La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Source: Presentació de “Espills trencats” al Torricó | Mas de Bringuè
Lo proper dijous, 8 de març, a les 17,30 hores, es presenta, a la Casa de Cultura de l’Ajuntament del Torricó la novel·la autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017, on l’autor comentarà els origens i continguts de la seua obra i firmarà exemplars del seu llibre a les assistents. A continuació, en conmemoració del Dia de la Dona Treballadora, tindrà lloc una xocolatada i música de ball dins del mateix recinte.
L’acte està organitzat per l’Associació de Mestreses de Casa del Torricó i obert a tot el públic.
Presentarà l’autor la presidenta de l’Associació, Ana Domínguez.
Animeu-vos a vindre!
Ressenya del llibre “Espills Trencats” al suplement “Artes y Letras” de l’Heraldo d’Aragón (1-3-2018)
Source: Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. | Zaragoza Lingüística
El pasado mes de febrero ZL se unió a la celebración del día de la lengua materna recibiendo al Dr. Natxo Sorolla, que nos habló del impacto de las relaciones sociales (las redes, en sentido amplio) en el uso de las lenguas. Desde aquí queremos reiterar las gracias a Natxo por acompañarnos y conseguir que veamos la sociolingüística desde otra perspectiva.
Para los que no nos pudísteis acompañar, aquí os dejamos el vídeo de la charla. ¡Que la disfrutéis!
Source: El Dia Internacionl de la Llengua Materna al Matarranya | Lo Finestró
Per a celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, el 21 de febrer, el Govern d’Aragó, a través de la Direcció de Política Lingüística, ha publicat un ampli i variat programa d’actes per a divulgar i promocionar les dos llengües minoritàries aragoneses: el català i l’aragonès. Una convocatòria instituïda per la Conferència General de la UNESCO en 1999 i que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural que és una part molt important del nostre irrenunciable patrimoni immaterial.
De les 122 activitats programades enguany, 83 es fan en aragonès i 39 encatalà. D’estes últimes 16 tenen lloc a la comarca del Matarranya. Resultaben estrany l’escassa presència de convocatòries en català al nord de la Franja: a la Ribagorça i també a la Llitera. I més sorprenent que a les 7 viles del Baix Aragó catalanoparlant no hi hague programat ni un sol acte per a commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna en la nostra llengua. Precisament en un territori on s’està produint una ràpida substitució lingüística a favor del castellà per la falta de promoció de la llengua pròpiadel territori.
Les activitats programades enguany a la comarca del Matarranya estan organitzades per diferents entitats i col·lectius. Als CRAs Algars, Matarranya i la Freixneda i a l’IES Matarraña i a la Biblioteca de Vall-de-roures. Clarió, l’Associació de Mares i Pares en defensa del català, ha organitzat amb altres entitats dos jornades plenes d’actes. Una a Vall-de-roures i una altra a Queretes, on es presentarà el CD del grup “Ya babé” ‘Cantant Desideri’ i on haurà una actuació de la formació musical entre altres activitats. Dins d’esta convocatòria també hi tenim una iniciativa que ha sorgit a l’IES Matarraña de Vall-de-roures: ‘Iaios a l’Insti’, jornada de llengua i memòria oral. La gent gran anirà al centre de secundària per a compartir amb els alumnes les receptes de cuina tradicional i els jocs populars. D’esta trobada intergeneracional es farà un programa de ràdio on es parlarà i es valorarà la iniciativa… I molts més actes programats que podeu consultar a http://www.lenguasdearagón.org
Carles Sancho
*Alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i portaveu de GANAR a la Comarca del Bajo Aragón.
// Aitor Clemente*
Últimament, la depuració d’aigües residuals és un tema candent a Aragó, especialment per la implantació del polèmic impost de Contaminació de les Aigües (conegut com ICA) i per la no construcció de les infraestructures pendents en esta matèria. Més d’una dècada dispués de la firma dels convenis pels quals l’Institut Aragonès de l’Aigua (IAA) havia d’encarregar-se de la construcció dels equipaments necessaris en matèria de depuració, los nostres llocs han de seguir abocant les seues aigües brutes i a més, per acabar-lo d’adobar, l’any passat vam ser sancionats per este motiu.
Al llarg de tot este temps s’han succeït multitud de despropòsits derivats de la pròpia concepció del Pla Aragonès de Depuració i Sanejament (PASD) i la seua gestió posterior, com un sobredimensionament intencionat de les infraestructures, operacions de privatització a través de concessions a empreses que han disparat el cost del servei en tota la Comunidat i la imposició de successius gravàmens a la ciudadania com l’anterior Cànon de Sanejament o l’actual ICA, los quals, com impostos ambientals són legítims i pot ser necessaris, però en unes formes totalment injustes. Continuar llegint… La depuració d’aigües a Aragó: una cadena de despropòsits » Temps de Franja
HUESCA.- Recosiros comenzó como una serie de artículos de Óscar Latas publicados en el suplemento Escolar de DIARIO DEL ALTOARAGÓN para dar a conocer a escritores que utilizaban la lengua aragone
Ajuntament de Calaceit
Dissabte 10 de març de 2018, al teatre La Germandat de Calaceit
Primer acte de la commemoració el centenari de les excavacions arqueològiques al Matarranya
PRIMERA PART
19.00 h Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit
Presentació de l’acte per part de Joaquim R. Montclús Esteban,
president de l’Associació Cultural del Matarranya
Lectura del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
i l’Associació Cultural del Matarranya
Intervenció de Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC
SEGONA PART
Presentació del llibre de Rafel Jornet Niella : «El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta»
Hi intervindran:
- José Manuel Anguera Niella, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit
- Núria Molist Capella, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya
- Joan Sanmartí Grego, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre numerari de l’IEC
- Rafel Jornet Niella, professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i autor del llibre
Cloenda a càrrec de l’alcalde de Calaceit
Actuació musical de YaBabé
En acabar, s’obsequiarà els assistents amb un aperitiu i vi d’honor.
Porto un temps donant voltes a l’aplicació de l’efecte xarxa en sociolingüística. Este seria l’efecte pel qual una llengua, en perdre densitat de parlants, pateix una pressió en què fins i tot els propis parlants deixen d’usar-la entre ells. I l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania em va permetre evidenciar una idea amb la que ja lluitava amb el català del Baix Cinca i la Llitera. De fet, una frase dels treball de camp qualitatiu a Echo va ser clau per a observar que els propis parlants en tenen la mateixa sensació: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no».
Però el mateix efecte xarxa té lectura en sentit oposat. És a dir, igual que la pèrdua d’interaccions en la llengua minoritzada serveix per a explicar els processos de substitució, també serveix per a explicar els processos d’atracció o de recuperació sociolingüística. I és el cas de la cita de Ramón y Cajal, premi Nobel aragonès de medicina, quan explica com va aprendre l’aragonès a Ayerbe. La pressió social d’una llengua minoritzada, però localment hegemònica, pot incentivar l’aprenentatge per part de la minoria parlant de la llengua expansiva:
Contribuyó también algo a la citada antipatía la extrañeza causada por mi lenguaje. Por entonces se hablaba en Ayerbe un dialecto extraño, desconcertante revoltijo de palabras y giros franceses, castellanos, catalanes y aragoneses antiguos. Allí se decía: forato por agujero, no pas por no, tiengo y en tiengo por tengo o tengo de eso, aivan por adelante, muller por mujer, fierro y ferrero por hierro y herrero, chiqué y mocete por chico y mocito, abríos por caballerías, dámene por dame de eso, en ta allá por hacia allá, m’en voy por me voy de aquí, y otras muchas voces y locuciones de este jaez, borradas hoy de mi memoria. 1
En boca de los ayerbenses hasta los artículos habían sufrido inverosímiles elipsis, toda vez que el, la, lo se habían convertido en o, a y o, respectivamente. Diríase que estábamos en Portugal. A los rapaces de Ayerbe parecioles, en cambio, el castellano relativamente castizo que yo usaba, es decir, el hablado en Valpalmas y Cinco Villas, insufrible algarabía, y hacían burla de mí llamándome el forano (forastero).
Poco a poco fuimos, sin embargo, entendiéndonos. Y como no era cosa de que ellos, que eran muchos, aprendieran la lengua de uno, sino al reves, acabé por acomodarme a su estrafalaria jerigonza, atiborrando mi memoria de vocablos bárbaros y de solecismos atroces.
* La negreta és nostra
La narració és excel·lent per a explicar l’adopció d’una llengua minoritzada per l’efecte xarxa. I a més, també, dona molta base a les visions materialistes de la sociolingüística: a pesar de les ideologies del parlant (idees), la pressió social (material) fa que l’individu adopte la llengua minoritzada. Sobre el supremacisme lingüístic de Ramón y Cajal, i la seua alegria per la substitució lingüística de l’aragonès (vegeu la nota 1) ja en parlarem un altre dia ;)