Origen: El Tronc de Nadal llega al Matarraña

Origen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia

Omella, arquebisbe electe

Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.

Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.

Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.

Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.

Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.

Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.

No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “

Joaquim Arenas i Sampera

(Tarragona)

Origen: El Duo Recapte actua dissabte a Fraga | Lo Finestró

Origen: CHA pide que se haga una auditoría de los Fondos Miner en Teruel y Mequinenza

Origen: Comienza la remodelación de la travesía de Peñarroya de Tastavins

De Saidí al món

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró

Origen: El futur de les viles i pobles petits | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de desembre del 2015)

És un fet més que evident que la gran majoria de viles i pobles petits de l’Estat Espanyol, i més concretament de les nostres terres, estan travessant un període de pèrdua d’habitants continua i en alguns casos progressiva, any darrere any. No cal tenir grans coneixements demogràfics per entendre el que passa, només cal observar les piràmides poblacionals: molts vells, pocs joves i escassísims naixements. Hi ha cap solució per frenar o endarrerir aquesta greu sagnia? Amb allò que fa referència a la gent gran, cap ni una. En quant als joves que se’n van a les ciutats o pobles grans de la contrada o més llunyans, o a l’estranger, a la recerca de treball malgrat la crisi general, només la possibilitat de poder treballar al poble, amb unes condicions més o menys normals, podria detenir en certa mesura el despoblament. Però, com fer-ho? Vull dir, com crear llocs de treball als pobles? No esperi el lector que jo, en el poc espai d’aquesta columna, li pugui oferir l’ungüent miraculós, tot i que puc indica-li allò que no s’ha d’esperar o demanar per impossible, ineficaç o fora de la realitat. La vella cantarella de demanar directament als governs la creació de llocs de treball és un disbarat i, a la vegada, una impossibilitat en una economia europea de lliure mercat. Les institucions públiques ja en tenen prou en establir les condicions òptimes per al bon funcionament de l’economia, em refereixo a les estructures econòmiques fonamentals. Esperar subvencions fiscals o a fons perdut per crear petits o grans negocis estables no és pas una solució. Si la rendibilitat d’un negoci o explotació familiar està basada en les subvencions públiques, mal negoci és aquest i tindrà els dies comptats. Els bons negocis i les explotacions familiars estables i productives han de sortir de idees innovadores, de donar un valor afegit al producte que no tenen els altres, de fer les coses diferents de com s’han fet tota la vida, de prendre riscs i d’aprendre dels errors, etc., etc. La salvació dels pobles no vindrà de fora, han de ser els propis habitants, en especial els joves, els que s’impliquin en la recerca de noves possibilitats de creixement econòmic. Si així no es fa, el perill de desaparició de moltes viles petites va en augment.

José Miguel Gràcia  

Origen: Votar per les nostres viles | Viles i Gents

Votar per les nostres viles

Socios/as y amigos/as de Rolde de Estudios Aragoneses:

El viernes 18 de diciembre, a las ocho de la tarde, se presentará el libro de Antonio Peiró: Emigrantes y política. Aragoneses en Cataluña, editado por la Fundación Gaspar Torrente. Será en el hotel Don Yo de Zaragoza (c/ Bruil, 4-6),
Esta presentación se enmarca en los actos organizados por esta Fundación, dentro del “Día de las Libertades Nacionales de Aragón” (ver más info).

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250

www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Origen: Las lenguas en Aragón | “El Esquilador”

Les llengües a Aragó

Jo sempre he defensat la singularitat d´Aragó tant a nivell històric, cultural,folklòric, geográfic i polític. Però a dia d´avui amb l´intent institucional per preservar i fomentar l´aragonès en algunes escolas de primària del nord d´Aragó on aquesta llengua és la llengua materna d´una part de la població. aquesta Acció ha deseicadenat un debat molt curios en el que cert sector de la població aragonesa opta por la no defensa d´aquesta llengua. Fins i tot una part minoritaria d´aquesta opinió advoquen directament per la desaparició l´aragonés. Heus aquí la qüestió que demostra la singularitat d´aquest petit país. En qualsevol altre lloc del món es lluita per mantindre les llengües propies d´un territori excepte en aquest. Aquí on tenin la sort de poder tenir i apendre tres llengües diferents però el rebuig i intent d´aïllament per part d´un sector de la societat aragonesa i per la seva difusió es absoluta. Ara mateix ho justifiquen amb el poc ús i la seva utilitat avui en dia. Sense adonar-nos que aquest bé inmaterial una vegada que mori o desaparegui no es podrá recuperar i molts d´ aquests que avui cridan per qué a les escoles unicament s´ensenyi castellà i anglès amb la suposada idea que aixó obre les portes del món laboral als nois. Aquesta gents seran els que després ploren per la desaparició del nostre patrimoni. Som especials i singulars, no aixequen un dit i menys la veu per defendre els nostres interessos fins que o han desaparegut i ens envaeix la nostàlgia de millors temps passats o fins que ve algú de a fora a interessar-se pel que estem deixant enfosar, morir o desaparéixer. LLavors és quan ens plantegen el possible valor del que tenim. Mentres existeixi una part de la societat aragonesa que pensi d´aquesta manera malament anem. La llengua com part de la cultura d´un grup de gent no es pot ni s´ha de politizar com argument per anar contra uns o contra altres. Defendre la llengua i la singularitat d´un territori no vol dir que siguis més o menys que ningú. Tot el contrari, és defendre i perpetuar la cultura, la identitat i la seva manera de comunicar-se d´una comunitat determinada. Donant una visió més àmplia de la societat en què vivim.

Origen: Casi todos los partidos usaron las lenguas minoritarias en sus mítines durante la campaña de las elecciomes municipales | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La mayor parte de los partidos políticos hicieron uso de las lenguas minoritarias de Aragón en la campaña de las pasadas elecciones locales y autonómicas, independientemente de sus propuestas programáticas respecto del aragonés y el catalán. Según un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística, la campaña de mayo de 2015 supuso un “salto cualitativo” en el tratamiento de las cuestión lingüística por parte de las formaciones políticas que concurrían a los comicios, sobre todo por los partidos emergentes, que fueron “más claros” y fueron “más lejos” en sus propuestas de protección del aragonés y el catalán.

El estudio de los lingüistas matiza que solo tres partidos abogaron por garantizar los derechos de las minorías lingüísticas “plenamente”: CHA, IU y Podemos. El PSOE apostó por una defensa “ambigua y parcial”, mientras que PP, PAR y Ciudadanos propusieron una protección de “muy bajo nivel” o no contemplaron la cuestión. El Seminario aclara, no obstante, que la realidad de la campaña sobre el territorio no se correspondió con los criterios oficiales de las direcciones de los partidos y se vio propaganda electoral del PAR en catalán y mítines del PP en la misma lengua.

Los autores del estudio concluyen que en la campaña electoral de las municipales el aragonés y el catalán se usaron de forma “generalizada” en sus respectivas zonas de predominio, incluso por partidos que rechazan la protección de ambas lenguas.

INFORME DEL USO DE LAS LENGUAS DE ARAGON EN LA CAMPAÑA ELECTORAL DE MAYO DE 2015

Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística tenemos el placer de presentar el informe titulado “El uso de las lenguas propias de Aragón en la campaña electoral de mayo de 2015” realizado por los sociólogos Anchel Reyes, Josep Espluga y Chabier Gimeno (integrantes del Seminario), así como por Juan Pablo Martínez como colaborador externo del Seminario. Se trata de un análisis de contenido, de carácter cualitativo, de los distintos canales comunicativos que, tanto partidos con representación parlamentaria como extraparlamentarios, han realizado en la última campaña electoral.

Cabe destacar el “salto cualitativo” en positivo, como media, en el uso de las lenguas aragonesas en dicha campaña, si bien con una alta variabilidad entre  las distintas unidades de muestreo (cada partido político o coalición).

Con este tipo de informes desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística queremos lanzar y acercar a la sociedad aragonesa información sobre las lenguas de Aragón desde el ambito de la sociología aplicada. También se está trabajando en la segunda entrega del análisis del Censo 2011 en relación a las lenguas de Aragón. Para consultar el infome sobre uso de lenguas en las elecciones de mayo de 2015 clicar aquí.

Origen: Juan José Omella, nuevo arzobispo de Barcelona, pide «no doblegarnos ante la ideología de género» – ReL

Origen: Valderrobres remodelará la plaza de la Iglesia y varias calles

Origen: Alcañiz acogerá una jornada pro taurina para aficionados catalanes