Una cadena impide el paso al Parrizal de Beceite, una medida que adoptó el Ayuntamiento hace tres años para impedir que los vehículos accedieran hasta el lugar donde se encuentra la toma de agua a la población, pero que no ha gustado a algunos de sus vecinos
La cadena a 800 metros de llegar a la zona natural del Parrissal. DIARIO DE TERUEL / M.S.T.
DIARIO DE TERUEL/ M.S.T. / Alcañiz/ Una cadena impide el paso al Parrizal de Beceite, una medida que adoptó el Ayuntamiento hace tres años para impedir que los vehículos accedieran hasta el lugar donde se encuentra la toma de agua a la población, pero que no ha gustado a algunos de sus vecinos.
La cadena, en la que cuelga una señal de prohibido el paso, está ubicada en el tramo final del camino, a 800 metros del comienzo de la zona natural conocida como El Parrissal y hasta la que llegaban los caminantes en vehículo.
El alcalde de Beceite, Alberto Moragrega, afirmó que al tener la toma de agua del pueblo en el Parrissal “la legislación nos exigía que hiciéramos un vallado para evitar que, ante la proximidad del aparcamiento de vehículos, pudiera haber una pérdida de aceite que contaminara el agua”.
Además, añadió que ésta es una zona donde suelen transitar autocaravanas, y que algunas de ellas se han quedado atascadas en uno de los dos túneles excavados en la roca que “son más bajos de lo que parece”.
Según el alcalde, con la colocación de la cadena “solucionábamos varios problemas, el de la toma de agua, el de las autocaravanas y el de los aparcamientos, porque en el Parrissal sólo podían aparcar 20 o 30 coches y ahora hemos creado un nuevo aparcamiento fuera donde caben 150”. El regidor puntualizó que la actuación se ha realizado en un monte que es “de utilidad pública”, y declaró que “por esta medida incluso nos han felicitado organismos turísticos”.
Por otro lado, Moragrega declaró que tanto los miembros de Protección Civil como efectivos de extinción de incendios, además del Ayuntamiento de Beceite y “algún vecino que lo ha solicitado” tienen llave de la cadena. Al mismo tiempo negó tajantemente, como se rumoreaba en el pueblo, que la empresa turística Senda -de la que es socio el regidor municipal- disponga de una llave para abrir la barrera.
SALA NEW BLAY CONVOCA A LOS AMANTES DEL ROCK I LA MUSICA EN DIRECTO EL SABADO 12 DE FEBRERO.
DESDE VALDERROBRES LOS GRUPOS:
· ARCADE
· ALITOSIS
I DESDE XERTA:
· ASKAMA ‘N’ RAMA
TODA UNA NOCHE DEDICADA AL MUNDILLO DE LAS GUITARRITAS!
EN FINALIZAR CONCIERTOS, SESION A CARGO DE DJ BLAY & DJ COTTIS !
HEMOS APOSTADO POR UNA NOCHE DE NUEVAS ALTRNATIVAS MUSICALES..
MUSICA EN RIGUROSO DIRECTO, GRAN NOCHE !!!!
mitjançantFotos de Sala Newblay – Fotos del mur (4).
| Agenda Cultural-Febrero 2011 | ||
| Para el mes de febrero Matarraña Cultural, la agenda de actividades de la Comarca del Matarraña/Matarranya, incluye la programación de la festividad de Santa Águeda, San Blas, San Valentín y Carnaval, entre otras. | ||
| Lugar: | Comarca del Matarraña/Matarranya | |
| Periodo: | Febrero 2011 | |
| Información: | 978 89 08 81 | |
| Documento Anexo | ||
Uns grans vídeos sobre Los Vigilantes de la Franja, fets per OregónTV. Riuen dels tres “grans” conflictes mediàtics de la Franja: lo nom de la llengua, els bens de la Franja i els límits territorials.
http://www.youtube.com/watch?v=jTRG0YCoMJY
http://www.youtube.com/watch?v=J43olKTbAQk
http://www.youtube.com/watch?v=qeG7lQPk_VE
Si doneu una volta pels vídeos recomenats, en trobareu molts més que parlen en clau d’humor, i molt encertadament, sobre els conflictes entre Aragó i Catalunya.

El dijous dia 21 de gener, la Maricarme i jo vam fer una excursió força interessant. Malgrat un sol lluent el dia era fred. Només travessar el túnel del Bruc i en arribar a les terres de la Segarra, el sota cero no ens va deixar en tot el dia.
La primera parada al nou Museu de Lleida, carrer Sant Crist, no pas Museu Diocesà i Comarcal —aquestes paraules resten només com a qualificatius. És un modern i magnífic edifici obra de l’arquitecte Joan Rodon. Al plànol guia es diu: “L’exposició permanent mostra un miler d’objectes de gran riquesa històrica i artística, i convida el visitant a un viatge per la història i el patrimoni d’un ampli territori que té en la ciutat de Lleida la seva capital natural. El Museu ofereix al visitant un itinerari de descoberta de les nostres arrels des de la prehistòria fins al segle XXI. Amb voluntat de preservar la memòria,…” Els àmbits expositius van des del medi físic, paleolític, neolític, bronze, ferro, ilerget, època romana i l’Àndalus fins al romànic, gòtic, renaixement i barroc.
Allà hi són exposades, entre moltes altres obres provinents de l’antic bisbat de Lleida, les més importants de les parròquies de la Franja, les quals pertanyien fins l’any 1995 al bisbat de Lleida. En totes se indica la procedència. El bisbe Messeguer nascut a Vallibona —comarca valenciana dels Ports— va començar la formació del museu, que havia de servir com a escola pràctica per a la càtedra d’Arqueologia Cristiana, a partir del 1895. El conflicte comença després de la cessió de pràcticament la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre. Raons eclesiàstiques? Polítiques? O ambdues? Fins fa no massa temps, el Vaticà va portar directament el conflicte i l’Església espanyola ha apostat fort a favor de Barbastre. El conflicte s’ha polititzat en extrem. Jurídicament, el Museu de Lleida, diocesà i comarcal, és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, Diputació, Ajuntament, Bisbat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià.
El matí del dijous dia 21 de gener el vàrem visitar sis o set persones. A la botiga del Museu, típica d’aquestes institucions, es poden adquirir els llibres, El complot de Eugeni Casanova i el Dietari del bisbe Messeguer, però no hi trobareu ara un catàleg de totes les obres. Recomano una visita.
Després de dinar a Barbastre, bon menjar i bon vi del Somontano, ens vàrem dirigir cap al Museo Diocesano Barbastro-Monzon. Només entrar a l’edifici l’amabilitat per part de la sinyoreta del taulell i del guarda de seguretat es van fer ben patents. El díptic del Museu diu: “ …reuneix obres procedents de diferents temples del seu territori en una important col·lecció d’art sacre que pel seu valor estètic i cultural suposa una mostra de referència internacional. En els seus 900 m2 d’exposició, el museu presenta valuosos exemples d’imatgeria religiosa en escultures i pintures”. No es diu res de les obres en litigi, tot i que, de quant en quant a l’exposició hi figuren, mitjançant una petita fotografia de l’obra d’art amb la indicació: “Obra en dipòsit al Museu de Lleida”. La noia que ens va explicar fil per randa tot el Museu, passava per davant d’aquestes fotografies sense dir res. El Museu, inaugurat el passat 19 de desembre, ocupa l’antic Palau Episcopal, del qual només s’han respectat les parets exteriors. L’arquitecte d’Osca, José Miguel Ferrando, ha creat un espai espectacular. La col·lecció d’obres que es mostren té un valor artístic important, encara que en algun cas massa fragmentari. Hi ha també unes quantes obres cedides temporalment procedents de museus de Saragossa.
La tarde del dia 21 de gener vàrem visitar aquest Museu unes quatre persones. Al sortir, fred, molt de fred.
Potser, en un lloc virtual espera una taula virtual un acord virtual dels dos museus. Un desig virtual.
El municipio oscense de Albelda tiene previsto congregó ayer a más de 5.000 personas en su tradicional fiesta de la Matança del tocino, organizada por la peña Lo Magré. Hace ya más de dos décadas que este colectivo inició la celebración de una fiesta popular que venia a rememorar las matanzas de antaño, con la participación de vecinos y visitantes.
De este modo, durante la jornada de ayer los asistentes pudieron degustar de forma gratuita las excelencias del cerdo, el primer animal que el hombre utilizó como alimento. Los animales van siendo troceados y asados sobre grandes parrillas en plena calle, en el mismo centro del pueblo junto a la Rambla.
mitjançant5.000 personas acuden a la gran fiesta de la matanza – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.
25/01/11 – Clasificado en:
El río Matarraña y sus afluentes
El sistema hidrológico de los Puertos de Beceite en su vertiente norte es espectacular y más importante que el de su vertiente sur. Los ríos Algars, Ulldemó, Matarraña y Pena recorren el término de Beceite, cuatro de los cinco más importantes de la comarca del Matarraña. Todos estos ríos parten del interior de las montañas, desembocando en el Matarraña, y éste en el Ebro. Las cabeceras de estos cuatro ríos se encuentran en zonas de exuberante vegetación y nacen de importantes manantiales subterráneos de aguas transparentes y cristalinas, un vergel de dimensiones humanas y de mucha fragilidad.
El río Matarraña, según los expertos, “hoy en día, constituye uno de los ecosistemas fluviales de régimen mediterráneo mejor conservados de Europa” (nota de prensa del Colegio Oficial de Biólogos, 1996). Hay tramos del río Matarraña con una protección especial en virtud de la Directiva 78/659/CEE, dada la diversidad de especies piscícolas, además de varias especies existentes que se encuentran especialmente protegidas por la Directiva de Hábitats (92/43/CEE), recientemente incorporada a nuestro ordenamiento jurídico mediante el Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre (BOE, nº 310, de 28 de diciembre). La calidad físico-química del agua es objeto de protección y existen dos tramos del río catalogados. Un informe realizado por el eminente biólogo Adolfo de Sostoa arroja datos tremendamente interesantes:
“Por razones biogeográficas, históricas y ecológicas, el río Matarraña presenta una inusual riqueza biológica que lo hace especialmente singular. En la actualidad resulta imposible encontrar otro río mediterráneo en la península Ibérica con este grado de biodiversidad. Su riqueza no sólo es de índole faunística, sino que los valores de densidad y biomasa de los organismos acuáticos son muy elevados y poco comunes en nuestro país:
Algas: diatomeas, 263 especies; clorofíceas, 29 especies; cianofíceas, 20 especies. La comunidad de algas que se encuentra entre Beceite y Valderrobres es única entre los ríos mediterráneos, por su estructura y dinámica. En total se ha contabilizado 312 especies de algas.
Invertebrados acuáticos: planarias, 2 especies; Ilirudíneos, 1 especie; arácnidos, 5 especies; moluscos, 4 especies; crustáceos, 6 especies; insectos 184 especies. En total se han contabilizado 202 especies de invertebrados acuáticos. De éstas, 6 especies son endémicas de la península Ibérica y 2 son nuevas para la ciencia.
Vertebrados: peces, 20 especies (9 autóctonas y 11 introducidas); anfibios, 7 especies; reptiles, 14 especies; aves, 105 especies nidificantes; mamíferos, 40 especies. En total se han contabilizado 186 especies de vertebrados”.
Dentro de los vertebrados de interés encontramos la nutria (Lutra lutra) que habita principalmente la parte alta y media del río y es un muy buen indicador de la calidad de las aguas. En la cabecera del río, en Beceite, se observa el mirlo acuático (Cinglus cinglus) y el martín pescador (Alcedo atthis); más arriba, en el nacimiento del río, el cangrejo autóctono (Austropotamobius pallipes) resiste a duras penas la presión humana en el río Matarraña sobre el paraje del Parrissal y la falta de caudal por la desviación de aguas del río Matarraña al Pantano de Pena.
mitjançantEl rió Matarranya/Matarraña y sus afluentes. La Fábrica de Solfa.