Les legislacions internacionals, estatals i autonòmiques estableixen la igualtat com un principi bàsic. Tanmateix, en matèria lingüística trobem disfuncions que discriminen els parlants de les llengües històricament parlades en un territori, però no declarades expressament oficials, davant dels qui parlen la llengua oficial de l’Estat o alguna llengua cooficial. Part de la doctrina i la pràctica institucional i administrativa han instaurat la creença en una jerarquització entre les llengües parlades a Espanya que s’aparta de l’esperit de la Constitució. Aquest article analitza aquesta situació, alhora que planteja l’existència d’un tertium genus o situació de quasioficialitat de les llengües pròpies no oficials. Després de l’estudi de la legislació, la jurisprudència i la praxis, s’arriba a la conclusió de l’existència d’una doble discriminació per als parlants de les llengües reconegudes oficialment però que no gaudeixen d’un estatus d’oficialitat.
Programa del MAGAZIN del dissabte 18 de desembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Plats de Nadal del xef favarol de “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, Rubén Martín.
11:55- 12:30.- Àgora: “Influència de la religió en la vida de l’Espanya actual” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.-. Tradicions maellanes dels Nadals, passats i presents. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Tradicions nonaspines dels Nadals, passats i presents. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- L’AMPA del col.legi de Favara, ja prepara les festes de Nadal. Neus Valls
13:25- 13:35.- (12:25 – 12:35 hora de Gran Bretaña).- Nadals a Anglaterra. Núria Villalba Bielsa
13:35- 13:45.-Nadals a Suïssa. Óscar Carceller Rams
13:45-13:55.- Els Nadals a Rumanía. Sorín Perjeru
13:55-14.- Felicitació de Nadal de la teva emisora, La Veu del Baix Matarranya, per a tots els escoltants.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, Mario Rius, José Manuel Pelegrin, Neus Valls, Núria Villalba, Óscar Carceller, Sorín Perjeru, Luis Carví, Marcos Calleja i Elías Satué.
Fa menys d’un any que “El campo es nuestro” es va estrenar a Aragón TV, i ha constituït tota una revolució en la manera de tractar el món del camp, amb gent jove i d’una manera atractiva, així com el seu horari d’emissió a això de les 15:10h de dilluns a divendres.
El programa és produït per la companyia Audiovisual Factoria (grup Henneo) que ja ens tenia acostumats a tractaments de diglòssia amb la llengua aragonesa i catalana, en programes com “Bien Dicho”, i que a més s’ha encarregat d’altres programes com “Dándolo todo por la Jota”.
Una de les qualitats que cal ressaltar dins d’aquest nou programa és la tradicional falta d’empatia del Grup Henneo i Factoria amb l’aragonès i el català a Aragó. En un programa on dos dels seus protagonistes ensenyen la seva tasca diària a dos pobles com Altorricón o Radiquero, que pertanyen als dominis lingüístics del català i aragonès respectivament. De fet, la protagonista d’Altorricón (Judit Ballarín) s’ha sentit alguna vegada parlant en català amb la seva mare, entremig de la tasca.
Expressions localistes com “fayonès”, per referir-se al lèxic català de Faió, o la nul·la ocupació del lèxic agrícola en aragonès, per als productes típics de la vall de l’Ebre que utilitza Javier Sopesens són la tònica d’aquest programa. Des de “Esfendemos as Luengas” considerem que s’hauria de tenir una especial “empatia” i tracte amb les llengües pròpies d’Aragó en aquest tipus de programes, en un dels sector on més es conserva la parla. Fa la impressió que s’han triat, i es fomenta, els/les agricultores que millor parlen castellà davant de la càmera.
La televisió, i en especial un canal públic autonòmic com ara AragónTV, hauria de servir per desestigmatitzar l’ús d’aquestes llengües i corregir la diglòssia històrica que les persegueix des de fa dècades.
Source: Presentaciò, a Fraga, del llibre Espejos rotos/ Espills trencats | Mas de Bringuè
El proper divendres, 17 de desembre de 2021, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, la presentació de la novel·la biogràfica Espejos Rotos, versió castellana de Espills Trencats, dins dels acte de presentació i lliurament dels premis del Concurs Literari i del Rally Fotogràfic del Descens Internacional del Cinca, que organitza la Comarca del Baix Cinca. També es presentará el llibre “La profecía del desierto, de Ana Ballabriga, natural de Candasnos, i David Zaplana.
Source: El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret | Mas de Bringuè
La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, en un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.
L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.
Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.
Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.
No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.
I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.
Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”
A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.
Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.
En nom de tots els participants, Javier Giralt, director de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”
Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de es associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.
Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de música contemporània.
La présence du catalan en Aragon est depuis toujours un fait dérangeant dans cette région d’Espagne. Constamment remis en question, les liens culturels entre la « Frange du Ponant » et la Catalogne sont devenus le sujet d’une polarisation politique grandissante qui a affecté négativement la politique linguistique de l’Aragon. La première partie de cet article explore la catalanité historique de la Frange, de la naissance de la Couronne d’Aragon au XIIe siècle à l’avènement du franquisme au XXe, ainsi que l’impact des bouleversements politiques sur le sentiment d’appartenance de ses habitants. La deuxième partie examine le compliqué processus d’élaboration d’un régime linguistique aragonais depuis 1982 dans le contexte de l’adoption d’ambitieuses politiques de normalisation linguistique dans les régions voisines. Une troisième partie présente enfin les tabous aragonais entretenus sur la catalanité de la Frange d’Aragon et analyse les positionnements idéologiques des partis politiques aragonais quant à l’identité linguistique de cette région, révélant un important clivage gauche-droite.
1En plus de la langue majoritaire castillane – née au Royaume de Castille mais que le reste du monde appelle « espagnol » en raison d’une métonymie laissée par le colonialisme en Amérique –, l’Espagne abrite historiquement dans ses périphéries plusieurs autres langues « espagnoles ». Parmi celles-ci on compte le catalan, le galicien, le basque, l’asturien (incluant les variétés léonaise et mirandaise), l’aragonais et l’aranais (une variété occitane parlée en Catalogne). Avec plus de 9,2 millions de locuteurs en 2016, dont environ 4.1 millions de locuteurs maternels1, le catalan est non seulement la deuxième langue de l’Espagne, mais aussi la plus importante langue minoritaire sur le territoire de l’Union européenne, où il ne dispose pas du statut de langue officielle.
2En Espagne, le catalan est principalement utilisé en Catalogne, dans la Communauté valencienne (sous le nom de « valencien ») et aux Îles Baléares, mais on le retrouve également en Aragon, dans une bande longeant la frontière occidentale de la Catalogne appelée « Frange d’Aragon », ainsi que dans la municipalité murcienne d’El Carxe (castillan : El Carche)2. Hors de l’Espagne, cette langue est parlée dans le micro-État d’Andorre, le département français des Pyrénées-Orientales (appelé aussi « Catalogne Nord ») et la ville de L’Alguer (italien : Alghero) en Sardaigne. L’histoire de ces territoires est liée à celle de la Couronne d’Aragon (1162-1715) d’où ils tirent leur origine et de laquelle ils ont fait partie à un moment ou à un autre du Moyen Âge.
3Depuis les années 1960, il est devenu habituel de se référer à cet espace culturel par l’expression « Pays catalans » (catalan : Països Catalans)3. Ce terme est aujourd’hui encore le sujet de controverses en raison de son usage, dans certains petits cercles pancatalanistes, pour désigner un projet politique visant l’union des territoires catalanophones, au sein de l’Espagne ou d’un État indépendant4. Dans le discours public et le milieu universitaire de ces régions, notamment en sociolinguistique, l’expression n’a pas d’autre ambition que de se référer à l’aire linguistique du catalan en Espagne et au-delà, et c’est dans ce sens que nous l’entendons ici.
4Le présent article se penche sur la Frange d’Aragon, qui est appelée aussi couramment « Frange du Ponant » (Franja de Ponent en catalan) selon la perspective géographique des autres Pays catalans, une appellation apparue dans les années 1960 qui s’est peu à peu généralisée par la suite5. Longeant la Catalogne sur une superficie d’environ 400 par 30 km, cette Frange est divisée du nord au sud en quatre comarques traditionnelles6 : la Ribagorce, la Llitera, le Bas Cinca et le Matarranya. Fait qui n’est pas dénué d’importance pour la cohésion culturelle de la Frange, le Matarranya historique sera divisé, dans le cadre d’une réforme territoriale en 2002-2003, entre les nouvelles comarques du Matarranya (réduit au seul Haut Matarranya), du Bas Aragon (la partie catalanophone y étant connu comme le Mesquí-Bergantes) et du Bas Aragon-Caspe (Bas Matarranya). Peu peuplée, la Frange ne représentait avec ses 47 631 habitants que 3,59% de la population de l’Aragon en 20147. Ce nombre est le résultat d’un fort exode rural qui a laissé de nombreux villages abandonnés au XXe siècle, au début duquel la région comptait plus de 80 000 âmes, avant de frôler le chiffre de 100 000 vers 19258 .
5Cet article est divisé en trois parties. La première explore la catalanité historique de la Frange, de la naissance de la Couronne d’Aragon au XIIe siècle à l’avènement du franquisme au XXe, en accordant une attention particulière aux bouleversements politiques environnants et l’impact que ceux-ci ont eu sur le sentiment d’appartenance de ses habitants au fil des siècles, tantôt tournés vers Saragosse, tantôt vers Barcelone. La deuxième partie examine le compliqué processus d’élaboration d’un régime linguistique aragonais depuis 1982 dans le contexte de l’adoption d’ambitieuses politiques de normalisation linguistique dans les communautés autonomes voisines, une entreprise rendue possible grâce à la Constitution démocratique de 1978. Une troisième partie présente les tabous aragonais entretenus sur la langue et l’identité des habitants de la Frange, avant d’analyser le caractère de plus en plus explosif de la question linguistique auprès des partis politiques durant les dernières décennies. Ici, l’analyse se focalise sur les positions idéologiques divergentes relativement à l’appartenance à l’ensemble catalan de la langue parlée en Frange – positionnements qui, comme nous le verrons, se superposent aux clivage gauche-droite. Dans sa conclusion enfin, l’article aborde les perspectives de normalisation du catalan dans la Frange d’Aragon à l’aune du sécessionnisme linguistique et de la polarisation politique.
6Cet article privilégie une perspective multidisciplinaire axé sur un problème de recherche – la remise en question sociale et politique de la catalanité de la Frange d’Aragon – qui emprunte à la science politique, à l’histoire, au droit et à la sociolinguistique. Méthodologiquement, celui-ci repose sur un corpus d’analyse composite incluant de la littérature secondaire, des rapports commandés par des entités gouvernementales, des comités parlementaires et des organisations non-gouvernementales, ainsi que des rapports du Conseil de l’Europe, de même que des lois et projets de loi, journaux de débat et des entretiens personnels. Les extraits utilisés proviennent d’entretiens semi-directifs réalisés entre 2015 et 2017 avec 37 responsables de la politique linguistique en Allemagne et en Espagne dans le cadre d’un projet de thèse portant sur la légitimation politique des langues minoritaires dans les pays de tradition fédérale. Trois de ce ceux-ci ont été réalisés avec des politiques aragonais. Les extraits sont reproduits ici en italiques.
Continuar llegint… Le catalan : l’idiome mal aimé de l’Aragon
Este artículo fué escrito a finales de los años ochenta, quedando sin terminar. Los materiales hace años que fueron depositados en el Museo Provincial de Teruel y los dibujos y fotografías han permanecido igualmente inéditos hasta ahora.
Nuestro término municipal ha estado habitado desde los tiempos más remotos, como lo demuestran los más de ochenta yacimientos arqueológicos de diversas épocas que se han localizado estos últimos años. El más antiguo que puede corresponder al periodo neolítico, tiene unos 5.000 años de antigüedad, aunque es posible que algunas piezas de sílex encontradas en la partida de Les Pedrinyeres correspondan al Paleolítico y por lo tanto sean todavía anteriores.
El grupo de estelas discoidales de Valderrobres es de los más numerosos del Bajo Aragón por la cantidad de ejemplares conservados y por su riqueza y variedad de motivos decorativos. Un porcentaje muy elevado de piezas se halla fragmentado, pues ya de antiguo fueron utilizadas como material de construcción. Evidentemente son estelas de carácter funerario cuya finalidad era el señalamiento de las tumbas excavadas en el suelo.
La notícia más antigua, y poco concreta, es de Juan Cabré Aguiló (1), el cual nos dice: “Al hacer un pozo artesiano se hallaron trece esqueletos con los cráneos perforados por cuchillos de pedernal.
Enrique Puch Foncuberta
Ruth Ortonoves Manriquez
FICHA TECNICA
Nombre del yacimiento o actuación: Prospecciones arqueológicas en el monte “el Puch” de Valderrobres (Teruel) 1.991
Adscripción cultural: Del Neolítico a la Primera Edad del Hierro.
Nombre del yacimiento o actuación: Prospecciones arqueológicas en la partida de “les Moles” de Valderrobres (Teruel) 1.996
Adscripción cultural: del Neolítico al Ibérico Pleno.
Año de actuación y número de campaña: 1.996, 1ª campaña.
Així, hem intentat fer una cosa diferent.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA), celebra la seua gala anual, que tindrà lloc enguany el dissabte 11 de desembre al Cine Avenida de Saidí a les 18:00 hores.
En el transcurs de la gala es lliurarà el premi Galan a la normalització lingüística 2021, que ha recaigut en aquesta ocasió en el projecte “Fem memòria” de Saidí, integrat pel saidinenc Sergio Rivas i la fragatina Sonia Ezquerra, que a més d’haver portat a terme un valuosíssim treball d’investigació basat en la història oral de Saidí (reconegut amb una beca Amanda Llebot), mantenen la pàgina de Facebook “Fem memòria”, que dinamitza el diàleg sobre la memòria i la parla locals. Es farà entrega també del premi Galan 2020, que va recaure en el programa de ràdio i televisió “Astí estem” dirigit i conduït per Emilio Rubio i Adrián Soler, i que no va poder ser entregat públicament per motiu de la pandèmia.
A més, es donarà a conèixer el projecte mereixedor de les beques Amanda Llebot d’enguany, que arriben ja a la XXXII edició.
El grup matarranyenc Ya babé clourà l’acte amb un concert en acústic de poemes musicats d’autors franjolins.
L’entrada a l’acte serà lliure fins a completar aforament.
Organitza: IEBC-IEA Col·labora: Ajuntament de Saidí
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.