El nuevo arzobispo habla francés, italiano y catalán y, respecto a este último, ha dicho que “hablo un catalán malo, como lo hablan en mi pueblo, chapurreao, pero me acaba de entrevistar un periodista catalán y dice que lo hablo bien”, ha bromeado.
Omella: “Hablo un catalán malo, como lo hablan en mi pueblo, chapurreao”
Origen: Un bisbe de la Franja, Juan José Omella, substituirà Martínez Sistach | VilaWeb
Una imatge de Juan José Omella (Foto: Wikimedia)Origen: Els anuncis de la ràdio | L’ esmolet
Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Això inclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre ha estat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada, però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoria d’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”. Rarament (mai no es pot dir mai) aporten res, només una molèstia a qui escolta amb interès (o d’esma) un programa. Les emissores comercials en viuen força, de la publicitat, i suposo que quanta més audiència, més anunciants i més cares les falques. Però, repeteixo, no veig quina incidència poden tenir en els oients, a banda de ser una nosa i, en alguns casos, generar fins i tot rebuig. Penso que els del gremi haurien d’idear una altra fórmula que fos realment positiva. Ja se’n fan, de formats diferents: patrocinis, microespais informatius… però per a superar la interrupció, la galleda d’aigua freda, l’anticlímax que suposa una falca, cal imaginació. Si no, penso que és llençar els diners. A un mitjà imprès és diferent, ja que si no t’interessa, passes el full a voluntat, però a la ràdio el tall és sagnant.
El súmmum de l’antipublicitat són, però, els anunciants que persisteixen en fer servir el castellà en una emissora catalanoparlant. Ja en vaig parlar en un altre article. Els oients neutres, ni s’hi fixen, en la llengua, però els que són més militants, se senten menystinguts. No sé si és cosa de desídia, d’estalvi econòmic o directament de supremacisme cultural. Sigui com sigui, és una errada majúscula del departament de comunicació de l’empresa.
(En revisar aquesta columna dies més tard, trobo que potser és massa radical. Tanmateix penso que la sensació que tinc molts matins mentre esmorzo és compartida per molta audiència. Està clar que cal reinventar la publicitat radiofònica.)
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 127, novembre 2015
Origen: Reunión de Tres Territoris en Peñarroya de Tastavins
La constitución de la Asociación Tres Territoris está más cerca. Peñarroya de Tastavins acogió el martes el encuentro de los tres máximos responsables de las comarcas del Matarraña, Terra Alta y Morella. Rafael Martí, presidente de la comarca del Matarraña, Carles Luz, presidente del consejo comarcal de la Terra Alta y Rhamsés Ripollés, alcalde de Morella, celebraron un encuentro al que también asistió el alcalde anfitrión y vicepresidente de la comarca del Matarraña, Paco Esteve.
Del encuentro se desprendió la voluntad de constituir jurídicamente la Asociación Tres Territoris y seguir trabajando desde la unión entre las tres comarcas, de tres comunidades diferentes, pero con una identidad común. Además se puso de manifiesto la intención de seguir impulsando proyectos turísticos desde las tres administraciones.
Mayte Pérez, junto a Vicente Guillén, durante la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno. – Foto:GOBIERNO DE ARAGÓN
J. OTO 05/11/2015
El aragonés se enseñará como lengua vehicular en colegios del Altoaragón y de forma voluntaria. Así lo aseveró ayer la consejera de Educación, Mayte Pérez, que salió al paso de las críticas vertidas desde diferentes sectores contrarios a la posible imposición de la enseñanza de esta lengua en las escuelas. Pero la titular del departamento dejó claro que no será así y aclaró que la experiencia piloto, que se circunscribe a un convenio con la Universidad de Zaragoza de apoyo a un grupo de investigación, responde a una iniciativa “como otras que se llevan haciendo desde hace 25 años”.
Además, Pérez recordó que el anterior Ejecutivo ya incluyó en el currículo de Primaria aprobado el pasado año la posibilidad de desarrollar “proyectos lingüísticos que, a través de la lengua vehicular, puedan dar materias en aragonés”. Así, para que se imparta en Infantil y Primaria en un centro altoaragonés como lengua vehicular, deberá ser requerido por los padres y ser hablado por el claustro de profesores.
A pesar de que la medida referente al programa piloto se aprobó en el anterior Consejo de Gobierno, celebrado la pasada semana, ha sido en los últimos días cuando partidos como Ciudadanos han censurado la incorporación en el currículo del aragonés como lengua vehicular, que Pérez achacó a una “desinformación tremenda” y “con algún objetivo partidista”.
Ayer, el portavoz del PP en las Cortes de Aragón, Roberto Bermúdez de Castro, consideró un “dislate” la propuesta de considerar el aragonés una lengua vehicular en Infantil y Primaria y, aunque reconoció que la consejera Mayte Pérez anunció que la medida es voluntaria, advirtió que su partido estará “vigilante” y se colocará “enfrente” si al final la medida se hace obligatoria.
Origen: Antisistemes
La irrupció de Podem en el panorama polític espanyol va ser contestada pels partits clàssics i pels seus altaveus mediàtics com l’arribada d’un col•lectiu antisistema, un qualificatiu llançat com un insult o una advertència de les desgràcies apocalíptiques que ens portarien els nouvinguts.
Però el temps ha passat i el partit naixcut dels moviments indignats s’ha establert a les institucions com qualsevol altra formació política. Si se vol, amb plantejaments neoregeneracionistes i alternatius des d’un lloc ideològic situat una mica més a l’esquerra del PSOE, però un partit més. L’aparició de Podem recorda l’entrada en escena de Els Verds a l’Alemanya dels anys vuitanta del segle passat, quan pareixia que res tornarie a ser igual al gegant europeu. La realitat ha estat que l’onada revolucionària-ecologista ha acabat reduïda a una força residual, o quasi.
Els partits clàssics, els del sistema, mentre desqualifiquen als jovenets ‘perroflautas’ de Podem, segueixen sense renegar de les seues pràctiques corruptes de finançament, com revelen casos com la Caixa B, Bárcenas o Gürtel, pel que fa al PP, l’escandalós 3% de CiU o els més llunyans Filesa, Malesa i Time-Export del PSOE. I coses paregudes s’han destapat al PNV, Unió Democràtica o Coalición Canaria. Per no parlar de la guerra bruta dels governs socialistes contra ETA o de les arrels franquistes, mai repudiades, del PP. En resum, un compendi de pecats mortals per al sistema democràtic, tal com estos mateixos partits l’han construït. Tot a les antípodes de l’exemplaritat exigible als nostres governants.
I ara, vistes les trajectòries, ¿quins son els veritables partits antisistema?
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
