La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
PROGRAMA
I JORNADA DE LA FOLC SOBRE LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ
Experiències, objectius i estratègies de les entitats que lluiten per la llengua
Lloc: Universitat de Girona
Data: Dissabte 10 de novembre de 201810:30 h Presentació per part d’un representant de la UdG, de la Diputació de Girona i de la
presidenta de la FOLC M. Antònia Font.
10:45 h Resum de les experiències positives en la promoció de l’ús del català, a càrrec de Rafel Castellanos (membre del Secretariat de la FOLC i membre de Llengua Nacional)
11 h – 11:30 h PAUSA (Càtering esmorzar)
11:30 h – 13:30 h I Taula rodona sobre les principals dificultats i mancances a cada territori de parla catalana.
Natxo Sorolla (sociolingüista Xarxa Cruscat) Introducció i Franja. 30 minuts.
Joaquim Torres (sociolingüista Xarxa Cruscat) Catalunya i Andorra. 20 minuts.
Raquel Casesnoves (antropòloga i sociolingüista) País Valencià i Illes. 20 minuts.
Alà Baylac-Ferrer (pedagog i activista) Catalunya Nord i l’Alguer. 20 minuts.
Modera la taula: Natxo Sorolla. Debat posterior de 30 minuts.
13:30 h – 16 h DINAR
16 h II Taula rodona sobre els objectius més immediats i les estratègies per arribar-hi. 7 intervencions de 10 minuts.
Alguer: Salvatore Izza (President d’Edicions de l’Alguer)
Andorra: Teresa Cabanes (Presidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra)
Catalunya Nord: Eva Bertrana (Directora General de la Bressola, entitat de la FOLC)
Franja: Joaquim Monclús (President de l’Associació Cultural del Matarranya)
Illes: Maria Antònia Font (Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI)
País Valencià: Vicent Maurí (Membre del Secretariat de la FOLC i de l’STEPV)
Catalunya: Sergi Font (President d’Òmnium Cultural del Gironès)
Modera la taula: Maria Antònia Font. Debat posterior de 30 minuts.
18 h Presentació d’un resum dels objectius més immediats a cada territori i dels objectius bàsics compartits.
18:30 h Cloenda a càrrec d’un representant de la DGPL de la Generalitat de Catalunya
Source: Onomàstica i literatura popular | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.
Artur Quintana i Font