Skip to content

//Rosa Arqué

Diumenge 17 de desembre més de 200 xiquets i xiquetes es van reunir al Cegonyer de Fraga per fer cagar lo tronc. L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va tornar a col·laborar en l’Associació d’Amics del Casc Històric de Fraga per fer que la tradició del tronc continue present al nostre Nadal.

Grans i petits van aprofitar per passejar per Fraga, visitar lo pessebre de Ca Cabrera, lo pessebre vivent , lo mercat d’artesania i la plaça on estava instal·lat lo tronc gegant. 


Continuar llegint...Source: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de FranjaSource: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de Franja

Source: Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira » Temps de Franja

//Francisco José Celma Tafalla

Durant la primera quinzena del mes de novembre vam celebrar a l’IES Matarranya la castanyada. Es van celebrar una sèrie d’actes que, dintre del projecte “Lo llibre gran del Matarranya” que coordina la professora Pepa Nogués i amb la col·laboració dels departaments de Català, Geografia i Història i Hostaleria i el Grup Biblioteca, van explicar els aspectes més importants de la festa i el seu origen. Els alumnes van fer un taller de panellets i van preparar una exposició de productes típics de la tardor (castanyes, anous, ametlles, codonyat, vi ranci i moscatell…) El taller de cuina va estar dirigit per la veïna de Vall-de-roures Mercè Roig que va explicar les formes tradicionals, i també les innovadores, de fer este dolç típic de Tot Sants; així com també va parlar als alumnes sobre la memòria oral al voltant dels costums en la gastronomia matarranyenca seguint el curs de l’any. Al final, va haver-hi una degustació de panellets per a tothom.

Continuar llegint… Els orígens de la Castanyada explicats a l’IES Matarranya » Temps de Franja

//Roberto Albiac

Este dissabte 16 de desembre, el Cine Municipal Favarol va acollir el Setè Fòrum de Debat organitzat per l’Associació Wirberto Delso. Amb un títol de caire bíblic, “La nostra democràcia avui: Terra promesa o èxode?”, el protagonisme va recaure sobre dos ponents: Juan Manuel Aragüés Estragués i Santiago Marraco Solana, moderats pel polític i teòleg favarol José Ramón Bada Panillo.



(Foto: Roberto Albiac)

Continuar llegint… L’associació Wirberto Delso reflexiona a Favara sobre la democràcia actual » Temps de Franja

Source: [VÍDEO] Apoderat de Ciutadans el 21-D vingut de Saragossa i que no entén el català | VilaWeb

ORDEN ECD/1958/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria delPrograma “El aragonés en el aula” en centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018

 

ORDEN ECD/1960/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

 

ORDEN ECD/1959/2017, de 22 de noviembre, por la que se resuelve la convocatoria del Programa “Jesús Moncada” para la difusión del catalán y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2017-2018.

Source: ‘Gent del Matarranya’ presentarà un escrit i una recollida de firmes al Govern d’Aragó – Ràdio Matarranya

Source: El cicle Dones Valentes debat sobre la despoblació femenina al món rural – Ràdio Matarranya

El cicle Dones valentes, organitzat pels serveis socials de la comarca del Matarranya, va abordar a Torredarques la problemàtica de la despoblació en clau femenina. Es va debatre la situació actual de la dona al món rural amb una taula rodona formada per testimonis que van explicar la seua pròpia experiència.

//M. D. Gimeno

Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats. Organitzada des de les institucions, Govern d’Aragó i Diputació de Saragossa, les dates poden fer pensar en una intencionalitat conjuntural, però és només una feliç coincidència, prevista des de fa temps. I és que iniciatives de coneixement recíproc com esta haurien de ser més freqüents, per damunt del continu enfrontament polític. Continuar llegint… “Dicen que hay tierras al Este”: una visita a l’exposició catalano-aragonesa » Temps de Franja

// Juan Luis Camps

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarranya. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Si bé es cert que ja s’han fet alguns treballs en diferents pobles no estan a l’abast de la majoria de veïns i corren un greu perill de passar a l’oblit i desconeixement permanent. No de la seua desaparició, perquè molts d’ells es perpetuen per mitjà de les escriptures notarials, però com podem comprovar i així es va comentar a la xerrada, la castellanització ha donat lloc a noms esperpèntics: “la Val del Limón” per la Vall de Llimó, o “las Sietes” per la Font de les Aixetes. Lo treball ens ajudarà a corregir moltes de les seues transcripcions errònies.

Continuar llegint… Toponímia de la comarca del Matarranya » Temps de Franja

Joan Rovira, president del Centre d’Estudis Lliterans

//Josep Espluga

Joan Rovira és el president del Centre d’Estudis Lliterans, un centre d’estudis comarcal que des del 2008 s’ocupa de promoure investigacions i de divulgar coneixements sobre el patrimoni cultural, natural, històric i social de la Llitera. Després de gairebé una dècada en funcionament, Joan Rovira mos fa un repàs a les moltes i valuoses aportacions que han fet durant aquest temps, i reflexiona sobre els obstacles amb què es troben en el dia a dia. Entre aquests obstacles destaquen les dificultats per arribar al públic, la manca de tradició col·laborativa i l’escàs suport institucional a diferents nivells. Malgrat tot, el CELLIT segueix endavant duent a terme una tasca essencial per al present i futur de la comarca. Continuar llegint…. “Necessitem gent culturalment inquieta”* » Temps de Franja

//Ajuntament de Mequinensa

L’espai dedicat a l’escriptor Jesús Moncada, al Museu de Mequinensa, va acollir el dia 2 de desembre la gala de lliurament del Premi Josep Galán 2017 a la normalització lingüística i de les Beques Amanda Llebot que atorga l’Institut d’Estudis del Baix Cinca(IEBC) i la Fundació Jordi Cases i Llebot. L’acte va ser amenitzat per la Rondalla del Poble que a través de la seva actuació va reviure costums, sentiments i vivències que van agradar molt al públic assistent.

Continuar llegint…. Gala anual de I’Institut d’Estudis del Baix Cinca 2017 » Temps de Franja

Source: 25. Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural

Source: Purins: falta una explicació | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 8 de desembre del 2017)

Les dues plantes per eliminar els purins del Matarranya construïdes des de fa anys a Vall-de-roures i Pena-roja han costat 14 milions d’euros, una inversió sense comparació amb qualsevol altre equipament comarcal de la darrera dècada. El seu objectiu ere donar una eixida sostenible a la gran quantitat d’excrements de porcí que produeix la ramaderia comarcal, un greu inconvenient ambiental que marca el límit de creixement d’esta activitat que s’ha convertit en la clau de l’economia comarcal.

L’ús i abús dels purins com a fertilitzant per a l’agricultura posa en perill la qualitat de les aigües subterrànies i, de fet, ja ha creat alguns problemes greus a l’abastiment d’aigua de distintes poblacions per la contaminació dels aqüífers.

Però, després de 14 milions d’euros públics invertits, després de les promeses d’aprofitament de les dues plantes per a produir adob i crear nombrosos llocs de treball, després dels anuncis d’engegar-les incomplits resulta que, com acabe de dir el conseller d’agricultura, Joaquín Olona, l’única solució viable per la producció d’excrements dels gorrinos és utilitzar-los com a fertilitzant. O siga, que les dues plantes de Pena-roja i Vall-de-roures no valen ni valdran per a res més que per criar teraganyes. La solució passa per distribuir els purins ben lluny per evitar la seua concentració a les aigües subterrànies.

Pot ser que algú haurie de donar explicacions.

Lluís Rajadell

Anuncis

Source: Pebre, canella i nou moscada (1960) | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca l’1 de desembre del 2017)

Com a primers de desembre calia anar a les olives, abans s’hi mataven los gorrinos. Pobres animalets, en l’any tant bo que havien tingut menjant de tot lo que més els agrade. Tan ben cuidats pels de casa, que els tractàvem com a un gos manset que es tomba al terra, deixant-se fer fregues en un suro de panolla o en les mans.

Matar el gorrino. És la llei inclement de la depredació entre els sers vius, on la espècie humana estem al graó més alt en refinament i cerimònies. Molt diferent als animalets del camp, que ajampen una presa i allí mateix la destrossen i se la mengen com autèntics carnussos que són. Fent un acte tant bèstia que ara, moltes persones que han vist a la TV com moren sofrint tots els animals siguen salvatges o domèstics, ja no volen menjar peix, ni carn dels bitxos que corren per la terra; i compren serps, conills, gats, gossos, tortugues… i els comboien com si foren de la família, donant molta vida als manescals i tendes de menjar per les mascotes. Mentres, els que mengem de tot, seguim repetint les rutines de l’ancestral supervivència; i avui recordant el tràfec de matar el gorrino i fer lo “mondongo”, abans tota una festa a les cases del poble.

Aquell gorrino que havie passat diau mesos vivint com un rei, el veiem ara anant enganyat cap a la taula plantada al mig del carrer on l’esperava l’oncle Quico en lo ganxo a les mans. Tot anava de pressa: entre quatre homes el posaven a la taula. Xillits i sang! Molta sang al llibrell que la mare regirave. Foguera cremant a una vora. Argilagues enceses per socarrar-lo. Cassoletes per rascar el socarrat. Aigua bullint. La pedra tosca per netejar-lo. Rasurat en ganivets afilats. Fora potes, l’animal agenollat i obert d’esquena com un llibre. Trossejat seguint la tradició, pujant-lo en canastes a un canyís a la cambra més fresca de casa. Després la família esmorzave a la cuina en la primera sartenada de carn del tocino, que calia agafar forces per un dia de tanta feina.

Tomàs Bosque

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja