Óscar Arrufat: “Estes notícies generen eufòria. Però hem de mantindre la serenitat” | Comarques Nord.

Les basses laterals del riu Tastavins no seran declarades d’interès general | Comarques Nord.

Javier Moragrega deixa el càrrec de president després de tres anys i mig en el càrrec | Comarques Nord.

La Guardia Civil detiene a una persona e imputa a otra por cultivo de droga.

La DO votará de nuevo a su presidente tras la negativa de Calvo.

Revetlla literària de proclamació del premi Crexells – VilaWeb.

Revetlla literària de proclamació del premi Crexells

Avui serà proclamat el guanyador del XLIII premi Crexells a la revetlla literària de l’Ateneu Barcelonès. Les novel·les ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’ de Joan-Lluís Lluís i ‘Licantropia’ de Carles Terès en són les finalistes. Tots tres títols han estat qualificats de ‘literatura de frontera’, car en són autors tres escriptors del Pirineu, Catalunya Nord i la Franja.

El jurat, compost per Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís Reales, president, ha seleccionat aquestes tres obres com les millors novel·les en català publicades durant el 2013.

D’any en any, l’acte del lliurament es va convertint en una fita literària de l’estiu, que pren forma de revetlla a l’Ateneu Barcelonès. A part de proclamar l’obra guanyadora hi haurà l’actuació musical del grup App Trio, format íntegrament per destacats estudiants de l’Escola Superior d’Estudis Musicals del Taller de Músics, que oferirà un recorregut pel millor jazz de tots els temps.

Un premi diferent

El premi Crexells és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. És atorgat per una institució independent, l’Ateneu Barcelonès, allunyada dels interessos editorials i de l’element comercial. Destinat a la millor obra publicada que selecciona un jurat especialitzat. I escollit pels socis de l’Ateneu, els participants als clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Va néixer l’any 1928 i s’organitza en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de l’anomenada segona generació noucentista.

Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Adéu a Francesc Vallverdú (Ko Tazawa).

La nostra relació ha continuat des de llavors. És a dir, que s’ha perllongat durant 17 anys! Ens vèiem cada cop que veníem a Catalunya. Quan la meva dona traduïa Camí de sirga, de Jesús Moncada, ens van portar d’excursió per l’Ebre, on està ambientada la novel·la.

El Matarranya distingeix Fonda Guadalupe, la Llibreria Serret i Mas la Llum pel seu compromís empresarial | Comarques Nord.

Elena Allué: “No és el moment encara de parlar de taxes turístiques a Aragó” | Comarques Nord.

Les obres de la N-232 a Monroig podrien reprendre’s abans de final d’any | Comarques Nord.

Carles Sancho: “Molts turistes vénen al Matarranya per estar a un territori on poden parlar la seua llengua” | Comarques Nord.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”

Editado por la Fundación Gaspar Torrente, será presentado en Huesca/Uesca el 26 de junio

Trobada d’ASCUMA a Pena-roja | Lo Finestró.

El 21 de juny es celebrà la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins commemorant dues efemèrides importants: el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i també els 25 anys d’existència de l’Associació Cultural del Matarranya.

Es fregaven les 12 hores quan l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, obria els actes al Replà del Rosari, davant de la casa de Maties Pallarès on va viure en Desideri, donant la benvinguda als assistents, El sol començava a entrar al carrer, tot i que dos tendals blancs, a la manera d’un carrer de Sevilla a l’estiu, que penjaven d’ambdues bandes el carrer, feien el possible per entrebancar la seua lenta, però inexorable carrera. Gairebé ho aconseguiren.

La presentació i coordinació dels actes va estar a càrrec de María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’ASCUMA, per delegació del president, Josep Maria Baró, el qual no pogué assistí als actes per motius personals. Oberta la taula rodona, parlà en primer lloc Carles Sancho dels orígens de l’Associació, dels seus impulsors, dels seus primers objectius, de les dates i llocs de la seua creació i del primer president, Antoni Llerda de Queretes. Després Artur Quintana va parlar de l’evolució durant el període dels dos següents presidents, José Manuel Aragonès i José Querol de la Freixneda, fent esment de l’evolució de les col·leccions i actes reivindicatius. Del llarg període de presidència de Hipòlit Solé, de Nonasp, parlà ell mateix. Tretze anys és un període massa llarg per a condensar-lo en deu minuts. Destacarem del seu període, el gran creixement de socis, l’organització material i formal de l’Associació i el creixement dels seus pressupostos. José Miguel Gràcia, de la Codonyera, amb un to nostàlgic i d’agraïment als companys i a l’Associació, recordà la seua tasca i el seu acomiadament dels quatre anys del càrrec. María Dolores Gimeno va llegí l’escrit del president carregat de paraules amistoses i d’ànim a l’associació, excusant la seua assistència. Una animada tanda de preguntes i respostes tancà la taula redona.

Tot seguit i amb la presència de la subdirectora de l’Instituto de Estudios Turolenses, es van presentar els llibres de la col·lecció “Lo Trinquet”: Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, per part de Carles Sancho i Menú: la cuina del cor de Cesc Gil, per part d’Artur Quintana i amb unes paraules de l’autor.

Després d’un animat dinar de germanor, María Dolores Gimeno, al mateix indret del matí, va presentar el poemari de Juli Micolau Àtic antic, intervenint també l’autor recitant alguns poemes. Marta Momblant, amb una inesperada escenificació d’una de les cartes del seu llibre Resposta a cartes impertinents sobre l’Aurelia Capmany, va moure les consciències dels homes. El grup “La Quiquereta” de Pena-roja clogué l’acte amb la lectura de Lo pobre llop del Desideri. Va ser un encert l’elecció del lloc dels actes, i així, el nombrosos assistents ho van corroborà.

A la plaça de l’Església, davant d’una Taverna Reivindicativa, tingueren lloc xerrades reivindicatives sobre les polítiques d’aigües del Pantà de Yesa, el riu Bergantes i el Delta de l’Ebre.

–

Com a cloenda de la jornada, al Saló Cultural, ple de gom a gom, actuà Turnez&Sesé passades les 20 h. Una primera part de cançons amb versos d’en Desideri, salpebrades de petits recitatius com a introducció, i una segona dedicada a altres poetes catalans, meravellaren com sempre al públic. Un èxit total.

Passada la mitjanit, un llarg concert de Franja Rock —Boikot+Atzembla+Vadebo+La Llitera Tropical— concentraren als jovents per unes hores amb unes “birres” i molta alegria”.