Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Ruta pel Congost de Mont-rebei [Caminar per la Franja]
Ruta pel Congost de Mont-rebei
Fitxa tècnica
· Recorregut: Masieta – Alberg de Montfalcó – Masieta. La ruta no és circular.
· Distància (anada i tornada): 17 km
· Dificultat: Mitjà. Si es va amb nens s’ha de vigilar i no és un camí aconsellable per a persones amb vertigen.
· Desnivell positiu: 898 m
· Desnivell negatiu: 898 m
· Estat de la senyalització: Excel·lent.
Descripció:
Quan la Noguera Ribagorçana arriba al Montsec d’Ares, prop de l’Alzamora i Sant Esteve de la Sarga, el riu comença a fer-se camí entre la roca per travessar el massís. Excavant un dels congostos més espectaculars del sud d’Europa, el de Mont-rebei. Les aigües turqueses travessen l’estret, l’únic de Catalunya verge de carreteres, vies de tren i línies elèctriques. És un lloc màgic, espectacular, limítrof entre Catalunya i Aragó i en un excel·lent estat de conservació.
Tot i ser un entorn privilegiat, en els últims anys, el lloc està patint una excessiva massificació, causada segurament per la construcció de nous accessos que han atret un gran nombre de persones sense cultura de muntanya. Un espai com Mont-rebei ha de ser respectat, ho hem de cuidar entre tots i la seva explotació turística ha de ser sostenible. En un entorn de muntanya crida l’atenció sentir a gent cridar, observar llançaments de grans blocs de pedra al riu per mer divertiment, senderistes bevent cervesa, etc. Si això passa en dia laborable, no vull imaginar la situació d’aquest entorn en dies festius. Segurament, que les aigües siguin una frontera politicoadministrativa, posa les coses encara més difícils per regular el seu correcte ús. Entre dues comunitats que políticament no s’entenen massa amb grans polèmiques lingüístiques o amb els litigis per l’art religiós. I tot això, malgrat l’esforç de la gent de banda i banda del territori per millorar les condicions del seu entorn.
Per a realitzar la ruta partim des de l’aparcament de la Masieta, actualment regulat. Entre setmana la caseta es troba tancada, però en dies festius, deixar el cotxe costa uns 3€. El recorregut, a través del GR-1 es troba perfectament senyalitzat. En l’inici de la ruta disposem de dues opcions, la de l’esquerra, amb major desnivell, s’utilitza quan l’embassament de Canelles està ple. En canvi, la de la dreta, s’utilitza quan la presa està en nivells baixos i és més suau.
En uns pocs minuts arribem al primer pont penjant, on un cartell informatiu avisa de les actituds incíviques que no s’han de realitzar per no danyar l’estructura. Tot seguit ens trobem els primers cables de vida subjectes a la paret que asseguren el pas dels visitants al llarg del camí que travessa el congost. Encara que no els arribarem a fer servir a causa de l’amplitud de la senda. Si es va amb nens s’ha de vigilar i no és un camí aconsellable per a persones amb vertigen.
Caminant per aquest entorn un no pot evitar preguntar-se, com dimonis s’ho ha fet el riu per solcar aquesta roca tan dura. Antoni Nievas, supervisor del Congost de Mont-rebei de la Fundació Catalunya la Pedrera, explica que “fa uns quants milions d’anys quan es va formar el Pirineu va empènyer una sèrie de materials sedimentaris que van córrer uns 25 quilòmetres fins al Montsec, on es van aixecar formant la serra”. Els rius del moment van omplir aquest paisatge d’”un gruix de tres quilòmetres de còdols de riu sobre la Serra del Montsec”. El riu, que en aquell temps era d’unes grans dimensions i molt cabalós va tornar a netejar aquests còdols fins arribar a la roca mare. A partir d’aquí i al llarg de milers d’anys el riu “va començar a tallar el que coneixem com Congost de Mont-rebei”.
Aproximadament al quilòmetre 4 ens trobem un cartell indicador. Si ens desviem a l’esquerra ens portarà fins l’Ermita Romànica de la Pertusa que fa mil anys que ocupa una talaia privilegiada. Nosaltres agafarem el sender de la dreta camí del Congost de Siegué. Al poc temps i després d’un pronunciat descens arribarem a un segon pont penjant que ens porta de nou a l’Aragó. Des d’aquest punt les vistes sobre l’anomenada paret d’Aragó i de Catalunya, amb l’espectacular portal del congost al centre, són d’un encant inimaginable.
Ràpidament tornarem a guanyar desnivell a través d’un entretingut corriol que de seguida ens mostra el primer tram d’escales. Espectacular muntatge. El desnivell que guanyen les escales resulta molt fascinant, però els dubtes de la possibilitat de mantenir aquesta nova infraestructura són importants. De fet, nosaltres ens trobem amb tres graons trencats. Després de descendir aquest primer tram i uns 500 metres més endavant trobem unes segones escales que salven menys desnivell. Si seguim el camí podrem arribar, a través d’una preciosa pineda, a l’Alberg de Montfalcó.
Durant el retorn podem aprofitar per escapar-nos un segon a la Cova de Colomera amb un recorregut de 475m i 78m D+. També coneguda com Cova de les Gralles o Cova Palomera. La cavitat es troba enmig del congost de Mont-rebei i es puja a través d’un petit sender equipat amb cadenes. La cavitat ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions que han tret a llum restes del neolític antic, neolític final i edat del bronze inicial. Des del neolític es va utilitzar com a estable d’animals domèstics, el que confirma les pràctiques ramaderes dels seus ocupants. Hi ha una tanca que protegeix les excavacions i restes arqueològiques. Tot i que en cas de voler-la visitar es pot sol·licitar permís. En tot just uns minuts vaig poder observar diversos ratpenats i un pela-roques a l’entrada de la cavitat, una espècie que no es deixa veure amb facilitat. En resum, una caminada molt recomanable, en un dels entorns més espectaculars que podreu gaudir. Això sí, aconsellable evitar dies festius i matinar si volem delectar-nos en aquest entorn amb tranquil·litat.
Més informació: rutespririneus.cat
Guillem Arnau San Martín Guiral (coordinador de “Caminar per la Franja”)
“Fragatí de naixement i falandraixo d’adopció. Apassionat de la muntanya i de l’alpinisme, Ultra Trail Runner i esquiador nòrdic. Un enamorat de la meva terra i cultura. Blocaire actiu.”
*Fotografies: Guillem Arnau San Martín Guiral
