés, el tema libre y la tertulia, porque si de algo sabe Manel es de Carnaval, hasta el punto de que en un tuit bromeaba con un gaditano que le elogiaba lo que sabía con «si, jo sóc ‘el Juanelo’ català» (Sí, yo soy el Juanelo catalán). Ante la pregunta de por qué emplea el catalán para hablar de un tema como el Carnaval de Cádiz desde 2012, la respuesta no puede ser más natural: «Porque en mi día a día, en Twitter, uso el catalán, no me parecía lógico cambiar al castellano durante un mes al año». Eso sí, bromea con que cuando empieza el Concurso «mis amigos dejan de seguirme porque dicen que no entienden nada».  Y es que Riu, que domina el castellano, el catalán, el francés y chapurrea el italiano, no cree que haya una gran barrera en el idioma para que los gaditanos puedan entender sus mensajes. Para él, «es mucho más difícil para alguien que no sepa de Carnaval saber de qué le hablo que para alguien que no hable este idioma». La prueba está en que durante las sesiones, numerosos tuiteros interactúan con él; ellos en castellano y él, en catalán. Su símil es claro: «Para leer un libro de física cuántica en inglés lo más difícil es la física, no el idioma». «Eso sí, te diré que en otros foros me he encontrado con mucho cavernícola que te insulta por hablar en catalán, pero con el Carnaval lo han acogido con mucha más naturalidad».

Pero, ¿cómo le llega a Manel Riu el «veneno puro del Carnaval»? Por internet. Como un San Pablo del 3×4, Riu vio la luz en el verano de 2008 cuando, por casualidad, se topa con ‘Una chirigota con clase’. Y, bueno, «estaba bien». En los comentarios de la retransmisión oye un par de veces que citan a un tal ‘Selu’ y la curiosidad le lleva a ‘Lo que diga mi mujer’. Esto son palabras mayores. Indaga un poco más y, ay, se infectó con Martínez Ares. «Cuando lo escuché a él es cuando me aficioné realmente al Carnaval. A partir de ahí ya empecé a escuchar cosas de otros años, a ver programas antiguos de Carnaval, el de Carlos Ordóñez, los de Paco Rosado y el Tangai bueno, el de finales de los 90…». A partir de este momento de la entrevista parece que, en lugar de tenerla por teléfono, la estamos viviendo sentados en el Manteca. «Fíjate si me gustaba Martínez Ares que durante un tiempo le cogí manía a Juan Carlos Aragón», detalla con sorna este profesor, que explica que a sus alumnos les pone muchas veces Carnaval. «Lo primero que les explico es que los gaditanos realmente no hablan así, que es una exageración propia del Concurso, aún así, entienden bastante bien las letras. Les hicieron mucha gracia unos cuplés que cantó el Yuyu con Tampax Goyescas, de los que no les tuve que explicar nada».

Una pregunta obligada es por el tratamiento que se hace del tema catalán en el Falla. Su discurso apasionado sobre el Carnaval (el que firma y él estuvieron hablando dos horas por teléfono y podrían estar tres más) se vuelve algo más serio. «Prefiero hablarte de lo bueno, me encantó el cuplé de ‘Los de gris’ en el que la prima charito se echa un novio catalán, había mucha guasa», sortea, pero luego afronta con seriedad: «Hay agrupaciones, como una que ha pasado este año por el Falla, que no tienen más recurso que el tópico fácil y la broma manida; pero cuando me molesta es cuando ves a autores consagrados, con muchos recursos, cayendo en la catalanofobia de bar». «Manel, y no te desanima a seguir el COAC cuando oyes esas cosas?» «Hombre, si no me desanimé con Los Herederos del Levante», responde con una carcajada. En este sentido, afirma que sintió envidia de los vascos cuando vio la chirigota de ‘Lo siento Patxi, no todo el mundo puede ser de Euskadi’. «Le he pedido al Bocu que la haga de catalanes, cuando en la Final cantaron ese pasodoble en gaditano… uff».

Riu tiene la ventaja de que es un observador no contaminado, «no tengo amigos que salen en agrupaciones ni soy de ningún barrio, así que puedo hablar con total libertad». Destaca del Carnaval el profundo respeto que se siente por los autores pero lamenta que se siga criticando a quien se quiera ganar dinero con su arte, «me llama la atención que al final los que tienen más ingenio se acaban buscando la vida fuera del Concurso».

Él se solidariza con Juan (el del Selu), pero reconoce que en cuestión de Carnaval «yo soy el pesado que da la lata hablando del Concurso». Tanto que ha conseguido que a su mujer también le guste algo el Carnaval («le encantan los pasodobles de ‘Carnecita de gallina’ y ‘Recuerdo que era mayo’»). «Los gaditanos no son conscientes muchas veces del gran nivel que tiene el Concurso, tienen que rentabilizarlo más, en eso deberían mirarse un poco más en el carnaval de Montevideo». Cuando se le pregunta por con qué copla se queda, no se lo piensa demasiado. «No soy ni de Cádiz ni cofrade, pero cada vez que escucho ‘Sin tu melena al viento’ no puedo evitar emocionarme».

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja