El patronat també veu inassumible que el retorn provisional de les obres d’art es dugui a terme abans del dia 25
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Els Bombers treballen en 4 incendis simultanis per llamps a l’Ebre | Aguaita.cat
A les 19:00 h, a tocar Terres de l’Ebre, però ja a la Franja d’Aragó, en concret a la zona d’Arenys de Lledó s’ha declarat un altre foc en el qual hi ha treballat dues dotacions dels Bombers de la Generalitat amb Bombers aragonesos.
Origen: Franja | L’ esmolet
Article aparegut a la revista Màrius n.20 (maig 2016), de l’institut Màrius Torres, de Lleida.
El diccionari diu que una franja és un tros llarg i estret d’alguna cosa. Ben a prop de Lleida en teniu una, de Franja, la qual, depenent del criteri o del punt de vista, s’anomena de Ponent, de Llevant o d’Aragó. Tot és correcte: és el ponent del domini lingüístic del català, el llevant de les altres comarques aragoneses, i políticament forma part d’Aragó. Potser per això m’agrada dir-ne la Franja i prou, i que cadascú li posi el cognom més adient segons el context.
De fet hi ha persones, sobretot dins de l’Aragó més castellanitzat (i castellanitzant), que diuen amb certa vehemència que la Franja no existeix, que és un invent. Tenen raó: totes les divisions geogràfiques, socials o polítiques són invents humans, alguns amb més fortuna que d’altres. El fet, però, és que l’única cosa que uneix els territoris que la componen és que s’hi parla català. No és una qüestió menor, però a efectes pràctics, la comunicació econòmica i social entre seus habitants a penes ha existit. Els del centre i nord de la Franja han tendit a venir a Lleida, i els del sud cap a Casp i Alcanyís (abans a Tortosa).
La Franja comprèn comarques de les tres províncies aragoneses. Aquestes comarques funcionen administrativament de manera semblant a les catalanes. De nord a sud són: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarranya. De totes elles només el Matarranya està formada íntegrament per municipis de llengua catalana. Les altres cinc tenen una proporció més o menys elevada de poblacions castellanoparlants o, en el cas de la Ribagorça, aragonòfones. En aquesta divisió administrativa es pot veure que els criteris lingüístics no s’han tingut en compte, o han tingut un pes mínim. No vull pensar que hi ha hagut una intenció deliberada de diluir la comunitat catalanòfona, però sí que demostra la manca de consciència lingüística dels propis habitants de la Franja, que no van fer gaire res per canviar aquesta distribució. Que jo sàpiga, només des de Benavarri es va intentar crear una Ribagorça oriental que agrupés els pobles de llengua catalana, però sense èxit.
L’idioma com a patrimoni i problema
Llengua catalana d’Aragó, vet aquí una veritat filològica i un problema sociològic. Malgrat que totes les universitats del món sostenen que el català és el que parlem a l’Aragó oriental (només cal veure que el primer document escrit en català del que tenim constància, del segle XI, prové d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa), hi ha un tabú fomentat des dels estaments de poder per a negar aquesta evidència. Encara ara, amb joves ben formats i oberts al món via xarxes socials i mitjans de comunicació, hi ha un nombre gens menyspreable de franjencs que sostenen que la llengua que parlen no és català. La falsedat d’aquesta afirmació queda patent en el seu dia a dia, atès que viuen (vivim) en contacte constant amb les comunitats veïnes. Ho vulguem o no, comprovem empíricament que, llevat dels modismes propis de cada variant (passa en totes les llengües vives), parlem tots el mateix idioma. A la nostra comarca, que té frontera també amb el País Valencià, això ho verifiquem per partida doble: si passem el riu Algars (el riu on vaig aprendre a nedar) entrem a Catalunya, i a pocs metres del mas on va néixer ma sogra, comença la província de Castelló. La gent juga, lliga, festeja, comercia, es diverteix o es baralla en catalanesc del bo. Ni se’ls ocorre de passar-se al castellà, malgrat haver creuat la ratlla autonòmica.
Tot això pot acabar-se en molt poc temps. Després de ser la zona de l’àmbit lingüístic amb més proporció de parlants, les noves generacions estan començant a abandonar el català. Matrimonis que parlen als fills en castellà (encara que tots dos siguin catalanoparlants), guarderies, escoles i instituts on els mestres no coneixen la llengua del poble (ni senten la necessitat d’aprendre-la), absència del català a les aules si no és de manera residual i, per què negar-ho, l’anticatalanisme que impregna una gran part de la societat aragonesa, atiat des de la majoria de mitjans de comunicació, i que fa poc desitjable que t’identifiquin amb els catalans.
Des de les associacions s’intenta conscienciar a la gent que parlar català és la nostra manera de ser aragonesos. De fet el català es parla a Aragó des d’abans que el castellà; és, juntament amb l’aragonès, llengua patrimonial, tant important o més que el patrimoni material arquitectònic o artístic.
Acabaré amb el fragment final del discurs que vaig llegir el 8 de juny de 2012 a Saragossa, en castellà i català, en la cerimònia de concessió del premi Guillem Nicolau per la novel·la Licantropia, davant el públic i les autoritats aragoneses, que penso retrata el sentiment dels aragonesos que ens estimem la nostra llengua:
“Finalment, un agraïment de tot cor per als meus pares: Ramon, d’Estopanyà (a la Ribagorça) i Roser, de Queretes (al Matarranya), perquè ells em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo. Això és el que intentem fer […] amb les nostres filles […]. Per això confiem que el nostre Govern [d’Aragó] farà tot el possible per a què elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam néixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat. Perquè si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent.” *
Carles Terès Bellès, Coordinador de la revista Temps de Franja
*(el text complet aquí )
Crònica de com van entrar llops, llobaters i enllobats a l’escola Puig Cavaller de Gandesa i es van fer amics dels alumnes de 5è i 6è (19 d’abril de 2016)
En entrar a l’escola Puig Cavaller sonava una música suau. La Carme, la mestra que m’havia contactat, em va dir que era la manera d’avisar els alumnes que era el moment d’anar a les aules. «Bon començament», vaig pensar.
Em vaig posar rere el mostrador de la biblioteca, un espai molt bonic, i van entrar els alumnes de cinquè, ordenadament però també amb alegria. Un alumne una mica més gran, en Tomàs, duia una càmera rèflex Nikon que feia força patxoca. Un col·lega d’en Llorenç (el protagonista de Licantropia)! Continuar llegint… “Licantropia” a l’escola Puig Cavaller de Gandesa | L’ esmolet
Origen: Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida
Festa Reivindicativa | Els Museus NO es toquen!
Dijous 14 de juliol de 20 a 22 hores a la Plaça del Museu de Lleida
La Plataforma d’Entitats Culturals organitza la Festa Reivindicativa Els Museus NO es toquen: fem pinya pel Museu! que tindrà lloc el dijous 14 de juliol de 20 a 22 hores a la Pl- del Museu de Lleida amb activitats artístiques, musicals i de cultura popular, visites guiades al museu i servei de bar.
Us esperem!
Enrique Puch Foncuberta
Las obras de este pantano junto con las de las carreteras y el ferrocarril de la Val de Zafán , son las obras públicas de mayor envergadura que se ejecutaron a principios del siglo pasado y que, grácias a ellas, se solucionaron los problemas de comunicaciones y de abastecimiento de aguas de nuestras tierras. Todas representaron un esfuerzo económico importante y tuvieron que superar obstáculos de todo tipo. Desde que empieza a hablarse de la idoneidad de construir un pantano hasta que se inauguró pasaron más de treinta años, cuando el tiempo estimado de ejecución de las obras era de cuatro años.
No deja de ser bastante sorprendente que un país que paso 
inmerso casi todo el siglo dieciocho en unas guerras carlistas que arruinaron el territorio y que terminaron formalmente en 1875, aunque siguieron agitando estas tierras hasta principios de 1900, poco tiempo después, parece como si olvidaran la cuestión definitivamente y surjen entonces los movimientos obreros que acompañan la revolución industrial: ya no se hablará más de carlismo sino de minas de carbón en Beceite, de un pantano en este pueblo y otro en el rio Pena, de las nuevas carreteras, del ferrocarril…en definitiva, de progreso.
Continuar llegint… EL PROYECTO Y CONSTRUCCION DEL PANTANO DE PENA (VALDERROBRES – TERUEL)
Origen: Fayón salta a la gran pantalla
Origen: Any Llull | Lo Finestró
(Article publicat al Diario de Teruel)
Enguany en fa 700 de la mort de Ramon Llull, considerat “el creador de la llengua literària catalana” i “fundador de la literatura en aquesta llengua”. Motius de pes perquè en celebrem com cal l’efemèride, ja que toca de ple aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana. Des del Cresol no hi podíem faltar. Llull va nàixer a Ciutat de Mallorques el 1232, tres any després de la conquesta de l’illa pel rei d’Aragó. Pertanyia, doncs, a la primera generació de catalans nascuts a Mallorca. Als 31 anys tingué unas visions, i abandonà la vida cortesana que fins aleshores havia dut, per a consagrar-se a la contemplació i a l’estudi. El seu objectiu era escriure un mètode, l’Art, per a poder convèncer jueus i musulmans de la primacia del cristianisme, sempre només pel diàleg i el raonament. Provist de l’argumentari de l’Art, allò que en deia les raons necessàries, i amb bons coneixements de llengües -català per al món romànic, llatí per a la resta d’Europa i àrab per a la del món- va viatjar per l’Europa Occidental i tota la Mediterrània, exposant arreu, de paraula i per escrit, a papes, concilis, bisbes, imams, rabins i multituds el seu ideari. Es conserven 265 obres lul·lianes, 57 de les quals en català, i les altres quasi només en llatí. Hi ha notícies d’unes quantes de perdudes, entre elles totes les que va escriure en àrab. Tractà moltíssims temes tant en prosa com en vers, i és pels seus llibres que el català, plenament desenvolupat, va entrar, abans que les altres llengües romàniques, en molts camps i gèneres reservats al llatí. La seua immensa obra –novel·les, faules, apòlegs, discussions, sentències, poesies, …– és un clam a la comprensió de l’altre, del jueu i del musulmà, i al diàleg amb ell, de molt recomanable lectura en aquests temps tumultuosos que vivim. Als 84 anys Llull va emprendre un darrer viatge a Tunis per a exposar-hi el seu ideari. Hi fou apedregat, i hagué de tornar malferit a Mallorca. Segons conten morí al moment d’arribar-hi.
Artur Quintana
Air Jordan 12 Ovo White For SaleAir Jordan 12 Ovo BlackAir Jordan 12 Ovo White For SaleAir Jordan 12 Ovo For SaleAir Jordan 12 Ovo For Saleair jordan 12 ovo white for saleAir Jordan 12 Ovo White Pre OrderAir Jordan 12 Ovo White 2016Air Jordan 12 Ovo White For SaleAir Jordan 12 Ovo White And Gold Release Date
Origen: Más de 250 gargantas entonan la jota del ‘Aguasvivas va seco’
Origen: Un viatge a la Franja a través de la literatura de l’Esquerra Independentista – Racó Català
Lletra per la batalla és un llibre escrit per en Ferran Dalmau, professor de secundària i militant de la CUP Ponent, que fa un repàs a la història de l’Esquerra Independentista a través de la literatura i alguns dels escriptors catalans de referència. El llibre és una referència imprescindible per entendre la història de l’EI i la seua evolució ideològica, així com la seua idea de nació, tot a través dels textos anteriors escrits sobre el tema.
El primer capítol se centra en la Franja de Ponent, territori definit com “perifèric”, aquelles terres oblidades pels poders centrals. Abans de res, Dalmau cita altres llibres de viatges d’autors que han volgut descobrir la Franja. Escriptors com Josep Maria Espinàs o Joan Tort i Donada van ser dels primers en interessar-se per descobrir les comarques frontereres amb l’Aragó.
El capítol se centra en el viatge per la Franja que Xavier Fàbregas, acompanyat per les germanes Eva i Blanca Serra, va plasmar en Entre Catalunya i Aragó, viatge per la frontera de la llengua. El llibre pretén apropar al lector una realitat desconeguda, revelar-li una realitat lingüística. Dalmau senyala amb prou encert algunes de les condicions que la Franja compleix com a territori fronterer que és: àmbit rural, abandonat d’infraestructures públiques, poc pes demogràfic i divisions territorials artificials i pèssimes pel seu desenvolupament. Tot i la gran descripció feta, el llibre convida el lector a visitar la Franja pel seu propi peu i descobrir el territori, que com bé s’indica al llarg del capítol, queda tan prop i tan lluny.
Com a curiositat, Lletra per la batalla explica que l’Eva Serra va escriure una introducció històrica pel llibre d’en Xavier Fàbregas, però que no va arribar a temps de ser inclosa i ha romàs dins d’un calaix. Lletra per la batalla inclou un fragment del text de l’Eva Serra per primer cop.
Cal agrair a en Ferran Dalmau la descripció acurada de la Franja a través de la literatura catalana i de viatges, així com el convenciment i tracte de les comarques franjolines com una extensió del territori català natural. El que Lletra per la batalla mostra és que l’Esquerra Independentista en general, i la de Ponent en concret, sempre ha reivindicat la nació completa i s’ha interessat per la realitat que es viu a la perifèria nacional.
Origen: La contratación de temporeros ha descendido este año en La Litera
Los albergues de temporeros tanto de Tamarite de Litera como de Altorricón han constatado que en la actual campaña frutícola han llegado a la zona menos temporeros que en años anteriores
La menor producción frutícola o el aumento de autóctonos, entre las causas.
Un hecho que sorprende, aunque no preocupa ya que los puestos de trabajo están cubiertos. Alberto Broto, técnico de la agrupación agraria Uaga y responsable del albergue de Tamarite de Litera, advierte de que “en ningún caso podemos hablar de déficit de empleo, pero sí que es cierto que hay menos contrataciones, porque hay menos oferta”.
Varios son los motivos por los que la llegada de temporeros ha sido inferior a campañas anteriores. Uno de ellos es el descenso de la producción frutícola de este año, de entre un 10 y 15 por ciento, lo que se traduce en menos trabajo y, a su vez, en menos contrataciones.
Otro de los motivos, según Broto “es que cada vez más, en los trabajos temporales de recolección se incrementa el número de personas autóctonas en la zona, debido al aumento del paro”.
Y por último, una mejor organización en la contratación de temporeros en todo el país ha permitido evitar las escenas que hace unos años se podían observar en algunas localidades en las que los temporeros se veían obligados a dormir en las plazas de los municipios.
El responsable del albergue de Tamarite asegura que “la llegada de trabajadores no es masiva, como pasaba hace unos años. Los temporeros ya no van a la aventura, se informan antes de su llegada por lo que se mejora la organización en la contratación y también en la concienciación de ellos mismos”.
En ese sentido, el albergue de temporeros de Altorricón también cuenta con menos trabajadores que en anteriores campañas frutícolas. A día de hoy todavía poseen 24 plazas libres de las 64 totales. Algo nada habitual en estas fechas, según Juan Antonio Plana, presidente de este albergue y de la Cooperativa frutícola San Bartolomé de Altorricón. “Otros años, para estas fechas teníamos hasta 80 temporeros y ahora tenemos dos viviendas sin abrir”, agrega. El motivo, sospecha Plana, “puede deberse a un incremento de trabajo en otros puntos del país”.
De todos modos, Plana no descarta que en próximas semanas llegue un elevado número de temporeros.
De hecho, en esta zona el momento de mayor volumen de trabajo en la campaña se produce durante este mes de julio.
Carta abierta de la CNT de Fraga:
AL AYUNTAMIENTO DE FRAGA
AL ALCALDE DE FRAGA: Miguel Luis Lapeña Cregenzán
A TODAS LAS ASOCIACIONES LOCALES
A TODA LA CIUDADANÍA
“Paneles Informativos” – Puntos de Información Municipal- o como quitar de la calle el acceso libre a la información.
El pasado lunes 4 de julio desde el sindicato CNT procedimos a la colocación de carteles anunciando las Jornadas Culturales y Libertarias de este año, concretamente los actos del Cine a la Fresca de los próximos días 8 y 22 de este mes. La difusión de nuestras actividades se realiza por diferentes vías, además de las digitales, utilizamos de forma habitual los espacios públicos que las calles y plazas de Fraga nos proporcionan.
Al día siguiente de la pegada de los carteles, nos encontramos con la desagradable sorpresa de que la mayor parte habían desaparecido. ¿Quién había podido ser?… algún gamberro, alguna antipatía… La sorpresa fue mayúscula cuando se nos informó de que el responsable había sido el servicio de limpieza del Ayuntamiento y, al parecer, cumpliendo órdenes del mismo.
Asombro nos produce, la reciente publicación en la web del M.I. Ayuntamiento de Fraga (6-7-2016) de la colocación del segundo panel informativo a la altura del Hotel Casanova. En principio, se justifica su instalación para “mantener la Ciudad limpia de carteles por las paredes y cristaleras de edificios”. Nos quedamos perplejos al leer la noticia porque ningún responsable de nuestro Sindicato había recibido ninguna notificación previa por parte del Ayuntamiento, de haberlo sabido tal vez nos hubiéramos ahorrado el esfuerzo de la pegada y, el dinero que nos gastamos para hacer los carteles que informan a la ciudadanía de un acto cultural.
Compartimos la colocación de los “Puntos de Información”, pero ni dos ni tres son suficientes para un casco urbano tan extenso como el de Fraga, ni para publicitar la gran cantidad de eventos que se producen en nuestra ciudad. Afortunadamente, somos muchas las Asociaciones locales que con nuestro quehacer diario y esfuerzo desinteresado contribuimos también a “hacer Ciudad”.
Compartimos también la idea de “mantener limpia la Ciudad”, pero lo que no compartimos ni consentiremos es el exceso de celo exigido al servicio de limpieza en la cuestión de la cartelería, celo que no se exige de la misma manera a la hora de hacer limpiar los excrementos de perro, los chicles, los contenedores saturados con basura acumulada en el exterior durante días, por citar alguna de las cosas que contribuyen a “mantener limpia Fraga.”
A nuestro entender arrancar la cartelería de las asociaciones, es una medida desproporcionada que vulnera claramente la libertad de expresión y nos recuerda al secuestro de los espacios públicos perpetrado por administraciones de estados totalitarios o de dudosa cultura democrática.
Desde la CNT de Fraga exigimos al M. I. Ayuntamiento que reconsidere su actitud y dé orden expresa al servicio de limpieza para que respete la cartelería de todas las Asociaciones.Apelamos al derecho democrático para usar la calle como espacio público de tod@s para EL ACCESO LIBRE A LA INFORMACIÓN, apelamos al derecho básico y fundamental de cualquier persona y asociación para que, desde el respeto, pueda manifestar sus ideas e inquietudes por cualquier medio. Apelamos a la Libertad de Expresión.
Fraga miércoles 6 de julio de 2016
CNT Federación Local de Fraga