Skip to content

Programes de festes | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’agost del 2014)

A punt de tornar les festes majors, arriba puntual a casa lo programa corresponent. Se pareix als dels anys anteriors. La tapa és lo dibuix guanyador del concurs celebrat entre els escolars: enguany està la torre, segurament l’edifici més repetit, per més emblemàtic, al llarg de la història dels programes. Les pàgines centrals contenen les fotos de les “dames d’honor”, grans i xicotetes, i les envolten un llistat dels actes programats. No falta la salutació de l’alcalde, que fa balanç de lo que ha pogut fer i projecta lo que farà, i a continuació escriuen lo capellà, una mestra i també –enguany— algun veí important a la política o en algun àmbit professional: tenen l’estrany títol “saluda de…” en lloc del corrent i correcte “saludo”. Per suposat, ningú escriu en català, la llengua de comunicació habitual al poble que es pot estudiar a l’escola de forma optativa dins del marc legal vigent a l’autonomia aragonesa. Pocs però més interessants són los articles que revisen algun aspecte de la història local i de les tradicions populars o que es detenen en coses curioses de la vila. La majoria de les pàgines les ocupen anuncis comercials de tendes, bars i negocis locals, tot i que han anat reduint-se estos raders anys de crisi.

En format només ha canviat lo blanc i negre inicial pel color que ara tenen les pàgines institucionals i alguns dels anuncis, segurament més cars. Los actes són també els mateixos: ball a la plaça i a la glorieta, processó patronal, carreres pa grans i xiquets, estirar la corda, partit de futbol amb rivals de la zona, festival de jota, bou de foc, berena popular, focs artificials des del riu… La gent se mudarà, enramarà les cases, prepararà bons dinars i farà penyes. En certa manera, resulta tranquil·litzador que tot continuo igual que sempre. L’únic afegit últimament és la disco-mòbil pals jòvens, que preferixen tancar-se a les seues penyes i apareixen en algun moment avançat de la nit, lluny dels balls de l’orquestra. Única i significativa novetat d’un divorci generacional irreversible.

María Dolores Gimeno

Escena Humana… en Estripar la terra | Viles i Gents.

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

Descontento de CHA por el obligado uso del castellano en el Concurso de Relatos de la FLA – Radio Huesca.

Álvaro Abadías, portavoz de CHA en el Ayuntamiento de Monzón ha manifestado que considera ‘penoso’ que en el Concurso de Relatos programado por el XX aniversario de la Feria del Libro Aragonés sólo tenga cabida la lengua castellana.

Lo ‘escandaloso’ de esta iniciativa, según ha manifestado, es que margina al resto de lenguas aragonesas en una Feria que ha destacado desde sus orígenes por reflejar la realidad trilingüe y la diversidad cultural del territorio.

El portavoz de la Chunta Aragonesista ha recordado del mismo modo que Monzón es un municipio que ha estado a la vanguardia de la defensa de la normalización de la lengua aragonesa. Así ha recordado que fruto del censo lingüístico realizado en 1997 donde el 49,3% de la población creía necesario que esta se fomentase desde el Ayuntamiento, la capital mediocinqueña se convirtió con la escuela ‘Nabata’, en la primera localidad en tener una academia de enseñanza de la lengua aragonesa.

La Guàrdia Civil localitza una plantació de marihuana a Massalió | Comarques Nord.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

Incautadas 44 plantas de marihuana en Mazaleón.

Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya).

“Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)

 Excursió al riu, activitat del matí.
 
Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.
 
Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.
 
A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.
 
 
 
II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com
El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

MISCELÁNEA TUROLENSE: Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS.
Agosto2014/Miscelánea. 200.000 MISCELÁNEAS

ARAGÓN, CABEZA Y CASA DE LA CORONA DE ARAGÓN
Hasta la fecha se han registrado, según marca nuestro contador, más de 200.000 visitas al blog: MISCELÁNEA TUROLENSE. De la página que más visitas hemos recibido, reproducimos su dirección más abajo. En total, hasta la fecha, han sido 12.247  (MÁS DE DOCE MIL) las personas que han entrado en la página que lleva por título: CATALUÑA PUEDE PERDER EL USO DE LA BANDERA DE LA CASA DE ARAGÓN. Pensamos que las visitas están motivadas, en parte, por la polémica sobre la historia de Cataluña y la apuesta por la independencia de este condado que formó parte de la Corona de Aragón. También, por la PASMOSA dejación que los aragoneses hacemos en la defensa de nuestras señas de identidad.

Para empezar, señalar a las Cortes de Aragón que han quitado del salón de plenos y de su frontispicio, el escudo de armas o Blasón de Aragón. Siguiendo con El Justicia de Aragón que ha permanecido mudo y ajeno a la polémica cuando debería estar en la defensa de nuestras señas de identidad (al menos por amor propio). En tercer lugar al Gobierno de Aragón (a todos) que no contestan con la suficiente contundencia las intromisiones del (Gobierno) Catalán en varios y sustanciales aspectos de nuestra historia y de nuestra cultura. Y, por último, al pueblo aragonés, a los medios de comunicación, a los agentes sociales, etc., que permanecen, pánfilos, mientras les roban su historia.

http://miscelaneaturolense.blogspot.com.es/2012/11/noviembre2012miscelanea-cataluna-puede.html

¿De qué tienes miedo Aragón?

El pasado jueves desde Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organizamos la 2ª Alifara Clarió en Beceite. Fue una jornada festiva infantil y familiar que bajo el lema “Amamos nuestra lengua” contó con diversas actividades populares para conocer el patrimonio natural y cultural, actuación de magia incluída, y que finalizó con un gran mural mosaico dedicado a la lengua.

Clarió somos un grupo de familias de la comarca del Matarranya preocupadas por la supervivencia de nuestra lengua. Nos hemos dado cuenta que nuestros hijos empiezan a no utilizar su lengua materna a nivel informal, para hablar entre ellos. Aún más, cuando hablan en catalán incorporan muchas palabras frecuentes en castellano (como los días de la semana, los colores o los números) y todas las palabras nuevas si no son anglicismos las dicen en castellano (todas las del entorno de las TIC e informática, por ejemplo). Las cosas han cambiado de cuando éramos pequeños. Nosotros vivíamos una situación de clara diglosia, teníamos una lengua formal que era el castellano y otra informal que era el catalán, pero aunque dentro del cole hablábamos en castellano, en el patio y fuera utilizábamos nuestra lengua materna. Y así, a pesar de utilizar muchos castellanismos, hemos mantenido la lengua materna.

Pero esta transmisión ya no está garantizada para las futuras generaciones porque ese modelo basado en la familia y en la oralidad se ha quedado insuficiente. La escolarización más temprana (primero a los 3 y ahora a los 0 años) y el aumento de servicios para la infancia en el mundo rural (estraescolares, escuelas de verano…) siendo que tienen por costumbre utilizar el castellano como lengua habitual han ido estrechando las posibilidades de contacto de los pequeños con su lengua materna y augmentando el tiempo de relación con su grupo de pares en castellano. Además, el hecho de que el lenguaje escrito fuera antes sólo en castellano no tenía mayor trascendencia dado que su uso era ocasional en la sociedad tradicional, pero ahora es una constante en nuestras relaciones, incluso entre amigos con el whatsapp. Son alarmas que denotan un claro peligro de substitución lingüística.

En Aragón se habla catalán como lengua materna desde hace más de 850 años en 50 poblaciones situadas en la zona oriental, unas 45.0000 personas. Del árabe pasamos al catalán porque era la lengua de nuestros repobladores cristianos. En 1707 nos prohibieron escribirlo y durante el período de la dictadura incluso hablarlo. Con la restauración de la democracia y la Constitución Española de 1978 cada comunidad autónoma tiene la obligación de velar por las otras lenguas utilizadas en su territorio además del castellano y garantizar su conservación. Así se recoge en el Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982. En el ámbito internacional, existen al menos 4 tratados que también obligan a los gobiernos a proteger las lenguas minoritarias: El Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, (1966); La Convención sobre los Derechos del Niño (1989); La Convención relativa a las Discriminaciones en la Esfera de la Enseñanza(1960) (estos tres de Naciones Unidas); y La Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias (1992), del Consejo de Europa.

Pero a pesar de la obligación, después de más de 3 décadas el gobierno de Aragón sigue sin tener los instrumentos y acciones necesarios y la mayoría de nuestros estudiantes acaban su educación secundaria obligatoria analfabetos en su propia lengua. En cambio, el resto de comunidades del estado que hablan catalán sí han normalizado su situación lingüística: en Cataluña, Baleares y Valencia. También otras comunidades con lengua propia lo han hecho, como Galicia y el País Vasco.

En Aragón, la lengua materna catalana en el sistema educativo sigue igual que cuando se implantó en 1984: Una hora a la semana en las escuelas del Matarranya de primaria como asignatura optativa es insuficiente para garantizar sus competencias lingüísticas en la lengua materna y, con ello, la continuidad de la lengua. Cuando mi hija empezó a hablar a los 2 años y lo hizo en castellano me lloró el alma. No porque no me gustara el castellano, no se trata de eso, sino porque sé que ello es consecuencia del no desarrollo de la democracia y puede tener las graves consecuencias de la desaparición de una lengua y con ella de una cultura.

No negaré la complejidad de tratar las lenguas y las identidades, pero si el resto de comunidades lo han conseguido por qué Aragón no. Es una comunidad pionera en muchos aspectos de cultura, ecología y educación. No es un problema de incapacidad. Tampoco de consenso social, entre el 75 y el 100% de los padres del Matarranya inscriben a sus hijos en la asignatura de catalán en primaria, aún siendo no obligatoria. Entonces, ¿por qué después de más de 3 décadas los gobernantes de Aragón han sido incapaces de solucionar el tema? Los demás lo han hecho.

Llegados a este punto puede que alguién aún se pregunte por qué en el 2014 se hace necesaria una asociación de padres dedicada a velar por la supervivencia de una lengua. Yo también me lo pregunto. ¿De qué tienes miedo Aragón?

Pepa Nogués

Antropóloga y madre. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català

La Portellada, 25 de agosto de 2014

Dos médicos para seis municipios.

Quins són els debats pendents de la Catalunya independent? – VilaWeb.

Corrupció

L’escriptora i periodista Mercè Ibarz creu que la corrupció hauria de ser uns dels debats principals. Diu que ‘el futur no és gaire engrescador si no s’ataca prèviament la corrupció’ i que, si no es fa, ‘serà impossible afrontar dignament els debats de les destrosses a corregir sobre l’atur, la sanitat, l’habitatge, l’ensenyament, la universitat, la investigació o el finançament’. Ibarz veu imprescindible que les els partits polítics facin públics a la tardor els programes respectius per a una Catalunya independent

PressReader – Connecting People Through News.

Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.
A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuación va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.

Fotos de l’Alifara Clarió que va tenir lloc el passat 21 d’agost a Beseit organitzada per Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català.

TEMA: Excursió al riu, activitat del matí.
Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per passar desapercebut. És com una metàfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.
IMG-20140821-WA0010 IMG-20140821-WA0017 IMG-20140821-WA0019 IMG-20140822-WA0011 IMG-20140823-WA0003 IMG-20140823-WA0008 IMG-20140823-WA0009 IMG-20140823-WA0010 IMG-20140823-WA0014 IMG_20140821_185448307 IMG-20140821-WA0022 IMG-20140821-WA0023 IMG-20140821-WA0024 IMG-20140821-WA0001 IMG-20140821-WA0002 IMG-20140821-WA0003 IMG-20140821-WA0004 IMG-20140821-WA0005 IMG-20140821-WA0006 IMG-20140821-WA0008

Lluna gran | L’ esmolet.

Lluna gran

És un dia important i, per celebrar-ho, ens regalem un bany als tolls de Verdura, al riu d’Algars. Encara hi ha claror al cel, tot i que no deu quedar gaire estona de llum. Però la temperatura és bona i l’indret propici. Caminem per la glera de còdols calcinats i per la roca plana. Al primer toll hi ha tres joves amb un gos negre que ens borda, sord als requeriments dels amos. Mirem de no fer-ne cas. Passem vora el jovent i els fem un “hola” cordial.

Seguim cap al segon toll, que té una mena de platgeta de grava. L’aigua és d’un color verd negrós que, si ens deixéssim suggestionar, ens evocaria l’entrada d’algun infern abissal de profunditat inimaginable. El riu és absolutament calm. La roca s’eleva vertical a banda i banda, excepte al nivell de la superfície, on el corrent ha excavat una balma que circumda tot el perímetre. Nedo entre les parets altes. Sota l’aigua només hi veig una massa tèrbola d’un verd obscur. El soroll de les onades que faig colpeja el dedins de la balma, tot creant un so profund i cavernós. “Gloc. Gloc. Gloc”. La meva fantasia de seguida imagina mans llefiscoses que m’estiren avall cap a l’avern del déu dels algars —és a dir, de les coves. Més val no pensar-hi i gaudir de l’instant, que és perfecte. Estem encara una estona més en aquesta bombolla de sensacions.

Quan la nit ja s’ha empassat la major part de la llum, és hora de tornar. El gos negre ens torna a barrar el pas, les orelles dretes i un gruny d’amenaça dubitativa, sord de nou als “ven” dels amos. Avancem malgrat tot. Ell fuig uns metres enllà, el cap cot i sense deixar de mirar-nos. Una de les noies l’agafa, per fi.

Quan arribem a la furgoneta, la lluna gran ja treu el nas entre els arbres. Mentre engego, recordo el iaio Ramon en aquest mateix riu dient-me: “mira, a n’esta banda parlo xapurriau, i quan ixco per esta altra, català”. I em somreia sorneguer. Potser algú hauria de fer una capbussada aquí a l’Algars. L’aigua li aclariria les idees.

La Comarca, columna «Viles i gents», 22 d’agost de 2014

Toll de Verdura (Queretes-Arnes) a boca de nit

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja