La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentTos combidamos a os dos martes biniens an que faremos as presentazions d’o Curso d’Aragonés.
“18 años amostrando a lengua aragonesa”
Con l’agüerro empezipiamos un atro curso d’aragonés, y ya en ban 18. Os mayestros y alumnos empezipian a coordinar-se y bi a rebolizio discutindo as autibidaz que se desembolicarán, y parando a presentazión.
Iste año se’n ferán dos, de presentazions. A primera estará a ras 19:30 d’o diya 6 d’Otubre en l’Aula Capella, de la Universitat de Barcelona, grazias a o refirme de José Enrique Gargallo (Profesor Titular del Dept. de Filologia Romànica de la UB). A segunda presentazión estará en o Centro Aragonés de Barcelona, a ras 19:30, d’o diya 13 d’Otubre.
Contamos tamién con a presenzia de Lluís-X. Flores Abat y con l’autuazión mosical de Kike Ubieto.
Tos i esperamos!
Colla de Charradors O Corrinche
http://ocorrinche.blogspot.com.es/
Martes 6 d’otubre, 19:30 oras.
Universitat de Barcelona
Gran Vía de les Corts Catalanes, 585
Aula Capella.
Martes 13 d’otubre, 19:30 oras.
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Sala d’actos.
Origen: Caballos Matarranya / Matarranya a Cavall
El día 11 de Octubre se celebrará el VI Encuentro Amigos del Caballo en Cretas, HÍpica MB
Inscripciones hasta el día 9 de Octubre
http://
NOTA DE PREMSA: III ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015
Contacte: clariomatarranya(arrova)gmail.com
El proper diumenge tindrà lloc a Aiguaviva la III Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua materna catalana entre els menuts. Aquest any tindrà un marcat aire de condol donat que el passat dissabte 26 de setembre va morir de manera sobtada Teresa Maria Ballester, membre fundadora de l’associació i promotora de l’Alifara. Per això, la jornada començarà amb un recordatori dedicat a aquesta mare, professora i dinamitzadora cultural. A continuació, la Junta de l’associació ha decidit que continuarà amb els actes previstos donat que seria la millor manera de retre-li homenatge.
Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Després del Recordatori, el matí continuarà amb una xerrada per anar a buscar bolets, o “pebrazos” com en diuen a Aiguaviva, i a continuació s’organitzarà una gimcana de jocs tradicionals. Al migdia hi haurà un dinar de picnic i la tarda estarà dedicada a un taller artístic de construcció de bolets i se’n farà un de gegant entre tots que es regalarà al final de la jornada a l’ajuntament.
Aquest any l’Alifara té lloc coincidint amb la 25ª Trobada de l’Associació Cultural del Matarranya per tal de fixar l’atenció en la importància de la conservació de la llengua entre els infants. S’ha escollit la població d’Aiguaviva perquè és un dels pobles de la zona catalanoparlant d’Aragó on més en recessió es troba la llengua, fins i tot en l’ús oral: mentre que el català és la llengua habitual dels iaios del poble, els sagals ja no l’usen i la majoria ni tan sols l’entenen. L’actual alcalde i regidor de cultura s’han proposat començar per recuperar la llengua per ells mateixos i intenten usar la llengua dels seus avantpassats per a parlar-se entre ells.
Totes les activitats són gratuïtes. En l’organització de la jornada també han participat l’Ajuntament d’Aiguaviva i l’Associación Cultural del Matarranya. A més, ha col·laborat la Diputación de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 4 anys de la mà de diverses famílies de la comarca del Matarranya després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a assignatura optativa i voluntaria, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015
– 11:00 h BENVINGUDA
A continuació: PARAULES BONIQUES: RECORDATORI A LA TERESA MARIA
– 11:30 h XERRADA sobre bolets: “Anem a buscar pebrazos”, amb Agustí Amela de Morella
– 12: 30 h GIMCANA de jocs tradicionals
– 13: 30 h Cant de jotes populars, amb Laura Satué de Nonasp
– 14:00 h Dinar de convivència per als socis i simpatizants
– 16:30 h Taller de construcció d’un bolet gegant
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de contes i llibres, a la Plaça. A més, recollirem “paraules boniques” i en farem un gran mural.
Totes les activitats són gratuïtes.
Us hi esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col·laboren: Ajuntament d’Aiguaviva, Associació Cultural del Matarranya i Diputación de Teruel
 |
| El alcalde del PP en Valderrobres (Teruel) se niega a retirar un símbolo del franquismo. |
Hoy #Licantropía aparece en @heraldoes, de la mano del autor, @gatalan, que es entrevistado por #AntónCastro.
“En la Cañada de Verich no se habla catalán”, J. M. Insa, consejero del PAR en el Bajo Aragón |
oct. 1Origen: “En la Cañada de Verich no se habla catalán”, J. M. Insa, consejero del PAR en el Bajo Aragón |
Soy José Manuel Insa consejero del Bajo Aragón y alcalde de la Cañada de Verich del PAR. Como creo en la democracia, me podéis etiquetar políticamente donde os parezca, pero por mucho que os empeñéis, lo que hablamos en mi pueblo ni es lo que se hablaba en Barcelona en los años 70 cuando yo estudiaba allí, ni el invento del catalán normalizado que se oye en las televisiones catalanas. No voy a cuestionar qué habláis vosotros, ni las calificaciones extremistas que creo que adjudicáis, porque en primer lugar no os entiendo bien ya que no hablo vuestro idioma y en segundo lugar, porque ofende quien puede no quien quiere y los insultos para mí, calificar a quien los profiere.
Para que comprueben ustedes que en la Cañada de Verich no se habla catalán, ponemos un texto de la propia población
Demostració de com es caçave les Gribes y Torts en La Cañada de Verich, y en les Viles de la Comarca. Ara está prohibit este tipo de caça.
Y la transcripción castellana de como lo pronunciarían en Arnes (Cataluña)
Demostració de com es caçave les Gribes y Torts en La Cañada de Verich, y en les Viles de la Comarca. Ara está prohibit este tipo de caça.
Aragón apoyará la independencia de Cataluña si a cambio puede quedarse con Salou (Erraldo de Aragón)
set. 30
El Gobierno se pronuncia solo para reclamar Salou, colonia aragonesa en Cataluña desde el siglo XX y territorio del antiguo Reino de Aragón.
Así lo ha hecho saber el ejecutivo aragonés en una rueda de prensa convocada esta mañana ante los medios. Javier Lambán, presidente de esta nuestra comunidad, ha anunciado su plan para reconquistar parte del territorio del antiguo Reino de Aragón, concretamente el correspondiente al municipio de Salou.
“Salou es maño y así seguirá”
“Nos dirán que es un chantaje, que darles apoyo públicamente en su proceso separatista a cambio de quedarnos con parte de tu territorio está mal… pero es que Salou es maño y así seguirá siéndolo, si quieren ellos, de manera oficial”, señalaba el presidente ante los medios convocados. Su plan, que pasa por una cesión del territorio a cambio de un apoyo mediático y político en su independencia respecto al estado español, tendría un trasfondo social y económico. “Hemos echado cálculos y la de perricas que sacaríamos gestionando el alquiler de hamacas en la playa nos daría para poder subirnos el sueldo todos, los de Salou incluídos, eh”
El 99% de los aragoneses cree que Salou ya es parte del territorio aragonés
Según una encuesta realizada por Errado de Aragón, la gran mayoría de los habitantes de Aragón han vivido toda su vida considerando a Salou parte del territorio comunitario. “Las capitales de provincia son Zaragoza, Huesca y Teruel… y luego está Salou, que es como la Ceuta o Melilla de Aragón. Allí solica… pero nuestra”, puntualiza uno de los encuestados. Entre la sociedad aragonesa, de hecho, siempre ha habido un arraigo hacia esta localidad costera, como este medio demostró haciéndose eco del extraño caso del maño que no se encontraba a nadie conocido en Salou, algo inaudito. Desde la plataforma “Salou es Aragón” consiguieron colar, hace ya meses, el tema “Dadnos Salou” entre los más escuchados en Aragón, llegando a posicionarse entre la lista de éxito de ‘Nosolomúsica en Oregón’ y cuyo videoclip puede verse haciendo click aquí. La propuesta del Gobierno de Aragón se resolverá en las próximas semanas, aunque conociendo a los aragoneses igual vamos allí por nuestra cuenta y a ver quien nos echa.
Con todo el cariño para los cracks de Oregón TV.
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena
dilluns, 28 de setembre de 2015
Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena
Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S
Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n’hi ha pels carrers de la Franja?
Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el “procés” com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l’incògnita augmenta en esto sector. S’ identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l’èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d’unitat nacional a la Franja també hi és present.
Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?
Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran “relacions internacionals”, però l’Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.
El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d’un nou marc polític de relacions o, per contra, s’accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?
La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l’àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s’encarnisaran amb naltres per tal d’ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se’ns obre un horitzó d’esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, “no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin”.
Com afectarà a l’Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?
Si l’Aragó necessita d’un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d’eixir del propi territori, sense pressions externes.
En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d’esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l’aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l’Estat espanyol, i per què no, també a l’Estat francès.
Gràcies Marcel
Per a saber-ne més de l’entrevistat:
Secció d’opinió al digital Racocatalà.cat
La actividad, que se desarrollará el sábado 3 de octubre, se enmarca dentro del programa ‘Llegim Moncada’ organizado con motivo del décimo aniversario de su muerte y coincidiendo con el ‘Año de las Bibliotecas’.
Cerca de 180 personas de los grupos de lectura de un total de 18 Bibliotecas de Lleida y de las Terres de l’Ebre participarán en el acto central del programa ‘Llegim Moncada’ que tendrá lugar en el Poble Vell, el antiguo núcleo urbano de Mequinenza que desapareció por la construcción del embalse de Riba-roja. El programa, que sirve de homenaje al escritor, se inició en abril de 2015 y se prolongará hasta mayo de 2016 con la lectura y comentario de las obras de Jesús Moncada en los grupos de lectura y una exposición itinerante que visitará las diferentes bibliotecas.
El encuentro arrancará a las 10 de la mañana del sábado con la llegada de los grupos participantes para continuar con una ruta literaria por las diferentes localizaciones que Jesús Moncada inmortalizó en sus obras incluyendo una visita al Museo de la Historia y al Espacio Moncada. Por la tarde, en la Sala Goya, la compañía Mea Culpa pondrá en escena la obra ‘El darrer día del Café de la Granota’ inspirada en textos del escritor mequinenzano.
No es la única actividad que se ha desarrollado en Mequinenza coincidiendo con la conmemoración del décimo aniversario de la muerte del escritor de la localidad. El pasado mes de abril 350 alumnos de 7 institutos de secundaria de Catalunya y Aragón realizaron una actividad similar y el 13 de junio, fecha en la que falleció Moncada, se descubría una placa en el solar en la que estaba construida su casa natal a modo de homenaje de la localidad de la que es hijo predilecto en la que puede leerse: ‘Al que vingui a enderrocar-la (per a escriure a la porta de ca meva). Enruna- la, si cal, però sense escarnir-la. El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra és dolorida pell d’uns altres dies; allí on no sentiràs sinó silenci nosaltres hi escoltem les antigues paraules’.
Jesús Moncada
Jesús Moncada nació en Mequinenza el 1 de diciembre de 1941 y falleció en Barcelona el 13 de junio de 2005. Su obra, tal y como puede comprobarse en el ‘Rincón Moncada’ del Museo de la Historia de Mequinenza, va más allá de la narrativa y explora disciplinas como la pintura y la fotografía, un área, que junto con la escritura, le permitió salvaguardar la memoria de la desaparecida Mequinenza. Moncada, autor de obras como ‘Café de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, recibió, entre otros premios, la Creu de Sant Jordi, que otorga la Generalitat de Catalunya, en 2001 y el Premio de las Letras Aragonesas en 2004, galardón que recogió poco antes de su muerte.
Desde la sección de cultura y turismo del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, les adjuntamos las bases de nuestros tradicionales concursos de pintura y relatos cortos DESIDERI LOMBARTE y MATIES PALLARES, que como cada año , convoca el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, por si deseen dar difusión de los mismos y/o participar.
A la comunidad vecina llegan una media de unas 3.200 personas. El trabajo es el motivo de la mayoría de los movimientos.