Skip to content

El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja

El projecte ‘Jesús Moncada’ ha difós peces culturals en català durant una dècada arreu de les escoles franjolines · El nou govern popular ja va anunciar que mutilaria la Llei de Llengües d’Aragó per minimitzar-hi les llengües catalana i aragonesa

Si el nou govern aragonès fruit del pacte PP – PAR que encapçala Luisa Esperanza Rudi ja va anunciar fa dos mesos que retallaria i derogaria molts dels punts de la Llei de Llengües d’Aragó malgrat les mínimes concessions que oferia a català i aragonès (deixa el castellà com a única llengua oficial) ara l’executiu popular tancarà el projecte “Jesús Moncada”, que promocionava el català a les escoles de la Franja de Ponent. Així ho ha confirmat la nova consellera d’Ensenyament del govern d’Aragó, Maria Dolors Serrat, segons comenta Natxo Sorolla al seu blog. El projecte “Jesús Moncada” o “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha” [emprant una denominació amb normativa catalana no reconeguda] era una de les poques formes que hi havia fins ara per difondre peces culturals en català de tota mena als alumnes majoritàriament catalanoparlants de la Franja, ja que en aquest territori el català no hi és oficial i només s’imparteix en alguna assignatura optativa a les zones i localitats on hi ha hagut una important mobilització popular en aquest sentit. Personalitats vinculades al projecte van demanar al govern aragonès una reunió abans del seu tancament però no han rebut cap resposta.

D’aquesta manera queda clausurat el projecte que feia arribar a les escoles franjolines la literatura popular en català, centrada bàsicament en fer arribar als alumnes els autors locals i les seves obres; havien visitat les aules escriptors, cantautors o grups musicals i s’hi havien fet exposicions i tallers culturals en català de tota mena [vegeu-ne un exemple en vídeo]. De la manteixa manera els convenis signats fa anys entre la Generalitat de Catalunya i el govern d’Aragó havien permés que alumnes del Principat “estricte” fronterers amb la Franja gaudissin de la visita dels autors locals franjolins, de la mateixa manera que les escoles de la Franja van rebre escriptors com Emili Teixidor, Maria Barbal, Màrius Serra o Enric Larreula. En total unes 800 activitats en 11 anys, acollides en vora mig centenar d’escoles de tots els nivells i edats.

A part del “Projecte Moncada” el govern popular d’Esperanza Rudi també tancarà el projecte “Luzia Dueso”, una iniciativa equivalent a la zona de parla aragonesa d’Aragó.

Racó Català – El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja.

500 persones acudeixen a la Festa del Tossal del Rei | Comarques Nord.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 23 de setembre de 2011

M’he baixat una magnífica entrevista al lingüista i catedràtic Jesús Tuson (València 1939), per a sentir-la amb calma. En plena polèmica pel tema de la immersió —un model d’èxit contrastat—, escoltar-lo ha estat un bàlsam per a les meues oïdes. Manel Fuentes ha fet la pregunta que tots els catalanoparlants (sobretot els aragonesos) ens fem: El català fa nosa?. La resposta ha estat demolidora i, desgraciadament, encertadíssima: «Hi ha algunes persones […] que si en una habitació solitària, sense ningú que els veiés, tinguessin un botonet i poguessin pitjar-lo amb la conseqüència que la llengua catalana desapareixeria, el pitjarien. Els fa nosa tot allò que no sigui l’unitarisme: un estat, una llengua; un estat, una religió; un estat una llei; un estat, una mentalitat… Hi ha una llarga tradició […] d’unitarisme estatal que diu que és molt més còmode de governar un estat de gent uniformada que un estat amb gent diversa. […] Aquesta gent que pitjaria el botó ha de fer una reflexió: en el món hi ha uns 200 estats, però es mantenen 6.000 llengües. Si volen una llengua per a cada estat i la resta morralla que s’ha de deixar de costat, són responsables de l’eliminació de 5.800 llengües amb els centenars de milions de persones que hi ha al darrera, que la parlen per què és la que han heretat, és la seua, no per a emprenyar. El seu argument és que així el món serà més simple… però 200 llengües encara són massa llengües, per a ells. El que realment voldrien és que tothom parléssim, a tot estirar dues o tres llengües: l’anglès (“quina nosa, això de parlar anglès”), xinès (“què complicat això dels bastonets…”) i la tercera, la seua, perquè ja la tenen apresa: en el fons són uns egoistes.» Si la voleu sentir sencera, aneu a http://www.catradio.cat/audio/563927/

El botonet « L’esmolet.

Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, que l’any 2010 va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants

3/10/2011PrintEmail

|

Comparteix:

Aquesta setmana ha vist la llum el primer diari digital generalista escrit íntegrament en aragonès. El seu nom és Arredol i la seva publicació suposa tota una fita per a una llengua que compta amb uns 10.000 parlants. El nou mitjà aposta per la participació ciutadana, per la creació de continguts per part dels propis usuaris, i per una informació amb una mirada sobre el món, sobre el país i sobre la realitat en general, no només d’Aragó.

Els impulsors del projecte consideren que la creació d’un mitjà de comunicació en llengua aragonesa és un element clau a l’hora de fer de l’aragonès ‘una llengua d’ús normal’. Un dels creadors, el periodista i autor del bloc Purnas, Jorge Romance, explica que el diari neix sense cap aportació econòmica pública ni privada, amb una redacció de tres persones, molta col·laboració externa i l’aprofitament de les tecnologies en línia.

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, òrgan que encara no té el reconeixement explícit del Govern d’Aragó, però que el 2010, després d’una tasca social intensa, va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants i de la majoria d’associacions del sector. Aquestes normes són força més respectuoses que les que hi havia fins aleshores, aprovades l’any 1987, amb la tradició llatina i també amb les formes pròpies aragoneses medievals.

Més informació:

Lloc web d’Arredol

Twitter d’Arredol

 LINGUAMÓN – Casa de les Llengües > Notícies > Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’.


Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau informar-vos del curs de fotografia que es farà a Beseit els propers dies 14, 15 i 16 d’octubre. Trobareu tota la informació a l’enllaç següent:

Curs de fotografia a Beseit, amb la magnífica fotògrafa Rosa Isabel Vázquez

14, 15 i 16 d’octubre

 

http://rosavazquez.wordpress.com/2011/05/09/curso-de-composicion-y-lenguaje-fotografico-en-beceite-teruel/

 

http://aprenentdenatura.blogspot.com/

 

Rebeu moltes salutacions,

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT

Tel. i Fax: 978851521Curso de composición y lenguaje fotográfico en Beceite (Teruel) « El laberinto interior.

La Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó ha comunicat el cessament del Projecte d’Animació Cultural ‘Jesús Moncada’. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca rebutja totalment aquest cessament, ja que el projecte ha aconseguit amb èxit apropar la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte ha donat a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. El tancament trenca el vincle que el projecte establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa.

Considerem inadmissible que el govern aragonès vulga abandonar encara més el català a la Franja. La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada. A més, la legislació vigent així ho exigeix: Llei de Llengües, article 3.3 de la Constitució Espanyola i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Fraga, 2 d’octubre de 2011

L’Instituto de Estudios Turolenses a l’espera dels canvis « Lo finestró del Gràcia.

L’ensenyament del català no està universalitzat a la Franja, a diferència del País Valencià, les Balears o Catalunya. Al llarg dels pràcticament 30 anys d’Autonomia Aragonesa, liderats per socialistes i populars, i sempre acompanyats pels regionalistes conservadors, només s’ha arribat a implantar el català com a assignatura optativa, alguna assignatura en català optativa allà on hi ha hagut més pressió i més població. A més, hi havia el projecte cultural de suport i difusió de la cultura popular en català, el projecte  ”Jesús Moncada“.

La novetat és que el PP pareix que enceta una línia d’oposició clara a l’ensenyament del català, i la Consellera d’Ensenyament, d’origen català Serrat,ha comunicat el tancament  del projecte. Transpirant cert contingut ideològic en la decisió, i no només econòmic com caldria pensar,referint-se al “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha”, utilitzant una denominació en una normativa catalana no reconeguda, i sense esmentar  ”Jesús Moncada”. Diferents personalitats implicades en este projecte havien demanat d’entrevistar-se amb els responsables, abans d’esta decisió, però no n’havien rebut resposta. A més, el Govern del PP també ha anunciat que el projecte en aragonès “Luzia Dueso” es suprimirà el curs vinent.

Així, queda tancat el projecte que fa arribar a les escoles la literatura popular en català, la relació de l’escola en lo territori on es desenvolupa, la que fa arribar als alumnes els autors locals… No podran veure actuacions com esta, on autors locals expliquen històries del nostre territori:

El Projecte Moncada va començar el curs 200-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules, escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en català, apropant la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques. Així mateix,  mercès als convenis signats entre els governs d’Aragó i Catalunya, els alumnes de les terres catalanes frontereres de Lleida i Tarragona (Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret, etc.) amb el projecte han pogut gaudir de la visita dels nostres escriptors i músics populars  i han pogut vindre a les escoles de la Franja escriptors de l’alçada  de l’Emili Teixedor, Maria Barbal, Josep Coll, Màrius Serra, Enric Larreula, etc…  En aquests onze anys que ha durat el projecte s’han fet unes 800 activitats que han recorregut una cinquantena d’escoles d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Biblioteques…i una vintena de pobles de Catalunya.

mitjançantEl PP d’Aragó suprimeix els programes de promoció del català a l’escola « Xarxes socials i llengües.

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida…

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida viatjaven en autocar de Cervera a Girona per l’Eix Transversal?


D’esquerra a dreta, Duran i Lleida.

Doncs portaven ja mitja hora de ruta asseguts l’un al costat de l’altre i encara no s’heven dit res. De sobte, el Duran, per mor de trencar el gel, li diu al Lleida:

—Hola, me dic Duran, i vostè?
—Lleida.
—No, que no li pregunto d’on és, sinó com se diu.
—Això he dit, que me dic Lleida. I sic de la Franja de Ponent, sinyor Duran.
—De la Franja de Ponent? Jo la conec un poc. Formada per les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, és la part d’Aragó on se parla català. Gent serenya, la de la Franja. I molts franjolins universals, a la Franja:Joaquim MaurínPau GargalloJesús Moncada
—Aaaah!
—I de quin lloc de la Franja és vostè, sinyor Lleida?
—Eh? Jo sic d’Alcampell, sinyor Duran.
—Gran lloc Alcampell. Amb una població de 782 habitants, és l’únic lloc de la Franja que ha canviat el nom traduït castellà pel nom original català. Ho va aconseguir Josep Anton Chauvell quan eva regidor de Cultura. Ara n’és l’Alcalde i ha creat l’únic web municipal en català que hi ha a Aragó. Bon escriptor, Josep Anton Chauvell. Bona delegada d’Agricultura, l’alcampellenca Cristina Bosch. Bons gelats, a Alcampell.
—Aaaah!
—Sí.
—Aaaah! Eeeeh… I vostè, sinyor Duran, és de…
—Jo sic de Convergència i Unió.
—Aaaah! Eeeeh… Cosa estranya Covergència. Eeeeh… Cosa curiosa Convergència. Eeeeh… Molts convergents a Convergència. Molt bones les lents convergents. Molt bo el nom rapero de la candidatura Gent Convergent pel Municipi de Tremp. Molt bo el seu eslògan raperíssim “Gent Convergent pel Municipi de Tremp, la teua força a l’Ajuntament”. Oh, yeah, my brother! Va ser al 1999. Va ser quan al Verdeny (duf duf)CiU el tractà amb desdeny (duf duf) i ell, amb molt de seny, (duf duf) digué “Jo sic ferreny(duf duf) i us guanyo al meu terreny”. Oh, yeah, yeah!… Eeeeh… De quina part de Convergència i Unió és vostè, sinyor Duran?
—Jo sic d’Unió.
—Ah, doncs molt bona la unió de Catalunya amb Espanya!!!
—Escolte, sinyor Lleida, no sé de què se’n fot vostè: Unió defensa la pertinença de Catalunya a Espanya.
—I Convergència?
—Mmmm… També, també.
—Oh, yeah! Dallonses… Me pareix que mos n’hem anat a un altre acudit.

P. S.: En eugènica versió original i en eugènica versió original.

mitjançantLa Mala Freixura: ¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida….

Asociación Aragonesa de Críticos de Arte.

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses.

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses.

Inicio al son del tambor en Valjunquera.

Aragón ye trilingue, a pesar de que llegamos tarde a la celebración del “Día Europeo de las Lenguas”, que se celebró esta semana, no queríamos desaprovechar este altavoz para recordar lo que es de justicia: El desarrollo de la ley de lenguas en Aragón No caben recortes , ni retrasos, ni excusas. Sabemos de la situación económica tan grave que está viviendo la sociedad aragonesa y sus administraciones públicas, pero cuando la situación lo requiere hay que afrontarla

Y nos expresamos en aragonés, lengua pegada a nuestro nacimiento:

“Ye nezesario o desarrollo d’a Lei de Luengas d’Aragón ta guarenziar o desarrollo e protezión d’a nuestra reyalidá trilingüe e a continidá d’os programas d’animazión cultural en aragonés, “Luzía Dueso” e catalán “Jesús Moncada” que se bienen impartindo en zentros educatibos d’Aragón”

Y también en catalán, sin miedos timoratos, son de Aragón pero hablan catalán:

“Recorda que la despreocupació institucional durant aquests anys és causa directa que l’aragonès hagi estat inclòs per la UNESCO en el Atlas Mundial de les Llengües en Perill, pel que es necessita l’adopció urgent de les mesures recollides en la llei que assegurin la seva transmissió a les noves i futures generacions”.

Diario Aragones :: Radio Ebro – Tres lenguas.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja