La Franja

Daniel Terrise y Gurutze Altuna vencen en el 1ª Tri-Neu Gore-Tex del valle de Benasque – Barrabes.com..

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

Alcañiz será el punto de debate entre Cataluña, Valencia y Aragón.

Lo será a través de Foros de la Concordia de Alcañiz, una nueva asociación. Se debatirán asuntos concernientes a los territorios del antiguo Reino de Aragón

El bajoaragonés es activo por naturaleza y en su carácter suele llevar impregnada la marca del asociacionismo. No es casual que Alcañiz tomase el sobrenombre hace 600 años de Ciudad de la Concordia, pues en ella se tomaron decisiones tan vitales como el desenlace de lo que sucedió meses más tarde en Caspe con el Compromiso.

El halo dialogante ha perseguido a la ciudad desde entonces y un grupo de vecinos ha decidido que Alcañiz debe volver a ocupar el lugar que se merece en este sentido. Lo han hecho a través de una asociación a la que han denominado ‘Foros de la Concordia de Alcañiz’. El punto de partida es este año coincidiendo con la Conmemoración del VI Centenario de la Concordia de Alcañiz aunque el objetivo es que la asociación tenga continuidad en el tiempo. «Este año es especial pero queremos que desde este y en adelante Alcañiz sea el lugar de referencia donde las Comunidades que en su día integraron el Reino de Aragón puedan debatir los asuntos de interés comunes», dijo uno de los miembros, Miguel Omella.

La organización ya cuenta con los estatutos que le da el rango de asociación y esta semana celebraron la primera reunión en la que se comenzaron a lanzar nombres sobre la mesa de las personas de otros territorios con las que contactar para darle forma y continuidad. «Tenemos varios nombres en mente que se van proponiendo y que servirán de enlace con las otras Comunidades Autónomas pero sólo ha sido el primer paso», dijo Omella.

Alcañiz, ciudad de debate

La agrupación nace con la intención de agrupar a la sociedad civil y por ello no se admiten a políticos que estén en activo y que hayan presentado candidatura en las últimas elecciones. Los acuerdos tomados en el marco de los Foros de la Concordia van dirigidos a la opinión pública sin que tengan efectividad política directa. No significa renunciar a que estas deliberaciones o recomendaciones alcanzadas tengan una influencia en las actitudes de las instituciones públicas a través de la sociedad civil.

El Foro Interautonómico atañe a Aragón, Comunidad Valenciana y Cataluña. Se ha decidido que el escenario de los Foros que se plantearán más adelante sea Alcañiz por el espíritu de la Concordia que arrastra desde hace 600 años y por su situación estratégica. Es un punto equidistante entre Barcelona, Valencia y Zaragoza por lo que se convierte automáticamente, según afirmaron desde la asociación, en el lugar idónea para acoger el hospedaje y deliberaciones de las personalidades invitadas. Apuestan además, como vertebración y puesta en valor del territorio, la creación del Foro para la Concordia del Bajo Aragón que estará formado por miembros relacionados con las seis comarcas que lo segmentan.

Quejas porque un libro de pueblos perdidos de Cataluña incluye a Fayón.

Quejas porque un libro de pueblos perdidos de Cataluña incluye a Fayón

Viernes, 13 de Abril de 2012 16:30 Laura Castel

Usar puntuación: / 2
MaloBueno 

La imagen central del libro es el campanario del antiguo pueblo de Fayón

Si hojea el libro ‘Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya’ (Los pueblos perdidos. 30 lugares olvidados de Cataluña) después de leer el título esperará encontrar información sobre pequeños pueblecitos catalanes que por una causa o otra ya no están habitados. En la portada algo le llamará la atención, la fotografía principal es la de la torre de la iglesia del pueblo viejo de Fayón, inundado por las aguas del embalse de Mequinenza.

De las 30 localidades que aparecen, tres pertenecen a Aragón (Fayón y las oscenses Iscles y Finestras) y Perellós a Francia. Este hecho ha levantado las críticas del Colectivo Identitario de Aragón, que lo considera una «clara falsificación» de la historia de Aragón y de su geografía. «Nuestra identidad, historia y territorio no puede estar continuamente manipulada por la falsedad y la mentira. Somos los aragoneses y solo los aragoneses los únicos que podemos denunciar y defender nuestra historia, nuestro pasado y por supuesto nuestro futuro. Sino, nadie lo hará por nosotros», apuntaba el colectivo en una entrada en su blog el pasado martes. Además, el Colectivo Identitario pide al Ayuntamiento de Fayón que haga público ante la Generalitat de Cataluña y los medios de comunicación su «rechazo y desprecio ante esta nueva manipulación». Por su parte, los coordinadores del libro, Xavier Cortadellas y Judith Pujadó, de la editorial Sidillà, aseguran que es «frívolo» criticar solo con leer la portada porque en el interior se especifica que Fayón «pertenece administrativamente a Aragón». Cortadellas especifica que la elección de la localidad bajoaragonesa se debe a que es un municipio con una gran historia por explicar y en la que también se habla catalán. «Cuando voy al Matarraña, Aguaviva, La Cerollera o otros pueblos de la Franja me entiendo perfectamente con sus vecinos, todos hablamos un mismo idioma», explica. El libro pretende recuperar el pasado de 30 pueblos que, por diferentes razones, han quedado abandonados con el tiempo. «Cuando Fayón fue inundado ni siquiera existían las comunidades autónomas y nosotros no nos hemos guiados por divisiones administrativas, intentamos recuperar la memória de un montón de municipios que han quedado deshabitados, entre ellos cuatro donde se habla catalán, dónde la memoria era en catalán, aunque no pertenezcan administrativamente a Cataluña», explica una de las coordinadoras. En el texto sobre Fayón, su autor Joan Todó, escribe: «Los parroquianos, como siempre que llegamos a un pueblo pequeño, nos observan de reojo; una vez deciden que mi compañera y yo somos inofensivos, comienzan a hablar sobre medios de transporte.(…) Esta referencia nos recuerda el lugar ambiguo en el que nos encontramos: administrativamente en Aragón, pero todo remite a la Terra Alta (hasta el idioma que hablan). No es tan extraño, mi pueblo, La Sènia, administrativamente catalán, funciona en muchos aspectos como un pueblo del Maestrat castellonense». Por otro lado, el alcalde de Fayón, José Arbonés, asegura que conoce la polémica pero se muestra cauto y afirma que no puede pronunciarse porque aún no ha leído el libro. Asimismo, Arbonés comenta que «no es correcto que se falte a la verdad en la portada». El primer edil reconoce que lo que el autor escriba en el libro no tiene ninguna «significación» porque tanto los ciudadanos como las administraciones tienen muy claro que Fayón pertenece a la provincia de Zaragoza. «Los fayonenses nos sentimos muy aragoneses. Nuestras dos ermitas están dedicadas a los dos patrones de la comunidad, San Jorge y Nuestra Señora del Pilar. Además, la vía principal del pueblo es el paseo Aragón y otra calle se llama La Jota», explica el primer edil.

Trivial catalán con Valderrobres
Este caso recuerda al de la edición del Trivial de Cataluña en la que aparecía una imagen de Valderrobres en la caja. En este caso, en cuanto el Ayuntamiento de la capital del Matarraña se puso en contacto con la empresa responsable del juego, Hasbro Iberia retiró las imágenes del municipio.

Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.

Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón

http://www.facebook.com/events/133465333451679/

«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro» « Xarxes socials i llengües.

L’afirmació l’ha fet el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp. La web de la comarca, que abans deia que era aragonès oriental i ara ja diu que és català, va millorar pel pacte de govern PSOE-PAR-CHA. En vam parlar al post La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya.  Tot i això, el seu president, del PAR i castellanoparlant, senta càtedra afirmant «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro»

Amb poc més de 20 paraules concorre amb múltiples incorreccions i barbaritats. Les llengües no s’estudien amb opinions de gent que no les parla, si no amb recerca científica. I la recerca científica diu, sense cap escissió, que a Maella, Favara, Nonasp i Faió es parla català. L’aragonès es parla actualment a uns quants kilòmetres, al Pirineu, i no al Baix Matarranya. Pot discutir si en època medieval es parlava aragonès, català o una parla de transició al seu poble, Casp, però no al Baix Matarranya.

Diu que és la llengua materna. No només descuida per complet que és un terme sexista i incorrecte: “la denominació llengua materna és esbiaixada ideològicament i inadequada conceptualment”. A més, també es descuida que el castellà també és la llengua inicial de molta gent, com totes les llengües que es transmeten, que són les llengües inicials dels seus parlants.

Però a més, diu que no s’escriu. Com que no s’escriu? Que desconeix per complet tota la literatura en català de la Franja? Que desconeix
que el capellà de Maella Guillem Nicolau traduïa del llatí al català l’any 1387? Finalment, per sumar-se a les contradiccions habituals, acaba afirmant que és distinta al català pur. Lo parlar de Batea és distint del català pur, lo parlar de Barcelona és distint del català pur, i el parlar de Maó també. Com lo seu parlar també és distint del castellà pur. Simplement perquè no hi ha llengües pures.

La Comarca del Bajo Aragón Caspe cambia el «aragonés» por el «catalán».

La Comarca del Bajo Aragón Caspe cambia el «aragonés» por el «catalán»

Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental»

La comarca del Bajo Aragón Caspe ha cambiado en su web el idioma que hablan las poblaciones de Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón. Si antes el apartado ‘Conoce nuestros pueblos’ especificaba que sus vecinos hablan «aragonés oriental» ahora pone «catalán noroccidental».

Según el presidente comarcal, Carlos Alastuey (PAR), tan solo se han adaptado a lo que dice la actual Ley de Lenguas. Sin embargo, el comité local del PAR en Caspe, junto al de Monzón y Alcañiz, unieron a sus bases hace unas semanas para pedir que se reconozca el «aragonés oriental» y que se elimine el catalán de la Ley de Lenguas. Esta formación quiere reformular junto al PP la actual Ley de Lenguas para que, al contrario de la Comarca, el idioma que se habla en la Franja pase de «catalán» a «aragonés». El cambio se ha realizado a petición del consejero de Cultura y concejal de CHA en Nonaspe, Hipòlit Solé, quien presentó el nuevo texto a los miembros de la Junta de Gobierno. Solé dejó un plazo de 15 días para posibles sugerencias pero al no presentarse ninguna se procedió al cambio. Alastuey quiso separar la opinión de su partido, que se opone, con la del consejo comarcal y la realidad cultural de la zona. «Somos una coalición de tres y debemos estar unidos», reconoce Alastuey. No hay que olvidar que el PAR gobierna en coalición con el CHA y PSOE, este último impulsor de la Ley en la anterior legislatura. «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro», asegura el presidente. Por su parte, Solé se basa en la comunidad científica, entre ellos la Real Academia Española de la Lengua y la Universidad de Zaragoza, como los principales valedores de que los cuatro pueblos forman parte del catalán noroccidental. Además, el consejero recuerda que en 1997 tanto el PP como el PAR afirmaban que hablaban catalán. «Supongo que después de 15 años seguiremos hablando la misma lengua, ¿no?. Todo lo que huele a catalán no está bien visto en Aragón», concluye el nonaspino. El nuevo documento explica que los cuatro municipios se enmarcan en el conjunto de «hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de trancisión hacia el valenciano». Además, reconoce que esta «confluencia» de características otorga a este conjunto de hablas su «personalidad particular». Por último, deja claro que desde la Comarca «velaremos» por la aplicación de la Ley para conseguir que, «los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados».

Quan la ciència s’imposa a la ignorància o la mala fe « Lo finestró del Gràcia.

Quan la ciència s’imposa a la ignorància o la mala fe

La comarca del Baix Aragó Casp ha canviat a la seua web el nom de la llengua que parlen els pobles de Maella, Favara, Nonasp i Faió. Si abans l’apartat “Coneix els nostres pobles” especificava que els seus veïns parlen “aragonès oriental” ara diu “català nord-occidental”.

El canvi s’ha realitzat a petició del conseller de Cultura i regidor de Chunta Aragonesista a Nonasp, Hipòlit Solé, el qual va presentar el nou text als membres de la Junta de Govern. Solé va deixar un termini de 15 dies per a possibles suggeriments però al no presentar-se cap es va procedir al canvi. Enhorabona al Conseller Hipòlit Solé.

Entreu a: http://www.comarcabajoaragoncaspe.com/presentacion/conoce-pueblos-comarca-PRES69.php

Anunciem que la FACAO no es va presentar al 22è Congrés de Gramàtica Generativa «.

Anunciem que la FACAO no es va presentar al 22è Congrés de Gramàtica Generativa

11 04 2012

Així clarament ho anunciem: la FACAO no s’ha presentat al 22è Congrés de Gramàtica Generativa. I us preguntareu què hi ha de fer una organització secessionista i ultra allà? La resposta és molt fàcil. Ells van inventar la “Gramàtica Regenerativa”. Van fundar una organització que es diu No Hablamos Catalán. Però no només això, ho poden demostrar! Així que també són capaços d’inventar els propers anys la Gramàtica Degenerativa, perquè el vestit els aniria més ajustat. Recordeu el que escrivien fa poc temps:

La FACAO s’inventa la Gramàtica Regenerativa (sic) consultant el “Rincón del Vago”

21 03 2009

El PAR ha facilitat una neteja de cara a la FACAO. Partit i grupuscle radicalitzat han fet conlloga amb la Plataforma No Hablamos Catalán. No és la primera vegada que demostren que no només no saben català, si no que són capaços de fer “equibocaciones grabes” en castellà perquè “les se da un poco mal”. I avui, partit i grupuscle, demostren les seues obres de referència en lingüística. Sense saber ni la més mínima cosa de lingüística, són capaços de declarar que la comunitat científica menteix: a la Franja no es parla català. A pesar que ho diguen les Universitats (de Saragossa, de Lleida, Jaume I de Castelló…) I treballen com si fossin una cosa com “Plataforma No Sabemos Lingüística, Y Lo Podemos Demostrar”. Diuen al Diario del Altoaragón:

El pasado día 5 de marzo de 2009 leímos con estupor como un representante del Centre d”Estudis Ribagorçans se quejaba en esta misma sección de que se discrepara al respecto de las lenguas en Aragón. Al parecer, los que defendemos las modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón y nos oponemos a la imposición del catalán, somos para este Centre unos “pseudofilólogos”, “pseudocientíficos” y “eruditos locales”.

Bien, en primer lugar diremos que, según el reconocido lingüista y padre de la Gramática Regenerativa, el norteamericano Noam Chomsky, “en los conflictos lingüísticos, los científicos no tienen nada que decir, tampoco los políticos pero sí el pueblo, que es el que usa el lenguaje”.

La negreta és nostra, per a remarcar que no només no són filòlegs, si no que cada vegada que parlen del tema, se’ls afonde més la pota al fang. La Gramàtica Regenerativa símplement no existeix. Altra cosa seria la Gramàtica Generativa, res a veure amb les opinions de Chomsky a les que fan referència a l’article.

Només hem estat capaços de trobar una obra de referècia que parle de la Gramàtica Regenerativa:  un treball escolar al Rincón del Vago. Lloc comú per als estudiants dropos que volen aprovar copiant i enganxant treballs d’altres. Segurament que el filòleg de guàrdia de la FACAO va aprovar la carrera (amb o sense Rincón del Vago). Però no en sap de Lingüística i ho pot demostar.

Imatge: Caricatura de Chomsky, el pare de la Gramàtica Generativa.

Entrevista a Temps de Franja 113 « L’esmolet.

Entrevista a Temps de Franja 113

CARLES TERÈS, PREMI GUILLEM NICOLAU 2011 DEL GOVERN D’ARAGÓ
«Per a escriure no n’hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un món del no-res»
// Ramon Mur

Presentació:

Carles Terès Bellès és una d’aquelles persones creatives per naturalesa. Un mestre baix aragonès, d’Alcorisa —quina casualitat—, va ser qui en la seua Catalunya natal va fomentar-hi l’hàbit de llegir i escriure. Des de llavors, Terès no ha deixat de llegir constantment, que és la millor manera d’esdevenir l’escriptor que també és des de la seva infantesa i que l’ha portat a conquerir el Premi Guillem Nicolau 2011 del Govern d’Aragó per a escriptors aragonesos en català. Sense abandonar mai la lectura i l’escriptura, Terès va orientar la seva vocació creativa cap al dibuix des del qual va saltar al disseny gràfic del que és un brillant professional a Alcanyís i comarca des de 1993. Parlar amb Carles Terès és un plaer pel seu ric català, pel seu interès per descobrir nous camins en tots els ordres de la vida i, sobretot, perquè s’ha convertit en un excel·lent ambaixador del Baix Aragó que parla català allà on vagi.

——————————————————————————————————————————

Entrevista:

Pregunta. És vostè un escriptor de vocació tardana?
Resposta. De fet va ser la meua primera vocació. Vaig tenir com a professor a l’EGB a Miguel Omedas, alcorisà, un magnífic pedagog. Ell em va fomentar l’hàbit de l’escriptura. Mai no he deixat d’escriure, però la vida em va dur per camins que em van allunyar de la possibilitat de la creació literària seriosa.
P. Van ser el col·lectiu ‘Viles i gents’ o les seves col·laboracions a Temps de Franja les seves plataformes de llançament?
R. En certa manera sí. L’escriure una columna amb una extensió acotada, va fer que hagués d’«esmolar» el què volia explicar i m’ha ensenyat a ser més precís en el llenguatge.
P. Prefereix la narrativa de ficció a l’assaig o és a l’inrevés?
R. Com a lector, indubtablement la narrativa. A l’hora d’escriure també prefereixo la ficció. Per escriure’n no n’hi ha prou amb el domini de la llengua, cal crear un món del no-res. Millor dit, cal recrear un món a partir de les experiències pròpies i les que imaginem.
P. Què és la licantropia?
R. Els instints ancestrals que mantenim, més o menys apaivagats, sota la racionalitat que ens governa.
P. I creu que es donen casos de licantropia als boscos i muntanyes del Baix Aragó?
R. Sempre he estat un enamorat del bosc i els espais despoblats, especialment dels del meu país, que és on sento el batec d’alguna cosa molt profunda. Potser és pel fet d’haver-me criat a Catalunya: allà l’excursionisme era una religió. Els licantrops m’observen, emparats per la vegetació que s’apodera dels bancals abandonats per l’home. A voltes la seua presència em produeix basarda, però vull creure no em volen cap mal; només estimular-me la imaginació.
P. Corren bons temps per a la literatura?
R. Jo crec que sí. Vivim uns temps excepcionals: tenim tots els clàssics i els contemporanis que s’hi van afegint.
P. Què aporta el dissenyador gràfic que sempre ha estat vostè a l’escriptor que ara és també?
R. Potser la concisió, la jerarquització. Hi ha una part de creació, és clar, però sempre cal supeditar-la a l’objectiu, a l’encàrrec. Saber quina és la funció de cada element, prescindir d’allò sobrer… el mateix que en la literatura.
P. El Baix Aragó ha estat comarca inspiradora de variada literatura. Quin nou tema li agradaria a vostè desenvolupar en el futur?
R. Em sedueixen les vides anodines que amaguen secrets insospitats. La barreja de les coses que ens passen a tots (sentiments, relacions, desitjos…) amb la zona obscura i misteriosa.
P. Vostè ha col·laborat amb diversos mitjans informatius. Com veu avui el panorama informatiu al Baix Aragó?
R. A nivell comarcal hi ha un sol grup de comunicació (això sí, ben potent) i poca cosa més. Dels mitjans aragonesos em dol l’anticatalanisme que indefectiblement apareix en notícies i articles. I a nivell estatal… hi ha un monocultiu asfixiant de mitjans de dreta.
P. La crisi econòmica ha aturat un desenvolupament esperançador de les agències de publicitat i de disseny gràfic en el Baix Aragó o mai l’horitzó va ser massa clar?
R. Els anys 93 a 96, van ser durs perquè la gent no acabava d’entendre què era això del disseny gràfic. Tot i així vam aconseguir una bona quantitat de clients que han anat augmentant a base de feina i compromís. Ara la cosa està molt malament per a tots els sectors, i en el disseny gràfic ho notem força.
P. Al marge de totes les dificultats tan ben conegudes per tots, la situació, en general, del català ha millorat o empitjorat en els pobles bilingües del Baix Aragó des que vostè es va establir a la comarca?
R. El que s’ha avançat ha estat a costa de l’esforç titànic d’uns pocs conscienciats que estimen la seua terra. La majoria d’escriptors franjencs usen el català tot i no haver-lo après en condicions; la creació cultural està millor que mai, però la població continua manipulada per les elits de sempre, pels mitjans de comunicació conservadors, per la tele-escombraria… L’idioma s’està desfent sota la mirada complaguda d’alguns professors que no assumeixen que la nostra llengua és més important per a nosaltres que els retaules gòtics, perquè és l’herència viva de la gent del territori.
P. Quina és la diferència més notable, la que més l’ha sorprès, entre el català del Matarranya i el del Mesquí-Bergantes?
R. Sentir parlar als parents d’Aiguaviva o als amics codonyerans és un plaer que m’ha fet estimar encara més el nostre idioma, en descobrir-lo tan ric i variat en una porció tan petita de terra.
P. La natura d’aquesta terra aporta algun altre senyal d’identificació?
R. Hi ha certes plantes, animals, motius arquitectònics… És un element més a tenir en compte a l’hora de fer imatges corporatives.
P. La comarca del Baix Aragó ha millorat, empitjorat o està estancada respecte a quan vostè va arribar?
R. Del 93 ençà ha fet un canvi espectacular, com a molts altres llocs d’Aragó. La bonança econòmica i, sobretot, els ajuts que arribaven d’Espanya i Europa hi ha contribuït. Espero que les empreses i associacions aguantin aquesta travessa del desert, perquè si no la zona podria tornar a caure en la letargia.
P. Vostè va ser regidor de Torredarques. Una experiència per mai més repetir?
R. En el moment de plegar, sí que vaig dir «mai més». És una feina molt àrdua que no té la més mínima retribució, si més no en aquella època de la Mancomunitat del Matarranya. El pitjor de tot és que sempre hi havia algú que se sentia perjudicat pels acords municipals. Però un o altre ho ha de fer, si no la cosa no funcionaria. De moment, ja tinc prou feina a casa.
P. És difícil explicar què és el Baix Aragó a Barcelona?
R. Moltíssim. Aquí ens acusen de «catalanistes». A les meues filles, que són aragoneses de cap a peus, encara algú els ha dit «catalana» com a insult, només perquè parlen una llengua aragonesa no castellana. En canvi a Barcelona no existim. A la majoria tant se’ls en dóna la nostra llengua comuna. La paranoia aragonesa del pancatalanisme és una fal·làcia grotesca. Som un destí turístic i prou. Quan vénen els barcelonins, et diuen (en el supòsit que parlin català) «anem a dinar a “Calaceite”» o «vaig a posar benzina a Monroyo». Ni tan sols empren els topònims reals!
P. Quina mena de llibres li agrada llegir i quins s’atreviria a recomanar?
R. Bàsicament de narrativa. Darrerament he quedat atrapat per la manera d’escriure d’en Murakami. Els dos llibres de David Vann que he llegit són impressionants. La pell freda d’Albert Sànchez Piñol és brillant, també. I Olive Kitteridge, d’Elisabeth Strout. El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga, és un dels millors llibres que mai he llegit.
P. Prefereix el llibre de paper o el digital?
R. En digital encara no he llegit res. Per a mi, el plaer del paper (el disseny de la coberta, la facilitat d’us, el remenar a la llibreria…) fins ara és insubstituïble.
P. Un lloc o punt en el Baix Aragó on es va quedar mut d’admiració?
R. M’emocionen els indrets solitaris, amb feixes devorades pel bosc i masos abandonats on encara s’hi perceben els treballs de la gent que els habitava. I el paisatge lluminós que es veu només eixir de Mont-roig cap a Torredarques: m’eixampla el cor.

——————————————————————————————————————————

Requadre:

Referent cultural del Baix Aragó
// R.M.

Vaig conèixer Carles Terès al diari La Comarca del Baix Aragó l’any 1994. Acabava d’establir-se a Alcanyís amb el propòsit d’exercir la seva professió de dissenyador gràfic al Baix Aragó. Aquells primers passos no van ser fàcils de cap manera. Però es pot dir avui que Carles va ser un aventurer, un impulsor d’una activitat professional llavors poc coneguda a la comarca. Nascut a Barcelona el 1962, de pares procedents de Estopanyà i Queretes, va decidir establir-se entre Alcanyís i el poble de la seva dona, Torredarques. I aquí, a la terra baixaragonesa, segueix amb la seva família a la qual van arribar dues filles per a les quals Carles encara ha de treballar moltes hores al seu estudi de dissenyador.
Al llarg d’aquests anys, Terès ha estat de tot al Baix Aragó, fins i tot regidor de Torredarques, secretari de l’Associació Cultural del Matarranya, dissenyador i coordinador de la revista Temps de Franja, l’única publicació d’Aragó en català. Forma part des de 1995 del col·lectiu ‘Viles i gents’, columna en català que es publica cada setmana a La Comarca i té el seu espai propi a Internet, L’esmolet.
Des del disseny gràfic i el dibuix fins a la literatura, Terès abasta un camp molt extens de promoció artística creativa. Carles Terès és ja un escriptor del Baix Aragó en català i, sens dubte, un destacat referent cultural a la Terra Baixa.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó, carrer Comtes, de Barcelona, presenta una exposició documental sobre Pere el Gran (1240-1285), conegut també com Pere III  d’Aragó, Pere II de Catalunya o comte de Barcelona, sense data de clausura

Aquest arxiu és un organisme depenent del Ministerio de Cultura (Govern d’Espanya), i per tant, les seues despeses són a càrrec dels pressuposts de l’Estat. D’ençà fa quatre anys existeix un patronat format per Aragó, Catalunya, Illes Balears i València, el qual, per increïble que sembli, no s’ha reunit mai, suposo per desavinences o mala fe entre alguns dels seus membres. L’Arxiu compta també amb una altre modern edifici al c/ Almogàvars 77, de Barcelona.

Malgrat que la durada del regnat de Pere el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria, fou breu, només nou anys, gran va ser la transcendència del seu regnat: incorporà Sicília a la monarquia i va establir les bases per al futur desplegament de la Corona d’Aragó a la Mediterrània. I malgrat que va morir excomunicat va gaudir d’una imatge pública força positiva.

Els documents per a l’estudi del regnat de Pere el Gran que es troben a la secció de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó són 36 registres, 565 pergamins, 48 cartes reials i uns quants processos. En quant a les fonts narratives coetànies, destaca el Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot. L’exposició presenta 49 documents o referències originals (pergamins) amb les corresponents explicacions de cadascun dels documents. Podríem destacar el nùm 1, la “Donació de Catalunya a l’Infant Pere” (1243); el núm 6, el Tractat d’Àgreda entre els reis Pere d’Aragó i Alfons de Castella (1281); el núm 7, el Rei Pere ordena a la priora de Sixena que lliuri al seu escrivà Ramon Escorna els documents dels tractats del seu pare amb el rei de Castella dipositats al seu monestir (1278); el núm 13, l’Acta pública de l’infant Jaume fent costar el seu rebuig al matrimoni amb Constança, filla de Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castelbó (1280); el núm 17, l’Acta notarial de requeriment fet pels ambaixadors del rei Pere a la Cort General de Navarra, reunida a Estella, de desistir d’entaular guerra contra Castella i Aragó (1283) (document en dialecte navarro-aragonès); el 41, la Creació del Consolat de catalans a Sicilia (1286)…

El Ministeri de Cultura ha publicat, com a catàleg explicatiu de l’Exposició (bilingüe amb un resum en anglès),  Pere el Gran 1240-1285, Pedro el Grande, Peter the Great (127 pàgines). Mitjançant aquesta publicació, qualsevol persona es pot fer una idea d’allò que va ser el regnat del rei Pere, seguint els documents de l’exposició.

Per acabar em va bé la descripció que fa Ramon Muntaner del rei Pere el Gran: “Com siat certs que anc no nasqué fill de rei qui fos de tant alt cor. Ne pus ardit ne pus valent ne pus bell de sa persona, ne pus savi, ne pus dret de sos membres; que d’ell se pot dir ço que es diu d’aquell qui és complit de totes gràcies: que es diu que ell no és àngel ne és diable, ans és complidament home. Perquè, per cert, del dit senyor infant se pot dir aquest proverbi, que verdaderament és home ab compliment de totes gràcies”

                                                                                                 José Miguel Gràcia

Exposició documental sobre Pere el Gran « Lo finestró del Gràcia.

Curs que organitza la professora Mª Carmen Horno Chéliz, professora del Departamento de Lingüística General e Hispánica: “TICs aplicadas a la enseñanza de segundas lenguas” (2-6 de juliol), en el qual participa Maite Moret en dos dels mòduls, on explicarà com aplica les TICs en les  classes i les diverses possibilitats que existeixen a l’hora de construir una plataforma digital: http://moncayo.unizar.es/cv/cursosdeverano.nsf/CursosPorNum/32

Dra. Maria Teresa Moret Oliver
Universidad de Zaragoza
Lingüística General e Hispánica
Área de Filología Catalana

La fuerte lluvia provocó ayer el derrumbe de un trozo del muro del huerto de la iglesia. Foto: Jesús Godina

• Prev
• 1 of 2
• Próximo

Una fuerte tormenta de agua y granizo cayó el martes sobre Maella dejando casi 70 litros por metro cuadrado en apenas hora y cuarto. La fuerte lluvia comenzó a descargar a las 15.30 y no cesó hasta las 16.45. El granizo se concentró en diez intensos minutos en que cubrió las calles de blanco. Las fuertes precipitaciones derrumbaron parte del muro del huerto de la iglesia de San Esteban. La lluvia inundó también los bajos de las casas y obligó a los vecinos a achicar agua de sus domicilios durante toda la tarde.

En el campo la afección fue mínima puesto que los melocotones se encuentran al final de la floración. Para mañana se esperan precipitaciones al mediodía por lo que podría volver a repetirse la granizada.

*** Más información en la edición impresa del próximo viernes

Una granizada y lluvias de casi 70 l/m2 causan inundaciones y daños en Maella.