Comencen les classes de català de l’Associació Cultural del Matarranya. Són cursos de diferents nivells, preparatoris per als exàmens oficials i gratuïts. Properament s’iniciaran a Alcanyís i a Vall-de-roures.
Alcanyís: Al Centro de Adultos Guadalope (al costat del Poliesportiu), dimarts de 19,30 a 21 h (horari provisional). Inici: 22 de novembre.
Vall-de-roures: Al Centro de Adultos (a l’Institut), dimecres de 18,30 a 20 h (horari provisional).
A més a més, l’Associació Amics de Nonasp organitza també cursos de català a les poblacions de Casp i Favara.
Podeu dirigir-vos a nosaltres per rebre més informació i apuntar-vos; aprofiteu l’esforç que realitzem les dues associacions.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
La moció de censura de La Freixneda acabe amb l’alcalde que portave més anys a este càrrec
comarquesnord.cat, La Freixneda » dimecres, 16 de novembre de 2011
La moció de censura de La Freixneda que va tirar endavant gràcies als 4 vots dels regidors del PSOE i el PAR ha suposat la caiguda de l’alcalde del Matarranya que en l’actualitat portave més anys al càrrec. En concret, esta ere la 5ena legislatura per a Antonio Algueró (PP) com a màxim dirigent del consistori matarranyenc, qui ha ostentat esta funció d’alcalde de La Freixneda durant més de 16 anys. Ara, però, la moció de censura ha suposat un canvi en la direcció política del municipi, que estarà governat durant los pròxims 4 anys per la coalició PSOE-PAR.
Per tant, Ernesto Serrat (PP, Fórnols) i Fernando Cavero (PAR, Ràfels) passen a ser els alcaldes del Matarranya en vigència amb més anys al seu càrrec, ja que el primer edil de Fórnols i el de Ràfels han estat 12 anys al capdavant de l’alcaldia del seu corresponent poble i esta és la quarta legislatura per a cadascun. Antonio Bergós (PP, la Torre del Compte) i Francisco Esteve (PAR, Pena-roja) van per la seua tercera legislatura. Per la seua banda, esta és la segona legislatura dels aragonesistes Cosme Bosque (La Portellada), J. Miguel Timoneda (la Vall del Tormo) i Carmen Agud (Fontdespatla), així com també dels socialistes Alberto Moragrega (Beseit) i M. Teresa Querol (Arenys de Lledó) i el popular Carlos Boné (Valderrobres).
Després de les eleccions municipals del mes de maig, s’han estrenat com a alcaldes als pobles del Matarranya los aragonesistes Ismael Brenchat (PAR, Vall del Tormo) i J. Antonio Estopiñán (Torredarques); los populars Fernando Camps (Queretes), Mariano San Nicolás (Massalió) i Josep Maria Salsench (Calaceit); i els socialistes Óscar Arrufat (Mont-roig) i Maria José Vallés (Lledó). Javier Adell (PSOE, La Freixneda) és lo tercer alcalde socialiste i el 8è del Matarranya que s’estrene al càrrec este 2011.
Mots clau: fronteres lingüístiques, el Carxe, Franja d’Aragó, marc jurídic, ús lingüístic, escola, relacions socioeconòmiques, Administració local, Església, mitjans de comunicació de masses.
Muchas gracias a El Periódico por ahorrarnos en esta información las declaraciones incluidas en la nota de prensa del Gobierno de Aragón efectuadas por el director general de Cultura de la DGA, Humberto Vadillo. ¿Se imaginan a Jerónimo Blasco haciendo notas o ruedas de prensa cada vez que se estrena una obra de teatro en Zaragoza? ¿O al Rector cada vez que se va a comenzar las clases de una nueva asignatura? Pues esto es Vadillo, que además dice en la mencionada rueda de prensa que “la obra cumple el objetivo de dar un mejor acompañamiento al proyecto museístico del Pablo Serrano y da una mayor respuesta a las nuevas demandas de los sectores culturales aragoneses como las artes escénicas, musicales y plásticas”. Sí hijo sí, y también puedes hacer que en el Pablo Serrano den clases de cómo hacer migas o conciertos de pedorretas y soltarnos las mismas tonterías. No dudo de la calidad de esta obra, pero tus comentarios desmerecen su presentación.
Primer de tot, cal que mireu lo vídeo. Es força il·lustratiu
La transcripció seria la següent:
Adell.- Voldria dir unes paraules
Algueró. – Eh… Puede tomar la palabra
Adell.- Bueno, después d’este acte, m’agradarie dir-tos quatre coses. Bueno, rectificar algunes meitat verdats que tos han dit esta gent. M’han sonat un poc a voler incitar un poc a les masses. [murmuracions] No estem al moment, eh. Parlo en català, perquè és la nostra llengua.
Montse des del públic.- (…) Perdona, parlem xapurreau. Natres parlem en xapurreau. En català, no. I els catalans a Catalunya.
Adell.- No t’enganyos.
Montse.- Natres parlem xapurreau.
Adell.- Eh…
Montse.- La llengua que mos han ensenyat son los dels pares, i a escola mos l’han ensenyat en castellà, perdona.
Adell.- Vale, perfecte, deixem-lo estar estar lo tema.
Montse.- No, no, no, però és que és aixina.
[Criden de la part de darrere del públic, mentres molta gent marxa. Continua el debat entre Adell i Montse.]
Montse.- Parlant en castellà i tu me parles en castellà.
Adell.- Montse, Montse…
Montse.- Esta és l’educació
Adell.- M’estic referint al poble [no comprensible]
Montse.- Sí, jo també me referixco a tu…
Adell.- Com estic parlant? [no comprensible]
Montse.- [no comprensible, canvia al castellà] … por aquí delante. Poca educación. No hables ahora de la educación de los demás.
Algueró.-El [no comprensible] que respetar en este momento el silencio hasta que no…
Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: l’arrebatament de l’alcaldia al PP, que la mantenia ja de manera històrica. Li arrebata el PSOE i el PAR. De fet, a la taula ja hi ha una alta tensió que podem comprovar només en les paraules del nou alcalde, que es refereix al PP com “esta gent”. Era una cosa que ja venia de lluny. I això és el que s’està discutint en el fons, i que fa saltar els crits i que molts veïns marxen. La importància del fet es pot visualitzar amb la foto de la primera fila del ple, a on hi ha una llarga representació del PP i PSOE del Matarranya.
En este rererfons, unes paraules tan simples com “parlo en català perquè és la nostra llengua” poden fer saltar una polèmica tan agra. Dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua.Paradoxes. En realitat, la discussió és sobre el nom de la llengua, si se li diu català o se li diu xapurriau. I es desvia per a acabar discutint si l’ús d’esta llengua és correcte en plens municipals enlloc de fer-ho en castellà, que és la llengua utilitzada pel representant del PP. En un espai tan curt de temps es visualitza els dos grans conflictes lingüístics a la Franja: el nom de la llengua i l’espai que ha d’cupar eixa llengua. Lo pronòstic és clar, perquè cada vegada discutirem menys del nom de la llengua i discutirem més de l’espai que ha d’ocupar. Tan com vaigue avançant la substitució lingüística que s’està gestant a les comarques centrals de la Franja preocuparà menys el nom, s’acceptarà més la denominació de català, i serà més conflictiu utilitzar-lo de manera pública.
La qüestió té més rellevància quan escenes d’esta classe, de pur anticatalanisme les podria liderar gent que ha treballat a Catalunya i hi té fills vivint. De Menéame són motl bons els comentaris:
Es el esperpento de este país. Los dos discutiendo en catalán y uno diciendo que es un idioma con otro nombre.
Los fets de la Freixneda podrien resumir-se en la célebre frase:
Hi ha gent a qui li molesta que pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que pense, parle o escriga.
El conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, va anunciar fa pocs dies que s’havia solucionat el problema de l’assistència dels pacients de la Franja a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, després de l’acord amb el conseller català de Sanitat, Boi Ruiz. Com tots sabem el conflicte havia estat motivat per les receptes dels crònics i perquè de l’Hospital de Lleida derivaven malalts a l’Hospital de Barbastre, pel no pagament d’uns quants milions d’euros que demanava el Departament de Salut català. El que no es diu com han arribat a un acord en tan poc temps. Era raonable el que demanava la part catalana? Quant i con es pagarà ? Quan hi ha voluntat d’acord i les persones es seuen al voltant d’una taula, la possibilitat d’acord és sempre alta.
Per què no es reuneixen els consellers de Cultura d’ambdues comunitats, i qui convingui més, i es posen també d’acord en tot allò que fa referència al litigi dels bens de les parròquies de la Franja? Com és un tema que realment no afecta pas la vida dels ciutadans i menys encara els mou, com la voluntat d’acord és nul·la, com les raons de les parts són complexes i com és una distracció per al “personal” tenir alguna cosa contra el veí; ni es pararà mai cap taula per negociar, ni les sentències de l’Església serviran de gran cosa. La política eclesiàstica i la seua manca d’objectivitat i d’autoritat, es barregen amb l’altra política des del començament de la segregació de les parròquies de la Franja. Per cert, així com El Periódico denomina sempre la Franja, els de l’Heraldo ho tenen prohibit i han de dir “comarcas orientales de Aragón”, per això les seues notícies són una mica més llargues.
Aprofitant l’avinentesa goso dir que, atesa la comoditat que hi tenen els franjolins per anar a visitar-se a Lleida, podien aprofitar el viatge, els malalts lleus que puguin o els seus familiars, per veure les obres d’art del Museu Diocesà lleidetà. I també els franjolins sans podrien anar a gaudir de les obres d’art provinents de les parròquies de la Franja i les altres… Si algun dia hi són a Barbastre, ho tindran més difícil, llavors hauran de protestar com ho han fet ara per la sanitat.
Antonio Algueró, fins avui alcalde de la Freixneda (PP) ha estat destituït del seu càrrec mitjançant una moció de censura presentada per quatre regidors de l’oposició (PSOE i PAR), que constituïen la majoria absoluta de membres de la corporació (un total de 7 regidors).
El socialista Javier Adell, candidat proposat pels regidors que van presentar la moció, el propi Javier Adell (PSOE), José Ramón Gimeno (PAR), Carmen Aguilar (PSOE) i Ana Marta Romeo (PAR), és des d’aquest migdia el nou alcalde de la Freixneda.
Alguns dels motius exposats en la moció són la manca de coherència i de sentit comú en les inversions o que el grup popular no ha donat cap pas per solucionar els problemes de l’ajuntament.
Antonio Algueró opina que la moció presentada es deu a motius personals, perquè segons explica, l’oposició no volia que Algueró fos l’alcalde del municipi. Algueró va qualificar de “xocant” que el PAR es posi en contra el PP a la Freixneda, quan tots dos partits van de la mà de cara a les pròximes eleccions.
Abans de la votació, el PP va demanar a l’oposició que rectifiqués i no votés la moció de censura, però segons estava previst, es va aprovar amb els vots dels quatre regidors de PSOE i PAR.
Després de prometre el seu càrrec, Javier Adell, va dedicar als presents unes paraules en català. Adell va considerar dirigir-se en aquesta llengua “la més adequada”. L’ús d’aquest idioma va provocar que gran part del públic assistent al ple escridassa-se’n el nou alcalde. Un ampli grup dels assistents van abandonar la sala, mentre una veïna retreia a Javier Adell que era una falta d’educació dirigir-se als veïns en català, quan la seua llengua, va dir, és el “xapurriau”.
Després de la forta discussió entre Adell i la veïna, l’alcalde es va dirigir a Antonio Algueró en castellà per demanar-li explicacions sobre un deute econòmic al polígon de la localitat. (notícia Bajo Aragón digital).
Sembla que entre el públic assistent eren majoria els simpatitzants del PP.
Javier Adell, nuevo alcalde de la fresneda (PSOE) tras votarse ayer por mayoría absoluta la moción de censura presentada por PSOE y PAR en el ayuntamiento, fue abucheado al hablar en el pleno en catalán.
Tras prometer su cargo, Javier Adell, dedicó a los presentes unas palabras en catalán, por considerarlo, según dijo, “lo más adecuado”. El uso de este idioma provocó que gran parte del público asistente al pleno abuchease al nuevo alcalde. Un amplio grupo de los asistentes abandonaron la sala, mientras una vecina le reprochó a Javier Adell que era una falta de educación dirigirse a los vecinos en catalán, cuando su lengua, dijo es el chapurriau y el idioma que habían aprendido en la escuela es el castellano.
Tras la fuerte discusión entre Adell y la vecina, el alcalde se dirigió a Antonio Algueró en castellano para preguntarle por la deuda económica existente en el polígono de la localidad.
This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.
política del municipi, que estarà governat durant los pròxims 4 anys per la coalició PSOE-PAR.
