matarranyadigital.com
mitjançantLa empresa Hife mejorar� el servicio de autobuses en el Bajo Arag�n.
matarranyadigital.com
mitjançantLa empresa Hife mejorar� el servicio de autobuses en el Bajo Arag�n.
lacomarca.net
mitjançantFinaliza la tercera fase de las obras de la variante de Valjunquera.
ASCUMA
mitjançantTaller de lectura a Valljunquera.
matarranyadigital.com
mitjançantJes�s �vila Granados nos descubre los entresijos del Matarra�a Ins�lito.
matarranyadigital.com
mitjançantLa oficina t�cnica de Urbanismo de la Comarca del Matarra�a ya realiza informes de habitabilidad.
|
|||||||||||||
|
Á. RAMÍREZ: Som allò que som; S. ROMÁN LEDO: Á Luzía; Mª P. BENÍTEZ MARCO: Nieus Luzía Dueso Lascorz; F. NAGORE LAÍN: Nieus Luzía Dueso Lascorz (1930-2010): bellas notas biográficas e amasamiento á ra suya bibliografía; CH. L. XIMENO VALLÉS: Remeranzas e barucas; N. L. DUESO LASCORZ: Presumida, No i eba sitio ta ellos (Villancico de l’añada 2009); L. X. FLORES: Lo patrimonio lingüistico del País Valenciá a debate; Ch. A. GIMÉNEZ ARBUÉS: Un aspecto poco conoxiu de Pietro III lo Gran; Ch. A. SANTAMARÍA: A garras templadas; M. SANTOLARIA: Os dizionarios bilingües en o sieglo XXI; D. LERÍN: O envero d’a fruita de Ch. C. Bueno; Ch. A. SANTAMARÍA: Baxo a mirada de os fustez de F. Romanos; Mª V. GARCÉS BIARGE: Plurilingüismo y escuela en Aragón de Ángel Huguet; A. GRACIA TRELL: Recuperando a memoria histórica de l’aragonés: a obra articulista de J. J. Saroïhandy. |
Article que surt publicat avui a El Periódico de Aragón, amb alguns petits canvis amb relació a aquest original. Sembla que el Govern està esperant els certificats oficials de les propostes de la Universitat i de les Corts abans de fer el seus nomenaments. La llista de consellers del Govern estaria pràcticament establerta, però encara oberta, segons fonts informades del Departament de Cultura.
José Miguel Gràcia Zapater*
Ya han sido nombrados los miembros del Consejo General de Lenguas correspondientes a los partidos políticos, es decir, un tercio del total. También se ha publicado la lista propuesta por la Universidad de Zaragoza. A la vista de ambos tercios, la primera conclusión que se extrae es que, del total de diez personas, solamente dos pertenecen al ámbito del catalán, bien como lingüistas o como catalanoparlantes. Otra de las personas ha realizado trabajos sobre el catalán de la Franja, y las restantes siete, o están situadas dentro del área del aragonés, bien como parlantes o estudiosos, o no se les puede incluir dentro de ninguna área de la lingüística por sus conocimientos o especialización.
El Partido Popular se ha abstenido de ejercer el derecho de proponer algún candidato, una posición irresponsable, pero coherente con su actitud en contra de la Ley de Lenguas. El pasado viernes, día 18, presentó un inconsistente recurso de inconstitucionalidad contra dicha ley por invasión de competencias municipales. El Partido Socialista ha designado dos miembros: uno del área del catalán y otro del aragonés. Tanto Chunta Aragonesista como Izquierda Unida se han decantado por personas conocedoras o estudiosas del aragonés. El Partido Aragonesista ha optado por una persona que habla aragonés-ribagorzano y que se le sitúa cercano al movimiento contra el catalán. De los propuestos por la Universidad, uno o dos pertenecen al campo de la lingüística catalana, otro al del aragonés, y los dos restantes a otras especialidades.
Las funciones del Consejo están claramente fijadas en la Ley y se resumen en las siguientes: proponer la política lingüística y la protección del patrimonio lingüístico, seguimiento de los planes establecidos, emisión de informes técnicos, establecer las zonas lingüísticas, establecer la toponimia y proponer los primeros miembros de las academias. Como se ve, funciones todas ellas técnicas especializadas.
Todo lo anterior me lleva a concluir que el Gobierno de Aragón, a través de los cinco miembros del Consejo que ha de nombrar, debería compensar el desequilibrio en perjuicio del catalán que introducen los cinco miembros de los partidos políticos y los cinco de la Universidad. Atendiendo a las funciones de hondo calado lingüístico que ha de llevar a término el Consejo, como he resumido en el párrafo anterior, bien haría el Gobierno en poner como primeras condiciones de los miembros que ha de nombrar, los conocimientos lingüísticos, las experiencias literarias, el conocimiento del territorio — la Franja i la zona del aragonés—, la experiencia y los trabajos relacionados en las zonas lingüísticas que motivan y fundamentan la Ley.
*President de l’Associació Cultural del Matarranya”
mitjançantComposició del Consell de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

| Inici: |
dissabte, 17 / juliol / 2010 a les 23:30
|
| Final: |
diumenge, 18 / juliol / 2010 a les 07:30
|
| Lloc: |
La Fresneda (Recinto Nave Vivero-por la entrada del molino)
|
Aclaración, en los carteles viene por error Sabotaje, y en su lugar tocan los ARCADEN de Valderrobres
Ja han estat convocats els premis literaris del Govern d’Aragó 2010. Les bases dels premis són les mateixes dels anys passats. Els terminis finalitzen el 30 de setembre, amb l’excepció del “Premio de las letras aragonesas” que s’acaba el 17 de setembre”.
Podeu veure aquí les corresponents bases del Guillem Nicolau
Premis literaris 2010 del Govern d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
Sin duda, un articlo bien interesant que podemos leyer en anglés [aquí], catalán [aquí] y castellano [aquí]. S’ha publicau en a revista académica anual d’a UOC Digithum nº12, un magnifico puesto de propaganda por a suya importancia en ixe ambito. En fin, un regalet ta totz os que somos seguidors d’as luengas minoritarias en Internet!
Una propuesta que se m’ha ocurriu quan lo leyeba ye d’empentar a creación de grupos en aragonés en Facebook, ni que sían comprometius con a luenga ni que no, rai, pero que sían en aragonés. Yo, por exemplo, progongo de creyar o grupo “Por a inclusión de l’aragonés como luenga d’a Escuela Oficial d’Idiomas“. Quí s’anima?!
Convocatòria: Roda de premsa CDF
Dia i hora: Dijous, 8 de juliol, a les 10h.
Lloc: Seu de CDF (Pl. del Carbó, 4, baixos. Fraga)
Assumpte: Informe del Justícia d’Aragó sobre les irregularitats en el procediment administratiu de concurs i contractació.
Projecte i obra de la nova seu de la Comarca del Baix Cinca.
Gràcies,
CDF – Convergència Democràtica de la Franja
L’Institut d’Estudis de Terol (IET) presenta avui la col·lecció de llibres editats en català «Lo Trinquet» amb la finalitat de donar fe de l’autèntica naturalesa plurilingüística de Terol i, al seu torn, afavorir la creativitat dels autors natius que usin el català com a llengua materna.
Aquest nou projecte literari es presenta amb els dos primers títols de la col·lecció, «Roda la mola», d’Artur Quintana, (director d’aquesta nova col·lecció), i «Fora de temps, fora de lloc», de Marta Momblant.
En aquest acte, que se celebrarà a l’Ajuntament de la localitat de Terol de Calaceit, està previst que intervinguin el president de la Diputació de Terol, Antonio Arrufat, i l’alcaldessa de la localitat, Rosa María Domènech.»
Lo Trinquet» neix per habilitar un lloc permanent de trobada, debat i creació per als aragonesos de llengua catalana, ja que es tracta d’un idioma que forma part de la realitat social i cultural del territori més meridional d’Aragó.No és la primera vegada que l’IET edita llibres en català, malgrat que aquesta vegada es tracti d’una col·lecció pròpia.
En els anys 1995 i 1996 es va editar «Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa»A més d’aquesta iniciativa, l’Institut d’Estudis de Terol (IET) ve col·laborant des de fa temps en l’edició de publicacions totalment o parcialment escrites en català, a través de centres filials com l’Associació Cultural del Matarranya o el Centre d’Estudis Baixaragonesos.
La denominació per a aquest projecte de «Lo Trinquet», no es tracta d’una cosa casual, ja que era el lloc de reunió de molts municipis catalanoparlants de la província, normalment en la part baixa de l’Ajuntament, on els veïns de localitats com La Freixeneda, Calaceit o Valderrobres es reunien en tertúlia.En l’elaboració de «Roda la mola» destaquen noms propis com Desideri Lombarte, escriptor i investigador aragonès de la llengua catalana, Teresa Jassá, o José Miguel Gràcia, que des de 1999 ha desenvolupat una trajectòria poètica d’11 títols.
En l’esmentada antologia, el nom de la qual prové d’un poema de Tomás Bosque, s’inclouen també lletres de jotes, cançons populars i hi traça una autèntica panoràmica de la producció de textos poètics en català.
Avui+El Punt – Notícia: Terol existeix i s’hi parla català-190514.