Skip to content

Source: Aragón celebra el Día de la Lengua Materna con 115 actividades en 62 localidades y un acto central en Jaca – Aragón_hoy

Las actividades han comenzado ya y continuarán hasta abril
El 21 de febrero se celebrará el Día de la Lengua Materna en Jaca

Día lengua materna

Aragón celebra el 21 de febrero el Día de la Lengua Materna –una jornada instituida por la Conferencia General de la UNESCO en 1999, que busca promover el multilingüismo y la diversidad cultural- con unas 120 actividades, un 30% más que el año pasado, por toda la Comunidad. En concreto, la iniciativa llegará a 62 localidades, que desarrollarán acciones hasta finales de abril.

Por tercer año, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha querido dar un carácter institucional a los actos preparados por entidades e instituciones diferentes (ayuntamientos, comarcas, centros educativos, asociaciones, etc.).

El acto institucional será el 21 de febrero en el Palacio de Congresos de Jaca. Allí habrá un reconocimiento para los dos maestros que han dedicado 20 años a la enseñanza del aragonés y que siguen en activo: Carmen Castán y Manuel Ramón Campo.

En este encuentro se podrá ver también el spot creado por la Dirección General de Política Lingüística para conmemorar el Día de la Lengua Materna. Este anuncio ha sido grabado enel Palacio de Congresos de Jaca y han participado alumnos del CEIP San Juan de la Peña de la localidad

Las actividades programadas se desarrollarán hasta el mes de abril. El catálogo incluye muestras de teatro infantil, conferencias, mesas redondas, talleres, presentación de libros, tertulias, cómics, cuentacuentos, conciertos, concursos de fotografía, sesiones de cine, guías de lectura, jornadas de poesía y documentales web, entre otras. La programación completa se puede consultar en el documento adjunto.

La UNESCO destaca la importancia de las lenguas maternas y locales como medios para salvaguardar y compartir las culturas y las sabidurías que encierran. Finalmente, la UNESCO persigue poner de relieve que el uso de las lenguas maternas en un marco plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades y para construir un futuro más justo y sostenible para todos.

Promoción de nuestras lenguas

La Dirección General de Política Lingüística trabaja por el reconocimiento y la promoción de las lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán de Aragón. En esta línea, cuenta con una web oficial ww.lenguasdearagon.org, donde se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón. Los que se acerquen hasta este portal encontrarán también documentos técnicos, noticias de actualidad e información sobre eventos, subvenciones y premios.

Hay que recordar que esta web ha duplicado su archivo de tradición oral con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán, con lo que el repositorio llega ya a los 1.700 documentos. Están disponibles unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, que dio origen a su libro-disco Siente, así como unas decenas de partituras procedentes del archivo musical del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De este modo, esta página web se constituye como el mayor contenedor de la tradición oral en aragonés y catalán de Aragón. En esta plataforma se pueden escuchar, leer o ver como se habla en 149 localidades aragonesas distribuidas en 13 comarcas (Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe, Ribagorza, Cinco Villas, Hoya de Huesca/Plana de Uesca, Cinca Medio, Somontano de Barbastro, La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Los Monegros y Matarraña/Matarranya).

Además, contiene información sobre las actividades y proyectos que se desarrollan desde la Dirección General y desde otras administraciones, instituciones y entidades relacionadas con nuestras lenguas propias.

*Se adjuntan programa de actos del Día Internacional de la Lengua Materna y audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

// Natxo Sorolla

«Estoy enamorado de cuatro babys. Siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo. Ninguna me pone pero». A les nostres societats compatibilitzem la contradicció que signifique que el sentit comú sigue feminista i que la música que més sona és lo reggaeton, florit de missatges masclistes. I esta contradicció alguna cosa té a veure en la despoblació. Al final, los sentiments i les baixes passions expliquen molt.
Als programes contra la despoblació se repeteix una foto poc propícia per a resoldre la despoblació. Notícies com «Cuenca, Soria y Teruel unen sus fuerzas para luchar contra la despoblación» (La Comarca, 1/12/17) són encapçalades per fotos d’hòmens grans que lideren projectes contra la despoblació. Però la solució de la despoblació passe per les dones, i pels jóvens. I si estos col·lectius no lideren les solucions, mal anem. En esta direcció, la Comarca del Matarranya organitzave el 9 de desembre un taller que trobo més que encertat. Mujeres frente a la despoblación (Torredarques, 9/12/2017). La programació ere refinada: donar veu a les dones per a explicar les seues microexperiències en relació a la ruralitat. S’hi van començar a explicar experiències de xiques nascudes al Matarranya que s’hi han mantingut, xiques que han vingut per la seua parella, emigrants retornades, o neorurals enamorades del territori. Continuar llegint… Despoblació, xiques i reggaeton* » Temps de Franja

MAGAZIN 10 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Néstor Valén, president de l’ADS (Associació de defensa sanitària) del porcí de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora :”Tot hi és als llibres” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Laura Gandul, dietista – nutricionista. Avui ens parlarà de les característiques de la pastanaga ( zanahoria).
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Escrits de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.-Ronda d’ alcaldes. Avui, entrevistarem a Francisco Javier Doménech Villagrasa, alcalde de Favara del Partit Socialista.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Valén, Laura Gandul, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Temporal de Nieve febrero 2018 – La Comarca

Source: Cortes eléctricos y problemas de cobertura en Matarraña y Maestrazgo – La Comarca

Source: Mazaleón y Maella exigen la reforma de la vía A-1412 y reprueban al consejero Soro – La Comarca

 

El escritor de Zaidín dará a conocer su última obra, galardonada por el Gobierno de Aragón con el Premi Guillem Nicolau 2017 de narrativa en catalán, en un acto que se celebrará las 18.00 horas del miércoles 7 de febrero en la Biblioteca Pública Municipal

Source: Mario Sasot presenta en Mequinensa su obra “Espills trencats” – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: Desintegracions | L’esmolet

Adéu al poble (© Carles Terès, 2015)

Fa poc vaig assistir a la taula rodona “Dones enfront de la despoblació” que es va celebrar al nostre poble —Torredarques, 81 habitants— organitzada pel consell comarcal del Matarranya.

Les primeres a explicar la seua experiència van ser dones joves nascudes al territori que havien marxat a ciutat a estudiar i a treballar. S’havien decidit a tornar perquè els hi havien ofert una feina que els permetia viure del seu ofici. Una d’elles, en acabar el projecte pel què l’havien contractada, havia fet el camí invers i vivia de nou a la capital, on podia progressar professionalment i els seus fills hi tenien més oportunitats.

Després van parlar dones sense vinculacions prèvies a la zona que havien vingut a treballar-hi o a gaudir de la jubilació com una opció personal. Van enumerar, entusiasmades, el silenci de les nits, el paisatge natural, la bellesa dels pobles… Descripcions certes, però que feien somriure els matarranyencs que es barallen cada dia amb la duresa —física i administrativa— de la ramaderia i l’agricultura i que pateixen la precarietat dels serveis bàsics.

Va arribar el torn de professionals torredarquines que, per conciliar feina i família, havien hagut d’instal·lar-se a la veïna població d’Alcanyís, on tenien a tocar serveis i oportunitats formatives per als fills. Com a contrapunt, vam escoltar també experiències de dones que, tot i treballar a Alcanyís, havien optat per fer cada dia els 30 o 40 minuts de trajecte amb vehicle propi per tal que la família pogués viure al poble.

En un moment donat, la periodista que cobria l’acte —una noia molt jove— va intervenir per afirmar que ella havia tornat només perquè a ciutat s’havia quedat sense feina i que, tan aviat com li fos possible, marxaria de nou.

Van sorgir algunes idees per a pal·liar les mancances de la vida als nostres pobles, però la majoria topaven amb la manca de recursos i la volatilitat dels projectes polítics, sempre sotmesos a l’electoralisme. Sobrevolava la idea que algunes iniciatives públiques només havien servit per a crear uns llocs de treball lligats a la gestió de les pròpies iniciatives i poca cosa més. Va posar-se de manifest que, a l’hora de la veritat, certes administracions asfixiaven amb entrebancs burocràtics les persones que engegaven un negoci, al contrari del que passava en altres països de la UE o fins i tot en autonomies veïnes.

Va haver-hi un moment de tensió quan una de les assistents va recriminar que entre els que venien a viure o a estiuejar al poble, hi havia individus que no s’hi volien integrar, que anaven a la seua i que fins i tot cometien el sacrilegi de no quedar-se a la festa Major. Vaig deduir que, per a ella, integrar-se al poble volia dir desintegrar-se, és a dir, renunciar a les pròpies preferències i inquietuds per fer el mateix que tothom. Vet aquí un dels motius que empenyia la jove periodista a fugir cap a societats potser no tan solidàries, però que et deixaven més marge per respirar.

Cada persona, una història. Cada dona, una esperança.

(Alcanyís, desembre de 2017). Publicat a El Salto Aragón, n.9, gener de 2018

Source: Santa Águeda en Mazaleón | lacomarca.tv

Source: Xerrada sobre el català a la Franja al Centre Cívic Delicias de Saragossa | Mas de Bringuè

Xerrada Llengua Catalana a l'Aragó Delicias 8-2-2018

El proper dijous,  8 de febrer, el periodista i professor Màrio Sasot ha estat invitat per  part de l’Oficina Lingüística de l’Aragonès que coordina Miguel Anchel Barcos, per a explicar als estudiants i assistents de Cursos d’Aragonès i altres activitats de l’OLA, la història, origens i  les caracterísitques del Català que es parla a la Franja i dels seus territoris.

L’acte tindrà lloc a les 19 hores  a la sala de cinema del Centre Cívic  Delícies, a les cantonades del Psiquiàtric.

MANI LLEI DE LLENGÜES A SARAGOSSA

Source: Presentació de “Espills trencats” a Mequinensa | Mas de Bringuè

El proper dimecres 7 de febrer es presenta a la Biblioteca de Mequinensa la novela autobiogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, premi Guillem Nicolau 2017. Animeu-vos a vindre!

invitación presentación espills trencats Mequinensa

Source: San Blas, els gaiters de Sorita i Santa Águeda | Contalles de Fórnols

Source: El incendio conato de Monroyo no fue intencionado – La Comarca

Source: Las aguederas vencen al frío y la nieve en el Matarraña – La Comarca

Source: 200 agricultores ya se benefician del reclamado regadío social de Fayón – La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja