Skip to content

Origen: El arreglo de la vía que une Maella y Mazaleón, sin financiación en 2016

Origen: La Vuelta proyectará al Bajo Aragón en 190 países y dejará 280.000 euros

Origen: Imagínense España y Cataluña | Lo Finestró

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

Origen: La Taula del Sénia dobla su presupuesto en su 10º aniversario

MAGAZIN 23 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Cedir, clau per a entendre’ns?”. Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Espais Naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Vicente Roc, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Els campaners del Matarranya | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 8 de gener del 2016)

Durant estes últimes setmanes que hem estat treballant en el Catàleg del Patrimoni Musical del Matarranya de la Fundació Quílez-Llisterri, hem dedicat unes quantes fitxes als campaners de les nostres viles que van exercir la seua professió fins la dècada dels 80 en què es van electrificar la major part dels campanars de les nostres esglésies parroquials.

A Pena-roja els investigadors valencians Francesc Llop i Mari Carmen Alvaro van enregistrar el 1984 els diferents tocs de campanes per il•lustrar la seua tesi doctoral “Toques de campanas de Aragón: un medio de comunicación tradicional” (1988). Estes imatges, ara presents a internet, amb els mitjans tècnics d’aquella època, mostren l’ofici i la destresa de Fortunato Pons (1925-1997), el campaner de Pena-roja, que fa una completa exhibició dels diferents tocs tradicionals de la vila que va aprendre del seu pare de qui va heretar l’ofici. El pena-rogí mostra davant la càmera la tècnica del bandeig, a repicar, tocs de mort, de missa normal i de foc. Lo tio Fortunato, a més de campaner, exercia com també com a sagristà, pregoner i guia turístic perquè custodiava les claus dels edificis religiosos monumentals de la vila com l’església parroquial de Santa Maria la Major i el Santuari de la Mare de Déu de la Font. Un altre campaner singular al Matarranya va ser Ramon Saura, lo Cego de Mont-roig (1922-2006), extraordinari intèrpret i depositari de tradició musical de la comarca i col•laborador desinteressat en totes les convocatòries festives de la vila i de la rodalia. Antonio Segurana ‘Claret’ exercia com a campaner de l’església de Vall-de-roures. Una fotografia d’este últim personatge el veiem tocant la matraca per setmana santa col•locada en una de les obertures de la torre-campanar de l’església parroquial. Uns anys després, la instal•lació d’una nova campana va obligar a desmuntar la popular matraca i, actualment, es pot veure en l’espai expositiu del temple. I és que les matraques que substituïen per setmana santa el silenci de les campanes sempre les acompanyaven com a elements de comunicació tradicional a les poblacions a càrrec dels campaners.

Carles Sancho Meix

Vídeos de Fortunato Pons (Pena-roja, Matarranya)

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2016.  A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C).  Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 7 i 28 de maig respectivament.  El plaç de presentació de sol·licituds comença el 5 de febrer i finalitza el dia 24 del mateix mes.  Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits gencathttp://web.gencat/ca/tramits/) amb un 10% de bonificació.  Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
 

Origen: ‘El Bicho’ saca su buen humor por Sant Antoni

Origen: Los Diablets, testigos del fuego en La Fresneda

Origen: Ballant la polca al Titànic

Origen: Sale adelante el pliego de condiciones de la planta de purines de Peñarroya

El Estatuto aragonés abre la puerta a incorporar municipios y territorios de otras comunidades sin la exigencia de que sean limítrofesEl artículo que regula ese proceso, que incluye consultas populares, lleva vigente desde 1982 y fue incluido pensando en enclaves como Petilla o Ademuz

Origen: Aragón se ofrece, por ley, para acoger a municipios secesionistas del soberanismo catalán

Origen: Qüestió de prenom | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de gener del 2016)

Molts dels nostres polítics i intel·lectuals fa temps –des de la pèrdua dels Furs el 1707, i sovint des de Casp– que treballen per destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és el nostre català d’Aragó. Per aconseguir-ho hi apliquen els procediments més indignes, o sofisticats, si ho preferiu. Com que és ben sabut que el nom propi, el prenom, és per a les persones un tret identitari molt fort, el primer que van fer, fou prohibir-nos-en l’ús oficial en català. D’entrada en tingué cura l’Església, tan submisa al poder, després el Registre Civil. Durant segles només han admès prenoms castellans, mai catalans –ni aragonesos, evidentment. Al començament no em fèiem gaire cas: una cosa era la paperassa oficial i l’altra la vida diària. Per molt que els papers posessen Luisa, Pedro, Juan o Rosario, seguíem dient-nos Lluïsa, Pere, Joan o Roser. A la llarga, gràcies a una ben orquestrada discriminació i ridiculització dels prenoms catalans, hem acabat, però, per renunciar-hi, i ara fem servir només els prenoms castellans. Fa uns cinquanta anys ja eren residuals els catalans, actualment no en queda cap: tots ens diem Juan Luis, Dolores, Luis Maria, José Antonio, Luis Miguel, Rosario, Ángeles … . És més, ho hem interioritzat tant, que en els casos d’algun foraster que es diu oficialment Joan, Josep o Antoni –ja fa alguns anys que no ens prohibeixen oficialment de dir-nos-en–, inevitablement l’anomenem Juan, José o Antonio. Ni Déu se n’escapa: en algunes viles l’anomenem Dios, i mantenim la forma catalana només per encantar els plegamans: Andreu, Andreu, plega los braços per l’amor de Déu. Tot amb tot, i malgrat la ferotge persecució a què els sotmetem, els nostres prenoms es resisteixen a morir. En trobem en algun Pedro lo Pere o Juan lo Jon, perquè són persones de malnoms Peres o Jons; se’ns amaguen darrere un sant de molta anomenada: Sant Roc, Sant Valer, Sant Miquial de les Cantrelletes, persisteixen en la toponímia –Lo Port de Sant Just– o en la literatura –com Andreu en l’encantall del plegamans. Són els últims reductes que tenen. Sempre, però, a flor d’oblit.

Artur Quintana

Origen: Nación Rotonda: Fraga (oeste), Huesca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja