Skip to content

INVITACIÓN a la inauguración del curso de verano Gestionar la diversidad lingüística de Aragón.
Lunes, 13 de julio, 16 h., en Ansó.
Lingüistas, sociólogos, pedagogos, maestros y otros especialistas participarán del lunes 13 al jueves 16 de julio en la segunda edición de este curso de verano de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).
Zaragoza, 9 de julio de 2015. Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología) deseamos animaros a participar en esta inauguración.
En ella estarán presentes nuestros tres compañeros, Natxo Sorolla, Miguel Montañés y Chabier Gimeno, así como el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, responsables de la organización y dirección de este segundo curso sobre el aragonés y el catalán.
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se acercarán en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística, a la didáctica de nuestras lenguas y a la dinamización escolar de éstas.
Este lunes 13, a las 16’00 h., la conferencia inaugural, abierta al público, se centrará en el aragonés usado en el valle de Ansó, con la profesora Pilar Benítez, de la Universidad de Zaragoza.
Y a lo largo de la semana, entre otros temas, se hablará también sobre las dificultades de transmisión generacional del catalán (profesor Brauli Montoya, Universitat d’Alacant) y del aragonés (Xavier Tomás, de la Sociedat Lingüística Aragonesa), así como sobre la aplicación de las nuevas tecnologías en la enseñanza de nuestras lenguas (Maite Moret, de la Universidad de Zaragoza, y Alberto Hijazo, de la University of East Anglia, Reino Unido).
La conferencia de clausura, también abierta al público y a la que estáis igualmente invitados, será el próximo jueves 16, a las 12’45 h., y bajo el título “Sociedad y lenguas minoritarias en Aragón a comienzos del siglo XX”, será impartida por el profesor José Luis Aliaga, de la Universidad de Zaragoza.
El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Seminario Aragonés de Sociolingüística
Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)
SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA

SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

El pasado 4 de Julio se celebró en Valderrobres el I Mercado Medieval. Tuvo lugar en la Plaza de la Iglesia, dónde se instalaron varios stands con distintos productos artesanales, actuaciones en la calle y música folk en directo.

Origen: I Mercado Medieval de Valderrobres

Més de 500 persones fan dels 15 anys de Franja Rock una gran festa | Comarques Nord

comarquesnord.cat . Pena-roja . dimarts, 7 de juliol de 2015

El Franja Rock ha celebrat enguany 15 anys d’existència. I més de 500 persones van fer d’este aniversari una autèntica festa. Un cap de setmana marcat per moltes propostes culturals i festivals, i que va tindre en el concert de la nit el colofó d’una edició rodona. Divendres es van viure les propostes pensades per als socis. Sopar d’alforja, un Trivial Pena-rogí i ball fins a altes hores de la matinada. I el dissabte van arribar les propostes més fortes. Pel de matí tast de vins a càrrec de Bodegas Crial de Lledó, que va dur fins a Pena-roja les diferents propostes del celler. A continuació, xupinazo dels 15 anys, que va eixir des de la plaça de l’ajuntament i va estar amenitzat per la xaranga Sempre Sone Bé. Per la tarde, gimcana infantil i jocs a la plaça, seguit d’una rondalla a càrrec de Chundarata. Ja de cara a la nit, les actuacions de De cara a la pared, Los Draps, que van fer un concert de commemoració de l’aniversari del festival, Azero i Omeveigues. Un cap de setmana intens que va estar acompanyat per molt bon temps i molta calor al Matarranya.

Ángela Torné, que és de l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora de la festa, va destacar que “han segut dos dies molt complets. Intens, però molt contents perquè va vindre molta gent. Totes les activitats han tingut molt bona resposta. Pel matí teníem un tast de vins i es va apuntar molta gent. Vam fer dos tallers de tanta gent que teníem apuntada”. A continuació va arribar el xupinazo, que va eixir des de la plaça de l’ajuntament. Gran ambient de festa, repartint-se sangria i refrescant la volta al poble en aigua a punta pala. “La sangria sempre és benvinguda. I en l’ambient de la xaranga vam xalar molt”. Sempre Sone Bé va animar l’aniversari, que de cara a la tarde es va complementar amb un altre taller de vins i els jocs infantils i tradicionals a la plaça de l’església. La tarde va continuar en l’actuació de Chundarata. “Van actuar a la plaça. I vam tindre una tarde pensada per a tots els públics. Crec que vam fer propostes pensant en totes les edats”. A continuació, sopar popular al pavelló, per després, a partir de les onze i mitja de la nit, tancar el festival en el concert del Franja Rock 2015.

La nit la van obrir els De cara a la pared, que van convertir el seu Barrio del Carmelo amb la ‘Canción del Verano’ de 2008 pel Matarranya. Els barcelonins tornaven a Pena-roja 7 anys després, i van tornar a posar el llistó molt alt. El concert va continuar amb Los Draps, que van fer un concert de retrobament a petició popular, i van fer un ample repàs de la seua discografia, anant inclús als talls de la seua primera maqueta. El tercer grup en pujar als escenaris va ser Azero, que tenen també una estreta vinculació amb Pena-roja i el Franja Rock, esta vegada presentant Made in Teruel. I la nit la van tancar els Omeveigues de Valderrobres, que van sorprendre al públic en una actuació molt contundent. Des de l’organització, Torné va recalcar que “l’Associació de Jóvens porte 15 anys. És important i s’ha d’estar content de que la gent jove del poble vol continuar fent coses”. Pendents del balanç final de la festa, des de l’Associació de Jóvens van dir que “assegurem edició número 16. Tenim ganes de continuar. Segurament farem alguna cosa més a part del festival”.

Origen: ‘Lo riu’ aúna esfuerzos

Origen: Los regantes del Bajo Ebro reivindican el desbloqueo de los fondos de energía

Origen: MIGUEL GRÀCIA JA ÉS PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ D’OSCA. : Noticies de la terreta

3a edició de l’EBREFOLK. IIII CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPUALRS DE LES TERRES D EL’EBRE, MATARRANY AI NORD VALENCIÀ (Móra d’Ebre 8-12 juliol)

– Enllaç amb el video promocional del Campus: https://www.youtube.com/watch?v=D_YsUM5whp8
– Enllaç amb la pàgina oficial del Campus: www.ebrefolk.cat

Origen: La fuerza bergantera más viva que nunca

Origen: 60.000 visitantes pasaron por los accesos regulados de Beceite

Origen: «És la tipografia, estúpid!» | L’ esmolet

Els que teniu la paciència de llegir aquestes columnes coneixeu la meua vessant d’activista de la llengua (no paro de donar la tabarra amb el tema). Però les garrofes me les guanyo amb el disseny gràfic. I és que, quan tot apuntava a que acabaria estudiant filologia, el disseny va irrompre a la meua vida, quan Joan Fors va veure un còmic que havia fet per a una assignatura de segon de BUP i em va agafar d’aprenent. Des de ben menut, sempre m’havia tocat fer els dibuixets dels treballs en comú de la classe, però mai no m’ho havia pres gaire seriosament. I vet aquí que aquell món de colors, tintes, lletres, estris de precisió i papers d’espècies insospitades em va despertar la curiositat. D’això ja en fa 36 anys.

Però anem al tema. En aquest ofici, la distància que hi ha entre la imatge que se’n té des de fora i la realitat és molt gran. El disseny gràfic sol associar-se als artistes per la part creativa que té, però la funció primera del dissenyador és transmetre un missatge de la manera més clara, ordenada i, naturalment, atractiva possible. I en això la tipografia hi té un paper primordial. Les nostres parets estan plenes de cartells amb una foto o dibuix bonics però amb els textos col·locats de qualsevol manera. En alguns casos s’intenta imitar les tendències dominants, però sense criteri ni concepte. I això ho nota el receptor: encara que sigui d’una manera inconscient, identifica si aquell imprès transmet professionalitat o descurança. Aquesta estima per la tipografia me la va començar a inocular el Sr. Fors, insistint-me en la importància del «coixí» blanc entre les lletres, i van seguir els professors de l’Escola Massana i els professionals amb els qui he treballat. Per això, quan tinc algun jovencell en pràctiques, no em puc estar de dir-li «és la tipografia!» (l’«estúpid» del títol és només una provocació manllevada a Bill Clinton. Aquí encara no me n’ha vingut cap, d’estúpid. Tot el contrari).

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 de juliol de 2015

La tipografia omple tots els aspectes de les nostres vides

JORNADA CINGA FÒRUM 2015

EL PATRIMONI RELIGIÓS DEL BAIX CINCA

19 de setembre del 2015 – Palau Montcada

 

Us anunciem que el Cinga Fòrum d’enguany, que se celebrarà el 19 de setembre, girarà al voltant del patrimoni religiós de la nostra comarca i la gestió que se n’està fent. Vet aquí programa de la jornada:

09:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA. A càrrec de Pep Labat, president del Institut d’Estudis del Baix Cinca.

10:00 PATRIMONI RELIGIÓS I GEOLOCALITZACIÓ: LA COMARCA DEL BAIX CINCA. A càrrec de Josep Martínez París, professor de l’IES Baix Cinca.

10:45 PATRIMONI RELIGIÓS IMMATERIAL. A càrrec de Quim Guiral Satorres, historiador local.

11:30 DESCANS. Hi haurà rebosteria celestial: vi de missa, popetes de Santa Àgueda, pets de monja…

12:00 LES IMMATRICULACIONS DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: EL CAS DEL CE.I.CU. A càrrec de Paco Tejero Costa, historiador local.

12:45 GESTIONAR LA HISTÒRIA: POLÍTIQUES PATRIMONIALS. A càrrec de Montse Macià, ex-directora del Museu de Lleida i responsable de promoció patrimonial de la Diputació de Lleida.
A la tarda es visitarà l’ermita de Sant Salvador de Torrent.

Per a més informació contacteu amb Paco Tejero, coordinador de la jornada, al telèfon 609 42 13 04.

Ben cordialment,

La Junta de l’IEBC

 

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

iebc@iebc.cat

Origen: El difusor dels almogàvers | Lo Finestró

Ramon_Muntaner

Article d’Artur Quintana

“El difusor dels almogàvers

i de l’Imperi Mediterrani d’Aragó cal afegir. Sense en Ramon Muntaner només tindríem unes fredes notícies, pelades i sulles, d’aquest nostre gran Imperi i de les gestes de l’almogaveria. Amb la Crònica d’en Muntaner podem conèixer de primera mà aquest imperi i els grans fets d’armes dels almogàvers aragonesos i catalans que el crearen, aquells, que en entrar en batalla, cridaven com ell: Desperta, ferro! i Aragó! Aragó! En Muntaner és tot un símbol de l’Imperi Aragonés, que coneixia com ningú i que sabé descriure amb gran entusiasme, emoció, vivesa i lleialtat. Tractà tots els reis del Casal d’Aragó, des d’en Jaume I a Alfons IV, i els del Regne de Mallorca i de Sicília del mateix casal, i n’havia estat a tots els territoris: de Peralada, a Catalunya, on havia nascut el 1265, a Mallorca i a la conquesta de Menorca, d’allà a Sicília i a les guerres d’Orient contra turcs i bizantins, a Gerba i els Quèrquens, prop de Tunísia, a Sardenya, Perpinyà, Valencia, Saragossa i com a governador a Eivissa, on morí el 1336. Enguany es commemoren els 750 anys del seu naixement, una efemèride que tots els països de la Corona d’Aragó -Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, si més no- hauríem de celebrar com cal, vull dir amb el mateix entusiasme, emoció, vivesa i lleialtat amb què Muntaner ens descrigué a la Crònica, si no fos … . Doncs si no fos la desconfiança, les reticències, les enveges i els odis que alguns -ja sabeu quins- han anat sembrant entre nosaltres des de fa tants segles. A Catalunya han declarat enguany Any Muntaner i el volen celebrar degudament. Ignoro què faran a les Balears o al País Valencià, malgrat que molta obligació hi tenen. I nosaltres, que en tenim tanta o més, que farem? Molt em temo que passarà com amb el 800 aniversari del naixement d’en Jaume I el 2008, amb algun article o conferència escadussers, o ni això. En tot cas que quede constància que ara i ací recordem en Ramon Muntaner, ciutadà de la Corona.

Artur Quintana”

Origen: El Barranco de Gabasa una refresacante y hermosa opción de senderismo de verano – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

Además permite conocer parajes preciosos de la Litera, a pocos minutos de casa a Litera Alta es una tierra reseca en la que el agua brilla por su ausencia. Ubicada al sur de la Sierra de la Carrodilla, es el reino de la media montaña cuyo techo es San Quílez, con 1.062 metros. Estos montes sedimentarios que hace muchos años estuvieron inundados por el mar, están salpicados por campos de cultivo, y granjas y pueblos encantadores como son Calasanz, Gabasa, Peralta de la Sal, Azanuy, Castillonroy, Camporrells…

En este desierto, el barranco de Gabasa es uno pequeño prodigio de la naturaleza. Cuando el andarín se adentra en esta joya de la naturaleza, parece que se sumerge en un espejismo. Una increíble selva de chopos, robles, sauces, nogales, olmos y una alfombra de colas de caballo pueblan este rincón cuyas aguas alimentan el río Sosa.

La visita de este paradisíaco lugar es recomendable para todas las edades. Es el recorrido más indicado para que los niños se adentren y conozcan la naturaleza y para que los más mayores hagan ejercicio moderado. Para los más comodones, se puede acceder a Gabasa por carretera desde Binéfar, dirección Azanuy, Peralta de la Sal y dejando el coche en la pequeña localidad de Gabasa. Desde aquí se recorre el barranco con comodidad en poco más de una hora.

Pero hay otras opciones, como el recorrido circular que sale y termina en Peralta de la Sal por sendas y pistas y que tiene como mayor punto de interés el barranco de Gabasa. Peralta de la Sal está situado en un paisaje de monte bajo, pinos, encinas, olivos y almendros. La huerta a orillas del río Sosa envuelve el pueblo rico en historia y conocido por ser la cuna de San José de Calasanz y por sus salinas.

El recorrido que se puede realizar en media jornada parte de las piscinas de Peralta de la Sal. Durante los meses estivales no es necesario llevar ropa de abrigo, aunque si que es interesante llevar calzado de suela gruesa o botas ligeras y la cámara de fotos para captar paisajes increíbles.

Tras pocos minutos de caminata por pista, el senderista se puede desviar a la izquierda hasta las afamadas Salinas de Peralta. Actualmente se encuentran abandonadas. Se regresa al camino principal con el paisaje presidido por montes redondeados y el torreón del Castillo de la Mora. Tras cruzar un acueducto, se sigue la pista que transita por el barranco de Comadivo. Queda poco para llegar al oasis de Gabasa.

Tras dos horas de camino, llegamos al denominado Clot del Ull o Agujero del Ojo, la antesala del barranco de Gabasa. Todo el recorrido se encuentra perfectamente balizado. Se construyeron escaleras y pasarelas para descender y también se han colocado varios bancos. Tras la sequedad del paisaje, el senderista parece que se adentra en un sueño. Surge el aguas de repente por fuentes y pozos. Las condiciones de humedad, temperatura y umbría que configuran las montañas hacen que la vegetación sea muy diferente al resto de la que nos encontramos en La Litera.

El barranco se divide en dos en la población de Gabasa. Su parte alta es la más bella. Poco antes de llegar a Gabasa, el visitante se sorprende con la irrupción de la cascada de Santana y después el paso de uno bonito estanque con plantas acuáticas. Estas aguas están consideradas blandas, sosas y no son muy recomendables para beber.

A mitad de barranco y protegido por unos potentes escarpes, la denominada como roca de Migdía, se llega a Gabasa, una pequeñita población de 16 habitantes. Este núcleo es conocido también por la famosa Cueva de los Moros. Aquí se encuentran los restos humanos más antiguos de Aragón, que se romontan a más de 45.000 años. Aquí se atestigua la presencia del Hombre de Neanderthal por el descubrimiento de varios molares de mujeres y niños y una falange.

Tras la visita a Gabasa, se atraviesa un puente románico y comienza el segundo tramo del barranco. El caminante no deja de sorprenderse por este fascinante paraje mientras las peculiares colas de caballo le llegan a la cintura. De forma súbita, se abandona este túnel del tiempo y se regresa a los paisajes desérticos de La Litera. Se toma una pista a la derecha, se llega a una balsa redondeada que abastece a Peralta de la Sal y en un suave descenso se regresa a la localidad natal de San José de Calasanz.

Parixe estar que o creyará una Dirección Cheneral de Politica Lingüistica, seguntes

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja