La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentEl Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia.
Autors: Ester Limorti i Artur Quintana
Edició a cura de Brauli Montoya.
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2012
ISBN: 9788499651187
El Carxe és una comarca conformada en el segle XIX a la Regió de Múrcia com a resultat d’un corrent migratori valencià que anava a la recerca de noves terres de conreu. El llibre pretén ser testimoni de la cultura tradicional, expressada a través de la literatura popular, d’aquest enclavament de llengua catalana dins Múrcia. S’hi recullen mostres de narrativa (contes, llegendes, història oral, etc), de “jocs de pallissa” (peces parateatrals), del cançoner (amb partitures de cançons de Nadal, de Pasqua, escatològiques) i de refranys i frases fetes….
ASCUMA a Sabadell « Lo finestró del Gràcia.
El Casal Pere Quart de Sabadell és conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, el casal fou construït el 1862 per Pere Oliver, besavi patern de Joan Oliver. El projecte inicial, obra de l’arquitecte Gabriel Batllevell, incloïa disset porxades a la Rambla. La seu actual del Casal Pere Quart correspon a la residència familiar dels Oliver, encara que Joan Oliver no nasqué en aquest edifici sinó a la casa del carrer del Jardí, 8.
El dia 15 de febrer, en aquest espai, Òmnium Cultural de Sabadell i l’Associació Cultural del Matarrranya van presentar les Jornades del Matarranya a Sabadell (1ª Jornada).
A les 6 de la tarda es van obrir les exposicions a la planta baixa de l’edifici i al voltant de les 17, la presidenta d’Òmnium Cultural de Sabadell i el president d’Ascuma, Josep Maria Baró, obriren els actes i donaren la benvinguda als assistents. Tot seguit presentaren les exposicions: Carles Sancho, “Ataüllar el món des del Molinar” i Josep Miquel Gràcia, “Quan érem emigrants”.
A la Sala d’Actes del 1er pis, després de la presentació de Josep Boltaina, alma mater dels actes, van donar a conèixer l’Associació Cultural del Matarranya, el seu president, Josep Maria Baró, Carles Sancho i Josep Miquel Gràcia.
Passades les 20 hores arribà l’actuació estel·lar, el Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar. Desideri Lombarte, in memoriam”. Com sempre, un èxit força aplaudit, en aquest cas pels sabadellencs.
No mancaren les lloances a l’espectacle i a l’ASCUMA en general, mentre els assistents assaborien unes bones coquetes, mantegats, ametllats i vi de nous del Matarranaya.
Lletra de batalla: Llops i humans.
Sempre m’ha fascinat la relació que la nostra tradició folklòrica ha mantingut amb els llops. Les rondalles van plenes de llops famolencs que endrapen cabretes, porquets o nenes indefenses. En la fraseologia catalana també abunden les referències a aquests mamífers udolaires: la foscor més extrema i temible ho és “com una gola de llop”; quan “la pell és del llop” no hi ha sortida airosa possible; si un “cau a les urpes del llop”, està perdut; els qui es volen donar més importància de la que tenen “no maten llops”; mentre que alguns hipòcrites perillosos diem que “tenen cara d’ovella i urpes de llop”; quan un es troba en perill li “veu l’orella al llop”; i, finalment, quan algú “veu el llop” pot ser que simplement s’hagi quedat sense veu.
Àngel Villalba, nomitat als Premis de la Música Aragonesa | Mas de Bringuè.
Àngel Villalba, nomitat als Premis de la Música Aragonesa
Àngel Villalba amb Florencio Roc a Valljunquera.
El cantautor de Favara del Matarranya, Àngel Villalba, estarà entre els artistes nominats a la gala de lliurament dels Premis de la Música Aragonesa que tindrà lloc demà dilluns, 18 de febrer, a les 8 del vespre, al Teatre Principal de Saragossa. Un jurat format per especialistes del món de la música des de l’associació Aragón Musical, que és el col·lectiu que organitza la gala i el premi, ha seleccionat la cançó “Olivera d’Aragó”, que dóna nom a l’últim disc de Villalba, editat en 2012.
La cançó del cantautor favarenc està entre les quatre finalistes dins l’apartat de Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa. La cançó en català “Olivera d’Aragó” competirà en aquest apartat amb “A mía Tierra” de Jesús Viñas, “Mosica, Parola y Movimiento” de Prau, i “Os Pietz en a Tierra” de Prau, totes elles en aragonès.
A més amés, en el transcurs de la gala s’atorgarà a José María Sanz Beltrán “Loquillo” el Premi Global de la Música, destinada a artistes implicats o relacionats amb la música aragonesa nascuts fora d’Aragó.
L’altre apartat dels premis que són votats por un jurat d’especialistes és el dedicat a la Millor producció, on han arribat com a finalistes “Envasados en hechos reales” de Guisante, produit per Rafael Domínguez; “Las Campanas de la Vergüenza” de Tako, per Daniel Alcover; “Origen”, de Cube, per Jorge Escobedo, i “Un antes y un después” de Lírico, produit per Lírico y R de Rumba.
Els altres premis: a la millor cançó, intèrpret, grup, etc., han estat decidits per votació popular i seran donats a conèixer també durant la Gala, on també estan previstes les actuacions de The Faith Keepers, Lírico y Gavy Sanders & Los Vibrants.
Música, poesia i emocions a Sabadell. | Mas de Bringuè.
Música, poesia i emocions a Sabadell.
Màrio sasot, Josep Boltaina i Antoni Bengochea
Sorpresa, emocions diverses i complicitats múltiples van cofluir en una nit màgica el passat 15 de febrer, al Casal “Pere Quart” durant el concert que va donar allà el Duo Recapte en el marc de les “Jornades del Matarranya a Sabadell” organitzades per Òmnium Cultural d’aquesta vila i l’Associació Cultural del Matarrranya.
Antoni Bengochea (veu) Antoni Bengochea i Màrio Sasot (bandúrria) oferiren l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar. Desideri Lombarte, in memoriam” davant de més de cent persones, entre les que hi havia membres associacts d’Òmnium Sabadell, franjolins residents a Catalunya, membres d’ASCUMA, i nombrosos sabadellecs i vallesans amb ancestres matarranyencs.
El concert va ser seguit amb molta atenció per un públic atent i entregat, que gaudí de les diferents etapes i variants de la poesia de Desideri: els curts i sentits sonets que parlen de la terra, la vida, l’amor i la mort , o els els romanços narratius més irònics, que ajudaven a comprentre els diversos aspectes de la temàtica lombartiana, les etapes que va passar en la seua (curta) existència i la seua sensibilitat i optimisme vitals.
El públic mostrà el seu deler i satisfacció amb nombrosos aplaudiments al llarg de l’espectacle.
Matarranya a la cassola, Taller de cocina en directo por internet.
Martes 19 de febrero a partir de las 17:30h por Internet
Mas información: http://
divendres 22 de febrer
CARNESTOLTES DELS IAIOS
RESIDENCIA 3a EDAT
17´30 h.Chocolatada de CARNESTOLTES para Residentes y Socios.
dissabte 23 de febrer
CARNESTOLTES DE LA CANALLA
PLAÇA MAJOR
16´30 h.Concentració de tota la Canalla disfraçada i acompanyants.
Començarem la RUA del CARNAVAL en el bon ritmo i alegria de la BENTUKADA, per els carrers: Soldevila, Figuereta, Vicente Pinies, Major, Sant Agustí, Ribagorça, Marquesa de Comillas i Residencia 3a Edat.
RESIDENCIA 3a EDAT
17´15 h.Entrarem a veri i a saludar a tots els iaios i iaies, per a que mos veigan lo guapos que anem.
PAVELLÓ MUNICIPAL
17´15 h.Actuació Grup Infantil TATUAJE M´ho passarem en gran ballant, cantant i jugant en la gracia i simpatia d´este grup d´animació. Ahhhh, tindrem una bolseta de Xuxes per cada xiquet i xiqueta disfraçats.
18´15 h.Gran XOCOLATADA de CARNESTOLTES per a tota la Canalla i acompanyants.
i aixi posarem PUNT I FINAL al CARNESTOLTES de la CANALLA !!! CARNESTOLTES DELS JOVES, GRANS,… PLAÇA MAJOR
24´00 h.Quedada libre de todos aquellos que se quieran hacer un TOUR por los distintos bares de Benavarri y seguidamente PUIADA al pabellón para continuar con la fiesta de CARNESTOLTES. PAVELLÓ MUNICPAL
00´30 h.BALL DE CARNESTOLTES 2013. TATUAJE mos posará la MARXETA hasta bien entrada la madrugada.
A la media parte entrega de Premios.
PREMIOS: 1º 300´00 Euros
2º 200´00 ”
1º 100´00 ”
NOTA: LOS DISFRACES QUE OPTEN A PREMIO
DEBERAN ESTAR ANTES DE LAS 01´30 H.
El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.
A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución, Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias. L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.
L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”
No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població de uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.
Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.
José Miguel Gràcia
Moviment Franjolí per la Llengua: Catalans inconscients o aragonesos de llengua catalana?.
Catalans inconscients o aragonesos de llengua catalana?
La mare de tots els debats. Saber què són i com es senten els habitants de la Franja és una de les qüestions que més han obssessionat a diferents autors a banda i banda del riu cinca. El fet que dintre d’un estat espanyol, que es vol a si mateix uniforme, no coincideixi sempre la frontera autonòmica amb l’adscipció lingüística i cultural de cada ens autonòmic és un dels més grans maldecaps que les elits espanyoles han patit i pateixen, i no deixa de ser una de les grans contradiccions internes d’un estat que no es reconeix com a plurinacional.
A aquesta pregunta, tan complicada, de si a la Franja coincideixen identitat territorial amb identitat lingüística respon amb una extrema senzillesa el cantautor Anton Abad (veure vídeo), que diu “Jo sic d’esta terra i per tant em sento d’ací, però la meva llengua és la catalana i no diré que parle altra cosa”. O sigui que, segons esta visió, estaríem davant de l’estereotip d’un “aragonès de llengua catalana”, on una conscienciació lingüística plenament en català no predetermina una identitat catalana.
Arribats a aquest punt la pregunta és obligada; llengua és igual a nació? i la resposta, ho reconeixem, supera les nostres possibilitats per més que hem de reconèixer l’extraordinària complexitat del cas franjolí, un territori fronterer de fa segles, amb uns referents culturals oposats als límits administratius que l’haurien d’identificar. Pensem, per exemple, en el cas que, com escrivia Josep Espluga al text que citarem avall, quan Espanya, pels volts del segle XIX, es vol configurar en províncies, una gran part dels pobles aragonesos fronterers a Catalunya (en sa majoria catalanòfons però no tots) expressen el seu desig que la veïna Lleida sigui cap de província i adscriure’s amb ella, sense que el fet històric de pertànyer l’antic regne d’Aragó fos en detriment d’aquella realitat social i econòmica, expressada llavors en un anhel que mai no es realitzà.
Una altra pregunta que queda enlaire és fins a quin punt la deficient conscienciació lingüística dels habitants de la Franja (nom i unitat de la llengua catalana, per exemple) fa que no arreli una identitat nacional catalana?
A tot això, cal afegir-hi la gairebé nul·la vertebració d’aquest territori allargassat que anomenem “Franja”, sense cap cohesió interna dins seu, fet que ajudaria a fer pinya en la consciència lingüística franjolina i, ja per últim, si el fet de la negació continuada del fet cultural franjolí a dins l’Aragó pot derivar en un rebrot de la societat civil en favor de la llengua catalana, amb la seva conseqüència quant a la identitat.
Aquest conflicte irresolt entre llengua i identitat és posat a sobre de la taula per part d’en josep Espluga (2008), una lectura que recomanem molt i molt per entendre un xic més aquest cas tan particular i que enllacem aquí sencera, com a font de debat i reflexió:
“Una Franja, dues fronteres i diverses identitats socials amagades”
Damos a conocer también los nominados que faltaban de las dos categorías que vota exclusivamente el jurado de Académicos de los Premios de la Música Aragonesa.
Mejor Canción en Lengua Autóctona Aragonesa:
“A mía Tierra” de Jesús Viñas
“Mosica, Parola y Movimiento” de Prau
“Olivera d’ Aragó” de Ángel Villalba
“Os Pietz en a Tierra” de Prau
C. Terès: «La meva primera novel·la sorgeix d’un pòsit d’idees, històries, sensacions» « L’esmolet
febr. 13«La meva primera novel·la sorgeix d’un pòsit d’idees, històries, sensacions» « L’esmolet.
Entrevista d’en Lluís Bonada per al setmanari El Temps núm. 1496, 12 de febrer de 2013
Entrevista d’en Lluís Bonada a El Temps
Actuació del Duo Recapte a Sabadell divendres 15 de febrer | Mas de Bringuè.
Actuació del Duo Recapte a Sabadell divendres 15 de febrer
(Actuació del Duo Recapte a La Freixneda en 2011, amb l’espectacle “Atüllant en món des del Molinar)
Organitzat per Òmnium Cultural de Sabadell i ASCUMA, el duo Recapte (Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot, bandúrria) actuaran durant l’obertura de les “Jornades del Matarranya a Sabadell” que tindrà lloc al Casal Pere Quart, Rambla 69, d’aquesta ciutat, lo proper divendres 15 de febrer.
En aquesta ocasió el duo franjolí, que enguany complirà vint anys de presència als escenaris, presentarà el seu espectacle monogràfic “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a donar a conèixer diversos poemes que va compondre l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte en diferents etapes de la seua vida.
La inauguració de les Jornades, tindrà lloc a les 7 de la tarda i l’actuació del duo està prevista per a les 8 del vespre.
Us adjunto a continuació el “Programa de mà” amb el repertori dels poemes del Desideri que interpretem i les músiques que els acompanyen.
Jornades del Matarranya a Sabadell
DUO RECAPTE PRESENTA
Ataüllant el món des del Molinar
Desideri Lombarte – in memoriam –
AUTORIA DELS POEMES: DESIDERI LOMBARTE
Músiques
INTRODUCCIÓ: Cant dels ocells- (popular)
Poemes
Les belles paraules
La terra besaria.- Saidí- (Anton Abad)
LA TERRA I LA NATURA
La xica tornada serp.- Cantigas d´amigo-( Martín Codax- S. XIII) –
Inner light- (The Beatles)
Encanteri de la xica-(Mario Sasot)
Tots los colors
Joc de paraules.- Joc de paraules –( Mario Sasot) –
Porque no nos ven hablar-(Jota popular)
EXISTÈNCIA E IRONIES DE LA VIDA
Romanço d’aquell home que no va saber trobar el castell.
(Narració) Saturnino-(Anton Abad)
(Diàleg) Jotes aragoneses i catalanes, aubades, himnes
Xerraduries.- Saturnino- (Anton Abad)
Sol·licitud.- Adaptació; Mario Sasot de la Toccata en Re m. de J.S. Bach.
Llaurem rostolls daurats.- Més lluny (del Viatge a Itaca, de Lluis Llach)
Lluny de tu
RETORN A LA TERRA
Timó de flor menuda.- Abril del 74 (Lluis Llach)
Me’n aniré.- Retorn del Viatge a Itaca (Lluis Llach
Deixa’m posar davall
Epíleg.- Cant dels ocells- (popular).
Quan no quedarà res
Data: 15 de febrer de 2013 Lloc: Casal Pere Quart
ORGANITZA: OMNIUM CULTURAL I ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA