La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent|
Las comunidades de regantes se hacen cargo desde mayo de la gestión
El Sindicato Central de Usuarios de la Cuenca del Matarraña prohibió la semana pasada el uso de aguas sobrantes de invierno en la toda la cuenca. M.S.Timoneda
09/05/2014 El Sindicato Central de Usuarios de la Cuenca del Matarraña prohibió la semana pasada el uso de aguas sobrantes de invierno en la toda la cuenca. Esta es una medida que busca garantizar que el agua que pasa por las comunidades de riegos llegue a los usuarios con derechos adquiridos, esto es, a los riegos tradicionales del Matarraña. Según explicó el presidente del Sindicato Central, José María Puyol, con esta resolución, los cultivos que están considerados “de segundo turno” tienen prohibido ya (y hasta que termine la campaña de riegos) el uso del agua que baje por las acequias para el llenado de balsas. En este sentido, recordó que la medida persigue garantizar que el agua que baja por las acequias y por el río llegue a los usuarios de la cuenca media y baja, donde el río baja, durante el verano, prácticamente seco. Al mismo tiempo, José María Puyol señaló que “en las localidades de Fayón, Fabara y Nonaspe (las tres últimas bañadas por el río antes de su desembocadura) se ha solicitado que el agua circule por las comunidades de riego, porque por el río ya baja muy poca agua”. De ahora en adelante, el Sindicato establecerá turnos para que, a través de las acequias, el agua llegue hasta el final de la cuenca con objeto de que los frutales de la zona baja -donde figuran más plantaciones- puedan recibir riegos antes de la recolección de la cosecha. Además, el presidente del Sindicato Central recordó que la prohibición de uso del agua sobrante de invierno supondrá también que “cada una de las 39 comunidades que integran la cuenca decida sobre los usos del agua a partir de ahora”. En cualquier caso, Puyol se mostró convencido de que los regantes del Matarraña no tendrán problemas para regar este verano e incluso de que no será necesario desembalsar el pantano de Pena, situado en cabecera. No en vano, dijo, tanto las balsas de La Trapa como de Valcomuna, situadas en los términos municipales de Mazaleón y Maella, están al máximo de capacidad.Estas balsas laterales cuentan con una reserva de agua de más de tres hectómetros cúbicos. En este sentido, José María Puyol recordó que el año pasado se vivió una situación similar, y tampoco se tuvo que realizar un gran desembalse de agua del pantano de cabecera, que durante décadas fue la única infraestructura de almacenamiento de agua que tuvo la cuenca del Matarraña. Desde su punto de vista, “con las balsas llenas, puede que no tengamos que tocar el pantano de Pena”, que, añadió, “a estas alturas es como la caja de ahorros que tiene la cuenca hablando en términos hídricos”. |
Prencipia en o B.I.C. a iniciativa “parella en aragonés” |.
(cat) Comença al B.I.C. l’iniciativa “Parella en aragonès”
Des de principis del mes de maig una iniciativa nova a Aragó està intentant incentivar i afavorir les relacions en aragonès dins del cercle social del BIC (Bloque independentista de cuchas) i fora d’ell . La idea proposada per la “colla de llengües” de “Puyalón” fa que membres i persones que estaven interessat/des en practicar, renovar o prendre cert hàbit de parlar en aragonès s’hagin anat apuntant a una llista de gent necessitada d’aquest tipus de dinàmiques. Gent que reben l’ajuda de parlants que fan servir sovint i fluidament a llengua, i que s’ofereixen voluntàriament a aquest gran esforç.
La dinàmica, encara que nova a Aragó, ia aquesta posada en pràctica en altres territoris del nostre voltant com Euskal Herria, Catalunya o València, sempre portades per organitzacions culturals, polítiques o sindicals, que es veuen en la necessitat que els seus membres prenguin fluïdesa en una llengua que no poden practicar a casa. Problemes com vergonya, horaris, manca de cercles socials en aragonès o vicis presos que impedeixen converses en aragonès, són els problemes diaris als quals s’enfronten els neoparlants d’aragonès.
Un conjunt d’activitats, exposicions o xerrades som enviades de tant en tant pels dinamitzadors d’aquesta iniciativa, per poder tenir temes o motius pels quals parlar. Acudir a les jornades de Nogará, exposicions al Centre d’Història de Saragossa, xerrades als centres socials o participar al “Chuepincho” del barri de la Magdalena conformen aquestes proposicions.
Per ara es pot parlar d’unes 10 parelles, que des de Maig començaran a ajuntar-se, algunes més que podrien començar a l’estiu, amb més temps lliure, i d’altres que s’agregaran ja al setembre. Tampoc es descarta fer-ho en català.
La “colla de luengas” espera que molta més gent i participi en el futur, i la socialització en aragonès i/o català no sigui més un problema per a ells.
- Cal que us inscriviu a la trobada, seguint les instruccions que trobareu a la pàgina web
- Encara sou a temps de presentar resums de comunicions (fins al 16 de maig)
Queda menys d’una lluna i mitja per a la trobada!
Us esperem
Pau Arbués i José Enrique Gargallo
Lliurament dels X Premis Recercat 2014 | Lo Finestró.
Al Palau de la Generalitat de Barcelona, el 9 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament dels X Premis RECERCAT (Institut Ramon Muntaner), acte principal de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana del 2014. Els premiats van estar: Antoni Lluís Carrió (in memoriam) de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després de les paraules de glossa envers els premiats per part del conductor de l’acte, i de Narcís Figueres i Rosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Siurana i de Josep Santesmeses, president del la CCEPC— la vídua de d’Antoni Lluís Carrió i la presidenta del Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després dels agraïments d’ambdues, intervingueren els senyors Josep Santesmases, Jaume Siurana i el conseller de Cultura de la Generalitat, posant de relleu la gran tasca cultural i de recerca dels Centres d’Estudis i el seu paper fonamental com a activistes recuperadors dels passat i ferms impulsors del futur per totes les terres de parla catalana.
L’acte es va tancar amb la intervenció de Josep Miquel Gràcia de l’Associació Cultural del Matarranya, presentant l’Any Desideri Lombarte (1989-2014) i llegint uns poemes que els assistents, que omplien la sala, van gaudir de debò.
Lluís Roig
Nota: enregistrament de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0Wyk
Si voleu veure la intervenció de Josep Miquel Gràcia, només us cal avançar manualment el vídeo fins que la trobeu, gairebé el final.
(comença a 1h 9′ 30”)
