Skip to content

Ràdio Matarranya 107.8 FM

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

-publicat el 25 de juny del 2010-

Des de finals d’abril la comarca del Matarranya compta amb una emissora de ràdio. Des de Calaceit emet diàriament dos hores l’informatiu territorial ‘Matarranya al dia’, de 12 a 14 i repeteix la programació de 18 a 20 hores. És la primera emissora que es constitueix a la comarca i on es pot escoltar la llengua pròpia del territori. La iniciativa corre a càrrec de l’empresa Masmut Produccions, especialitzada en el món dels mitjans de comunicació als Ports i al Matarranya. Ràdio Matarranya emet pel 107.8 de la FM i es pot sintonitzar també on-line per internet. Fins i tot es poden escoltar els programes a través de podcast, a qualsevol hora del dia sense necessitat de transistor. L’emissió de Ràdio Matarranya es completa amb connexions amb Aragón Radio, l’emissora pública autonòmica que d’esta manera amplia la seua xarxa. Com argumenta la mateixa entitat és la ràdio que intenta agrupar els divuit pobles que formen la comarca amb una sola veu. Ràdio Matarranya és la portaveu de la informació de totes les viles. Com molt bé diuen en publicitar-la: és emissora teua, la nostra, la de tots. Per tal d’aconseguir ser més participativa i plural vol donar veu als diferents col•lectius de la comarca i els primers que s’hi han afegit són els jóvens de l’Institut del Matarranya que fan el programa de ràdio setmanal ‘Jóvens’ on opinen dels temes que més interessen i preocupen al col•lectiu d’esta franja d’edat. La iniciativa radiofònica compta amb la col•laboració de l’àrea de Joventut de la comarca. Ràdio Matarranya és un mitjà de comunicació que es feia imprescindible per integrar un territori d’escassa població rural, molt dispersa i de poca tradició comercial per la dificultat de les comunicacions entre les viles però amb una intensa activitat cultural i amb un il•lusionant futur.

Carles Sancho Meix

Viles i Gents :: Ràdio Matarranya 107.8 FM :: July :: 2010.

Portal de la Comarca del Matarraña

mitjançantMussol del Matarraña 2010.

NOOOO!!!!

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 de juliol del 2010)

Nosaltres aragonesos defensem amb dents i ungles, si cal, el nostre patrimoni material –pensem només en aigües ebrenques i retaules franjatins-, en això son ferms i decidits, però si el patrimoni es immaterial no som sempre igual de conseqüents. Seguim, això sí, fent anar dents i ungles, amb tota fermesa, però no per defensar una part tant important del nostre patrimoni immaterial, com són les nostres llengües aragonesa i catalana, sinó prou sovint tot el contrari. Ací a força d’autodiscriminar-nos des de fa segles, infamant-nos amb mots com hablar de canalizo, palabras feas, hablar mal, soltar charrazos, o a tot estirar hablas/romances pirenaicos, en comptes de dir aragonès, hem aconseguit de malmetre gairebé del tot aquest patrimoni tan esplèndid que és la llengua aragonesa, creant en els que “encara”el parlem un ferm complex d’inferioritat que ara, amb una llei mínimament positiva per al nostre patrimoni lingüístic, costarà molt d’eradicar, o potser ja no serà possible. I el mateix seguim fent, en tot cas molts de nosaltres, amb aquest altre patrimoni immaterial aragonès que és la llengua catalana, que som molts els aragonesos que no dubtem en qualificar-la de xapurriau, polaco, parlar mal o molt mal i altres galindaines per l’estil, que tot és bo mentre no siga català. I per a mostrar-vos fins a quin extrem pot arribar l’autoodi us contaré una anècdota que vaig viure aquests dies passejant per Vall-de-roures quan la fira en companyia de l’escriptor bellmuntà Ramon Mur. Vam trobar un matrimoni codonyerà, d’origen magrebí, que passejava també amb les seues filles de dos i quatre anys. Entràrem en conversa i l’amic Ramon va preguntar a la xiqueta més gran com li anava l’escola i si hi aprenia també català. La resposta de la xiqueta va ser ferma, decidida i tallant: Catalán. Nooo!!!!!, Ignoro si són els mestres qui li han ensenyat tan bé aquest afany de destruir el nostre patrimoni, vull creure que no, i que de segur que han estat alguns altres, i tanmateix els mestres han fet ben poc per a ensenyar a la xiqueta a estimar el nostre i ja seu patrimoni.
Artur Quintana

Viles i Gents :: NOOOO!!!! :: July :: 2010.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantEl delegat del Govern a Aragó visita les casernes de Valderrobres i Calaceit.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantEl delegat del Govern a Aragó visita les casernes de Valderrobres i Calaceit.

EDICIONS LOCALS D’ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA

Areny de Noguera
El passat 15 de juny els diaris AVUI i EL PUNT i d’altres diaris del GRUP DE COMUNICACiÓ HERMES iniciaren en la seva versió digital una nova aposta amb una informació més propera als ciutadans de tots els territoris de parla catalana. En aquestes edicions locals els editors han obert una edició local amb alguna notícia de cada municipi o del conjunt de la Franja, amb un apartat amb diferents enllaços a blocs o webs que parlen del municipi. Tot i que, dins la Franja, la Ribagorça poc apareix, en comparació amb d’altres comarques,i alguna notícia ribagorçana apareix a l’edició de Fraga, la ciutat més important i central de la Franja o entitats o blocs d’àmbit comarcal sols apareixen en un determinat municipi. Tot i que encara falten molts camps per omplir i que poc a poc hi haurà més informació local i comarcal, s’ha de FELICITAR als promotors d’aquesta iniciativa amb l’esperança que aquesta nova etapa sigui exitosa i AGRAÏR la sensibilitat d’un mitjà de comunicació vers aquesta terra sovint tant allunyanada de les circuits de comunicació habituals. Com a exemple de la zona d’Areny de Noguera i de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana trobem diferents blocs d’Areny de Noguera com el meu personal i a l’edició de Tremp, capital del Pallars Jussà es citen una referència als blocs de la veïna i tant propera Terreta.
MOLTES GRÀCIES PER LES NOTÍCIES I ELS ENLLAÇOS!!!.
Areny de Noguera a la xarxa
Carles Barrull
Areny de Noguera
Tremp a la xarxa
Les diferents edicions locals del municipis de :

La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d’Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca

Carles Barrull: EDICIONS LOCALS D’ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA.

Viles i Gents

4 July, 2010

Escena humana… abolint al Cèsar

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 3 de juliol del 2010)

Encara que fos amb la intenció de servir una causa justa, els amics de l’emperador més expansiu de la Roma històrica, van haver de recórrer a l’homicidi, a traïció, en la conjura contra el magnànim Cèsar.
Tot és a la llum del dia a The Tragedy of Julius Caesar, escrita per Shakespeare, probablement al 1599 -infòlio de 1623- perquè és en aquesta peça en particular que l’autor ens deixa el testimoni més eloqüent de la seva visió dinàmica en tot allò que feia referència a la política. I és que les peces històriques d’aquest gran dramaturg del Renaixement es caracteritzen per la dicotomia que presenta entre l’imperialisme, amb la seva conseqüència, la tirania interna, i l’aspiració legítima a la llibertat que emanava de la multitud. Shakespeare en realitat no ens explica la tragèdia d’un assassinat, ans el contrari, es tracta de la tragèdia que s’esdevé en l’oposició profunda entre el concepte de nació, molt més anàrquic i, el sistema feudal, sistema enquistat encara a l’Anglaterra d’aquells temps, i bàsicament oligàrquic. Així, l’autor més significatiu a l’hora de fer vius a l’escenari els retrats humans més universals, fa encertada exposició dels moviments dels caràcters, de la influència dominant de les personalitats i no oblida mostrar quins són els rostres de l’ambició: l’econòmica i la de l’afany de poder. Una força històrica com la de Roma tendeix al creixement i a l’expansió segons les lleis de la conquesta i malgrat les lluites internes, prossegueix el seu camí d’apropiació colonial i d’unificació econòmica del món que té al voltant. I aquells súbdits abans abnegats, esdevenen homes ara decebuts del seu Cèsar.
Perquè aquesta crònica és trista, per frustrant, per la vana rebel•lió de Brutus i Cassius contra la fatalitat històrica. L’estat romà accentuava la seva evolució vers l’imperialisme i, per arribar-hi calien, evidentment, unes estructures autoritàries.
I amb tot, aquesta escena esdevé veritablement colpidora quan a aquests mateixos homes, tot defensant la renaixença de les formes democràtiques de la república, i malgrat el seu cruent acte, el seu somni els continua essent va.
Que poc llunyanes es senten encara aquestes, de les escenes dels nostres dies…

Marta Momblant

Viles i Gents :: Escena humana… abolint al Cèsar :: July :: 2010.

Los regantes de Nonaspe se quejan de la mala administración del agua del sindicato.

Cataluña sigue poniendo trabas para dar recetas a enfermos crónicos aragoneses

L. COTERA. ZARAGOZA 17/07/2010 a las 06:00 2Comentarios

Varios pacientes que pasan las vacaciones en la Costa Dorada denuncian que los sanitarios les niegan la medicación por no estar empadronados en esa comunidad.

María Rosario no ha podido conseguir sus recetas en el centro de  salud de La Pineda..JOSé MIGUEL MARCO María Rosario no ha podido conseguir sus recetas en el centro de salud de La Pineda..JOSé MIGUEL MARCO

De vacaciones, pero sin medicación. Este es el problema al que se enfrentan cientos de aragoneses con enfermedades crónicas que pasan estos meses en la Costa Dorada y que ven cómo en algunos centros de salud de la comunidad vecina se niegan a darles la medicación si no se empadronan. Es el caso de María Rosario Villasana Martínez que, el pasado viernes, volvió del consultorio de La Pineda sin sus medicinas, a pesar de que, como ha venido haciendo en los últimos 15 años, presentó el papel que le había dado su médico de cabecera en Zaragoza.

“Llevo 35 años veraneando en Cataluña y nunca había tenido problemas, pero el otro día la enfermera se negó a darme la medicación. Además, me dijo que si quería presentar una reclamación formal por escrito debía de hacerlo en catalán. Me pareció vergonzoso, porque la asistencia sanitaria en este país debería garantizar que un enfermo crónico tome su medicación esté donde esté”, explica Rosario.

Ella padece un problema de tiroides, además de una hernia de hiato, y debe tomar al menos seis medicinas diferentes cada día. Por eso, considera que la negativa del servicio de salud catalán pone en jaque su salud y la de todos los pacientes que están en su situación.

Como ella, hay muchas familias que se enfrentan al mismo problema. “Muchos aragoneses dependen de que sus hijos e hijas, que siguen en Zaragoza, recojan las medicinas ahí y después las envíen por mensajero o en el autobús hasta La Pineda”, explica.

Desde el departamento de Salud y Consumo del Gobierno de Aragón aseguran que están en conversaciones con el servicio sanitario catalán y que, en principio, no debería haber problemas. No obstante, reconocen que el médico puede estar en desacuerdo con el diagnóstico de otro colega y negarse por esta razón a facilitar los medicamentos que había indicado el otro facultativo.

Sí que recomiendan que, si es posible, los enfermos crónicos pidan a su médico de cabecera en Zaragoza que les dé las recetas para los meses que vayan a estar fuera. Así, los pacientes podrán ir directamente a retirarlos a la farmacia sin pasar por el centro sanitario.

En concreto, la directora general de Atención al Usuario, Teresa Antoñanzas, aseguró recientemente que un enfermo crónico con el correspondiente historial clínico no debería preocuparse por nada, aunque reconoció que pueden surgir imprevistos, por lo que sugirió a este tipo de pacientes que se lleven las recetas o incluso los fármacos que necesiten durante el tiempo que van a estar fuera.

No obstante, Rosario duda de que el problema sea que el médico no esté de acuerdo con la valoración de su colega en Aragón, ya que insiste en que el facultativo del centro de salud de La Pineda ni siquiera la recibió, ya que el trámite es siempre el mismo: los pacientes le dejan la hoja con los medicamentos a la enfermera y, a los dos días, vuelven al centro de salud para recogerlos y ni siquiera hay conversación entre profesional y enfermo.

Más de 50.000 desplazados

La población de las localidades de la Costa Dorada aumenta exponencialmente en vacaciones. En concreto, la de Salou se multiplica por seis cada verano, y pasa de tener 30.000 habitantes en invierno a unos 200.000. De hecho, el centro de esta localidad atiende, entre los meses de junio y octubre, a más de 50.000 desplazados, de los que el 25% aproximadamente proceden de Aragón.

Esta avalancha es inevitable, pero se recomienda a los turistas que, antes de partir, recuerden llevar a sus destinos su tarjeta sanitaria y un documento que les identifique, como el DNI. Además, se pide a los enfermos crónicos que lleven prescripción de larga duración.

Cataluña sigue poniendo trabas para dar recetas a enfermos crónicos aragoneses | Heraldo.es.

Fayón construye un polígono industrial y el Mirador del Ebro.

El VI Ciclo de Órgano acercará la música de este instrumento a la comarca del Matarraña durante el verano.

Visita dels Calatravos a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

Se comunique a tots los veïns de la vila, i als de les rodalies, que lo dia 31 de juliol de 2010, los nostres senyors de l’Ordre de Calatrava visitaran los seus dominis.

9.30 h Amorzar al Carrer del Vent

10-14h i 16-20h Fira d’oficis tradicionals

20.30h Representació de la visita dels senyors de Calatrava

23h Cena (apuntar-se a penaroja@gmail.com)

00.30h Concert en Chundarata, Los Draps, Txirigol i Ixuquera

CERIb

mitjançantES PRESENTEN DOS LLIBRES DE LA GUERRA CIVIL AL PONT DE SUERT.

Las obras en las casas cuartel de la Guardia Civil de Calaceite y Valderrobres generan 67 puestos de trabajo – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Calatravos (Pena-roja) | Just another WordPress.com site.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja