Valljunquera, 9 d’agost de 2018 S’obre el teló i apareixen dos actors, es miren i … Un moment. Rebobinem perquè el ‘Matarranya Íntim’ no és un festival d’arts escèniques a l’ús. Comencem de nou. S’obre la porta d’una casa qualsevol, un voluntari ens acompanya en un breu passeig pel seu interior mentre ens explica la […]
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentQueretes, 9 d’agost de 2018 Veïns i visitants de la localitat viuran un mes d’agost ple d’activitats culturals i festives La Presentació de la Reina, Dames i Quintos 2017 obrirà, l’11 d’agost, els actes de les festes de Queretes. Este acte, al costat del ‘Chupinazo‘ de dimarts 14 i les activitats taurines, són els actes més […]
Source: El ‘chupinazo’ i les tardes de vaquetes són el més esperat a Queretes – Ràdio Matarranya
https://twitter.com/routecru/status/1027861277933281280
Fondespatla es consolida com a parada obligatòria per als joves del Matarranya – Ràdio Matarranya
ag. 13Fondespatla, 9 d’agost de 2018 Les festes majors van estar carregades d’actes per a tot tipus de públics Fondespatla es consolida un any més com el punt de trobada de joves del Matarranya i de comarques veïnes. Les primeres festes de la comarca van acollir en la seua revetlla de divendres i dissabte nit centenars de persones […]
Source: Fondespatla es consolida com a parada obligatòria per als joves del Matarranya – Ràdio Matarranya
La Vall del Tormo, 10 d’agost de 2018 De l’11 al 16 d’agost els carrers i places del poble s’ompliran d’actes festius per a tots els públics Vall del Tormo ja ho té tot preparat per gaudir de les seues Festes Majors. De l’11 al 16 d’agost els carrers i places del municipi s’ompliran d’actes […]
Source: Tot a punt per que la Vall del Tormo visca les seues festes majors – Ràdio Matarranya
Source: Situación “surrealista” para renovar el DNI con una denuncia en catalán – La Comarca
- Laura Castel
La Policía Nacional se niega a tramitar la renovación de un DNI extraviado en Salou porque, denuncia, estaba en catalán, una lengua no oficial en Aragón
Un joven alcañizano denuncia la falta de comprensión e información con un protocolo de actuación claro que sufrió recientemente cuando acudió a la unidad de documentación de españoles y extranjeros de Alcañiz para, después de perder la cartera en Salou, renovar su DNI con una denuncia en catalán tramitada por los Mossos d’Esquadra.
El funcionario que atendió al alcañizano no llegó a hacer ningún esfuerzo por intentar entender la denuncia y, directamente, al ver que estaba escrita en catalán le dijo que «no la entendía y no levalía». Por ello, ofreció dos soluciones al joven: que fuera al puesto de la Guardia Civil a poner otra denuncia o que consiguiera una traducción. Finalmente, dos horas y media después que incluyeron dos viajes a la Benemérita, el joven consiguió el nuevo DNI. Para ello, tuvo que realizar una nueva denuncia en la Guardia Civil, un trámite que es «ilegal» según le aseguraron desde la Benemérita debido a que no se puede denunciar dos veces un mismo hecho pero era la única solución ante la negativa de la Policía Nacional a tramitar una nueva documentación con una denuncia en catalán.
Una situación que el alcañizano valora como «surrealista» por la falta de «comprensión». «Te quedas con mal cuerpo porque un trámite que no cuesta más de cinco minutos me llevó toda la mañana de un lado para otro y sin darme en ningún lado una solución», comenta el joven. La denuncia es perfectamente comprensible con palabras muy similares al castellano.
Cumplen su normativa Fuentes de la Policía Nacional en la provincia de Teruel explican que esta situación se ha repetido en más de una ocasión y que en ningún momento han querido «molestar» a ningún ciudadano sino que se limitan a cumplir con
la normativa impuesta desde el propio cuerpo. Una circular de la división de documentación del cuerpo marca que en un territorio como Aragón que solo tiene el español como lengua oficial, todos los documentos que se incorporen al archivo de la Policía Nacional y que estén en el idioma de otra comunidad deben estar traducidos excepto que el que los acepta los entienda.En el caso de que aceptara la denuncia sin saber catalán y cometiera un error a la hora de escribir los datos, se le podría abrir un expediente disciplinario.
Por ello, entienden que en la comisaría de los Mossos de Salou deberían haber realizado la denuncia directamente en catalán o, en todo caso, haber entregado al alcañizano una traducción al castellano. Por ello, recomiendan que ante una situación similar cualquier persona de Aragón pida al agente que le entregue el documento en castellano para, primero, entender lo que firma; y segundo, no tener problemas cuando vaya a utilizarlo en su localidad de origen. «Los Mossos si ven que el denunciante no habla su idioma y reside en una comunidad castellanohablante deberían haberle entregado el documento en castellano, le hicieron firmar algo que no entiende», comentan estas mismas fuentes de Policía Nacional. En caso de que no sea así, recomiendan acudir a la Guardia Civil para que realicen, no otra denuncia, sino una «ampliación de la misma» para que «quede constancia» en castellano.
Source: Àngel Villalba. Cançons i poemes
Carles Sancho
La comarca del Baix Aragó-Casp/Bajo Aragón-Caspe ha creat recentment una nova col·lecció de llibres titulada “Mangrana” que, segons ens explica el conseller de cultura de l’entitat en la presentació del volum, el maellà Víctor Prats, “neix amb la vocació de donar veu a l’obra d’aquells escriptors de la nostra comarca la qualitat i producció dels quals així ens ho demanin”. En el primer títol de la col·lecció, escrit en català, presenten el recull de les cançons i poemes del cantautor favarol Àngel Villalba que compta amb una llarga trajectòria musical creativa i dos treballs enregistrats: Àngel Villalba, 30 anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012). La col·lecció “Mangrana”, promoguda per la comarca saragossana, editarà materials tant en castellà com en català perquè en el seu territori agrupa municipis on es parlen les dos llengües aragoneses. Este primer volum l’inicien amb una biografia del cantautor de Favara, vinculat i compromès amb el seu territori i a la seua cultura malgrat viure des de ben jove a L’Hospitalet i Barcelona. A la vila del Matarranya hi té casa i hi va molt a sovint. José Bada, ex conseller del Govern d’Aragó, ha fet el pròleg del llibre i el doctor Artur Quintana l’anàlisi poètic.
Durant el final del franquisme i la transició democràtica Villalba va militar en el moviment àcrata i compartí escenari amb els cantautors de la Nova Cançó Catalana Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Quintin Cabrera i Marina Rossell. Després va participar a l’Aragó en concerts per les viles de la Franja, amb el cantautor de Saidí Anton Abad i amb el calaceità Antoni Bengochea, durant el Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana del 1986 i, posteriorment, en el Programa d’Animació a la Lectura en català del Govern d’Aragó. En el treball publicat es presenten una setantena llarga de textos entre cançons i poemes que és el fruit de la seua intensa activitat artística i literària en estos cinquanta anys del cantautor favarol. En l’edició del llibre també hi col·labora el Govern d’Aragó.
Publicat al Viles i gents de La Comarca, 3/8/2018.
Natxo Sorolla
Són dies de descans. Potser estàs passant uns dies al Matarranya. I el territori té unes normes d’ús. No són obligatòries. Però si recomanables per al turista.
Norma 1: La vida en contacte en la natura és bucòlica. Los masos. Les vaques. Les pistes que només se transiten en 4×4. Però posar-se a viure a un mas, no tindre aigua corrent, o bona part de l’estiu no tindre aigua, que el jornal te depengue de les gelades i de la sequera, quedar-te tancat a un mas durant uns dies per una nevada, etc. no és tant bucòlic si et passe sovint. Per aquí en passen molts que fantasegen en tornar als origens. I és lo que finalment fan. Tornar al seu origen: urbà.
Norma 2: Parlant cridem molt. Sobretot los xics adolescents. Com totes les classes populars del món. Aquí, a l’Hospitalet de Llobregat i a Belfast. Si et mous entre classes mitjanes, possiblement hauràs pensat que és cosa de la ruralidat :)
Norma 3: Encara que alguna vegada haigues pensat que les cabres se passegen pel carrer, lo wifi ha arribat fa temps. Qualsevol jove rural depèn molt més que tu d’Amazon i de Zalando. Millor que no et faigues lo modern.
Norma 4: No comparos tot lo que veigues en coses que tens allà d’a on vens. Que sí, les Roques de Masmut són paregudes a Montserrat. Però si tot ho compares en coses d’allà, algú pensara que no té sentit que vingues.
Norma 5: Tot lo que necessites ho tens a 15 minuts de cotxes. Comprar el diari, un caixer, un supermercat per a comprar sal de l’Himalaia, una Farmàcia, o un Hospital. Pam més, pam menos, com lo temps que passaràs a la ciudat entre embotellament, andana de metro, arribar a la botiga que buscaves al Centre Comercial, o a l’Hospital, i tornar. L’única diferència és que aquí el cotxe és bàsic. I només substituïble, a vegades, per Amazon.
Norma 6: Si vols sorprendre a un rural, de nit és bastant fàcil. Mirant al cel, exclama «guau! Es veuen els estels». Ell no entendrà res. Et pot arribar a dir: «sí, clar, és de nit». Fins que li explicaràs que allà, a ciutat, la llum i la contaminació no te’ls deixen veure.
En definitiva, porta una conversa natural amb algú de la zona. Sense destacar l’excepcional que et pareix tot. Amb respecte. Sense intentar donar-li una lliçó, ni que et dono una lliçó ell. Tracta temes polítics, o lingüístics, amb humor i alegria. Sense comprometre’t. La ruralitat t’ensenye que si no coneixes a l’altre, hi hauràs de conviure, i per tant, millor no suposar què pense ell, ni que ell suposo massa fàcilment què penses tu.
Este article està inspirat en «Menorca, normes d’ús», de Llúcia Ramis (La Vanguardia, 24/7/2018). Hi ha una altra versió a “Ser de una isla en verano“.
Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS
La pintada se encuentra en un punto de la A-242
Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL
EL PERIÓDICO
26/07/2018“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña
El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.
Source: Filologia infusa | L’esmolet
Primeres provatures del meu idioma carlesteresbellesià amb ma cosineta Núria, de Barcelona. Pareix que ja m’entenia.
Havent llegit les declaracions d’algunes persones més o menys públiques sobre la llengua que parlem a les nostres viles, he decidit declarar-me jo també filòleg per infusió divina i, per tant, competent per a anomenar el meu idioma, que batejaré en este mateix moment com carlesteresbellesià. Ja veuen, distingides lectores, que les faig partícips d’una primícia mundial: l’aparició d’una nova llengua. Com que no sóc càrrec polític ni tinc notorietat més enllà del meu cercle familiar —i encara gràcies—, no m’atreveixo a pontificar sobre el que parlen los meus veïns, i, si m’apureu, ni tan sols em veig en cor de dir què parla la meua dona. Ens entenem de categoria, però déu-mos-en-guard d’afirmar que parlem lo mateix… no vull que se m’acusi d’imperialista! En els quasi cinquanta-sis anys que duc pel món m’he adonat que el meu carlesteresbellesià em serveix per comunicar-me sense canviar d’idioma amb persones de llocs tan allunyats com Crevillent, Sa Pobla o Santa Eugènia de Ter. Potser de menut un colom va visitar-me mentre dormia i va dipositar sobre el meu cap un do de llengües d’estar per casa, restringit a les terres que hi ha d’Aiguaviva de Bergantes a l’Alguer i de Salses a Guardamar.
M’estic plantejant de muntar una acadèmia on, a preu mòdic, la gent interessada pugui aprendre el carlesteresbellesià. A mi m’ha estat força útil per a escoltar els consells dels iaios, comunicar-me amb mons pares i fins i tot per a enamorar la meua esposa i formar una família. També m’ha permès fer amics, tenir estudis i treballar en diversos oficis. He intentat que les filles l’aprenguin, però cadascuna ha creat lo seu idioma propi. Què hi farem.
Per acabar, em pregunto què hauria passat si estes persones que esmentava al principi, en comptes d’estar per damunt dels filòlegs de carrera gràcies a la infusió divina, s’haguessin sentit imbuïts d’una ciència mèdica superior a la dels metges titulats. Potser ja seríem tots a l’altre barri. Com diuen los meus amics castellans: Dios aprieta però no ahoga.
La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de luliol de 2018
Source: Toponímia del Matarranya
Carles Sancho
La setmana passada La Comarca donava noticia, en les seues dos primeres pàgines, de la comunicació del Govern d’Aragó als ajuntaments del Matarranya per fer-los arribar la proposta dels noms de lloc més significatius de les nostres viles que havia elaborat la Comissió de Toponímia, formada per experts en la matèria. Celebrem que esta entitat, el Govern d’Aragó i la Comarca del Matarranya prenguen interès pels nostres noms de llocs i passon ara la proposta als ajuntaments per saber el seu parer. Per altra banda la bibliografia sobre el tema és bastant interessant en el cas del Matarranya, molt més que en altres comarques on s’hi ha treballat molt poc. Desideri Lombarte va publicar ‘600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja’ (1990), jo mateix ‘Toponímia de la Vall del Tormo’ (1994) i ‘Aproximació a la toponímia del Mas de Llaurador’ (1994) antic barri, ara despoblat, de Valljunquera, Enric Puch i servidor ‘Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures’ (2000) i Sergi Mulet va publicar un gran mapa amb la situació dels topònims de Calaceit. A més, els últims anys, la Comarca del Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya van iniciar un projecte de recollida de la toponímia, fruit d’este treball ha segut la recuperació de la de Queretes que va presentar-se a la vila l’any passat amb una exposició pública per incorporar-hi possibles rectificacions i a la que li seguiran altres poblacions matarranyenques on ja fa temps que s’hi treballa. Sobre altres municipis franjolins del sud també s’han fet diferents treballs. Artur Quintana en la seua obra ‘El català de la Codonyera’ (2012) recull els noms de lloc de la seua vila, el prolífic escriptor pena-rogí Desideri Lombarte va escriure la ‘Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva de Bergantes)’ (1990) i Marc Martínez ‘Aproximació a la toponímia rural de Nonasp'(2001).
Source: Fórnols i Vall-de-roures
Tomàs Bosque
En l’aprovació de la “Ley del Patrimonio Cultural Aragonés”, (març de 1999) per un Govern presidit per Santiago Lanzuela, del PP, es reconeixien definitivament les llengües antigues d’Aragó: l’Aragonès i el Català. Reconeiximent oficial que, per unes o altres raons, s’ha tardat en activar des dels propis Governs d’Aragó; però ara pareix que ja es camine més de pressa perquè és urgent, molt urgent, que es prenguen mesures de protecció efectives si no volem que en poc temps la presència de les nostres llengües històriques sigue un record llunyà i només les puguem reviure i sentir als llibres i gravacions que s’han publicat des dels anys seixanta fins ara. Qui cregue que exagero, només ha de llegir les respostes que han donat alguns ajuntaments del Matarranya quan els han demanat de la DGA que s’han de fer oficials els topònims de cada població.
Quan es plantegen polèmiques tant irracionals com les que llegim de Fórnols i Vall-de-roures, on volen eliminar, sense més ni més, els noms de sempre d’eixos pobles, és que alguna cosa hi va malament a nivell social i cultural. Per lo vist, les autoritats actuals no li donen cap valor històric ni sentimental al nom de Vall-de-roures, que s’ha escrit exactament així i s’ha escoltat d’eixa manera des de fa mil anys? Igual és que tampoc s’han enterat de la recent publicació, per la Universitat de Saragossa, del llibre “El català del segle XIV, en textos notarials del Matarranya” on s’hi repleguen documents del mateix Vall-de-roures. Un llibre que es pot comprar fàcilment a la llibreria Serret. Per això ara podem saber que al batlle (alcait) de l’any 1359 l’hi digueven Roy Péreç de Baçtan, i al notari públich Sancho Cervelló.
A Fórnols i la Mare de Déu del Santuari de la carretera de Morella els dedicarem, un altre divendres, una tira especial, perquè recordem molt bé com era, fa seixanta anys, la festa de la romeria del 4 de maig a Santa Mónica.