Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya, Magazin 16/1/2016

gen. 12
Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 16 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Avenços científics i tecnològics, que canvien el món”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Cunicultura. Michel Campanales
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al peluquero aragonés Eduardo-José García Saez de VOGA-ESTILISTAS, del grupo ”266 HAIR GROUP”. Igual que hay una nueva cocina, también podríamos hablar de una nueva peluquería. Máster en peluquería, formador de peluqueros. Presenta colecciones que marcan moda y además realizan campañas como NOVEMBER, por causas como la lucha contra el cáncer de próstata. Por si esto fuera poco, añadimos que su bisabuelo, era de Nonaspe…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Michel Campanales, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Mor José Luis Lorenzo, exalcalde de la Codonyera | Lo Finestró

gen. 12
Matarranya, Mesquí, Normalització del català

Origen: Mor José Luis Lorenzo, exalcalde de la Codonyera | Lo Finestró

Comments Off none Read more

Ximo Puig demanarà un nou canal múltiplex perquè AragónTV, TV3 i IB3 es puguin veure al País Valencià

gen. 12
Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Ximo Puig demanarà un nou canal múltiplex perquè TV3 i IB3 es puguin veure al País Valencià | VilaWeb

Comments Off none Read more

Beceite remodela dos calles del casco antiguo

gen. 11
Matarranya

Beceite

Origen: Beceite remodela dos calles del casco antiguo

Comments Off none Read more

La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios

gen. 11
Baix Cinca, FACAO, LAPAO, Literatura, Llitera

Origen:La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios

El Concúrs [sic] Lliterari [sic] en aragonés oriental [sic] ya lleva unos cuantos años sumando fracasos, entre ellos, que la falta que nadie se presente en los premios, llegan a obviar que premian fakes. Y que son premios que se dan a si mismo.

En su XIV convocatoria, la gala ya apuntaba maneras. En los premios se recuperó la figura más oscura del extremismo de FACAO, Ángel Hernández, quien animó a realizar actos violentos o fue retenido por la policía por contaminar una campaña electoral con pegatinas falsas. Además, el acto superaba la cutrez habitual del grupo radical, ya que se celebraba en una franquicia de cervezas y tapas, los 100 Montaditos, y en Zaragoza, donde hasta la fecha no se habla ni catalán, ni aragonés oriental, ni LAPAO. El cartel del premio reciclaba con un folio pegado el número de edición: 14º. Y sólo un premiado asistió a recoger el premio. Comprueben la fotografía que la organización difunde. A pesar que la juventud baila, y dos de los tres premiados eran de la asociación, la imagen aún esconde más sorpresas:

foto premiados.jpg

En ella aparecen, según la organización

El dramaturgo de Fraga (Huesca) Agustín Cabrera se lleva por segundo año consecutivo el máximo galardón del certamen literario en aragonés oriental. El segundo clasificado ha sido el periodista Raúl Vallés, de La Cañada de Verich (Teruel), quien durante 5 años ostentó la presidencia de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). El tercer galardón ha recaído en el investigador Julián Naval, de Tamarite de Litera (Huesca).

La realidad es que aparecen a la derecha Ángel Hernández, el ala más radical de FACAO, y a continuación a su izquierda el primer premio, que repite premio por segunda vez, a falta de escritos que se presenten. Pero quien aparece a continuación, a su izquierda, no es Julián Naval, histórico militante de FACAO, ni a continuación, a la derecha, Raúl Vallés, expresidente de FACAO. A pesar que dos de los tres premios recaen en los que han sido cabezas visibles de FACAO, no llegan a recogerlos. Y aún más sospechoso es que en las fotografías no aparece el público, que podemos sospechar que no superó de mucho el número de premiados. Esto se está convirtiendo en una agonía.

Comments Off none Read more

Bajo el sol de El Matarraña: una escapada a la Toscana española

gen. 10
Matarranya

La comarca destaca por sus campos de olivo y almendros, la exhuberante naturaleza en torno al río y el ocre de sus construcciones en piedra

Origen: Bajo el sol de El Matarraña: una escapada a la Toscana española

Comments Off none Read more

La Vuelta de Alcañiz terminará en Peñíscola

gen. 8
Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: La Vuelta de Alcañiz terminará en Peñíscola

Comments Off none Read more

N. Sorolla defensa la tesi doctoral: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials”14/1/2016

gen. 8
Baix Cinca, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Normalització del català, Situació sociolingüística

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Comments Off none Read more

Escena Humana… Llull vist per Joan Guasp | Viles i Gents

gen. 8
Literatura, Lo Cresol, Matarranya

Origen: Escena Humana… Llull vist per Joan Guasp | Viles i Gents

 

 

Comments Off none Read more

Fraga: Mari Zapater recibe el “Premi Ernest LLuch 2015”

gen. 7
Baix Cinca

Origen: Mari Zapater recibe el “Premi Ernest LLuch 2015”

Comments Off none Read more

Maella colocará una escultura de Pablo Gargallo en su rotonda

gen. 7
Matarranya

Origen: Maella colocará una escultura de Pablo Gargallo en su rotonda

Comments Off none Read more

La Veu del Baix Matarranya, Ràdio: 9/1/2016

gen. 4
Matarranya

MAGAZIN 9 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Any nou; nous propòsits, noves esperances”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Mª Glòria Albiac. Monja favarola, directora de col.legi a Badalona; actualmente a la comunitat d’Alcarràs. Ara cuida als seus pares…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

(La Razón) Matarraña: una comarca entre dos mundos. Ejemplo de ello es el «chapurriao», cruce de lenguas entre castellano y catalán.

gen. 4
FACAO, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Matarranya

Origen: Matarraña: una comarca entre dos mundos

Ejemplo de ello es  el «chapurriao», cruce de lenguas entre castellano y catalán que se ha transmitido de generación en generación y que usan todas sus gentes.

Leer más:  Matarraña: una comarca entre dos mundos  http://www.larazon.es/historico/6593-matarrana-una-comarca-entre-dos-mundos-PLla_razon_340736#Ttt1LhiZvk95lYOf

Comments Off none Read more

El Jesús Moncada més inèdit

gen. 4
Baix Cinca, Franja, Franja, Catalunya, País Valencià, Literatura, Moncada

Origen: El Jesús Moncada més inèdit

El juny passat, va fer deu anys de la mort de l’escriptor Jesús Moncada(Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005). Gracies a la gentilesa de la seva germana, Rosa Maria Moncada, us oferim un text inèdit de la seva novel·la inacabada, que s’havia de titular Dante S.A.. Amb un fort component autobiogràfic, en les seves pàgines narra les vivències d’un jove il·lustrador en una editorial barcelonina, que tot sembla indicar que és la Montaner i Simon, que tenia la seva seu on ara hi ha la Fundació Tàpies i on ell va treballar quan, procedent de Mequinensa, va traslladar-se a Barcelona per obrir-se camí. Allí coneixeria Pere Calders, que seria important en l’inici del seu trajecte literari.

L’escriptor i periodista Edmon Vallès, també de Mequinensa, va ser qui va parlar a Calders dels escrits del jove Moncada. Al cap d’un temps, Calders li va donar tan sols un consell al futur autor de Camí de sirga: “Que l’èxit no et faci malbé”. No hi havia risc. Jesús Moncada semblava immune a la vanitat i la fantasmagoria. Aliè als cenacles i capelletes literàries, la seva única ambició va ser erigir un món literari. Molt probablement, el traductor al suec de la seva obra, Kjell A. Johansson, no li va fer cap favor quan va dir que la literatura de Moncada era una seriosa aspirant al Premi Nobel, una afirmació que va fer-li guanyar animadversions indesitjades.
 

Inèdit de Jesus Moncada

En el text que us presentem, es plasmen les dificultats d’un jove Moncada que busca fer-se un lloc en la Barcelona de mitjan dels seixanta. Hi són presents molts dels trets propis de l’autor, des de l’obsessió per la perfecció lèxica a l’humor sarcàstic.

Bona persona, compromès sense carnet, va construir un dels grans universos creatius de la literatura catalana del segle XX. Si l’obra de Moncada ja ocupa un espai indiscutible en la memòria de les lletres catalanes, la seva personalitat ens recorda que el talent no necessita fantasmades per lluir. Tastar unes pàgines de Moncada és sempre un bon regal de Reis.

 

Jesús Moncada, un escriptor complet
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) fou escriptor, traductor i pintor. Nascut al Baix Cinca, es va traslladar de jove a Barcelona i va conrear un univers literari propi que el va convertir en un dels grans autors de la literatura catalana. La memòria de la Mequinensa anegada per l’Ebre és un tema central de la seva obra, que converteix un indret en espai universal. En la seva trajectòria excel·leixen les novel·les Camí de sirga (1988) i Estremida memòria (1997), al costat d’altres com La galeria de les estàtues (1992). En la seva producció també hi tenen un pes rellevant reculls de relats breus com El Cafè de la Granota (1981),Històries de la ma esquerra (1985) i Calaveres atònites (1999). Una de les seves darreres obres va ser Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). en morir, va deixar a punt de culminar la novel·la Dante S.A., de la qual NacióDigital us ofereix unes pàgines inèdites.

Camí de sirga ha estat valorada per la crítica com una de les grans novel·les de la literatura catalana, exponent d’una creació que aplega solidesa estructural, lirisme, força narrativa, humor, lèxic acurat i uns retrats dels personatges difícils de superar.
Moncada va rebre un seguit de guardons al llarg de la seva vida, com  el Premi Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Ciutat de Barcelona i el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (va ser el primer autor a rebre el guardó), així com la Creu de Sant Jordi. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües. Va traduir al català obres d’autors com Alexandre Dumas i Apollinaire.
Comments Off none Read more

L. Rajadell: Milions que s’evaporen (Viles i gents)

gen. 4
Matarranya, Viles i gents

Origen: Milions que s’evaporen

Milions que s’evaporen

  • Escrito por  Luis Rajadell

Vuit milions d’euros d’inversió pública han volat de la província. Com si anara sobrada d’inversions, s’han evaporat, i les obres que havien de finançar estan en l’aire. Els projectes estaven assignats al Fons d’Inversions de Terol (Fite) de 2014 i com no s’han justificat abans del 15 de desembre de 2015, el límit fixat per les dues administracions que suporten el Fite, el Govern central i la Diputació General d’Aragó, les seues consignacions decauen, s’esbraven, desapareixen, com si mai hagueren existit.

Probablement, les obres que s’havien assignat als vuit milions de 2014 es reassignaran al Fons de 2016, dotat com cada any amb 60 milions d’euros. Però, evidentment, la reassignació redueix en vuit milions la disponibilitat econòmica de 2016. El Govern d’Aragó diu que tota la culpa és del Govern central, que no ha volgut aprovar una pròrroga per a la certificació de les obres. El Govern central diu que el Govern d’Aragó provocarà una situació similar per al Fons de 2015 al endarrerir la notificació de les ajudes i retardar així l’execució, que tindrà problemes per complir terminis de certificació. És, sigue qui sigue el culpable, un mal precedent quan la província està embarcada en la reclamació d’ajuts especials de l’Estat i de la Unió Europea per lluitar contra la despoblació. Si les institucions i els agents econòmics de la província son incapaços d’invertir 60 milions d’euros a l’any complint les condiciones temporals i administratives fixades, amb quina autoritat moral poden demanar recursos extra?

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja