Skip to content

Benvingut Greco | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 d’abril del 2014)

Hi ha artistes que, com els bons vins, guanyen amb els anys: es el cas del Greco.

El seu present no va ser fàcil ni gloriós. D’evolució lentíssima, va fer les primeres obres interessants a Venècia quan ja tenia la trentena, i les primeres veritablement mestres a Toledo quan ja s’apropava als quaranta. Va abandonar Venècia (que ell pensava el seu destí artístic) per a vindre a pintar a l’Escorial i va ser dràsticament rebutjat pel rei Felip I (segon de Castella) per ser massa exòtic. Es buscava una decoració homogènia, sense “egos”, perquè per a aquest menester ja hi era el rei. Es va quedar a Toledo a falta d’altre esperant millor fortuna, i a la ciutat imperial el van aguantar perquè no hi havia res millor. Ara tot són festes i beneplàcits, però la seva estància toledana va estar carregada de problemes; sistemàticament infravalorat, els seus pleits amb les institucions foren permanents.

Amb l’entrada del realisme formal del barroc, va ser immediatament oblidat i així es va mantindre fins que el reivindicaren alguns pares de la modernitat com Manet o Cézanne. Amb la celebració del tercer centenari de la seva mort (1914) i gràcies a influències, entre d’altres, d’en Picasso, la majoria de les obres que ara es poden contemplar al museu del Prado van eixir a la llum (es conservaven als magatzems del museu i en mal estat). En aquella época el Greco no tenia sala pròpia al Prado i només s’exposaven alguns retrats (el Caballero de la mano en el pecho sempre es considerà el prototip d’auster i espiritual cavaller castellà, que és com dir Espanyol) i la Trinidad era la joia de la col·lecció.

Malgrat que la situació crítica d’aquest artista genial ha canviat notòriament, el gran públic té dubtes i el segueix considerant extravagant (la teoria del defecte visual encara té adeptes) i obres extraordinàries com la Inmaculada Ovalle del museu de Santa Cruz no són valorades ni pels toledans. Molta de la seva obra més avançada roman als Estats Units, ja que es va malvendre perquè no tenia prou vàlua. Ara torna per un temps limitat. Aprofiteu l’ocasió.

 Antoni   Bengochea

Lo xiquet i la xuta | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 d’abril del 2014)

Havia plogut cinc dies seguits. Aquell xiquet xafarder i xarraire va decidir que, en lo bon temps i la tarda més llarga, aniria a voltar pel terme. Res de tancar-se a dins de casa en acabar l’escola. Feliç com un gínjol pels carrers de la vila, xiulant una cançoneta, va entropessar i va ficar los peus dins d’un xarco. Contratemps insignificant, va continuar fent lo tomb fins arribar a la vora del riu. Que crescut que baixava lo Matarranya d’ample en ample del pont! Quin goi més gran! Xino-xano, sense consciència del temps, pensant en l’espai humit, ple de primavera, se va ficar a caminar mirant bancals, ribes i ribassos amerats d’aigua i les penes xinxeant de dalt a baix. Que divertit llançar pedretes i còdols a les cadolles del camí, que amagaven misteris a la seua mida. De repent, un xelit que va eixir dels xops de les Xerisses lo va aturar. Què seria? Un xoto horrible de cara, més alt que ell corria veloç en la seua direcció. Quina por! Va mirar d’amagar-se, però era impossible enmig de l’horta oberta, plena de bresquilleres. Reculant, va caure dins d’un clot, cap per avall. Que mal! I en sec, un xulit va fer canviar la direcció de l’animal. Era el pastor, que estava allà lluny, vigilant l’escapada. “Xeic, què fas per ací? Torna a casa”, li va cridar des de lluny al xiquet. Tot xop, se va aixecar. Un xirlo com una pilota li anava creixent a la front infantil. Com havia de tornar, ferit, brut de fang, feit un xurrasco? La mare el castigaria: ni puré en xixorretes ni el seu xirigol preferit.

I així, pensant, caminant a cegues enmig d’aquell xavisque, va arribar la nit. De l’horta al secà, tot obscur, sentia xillar els xorobits, moixons xicotets i fugidissos, quan los seus ulls van xocar amb la mirada impassible i enorme d’una xuta. Només n’havia vist a les il·lustracions del llibre de Naturals. Quina xamba!! Quan havia xalat! Demà ho contaria als amics.

María Dolores Gimeno

BENABARRE – BENAVARRI: 5ª RUTA BTT SALVATGES

El domingo 4 de mayo Benabarre acoge la 5ª edición de la Ruta BTT dels Salvatges. Mas info en la web: Rutadelssalvatges.com

Punxant la història del Matarranya: Dj. Piti | Xarxes socials i llengües.

(Viles i gents publicat al diari La Comarca el 25/04/2014)

Mos ha dixat un matarranyenc central. Piti ere d’aquelles persones que engranen sectors d‘un territori. La seua activitat punxant música a diferents locals de Vall-de-roures, i sobretot la seua sociabilitat, lo situaven al centre de gent molt diversa.

L’any 2007 estàvem intentant iniciar una revista de Jóvens del Matarranya, que no va acabar eixint. Vaig pensar que la primera persona que havíem d’entrevistar ere a Piti. Perquè des de la cabina tenie una vista especialment potent del Matarranya nocturn. Observave les diferents cultures electròniques de cada poble del Matarranya, i parlave en passió sobre estils que per a un profà sonaven només com bum, bum, bum!

Vam estar xarrant, però sobretot vaig estar escoltant. Plovie, i buscant silenci per a la gravadora, mos vam situar a la part alta de Vall-de-roures en un cotxe. Xarrave apassionat, i pràcticament no li calien preguntes, perquè escrivie la història musical i nocturna del Matarranya lligant temes com un artesà.

Explicave com se va iniciar punxant música sent un adolescent i les bases dels locals: Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground. Blay entonces ja ere garito de canyoneo.” I dels estils dels pobles: “A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros”. I entenie l’enginyeria social que hi ha en punxar música: “Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.”

Parlave d’un territori que superave fronteres: “La gent de la comarca són d’anar a Amposta, o la Florida o al poble.Calaceit va tindre la seua època. Dien que ere part de la Ruta del Bakalao. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant canyero, Barcelona moltes cultures, Madrid més radical… Aquí tens cultura madrilenya, valenciana, catalana, tens de tot.”.

Un record d’un matarranyenc dels que escriuen la nostra història local. [Entrevista completa a vilesigents.wordpress.com].

 

“A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques.”

Dj. Piti – New Blay − Vall-de-roures

Entrevistem a Dj. Piti que treballe al New Blay de Vall-de-roures. Tal com li agrade explicar, quan escomence les sessions suaument en música electrònica observe l’escena matarranyenca cada dissabte. Passe del dance i el house al techno i el bumpin. Des de les cabines ha aprés a analitzar la festa i a la gent del Matarranya. Pràcticament sense preguntes, explique apassionadament què fan les nostres tribus nocturnes.

Piti, quan vas escomençar a punxar música?

Tenia 15 anys, ma germana treballave al Pedris i sempre hi anava sol i la gent no et die res. Al Blay ere diferent, ere “mira els crios estos”. I un dia me van dir que si volia provar d’entrar a la cabina. I al cap de 8 mesos ja estava punxant a la Discoteca, perquè havien tingut un problema en los discjoqueis un 24 de desembre. Havia practicat en Micolau a la discoteca i m’ho van oferir.

Quines diferències hi ha entre la música que punxes ara i la d’entonces?

Quan vaig escomençar a punxar ere música més alternativa, techno dels 80: U2, REM, Depeche Mode i també treballàvem en discos de house, trance o techno. Lo techno és la base de tot. Tu si li baixes revolucions fas house, més lent. Si li fiques veus fas dance. Si l’acceleres fas màquina. Lo techno és la base de tot. Entonces ere música molt obscura, en poca llum, en tota la gent colocada, però com a cabres… eren les mescalines, los àcids.

Eixe tipus ere la música que posaven a tots los pubs de Vall-de-roures?

No te cregues. Ere molt selectiu, perquè només ho ficàvem a la Discoteca, al Pedris i al Blay, però al Blay ja ere una mica més comercial. Ja no ere el Bay Blay, ere el New Blay, i escomençaven a posar música més comercial, no ere lo que és ara.

Quina evolució han fet los pubs de Vall-de-roures en música?

Buff! Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground, en música molt diferent a tot. La Discoteca la portave Severo quan jo hi estava. Després los ho va passar a Joaquín i Marcial, després la va agarrar Tarrós i jo ja vaig baixar a Blay. 5 o 6 anys porto a Blay. Entonces ja ere garito de canyoneo. Però no és bum bum bum!. Lo Blay no és només crios. Jo escomenço la sessió en una música que possiblement li agradarà més a gent més gran que als més jólavens

Cada tipo de gent necessite un tipo de música diferent?

Quan entre un grup de gent de la Freixneda, són maquineros a tope. Entonces a lo millor entre un grup d’Horta i els d’Horta són houseros, més Metro, més ambientals. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros. (Risses) Los de Fondespatla són molt maquineros. Les sagaletes de Vall-de-roures o de Lledó, són sessions cantades, se tornen loques. En les de la Vall, tens un disco que de la barra les portes a la pista, sempre, automàtic. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Jo quan vaig escomençar a la discoteca m’ho dien: has de conseguir que la gent vingue a la barra, i quan tingue el cubalibre a la mà, vaigue a la pista a ballar. I al cap del rato quan s’haiguen acabat lo cubalibre, ho has de tornar a calmar per a que tornon a vindre a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.

Cada temporada hi ha un pub que funcione i la gent pareix que només vaigue a aquell i no vaigue als altres. Com funcione això?

Lo dia que a la Discoteca porten a un fiera, molt trallero, los crios hi aniran. Eixe dia és bon dia per a fer un remember a Blay i cridar a la gent més gran per a que escolton música que els mole més a ells, de quan eren uns criets. És una forma de contrarestar. Ara fa menos de mig any que hi hagut un bum! a la Discoteca. Quan lo Blay va escomençar a ser New Blay tota la gent anave allí, i la Discoteca se va escomençar a currar unes festes, unes camareres, unes go-gos i unes històries. Que sempre és bo que hi haigue locals, perquè la competència és bona, li donen vida al poble. Abans la gent suave dels horaris. Inclús a Setmana Santa estaves hasta les 12 del matí. Però ara tens que complir l’horari.

A Vall-de-roures se pot punxar i experimentar en qualsevol música?

Aquí si te passes molt en alternatives xungues la gent se despiste. L’electro va ser un bum i la gent ho ha acceptat molt. Però claro, Vall-de-roures no és una capital, que si vas a un local i no t’agrade vas al costa que n’hi ha un altre. Aquí no, o vas a lo que vas o la cagues. La gent ho volten tot. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant és més canyero, Barcelona és més del house, són molt guais, aquella gent són moltes cultures, Madrid és més del radical, del bumpin, de discoteca grossa, los valencians és més per a botar… Aquí la gent s’ho minge tot perquè tens cultura madrilenya, cultura valenciana, cultura catalana, tens de tot.

La música techno té suport de la gent i de les institucions?

No. T’has de buscar la vida tu, sobretot als pubs. Lo que fem natres és per al nit, quan la gent descanse. Les discoteques grans estan a polígons perquè molesten. I entonces, ningú apoye això. Perquè una discomòbil és diferent al que fem natres. Una discomòbil símplement te fiquen música paxanguera, que és lo que la gent vol sentir.

A part, hi ha alguna cosa més alternativa, les raves

Conseguir permisos per a fer raves és molt difícil. Una rave és una festa exterior, al monte. Però per exemple la que fan al Pantano de Casp la monten en permisos. Però si la fan a un mas, fiquen una jaqueta al camí i tu passes i “cap a dins que és per aquí”. I si ve la policia paren la festa i gent detinguda i tot lo rotllo perquè és il·legal.

Cap dels pobles del costat fa sombra als dissabtes de nit de Vall-de-roures?

Vall-de-roures, al ser capital de comarca té gent sempre. Ara mateix han obert la De Luxe a Casp i diuen que està molt bé. Però la gent ja ha d’agarrar lo cotxe i si no té molt de renom, no…! A Alcanyís no hi ha res, està mort. Gandesa competència zero. Amposta la putada és que està a Catalunya i els Mossos d’Esquadra, buferes, registres, de tot. La gent de la comarca són, o d’Amposta, o de la Florida o del poble. Calaceit va tindre la seua època, en la Volumen, que la gent die que Calaceit ere part de la Ruta del Bakalao, la gent pujave de València, pujaven per Amposta, anaven a Calaceit, Madrid, Saragossa o a on fore. Però eren molt vacilons. Però van fotre una redada a la discoteca i al VSD i ho van tancar. Però si foten una bona redada xapen un garito.

 

Moltes gràcies, Piti. Mos veem lo dissabte!

Recercat X edició 2014 | Lo Finestró.

Recercat X edició 2014

Recercat

Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana

Aquest any tindrà lloc a Barcelona (la Rambla, 7, Santa Mònica) el 9, 10 i 11 de maig.

Les activitats començaran el diumenge dia 4, amb diverses visites i conferències, encara que els actes principals (llegiu el programa) seran els dies 9,10 i 11, com he dit abans.

Com a cosa personal permeteu-me que us comuniqui que el dia 9, després del lliurament dels Premis Recercat, al Palau de la Generalitat, tindré l’honor de presentar l’Any Desideri Lombarte i llegiré dos poemes seus i un meu escrit per a l’ocasió.

programa_recercat

 

Fotos de la cronologia – Hospedería restaurante virgen de la fuente.

La lectura de fragments de les obres finalistes al Premi Crexells marca la festa literària de.

 

La lectura de fragments de les obres finalistes al Premi Crexells marca la festa literària de l’Ateneu Barcelonès

 

Els escriptors Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terès opten al guardó, que es farà públic el 26 de juny

 

Badalona – Barcelonès N. | 23/04/2014 – 15:09h

 

ACN

 

 

Des de les 11 del matí fins a les 8 de la tarda les portes de l’Ateneu Barcelonès estaran obertes per a tots aquells interessats en visitar-lo. D’altra banda, l’entitat ofereix també l’oportunitat d’apadrinar un dels llibres de la biblioteca per col·laborar en la restauració d’aquests i així salvar part del patrimoni cultural. Una campanya que es reprèn amb l’objectiu de donar suport a les obres impreses o manuscrites de gran valor patrimonial, amb una nova selecció de tres obres, del segle XVI i XVII que cal restaurar i preservar.

Casassas ha recordat que un any més, totes les persones que es facin sòcies de l’Ateneu durant la setmana de Sant Jordi, del 22 al 30 d’abril, s’estalviaran la quota d’ingrés.

Desideri Lombarte, más vivo que nunca por San Jorge en el Matarraña.

Desideri Lombarte, más vivo que nunca por San Jorge en el Matarraña

  • Escrito por 

Cuenta en su libro ‘Les aventures del sastre Roc d’Arça‘ que un personaje un tanto mujeriego causó revuelo hace años en el medio rural. Y así, 25 años después del fallecimiento del autor de tan cautivadora lectura, cientos de vecinos del Matarraña rindieron tributo a un Desideri Lombarte más vivo que nunca gracias a los constantes homenajes durante este año en su pueblo natal, Peñarroya.

El último fue ayer durante la jornada de Sant Jordi. La lectura ininterrumpida que cada año organiza el departamento de Cultura de la Comarca del Matarraña se centró este año en evocar una de las obras más divertidas de este prolífico autor. Uno tras uno, los voluntarios se fueron sucediendo en la palestra para revivir los personajes del libro.

En el acto de homenaje no faltaron los músicos de la banda Peñarbés, que amenizó el acto celebrado en el santuario Virgen de la Fuente de Peñarroya. La jornada de ayer consolidó el éxito del ‘Quedaran les paraules’, la propuesta literaria que se puso en marcha hace ahora tres años para celebrar Sant Jordi en la comarca.

Aunque centró los actos principales, Peñarroya no fue el único pueblo que rindió tributo a la literatura. Asociaciones y vecinos de Arens de Lledó, Beceite, Calaceite, Cretas y Lledó vendieron libros y rosas en la calle durante toda la mañana en una jornada festiva que se caracterizó por el buen clima y el elevado número de visitantes en todo el Matarraña. También Monroyo ofreció una lectura pública de poemas seguida de una chocolatada por la tarde.

Photo by martagomezcat.

Llibreries actualitzades. #mataró #llibreviu#llibres#stjordimataro#lapao

Photo by martagomezcat

Fira d’Antiguitats a la Freixneda | Lo Finestró.

 

Fira la Freixneda 4

 

Fira la Freixneda 1Com tots el dissabtes de Setmana Santa, a la Freixneda té lloc la Fira d’Antiguitats. Arts i Oficis, Monedes i Bitllets. Aquest any ha estat la XV fira, la qual cosa vol dir que ja està ben consolidada. Atès l’èxit dels anys precedents, la d’aquest any s’ha perllongat un dia més. El dissabte va estar ben ras i lluminós, però el diumenge faria figa: aparegué el vent i la pluja. Cal dir que la varietat de productes de tot tipus li dóna un caire força popular. En general els preus són moderats, tot i que el regateig està sempre present. No ens cansarem de recomanar una visita per al pròxim any.Fira la Freixneda 2

 

Com altres anys l’Associació Cultural del Matarranya va plantar també la seua paradeta de llibres ben atesa per la Cèlia Badet i el seu marit C. Rallo. Una quans socis ens trobàrem una estona petant la xerradeta.

 

Fira la Freixneda 3Fira la Freixneda 5Fira la Freixneda 6

 

 

Más de 4.000 visitantes en la feria de La Fresneda.

Belmonte de San José recrea la Carta Puebla ante cientos de visitantes.

O miércols 23 d’Abril bi seremos presens en a carrera en a chornada de San Chorche por partida dople. Si tos baga mercar bel libro u bel produto cultural aragonés aquí tenez as nuestras coordenadas: 


Paradeta 1. (7h-22h)
Ramblas, 1 PARADA: 181
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)

Paradeta 2. (17h-20h)
Pl. dels Àngels (debán d’o MACBA)
Organiza: Plataforma per la Llengua

 

Ja teniu el ‪#‎TempsdeFranja‬ 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa

Temps de Franja

Avui ha eixit la notícia de la publicació del ‘Toca Manetes’ al diari El Matí Independent de Lleida! — amb ElMatí Lleida.

Fotos de la cronologia – Institut d’Estudis del BaixCinca.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja