Portal de difusión de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

Os comunicamos que el próximo domingo 29 de abril, a las 12 horas, la Comarca del Matarraña se trasladará a la Plaza de San Francisco en Zaragoza donde se realizarán los siguientes actos para todos los públicos y gratuitos:

http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.indice/mem.galeria/relmenu.679/chk.77887abca35786ee97dd09cb9a47e437

Entre los actos habrá una gymkhana del Matarraña 2.0 (con pruebas muy sencillas y divertidas).

Os animamos a participar ¡Todos los premios, en conjunto,  están valorados en 4.000 euros¡ además son made in Matarraña. Podéis verlos en:

http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.indice/mem.galeria/relmenu.686/chk.a21626e013c91cbbb239af6192ab7997

Os esperamos a todos y os invitamos a hacer difusión de este evento.

Para inscribirse en la gymkhana podéis hacerlo en bit.ly/matarranya

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés | Arredol.

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés

Ascuma, IEBC, ICF y CERIB demandan presencia en as leis, normalitat en l’emplego y presencia educativa

25 abril, 2012 | | Autor: Arredol |

As asociacions culturals d’a Francha reclaman una politica cultural y educativa ta potenciar y fer pervivir o catalán y l’aragonés en as zonas d’o país an que son luengas historicas. A traviés d’un comunicau, han feito saber a suya preocupación por a situgación d’as dos luengas, d’o catalán enas redoladas d’o Matarranya, Cinca Baixa, Litera, Ribagorza, Baixo Aragón y Baixo Aragón-Caspe y de l’aragonés en o norte d’o país. As asociacions remeran que i hai unanimidat en a comunidat scientifica “en reconoixer as fablas d’as nuestras comarcas como luenga catalana”. Asinas mesmo, fan saber que iste patrimonio de totz os aragoneses “se mantiene en una frachilidat excesiva y dende primers d’o decenio pasau ya amuestra os primers sintomas de substitución lingüistica en as arias mas pobladas, convertindo o castellán en luenga d’intercomunicación entre catalanoparlants en importants napas de población choven”.

Ta las asociacions d’a Francha (Ascuma, Iebc, ICF y CERIB) o reconoiximiento d’a luenga ye lo que ferá posible o mantenimiento d’a luenga catalana y seguntes as sinyants “ye especialment necesario que a educación obligatoria asegure a plena competencia lingüistica en catalán y en castellán de toda la población d’as nuestras comarcas”. Asinas mesmo reclaman que se guarancien os dreitos d’os parladors d’aragonés y catalán por as institucions autonomicas, provincials, comarcals y municipals “ta poder desembolicar a suya actividat en a luenga que triguen”.

Entremistanto que s’aspera a modificación o supresión d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno, as asociacions d’a Francha exichen “que se reconoixca a luenga catalana y a luenga aragonesa en a lechislación aragonesa y que s’aseguren as midas necesarias ta la conservación d’a luenga catalana y aragonesa en as comarcas a on ye luenga historica”. Asinasmesmo, demandan que as dos luengas faigan parte activa d’a educación ta que toda a población escolar conoixca a luenga propia d’as suyas comarcas y o castellán y “que se faigan d’una vez, por parte d’as institucions, campanyas activas d’información y conscienciación d’a población d’Aragón que o catalán y l’aragonés faiga parte irrenunciable d’o suyo patrimonio cultural, como fa parte d’o de toda la humanidat”.

Asociaciones de la Franja piden políticas en Aragón que preserven el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Las asociaciones culturales de la Franja reclaman que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación autonómica y que se aseguren las medidas necesarias para su conservación en las comarcas donde es lengua histórica.

El Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans piden que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.

Asimismo, solicitan que las instituciones realicen campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forman “parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad”.

Estos colectivos apuntan en un comunicado que existe unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de las comarcas del Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe como lengua catalana y consideran que cualquier duda debe resolverse con consultas a los departamentos universitarios.

En este sentido, opinan que este patrimonio se mantiene “en una fragilidad excesiva” y desde principios de la década pasada ya muestra “los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas”, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.

Por ello, creen que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de estos territorios “depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones”, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure “la plena competencia lingüística en catalán y en castellano” de toda la población.

A su juicio, únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar esta fragilidad, toda vez que añaden que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener “los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones”.

Quedaran les paraules… (Ràdio Matarranya) – YouTube.

Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

continue reading…

Libros – LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

Más de 2.200 maellanos y 67 cuadrillas disfrutan de un día de unión con el sabor de la rica sartanè.

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català «.

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català

20 04 2012

• TV3: Un professor de Tremp afronta un judici per injúries que veu com una persecució defensar el català a la Franja
• TV3 Vídeo: Jutgen un professor de Tremp per suposades injúries
• Manel Riu: La FACAO i el Marlon Brando
• Manel Riu: Mai no oferisques unes calcetes muixades a la FACAO després de mitjanit
• El Punt Avui: Jutgen un autor de la Franja per textos satírics
• El Punt Avui: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja

L’escriptor Manel Riu, blanc de la persecució política per defensar el català a la Franja ! directe!cat.

L’escriptor Manel Riu, blanc de la persecució política per defensar el català a la Franja

Una federació promotora del grup No Hablamos Catalán, amb simpaties amb d’UPyD d’Aragó i Ciudadanos, l’ha portat a judici

Tinc l’honor d’haver estat perseguit pel grup ultradretà FACAO com a conseqüència del meu activisme a la franja en favor del català, diu Manel Riu al seu blog. L’escriptor, nascut a Benavarri i professor a l’IES de Tremp, ha esta el blanc de les ires de la FACAO des de l’any 2005, quan va presentar una querella contra Riu per, suposadament, violar el seu honor en diferents blogs a internet i en el llibre, editat per cossetània, Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), un dietari satíric que Riu va escriure conjuntament amb la seva dona, Mir Roy. Dimecres d’aquesta setmana Riu va ser jutjat a Osca, tot i que la fiscalia no va presentar acusació perquè no hi veu delicte.

Els demandants compten en les seves files amb membres vinculats al PAR (Partido Aragonés) i a la falange, es caracteritzen per odiar tot allò català i per ser els inventors de l’aragonès oriental, amb ortografies especials, amb l’objectiu que el català que es parla a la franja no sembli català. La reclamació és de 20.000 euros per les presumptes injúries, i per les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup. “Amb la denúncia volen atemorir els que treballen per la normalització del català a la Franja” ha afirmat Riu. La sentència s’espera d’aquí un parell de setmanes.

En el seu blog, la Mala Freixura, Riu fa gala de la fina ironia que practica i explica l’experiència viscuda al jutjat, on va poder declarar en català, malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Ens diu Riu: “ Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.”

Hoy viernes el profesor, y máximo defensor de la Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo impartirá una conferencia sobre el interesantísimo y polémico tema “¿Grandes trasvases del siglo XXI?”

No faltéis!

No a los trasvases! No a los pantanos!

Sala Costa, 19:30h.

Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Tel. 93 317 58 54

L’obra ‘Mequinensa’ neix per homenatjar Jesús Moncada i l’agonia d’un antic poble :: Text :: ACN :: 664086.

Barcelona (ACN).- L’escriptor Jesús Moncada va néixer a l’antic poble de Mequinensa, al Baix Cinca, un punt fronterer amb Aragó a la Franja de Ponent, l’any 1941 i va morir el 2005. El municipi pràcticament va desaparèixer a principis dels 70, ja que s’hi va construir la presa de Mequinensa i el pantà de Riba-Roja. Posteriorment, es va construir un poble nou. Moncada va escriure molt sobre l’antiga Mequinensa en diferents obres, que ara s’han seleccionat per portar-les a l’escenari amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó. Aquesta representació al Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i al TNC vol ser un homenatge a l’agonia d’aquest municipi i al mateix Jesús Moncada.

mitjançantQuina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?.

Podeu votar!

Quina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?

Camí de sirga (Jesús Moncada) 11%

Incerta glòria (Joan Sales) 7%

Jo confesso (Jaume Cabré) 5%

Mecanoscrit del segon origen (Manuel Pedrolo) 17%

Mirall trencat (Mercè Rodoreda) 11%

La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda) 15%

La pell freda (Albert Sánchez Piñol) 5%

Les veus de Pamano (Jaume Cabré) 6%

Solitud (Víctor Català) 7%

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) 15%

La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando.

La FACAO i el Marlon Brando